dimecres, 15 de juliol de 2015

Tharros i la península del Sinis: 3000 anys d'història entre dos mars

Una passejada que combina passat i natura en un dels paisatges més agradables de Sardenya.

Dels milers de llocs que conserven vestigis del ric passat de Sardenya, n'hi ha un que aconsegueix concentrar pràcticament tots els períodes històrics de l'illa, des del temps dels nurags fins a l'època moderna: la península del Sinis. Aquest indret, ubicat al sud de Cabras i del turó de Mont'e Prama, s'endinsa entre el Mar Mediterrani i el golf d'Oristany, configurant un braç de terra que s'allargassa fins el cap de San Marco. El seu paisatge, per bé que accessible, mostra una natura que es manté gairebé intacta, esquitxada de grans roques i amb algunes espècies animals que no serien tan fàcils de trobar en altres llocs.

Mapa ruta històrica península del Sinis
Vista satèl·lit de la península del Sinis amb els llocs de la ruta en groc / Google Maps
Per poder veure la península del Sinis en el seu conjunt és recomanable traçar abans un recorregut pels seus principals atractius. Donat que és un espai gran, on els diferents elements d'interès no es troben a prop l'un de l'altre, fer una visita ordenada cronològicament no és possible. Per això us pot ser d'utilitat la nostra petita història de Sardenya, que us ajudarà a entendre cadascun dels llocs que visiteu en el seu context. Des de l'Esguard Històric us proposem també una ruta a seguir basant-nos en la nostra experiència:

1) L'església bizantina de Santu Giuanne de Sinis (ss.VI-XI)
Durant el període de domini bizantí sobre Sardenya es construeix aquesta petita església (s.VI) damunt d'un antic cementiri paleocristià. Dedicada a Sant Joan Baptista, que dona nom a la població, fou -potser- la seu del bisbe de Tharros i recorda la coetània església de Nostra Segnora de Mesumundu (Siligo). Feta amb gresos -segurament espoliats d'estructures precedents-, la seva planta original de creu grega es llatinitzà amb les reformes que engrandiren l'estructura amb dues noves naus laterals entre els ss.IX-X. Tot i que el seu interior és senzill i es troba una mica degradat per la humitat, resulta interessant per l'antiguitat de l'estructura, a la qual només s'hi afegiren unes cornises al s.XI. L'església es troba al poble de Santu Giuanne de Sinis, que en italià en diuen San Giovanni de Sinis, tot just abans d'accedir a la península.

Església bizantina de Santu Giuanne de Sinis
L'església bizantina de Santu Giuanne de Sinis
2) La ciutat de Tharros (ss.VIII aC - XI dC)
Al s.VIII aC, en el context de les colonitzacions mediterrànies, els fenicis fundaren diverses colònies al llarg de la costa sarda, com Caralis, Sulky o Tharros. En aquest darrer cas, els seus pobladors procedirien de la ciutat de Tir, ubicada a l'actual Líban. D'aquesta primera fase les evidències es concentren al tofet (s.VII aC), una àrea sagrada on es dipositaven les urnes cineràries dels nens morts en el part o prematurament. Amb la conquesta cartaginesa del sud de Sardenya (c.509 aC), Tharros es fortificarà amb una muralla i s'hi construiran diversos temples. Després de la Primera Guerra Púnica, la invasió romana de l'illa (238 aC) suposarà la progressiva integració de la ciutat dins del món romà. A partir d'aquest moment es reorganitza l'espai urbà, es pavimenten amb basalt negre les vies principals i es crea una xarxa de clavegueres; a més, es construeix un petit aqüeducte que porta aigua a la ciutat i abasteix les seves termes.

La ciutat de Tharros amb les seves icòniques columnes
La ciutat de Tharros amb les seves icòniques columnes, redreçades com a reclam turístic
En època paleocristiana, les construccions romanes són reaprofitades -ara com a esglésies- per retre culte a Déu. A partir del s.X Tharros entra en decadència pels constants atacs sarraïns contra Sardenya, que en provoquen el despoblament. Així, al s.XI, les autoritats polítiques i eclesiàstiques del Jutjat d'Arborea abandonen la ciutat, fins llavors la seva capital, per instal·lar-se a Oristany, més arrecerada. Deshabitada, Tharros comença a patir un espoli dels seus blocs de pedra que dura fins al segle passat. De fet, entre la gent del lloc, encara perviu una dita que s'entén força: "portant dae Tharros, pedras a carros".

3) El poblat nuràgic de Murru Mannu (ss.XV-VII aC?)
Al costat del tofet de Tharros es troben encara les restes dels primers habitants coneguts de la península: els nuràgics. Es tracta d'un agrupament de cabanes i el seu nurag, dels quals n'han quedat només els fonaments. Tot i el deteriorament de les estructures, els treballs arqueològics han descobert un vas micènic, trípodes xipriotes i bronzes orientals, fet pel qual podem deduir que els nuràgics d'aquest poblat, obert a la badia, comerciarien amb els navegants que venien del Llevant mediterrani. Probablement, amb l'apogeu de la colònia fenícia de Tharros, els habitants del poblat acabarien quedant absorbits per ella.

El poblat nuràgic de Murru Mannu
Els vestigis més antics de la península es troben al poblat nuràgic de Murru Mannu
4) La torre de guaita hispànica (ss.XVI-XIX)
Entre els ss.XVI-XVII, el Mediterrani es trobava infestat de pirates berberescos i turcs que depredaven les costes i aterrien la població. Durant aquest període, Sardenya estava sota domini hispànic i les corts del regne reclamaven contínuament a Madrid que protegís el seu litoral, molt exposat als atacs. L'estratègia, doncs, fou construir grans torres en els punts més importants per controlar millor el territori i anticipar-se a l'arribada dels enemics. Així, la torre de Santu Giuanne -aixecada en temps de Felip II- formava part d'aquest sistema defensiu del qual en podem trobar molts altres exponents recorrent la costa sarda. Amb algunes reformes, l'estructura se seguí utilitzant fins al s.XIX. Avui, per pujar-hi, cal pagar, però la vista entre mars s'ho val. A la banda oest del cap de San Marco hi trobareu una altra torre, més petita i no visitable.

La torre d'època hispànica de Santu Giuanne
La torre d'època hispànica de Santu Giuanne vigila la platja
5) Les tombes púniques del cap  de San Marco (ss.VI-III aC)
Del període cartaginès de Tharros també hi ha restes fora del recinte pròpiament urbà, concretament a la vessant nord del cap San Marco. Es tracta d'una impressionant necròpoli excavada a la roca que es caracteritza per les seves tombes de cambra sepulcral simple a les quals s'hi arribaria emprant una petita escala. En alguns casos, els processos erosius han afeblit la roca fins desprendre'n trossos colossals, fet pel qual algunes de les tombes que s'hi excavaren, encara perfectament delineades, es troben fora de la seva posició original. Perdre's una estona en aquest espai -mentre el sol comença a baixar, en silenci- té un punt evocador que connecta amb l'eternitat d'aquells que hi han "dormit", des de fa segles, acaronats pel mar.

Les tombes púniques del cap de San Marco
Les tombes púniques del cap de San Marco, el lloc més màgic de la península del Sinis
Quan us endinseu en aquesta zona -coberta de màquia- cal que vigileu bé les vostres passes, ja que és freqüent trobar-hi alguns dels seus inesperats habitants. Un d'aquests és la tortuga mediterrània, espècie protegida i en perill d'extinció. L'altre, més antipàtic, és la serp: no són verinoses però poden mossegar-vos, així que és millor no molestar-les. Per acabar la ruta, podeu gaudir d'un refrescant bany a les blanques platges que s'estenen per la banda oest de la península del Sinis. Si sou inquiets i voleu saber més sobre allò que s'ha trobat a Tharros i voltants podeu visitar l'Antiquarium Arborense (Oristany) o el Museo Civico Giovanni Marongiu (Cabras), on podreu veure els famosos -i polèmics- Gegants de Mont'e Prama.

Tortuga mediterrània península del Sinis
Una tortuga mediterrània que se'ns va creuar entre els matolls de la península del Sinis
Informacions pràctiques
Serveis: A l'entrada de Tharros hi ha taquilla, botiga i lavabo. Per aparcar podeu fer-ho abans d'arribar a l'istme de la península, on també hi ha restaurants. Consulteu horaris i preus d'entrada aquí. Com arribar-hi? En cotxe: des d'Oristany arribeu a Cabras i des d'allà seguiu les indicacions per "San Giovanni de Sinis" (12 km), posteriorment dirigiu-vos per la carretera que duu a "Tharros" (1,5 km); en bus (ruta Oristany - San Giovanni de Sinis). Vegeu el mapa. Llocs d'interès propers: Cabras (13km), Oristany (20 km)
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Història en xiruques] Versió actualitzada 06/2019. També us pot interessar...
> La Sartiglia d'Oristany, un torneig medieval que perviu a Sardenya 
> Saccargia, els secrets d'una basílica nascuda en un somni 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada