dilluns, 31 d’agost de 2020

Catalunya, Noruega i el naufragi de l'art medieval europeu

Breu ressenya sobre l'exposició Nord&Sud. Art medieval de Noruega i Catalunya 1100-1350.
Museu Episcopal de Vic (15 febrer - 15 setembre 2020). Més informació > museuepiscopalvic.com

Poc abans que el maleït virus ens colpegés, aturant-ho gairebé tot, el Museu Episcopal de Vic (MEV) va inaugurar una ambiciosa exposició que posa de relleu les sorprenents semblances entre l'art medieval de la nostra terra i el de la freda Escandinàvia: Nord&Sud. Art medieval de Noruega i Catalunya. 1100-1350. Acostumats a veure el romànic com a un dels exponents més brillants del nostre patrimoni, amb elements icònics com el Pantocràtor de Taüll o la Majestat Batlló, sobta no poder-lo distingir a primer cop d'ull del d'un territori llunyà com Noruega, terra de fiords, boscos i neu. Explicar el rerefons d'aquesta similitud és la raó d'una exposició que neix de la col·laboració entre els museus d'Utrecht (Holanda), Bergen (Noruega) i Vic.

Frontal d'altar de Sant Olaf. Museu Episcopal de Vic
El frontal d'altar que explica la vida del rei Sant Olaf, tresor nacional de Noruega
Per començar, cal assenyalar que el lligam entre l'art medieval català i el noruec és del tot accidental i que no hi hagué una connexió estreta entre ambdós territoris a l'Edat Mitjana. Més aviat, en paraules dels comissaris de l'exposició, allò que ens ha quedat a Catalunya i Noruega són "les restes d'un naufragi". O sigui, els vestigis d'un art medieval d'abast europeu -unificat a través de la litúrgia catòlica- que s'ha perdut en bona part d'Europa. El cas més il·lustratiu són els frontals d'altar pintats dels ss.XII i XIII: del centenar que ens han arribat, més de 50 són catalans i una trentena noruecs. Diversos factors expliquen perquè tot aquest patrimoni s'ha conservat millor a Catalunya i Noruega que no pas a la resta del Vell Continent.

Primer, el medi geogràfic, és a dir, la ubicació de les esglésies en llocs relativament aïllats o poc concorreguts, com els fiords i les valls pirinenques, que les mantingueren a recer de conflictes, saquejos i robatoris. Segon, les terribles guerres de religió que afectaren el cor d'Europa en època moderna (ss.XVI-XVII) i els esclats iconoclastes d'alguns grups "protestants" com calvinistes, hugonots i anglicans, que consideraven idolatria les imatges religioses i les destruïen; a diferència d'aquests, els luterans, el grup reformista que s'estengué per Noruega, fou més tolerant amb la imatgeria medieval. Posteriorment, a França, la Revolució Francesa (1789) també acabaria amb molts peces d'aquest art que hi havia florit a l'Edat Mitjana. Amb l'onada de fundació de museus de finals del s.XIX -entre els quals el Museu Episcopal de Vic (1889)- es desenvolupa una consciència sobre la importància de les obres d'art i la seva salvaguarda. Així, aquelles peces d'art medieval que s'havien conservat fins llavors a Catalunya i Noruega -per atzar- troben ara un lloc segur on ser exposades, formant-se les col·leccions que podem visitar avui.

Marededéu amb Nen de Muli (Islàndia). Museu Episcopal de Vic
Marededéu amb Nen dins d'un tabernacle-retaule amb restes de policromia, procedent de Múli (Islàndia)
L'exposició, de format relativament petit, consta de nombroses peces de gran valor i interès a més d'audiovisuals, il·lustracions i una audioguia que ajuda a entendre-les. Hi trobem frontals d'altar amb detallades escenes de la vida dels sants, figures de la marededéu de diversos estils i procedències, tabernacles-retaule bellament decorats així com tota mena de crucifixos, reliquiaris i, fins i tot, una curiosa església en miniatura. Tot plegat ens parla dels viatges i intercanvis en la Cristiandat medieval, del poder creixent de l'Església i de la difusió d'una estètica piadosa, compartida arreu d'Europa, que hauria acabat sent assumida també pels temibles "víkings", com explica el magnífic frontal d'altar de Sant Olaf de Noruega.

En conclusió, Nord&Sud. Art medieval de Noruega i Catalunya 1100-1350 es una exposició d'allò més recomanable, tant pels continguts que s'hi mostren com pel fet de posar de relleu -a través d'un diàleg entre les peces noruegues i les catalanes- la "unitat en la diversitat" que presenta l'art medieval europeu. Una ocasió irrepetible de veure aplegades algunes de les pintures i escultures medievals més singulars d'Europa.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 5 d’abril de 2020

5 podcasts culturals per alleugerir el confinament

Escoltar podcasts és una bona manera d'aprendre -o distreure's- mentre fem tasques que no requereixen una gran atenció, com passar l'escombra, fregar els plats o plegar roba. En el meu cas, després de moltes hores escoltant-ne, m'he tornat seguidor d'alguns que trobo especialment recomanables i que ara -en aquests dies tancats a casa- són un bon recurs per mirar d'aprofitar el temps de la millor manera. Us en parlo tot seguit; si cliqueu sobre els diversos podcasts (en blau) trobareu la llista de programes emesos.

1) En guàrdia! - Dirigit pel periodista Enric Calpena i assessorat pels historiadors Oriol Junqueras, durant els primers anys, i Josep M. Solé i Sabaté, actualment, aquest programa -que deu ser un dels més veterans de Catalunya Ràdio- s'emet setmanalment des de 2001. Cada capítol tracta un tema de la història de Catalunya o universal que es va desplegant a partir de l'entrevista a un convidat especialista. Amenitzat amb recursos com diàlegs reconstruïts i textos dramatitzats, permet fer-se una idea general de cadascun dels temes que es tracten. A hores d'ara, el programa va per la 18a temporada (2019-2020 i té més de 760 capítols.

2) A les portes de Troia - Més jove que l'En guàrdia! -del que n'és el complement ideal- es va començar a emetre el 2013 amb una freqüència setmanal en diverses ràdios locals. Presentat pels historiadors Sergio Rodríguez i Alberto Reche, que tracten el tema en qüestió amb un convidat, actualment consta de més de 260 capítols. Amb un to desenfadat, els programes tracten dels principals episodis de la història universal i catalana,  acostant-se -sovint- fins a temps recents. També hi té força pes la història militar o l'anàlisi de com el passat es reflecteix en l'imaginari col·lectiu a través de novel·les, videojocs o sèries com Joc de Trons.

3) Ciutat Maragda - El programa de literatura de Catalunya Ràdio des de 2017. Dirigit per David Guzman, s'hi tracten de manera aprofundida diversos temes literaris així com clàssics, novetats o traduccions recents. Generalment s'entrevista l'autor d'una obra i seguidament s'obre una una agradable taula rodona amb els lletraferits habituals on van apareixent, un rere l'altre, llibres, fragments i idees d'allò més inspiradors.

4) Els viatgers de la Gran Anaconda - Un programa de viatges presentat per Toni Arbonès que s'emet a Catalunya Ràdio des de 2012. Amb els convidats que hi van passant -viatgers de tota mena- es parla de llurs peripècies, dels diversos llocs, paisatges i gents que han conegut i del fet de viatjar com a experiència. Les seccions del programa aprofundeixen en aspectes com les llengües, cultures i tradicions que trobem arreu del planeta. Sorprèn com un podcast -on tot el que s'hi explica ho hem de visualitzar amb la nostra imaginació- pot arribar a ser tan evocador, una finestra al món per superar les parets del confinament.

5) Sons de l'Edat Mitjana - Un programa de Catalunya Música centrat especialment en la música, el pensament, la espiritualitat i la dona medieval. Realitzat per la musicòloga María Montes, es va emetre del 2016 al 2019. Amb un to relaxat, els seus interludis de música antiga embolcallen suaument la temàtica que tracta. En conjunt, un programa que aporta una mica de llum a l'època medieval, tan popular com blasmada.


-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Recursos]

dilluns, 16 de març de 2020

Montsegur, 1244: el penúltim reducte de la resistència càtara

L'any 1242, el senyor de Montsegur, Pèire Roger de Mirapeis, junt amb altres nobles occitans "faïdits", és a dir, desposseïts de llurs dominis pels francesos arran de la croada contra els càtars, havien ordit l'assassinat dels dos inquisidors de Tolosa. L'objectiu d'aquella acció era destruir les llistes que duien amb els noms dels càtars que calia perseguir i atiar una revolta general occitana. Tal i com s'havia tramat, els inquisidors i el seu seguici són massacrats per una trentena d'homes a Avinhonet, vora Tolosa, on hi feien nit. Davant d'això, Occitània -dessagnada per 30 anys de guerra- no s'aixeca i, per contra, el senescal de Carcassona, el francès Hugues des Arcis, rep l'ordre d'assaltar Montsegur, l'inexpugnable castell on es refugiaven centenars de càtars i molts cavallers que ho havien perdut tot per simpatitzar amb el catarisme.

Al maig de 1243, les tropes franceses -uns 10.000 soldats- comencen a assetjar el castell, encerclant-lo de manera que ningú pugui escapar-ne ni hi puguin arribar provisions. Bloquejats per la dificultat d'assaltar una fortalesa posada al cim d'una muntanya, no serà fins a l'octubre que els francesos aconsegueixin -de nit- fer-se amb una torre que hi havia en un punt elevat de la vessant que ascendia cap al castell. Un cop allà, instal·laran les màquines de guerra per apedregar Montsegur. Els assetjats -ara en una situació més difícil- resisteixen l'embat francès amb l'esperança que, finalment, el comte de Tolosa aparegui en el seu ajut.

El castell de Montsegur des del peu de la muntanya
El castell de Montsegur des del peu de la muntanya / wikimedia: Gerbil
Deu mesos més tard, l'1 de març de 1244 els cavallers i càtars de Montsegur, aïllats i defallits, pacten la rendició: el castell passarà a mans del rei de França i als defensors se'ls respectarà la vida però hauran de comparèixer davant del tribunal de la Inquisició; ara bé, aquells que no abjurin de la fe càtara seran cremats a la foguera. El pacte contempla, a més, 15 dies de treva per a què els càtars puguin preparar-se per a la seva funesta fi mitjançant el "consolhament", sagrament que els garantia el retorn al Paradís.

Aquell 16 de març de 1244, els assetjats comencen a baixar des de Montsegur silenciosament i, un cop al peu de la muntanya, han de decidir si abjuren o no de la seva fe. Els qui no ho fan són tancats dins d'un recinte de pedres i troncs on seran cremats. En total, més de 200 persones entre homes, dones i nens moren a la foguera al lloc que es coneix com a "prat dels cremats", avui senyalitzat amb una estela.

Els càtars que queden a Occitània miren llavors de refugiar-se al castell de Queribus -que cau després d'un breu setge l'any 1255- o fugen a l'altra banda del Pirineu, arribant a terres del comtat d'Urgell. Montsegur, ara en mans dels francesos, es veurà reforçat amb uns murs imponents per mantenir el domini sobre Occitània i vigilar la frontera; així doncs, el castell que podem visitar actualment no es correspon amb  la fortificació on s'haurien refugiat els càtars sinó a la posterior reconstrucció pels croats francesos.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Efemèrides] [Mapa]