Qui arriba a Oristany, en sard Aristanis, i passeja pels seus carrers i places, colmats de sol i d'una quietud aclaparadora, difícilment pot creure que aquesta ciutat sarda fos, fa 600 anys, l'arxienemiga de la corona d'Aragó. D'aquell temps, insospitat per a la majoria dels seus habitants, en queden encara algunes torres i panys de muralla, darrers vestigis de la capital dels jutges d'Arborea i de la Sardenya "rebel".
Su Componidori arriba flanquejat per la resta de cavallers i va beneïnt la multitud
El foraster s'adonarà aviat de la presència en aparadors, bars i cartells de l'únic símbol d'identitat col·lectiva que sembla haver perviscut d'aquesta ciutat desmemoriada: un estrany cavaller emmascarat. Es tracta de "Su Componidori", el rei de la "Sartiglia", una tradició inexcusable que, per uns dies, reviscola Oristany, omplint-la de gentada, cavalls i colors, i connectant-la amb un passat medieval del que en fou protagonista.
.JPG)
Tres cavallers desfilen amb vestits sards i el cap cobert amb la tradicional barretina
La Sartiglia se celebra almenys des del 1465, quan comença el seu còmput, i es creu que derivaria de torneigs medievals precedents. Es realitza el diumenge i el dimarts de Carnestoltes i la organitzen el gremi dels pagesos i els dels fusters, respectivament. El seu nom procediria del “joc de la sortilla" o cursa de l'anell, documentat arreu d'Europa, la Mediterrània i el nord d'Àfrica però que avui només es manté a Sardenya i Ciutadella de Menorca, on té un caràcter més popular, sense barreres entre la gent i els cavallers. Ara, si bé la influència ibèrica en la celebració de la Sartiglia sembla clara, el caràcter sagrat que la revesteix i que sembla arrelar en un univers simbòlic més antic i profund, la distingeixen de la parenta menorquina.
La litúrgia de la festa comença amb la lectura de l’edicte pel qual s’avisa al poble d'Oristany que comença la celebració. Després es procedeix a la vestició del cavaller escollit per a presidir la Sartiglia, al qual les joves massaieddas col·loquen curosament la màscara blanca mentre la gent brinda en honor seu amb el so de trompetes i tambors de fons. Des d’aquest moment, el nou Componidori esdevé una mena de semidéu que ja no podrà tocar el terra ni mostrar la seva cara fins al vespre, quan se’n faci la desvestició.
Els cavalls passen esperitats aixecant una gran polseguera
L'arribada de Su Componidori al lloc on es duu a terme el torneig és impressionant. L'elegància i el posat misteriosament andrògin de cavaller, que combina un vel, un barret de copa i un ram de flors a la mà, adquireixen una dimensió sobrenatural en la seva mirada altiva mentre, silenciós, avança tot beneint la multitud que l'aclama. Darrere seu el segueixen un centenar de cavallers per participar en el torneig, tot lluint orgullosament llurs vestits, uns més lligats a la tradició sarda, d'altres d'estil carnavalesc.
Allà, davant d’un públic embadalit, hi penja la preuada estrella que cal enfilar. Segons la creença, quantes més se n’aconsegueixin, millor serà l’anyada, ja que l’estrella representa un auguri de fertilitat per a la comunitat. Després de xocar l'espasa amb els seus lloctinents, su Componidori pren "su stoccu", la llança que branda al galop per travessar l'estrella, obrint el concurs. Després de la seva cursa, i al llarg del matí, va triant personalment els millors cavallers de la comparsa i els entrega"sa spada" per a què provin sort.
Un cavaller llueix orgullós l'estrella que ha aconseguit
En acabar el torneig, Su Componidori recull “sa pipia de maju”, el seu petit ram de flors, símbol de l’arribada de la primavera, i ara recorrent frenèticament els carrers d’esquenes sobre el seu cavall, com si fos mort, beneeix altre cop la població; és "sa remada". Després d'això, molts dels cavallers s’agrupen i realitzen acrobàcies, "sas pariglias", per delectar el públic. Quan el sol es pon, la festa conclou amb un gran banquet per a tots els participants del torneig sota la imponent torre de Marià II d'Arborea.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
També us pot interessar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada