dimecres, 1 de setembre de 2021

La Sardenya tardo-antiga (ss.V-X): vàndals, bizantins i musulmans

L'arribada dels germànics (s.V)
Aprofitant l'agonia de l'Imperi Romà d'Occident, els vàndals s'apoderen de Cartago i el nord d'Àfrica (439), el graner que apaivaga les fams a Roma. Uns anys després, des de llur nova seu a Cartago, prenen les Balears i Sardenya c.450, constituint un regne sobre els antics dominis romans. A l'hora de governar, els reis vàndals es recolzen en les institucions imperials existents sense emprendre grans transformacions; el principal tret diferencial serà llur fe arriana, declarada herètica per l'Església, que els oposa a la majoria catòlica.

Així, el 507, enmig de tensions religioses, Fulgenci, bisbe de Ruspe, i uns 200 eclesiàstics més són deportats a Sardenya per allunyar-los de Cartago, centre del poder. Allà, prossegueixen amb l'evangelització de la població sarda, que majoritàriament mantindria els cultes antics: creences i divinitats d'origen romà, púnic i ancestral que coexistirien o haurien generat formes sincrètiques. A més, afavoreixen l'estructuració eclesiàstica de Sardenya i hi introdueixen les primeres comunitats monàstiques, de tradició nord-africana.

Reconquesta i administració imperial (s.VI)
L'any 527 Justinià esdevé emperador romà d'Orient i emprèn la "restauratio Imperii", o sigui, el projecte de recuperar els antics dominis occidentals de l'Imperi Romà que havien estat ocupats al llarg del s.V pels germànics. Així, el general Belisari desembarca al nord d'Àfrica, derrota als vàndals del rei Gelimer (533) i retorna Cartago, Numídia, Sardenya i les Balears al poder imperial (534). D'aquesta manera, després d'uns 80 anys en mans dels vàndals, Sardenya esdevé part del renaixent Imperi Romà d'Orient.

Santa Maria de Bubalis, Siligo
Santa Maria de Bubalis (Siligo), també dita Nostra Segnora de Mesumundu, fou erigida al s.VI

La província de Sardenya, juntament amb les noves conquestes al nord d'Àfrica i el Mediterrani central, queda adscrita a la "prefectura d'Àfrica", amb capital a Cartago. Per governar l'illa, s'instaura un governador civil, el "praeses" o "iudex" provincial, amb seu a la costanera Carales (Càller), i un "dux", amb funcions militars, que resideix amb els soldats al quarter de Forum Traiani (Fordongianus), al centre de l'illa. Des d'aquest indret, el "dux" controla els passos que s'endinsen a les aspres muntanyes del cor de Sardenya, la terra que li'n diuen "Barbaria", on les poblacions montanes viuen al marge de l'autoritat imperial.

Cultura grega i evangelització oriental
El papa Gregori Magne, coneixedor de la impietat dels "barbaricini", pressiona als governadors de Sardenya per a què evangelitzin aquells "salvatges" que com a "insensats animals, adoren pedres i pals" i, fins i tot, adreça una epístola al cabdill Hospitone (594), que ja ha assumit la fe cristiana i a qui saluda com a "dux Barbaricinorum", per a què aculli els clergues que envia a la "Barbaria" per cristianitzar la seva gent. 

Tot i la ingerència pontifícia, la implantació eclesiàstica a Sardenya respon plenament a la tradició grega. Així, a mitjans s.VII s'ha difós el monaquisme basilià, amb monjos que fan vida comunitària, viuen en cel·les excavades a la roca i es deixen llargues barbes, la litúrgia es regeix pel ritus de Constantinoble, que uneix els sagraments del baptisme, la comunió i la confirmació en el moment del bateig, i el nou any comença l'1 de setembre (caput anni), seguint el calendari bizantí vigent a Orient d'ençà dels temps de Constantí.

Mapa Sardenya bizantina
Les principals ciutats de l'illa en temps de l'Imperi d'Orient;
hi indiquem també les esglésies que apareixen a les imatges

Durant aquest període s'erigeixen esglésies de planta de creu grega com Santa Maria de Bubalis (Siligo), Santu Giuanne de Sinis o Santa Sabina (Silanus), posada a tocar d'un nurag potser per substituir el valor simbòlic del lloc. Sardenya queda fora de l'abast del papa de Roma, que malda per erigir-se en el primer dels patriarques cristians i superar la doctrina cesaropapista que defensen els emperadors d'Orient.

La llengua de la cultura i l'administració a la Sardenya bizantina és el grec, que parlen i escriuen els funcionaris, clergues i militars vinguts d'Orient. Per contra, la llengua de la majoria de la població sarda és el llatí vulgar, imposat arran de la conquesta romana de l'illa segles enrere i del procés de romanització que en seguí. Tot i així, a les muntanyes encara es parla la llengua dels ancestres, la "gent de les torres", que deixa paraules i sons en el llatí dels sards, cada cop més lluny del model clàssic i de la resta de dialectes llatins.

L'apogeu de l'Islam (s.VII)
Arran de la nova fe revelada pel profeta Muhammad (622) un altre perill assalta les fronteres de l'Imperi Romà d'Orient: els àrabs. En pocs anys, cohesionats per la religió musulmana, s'expandeixen vertiginosament, prenen Palestina, Síria i Egipte i amenacen el nord d'Àfrica i Anatòlia. El 698 cau Cartago i, amb l'ella, l'exarcat d'Àfrica; Sardenya -i les Balears- esdevenen ara els dominis més perifèrics d'un Imperi que té l'enemic a les portes. En aquesta situació excepcional les figures del "praeses" i el "dux" es fusionen en una única autoritat que concentra les funcions civils i militars i que governa Sardenya com a "archon".

Església de Santu Giuanne de Sinis
L'església de Santu Giuanne de Sinis fou construïda al s.VI i reformada entre els ss.IX-XI

L'any 705 trobem documentada la primera incursió musulmana contra Sardenya. A partir d'aquest moment, especialment arran de la conquesta islàmica de la península Ibèrica (711-717), els atacs es tornen tant freqüents que els sards comencen a abandonar les ciutats costaneres i acaben pagant la "gyziah", tribut a canvi de que s'aturin les incursions. Constantinoble cada cop sembla més lluny i així, el 815, un "iudex" de Caralis envia una ambaixada a l'emperador carolingi Lluís el Pietós per demanar-li protecció.

Sicília cau en mans dels àrabs el 827 i queda sota domini de l'emirat aghlabida, que des de l'illa amenaça el sud d'Itàlia i, fins i tot, assalta Roma i saqueja el Vaticà el 846. Una nova incursió andalusina pren Fraxinetum (887), al cor de la Provença, i hi constitueix un emirat. Les illes Balears, que segueixen en poder de l'Imperi Romà d'Orient -almenys formalment- són conquerides pels emirs de Còrdova el 906.

A principis del s.X, Sardenya, al mig del Mediterrani, resisteix cada cop més sola als embats... A Constantinoble, els emperadors es troben immersos en revoltes internes, intrigues cortesanes i les guerres als Balcans i Anatòlia. En aquesta situació, l'any 934 una expedició dels fatimites nord-africans ataca Sardenya, causant gran devastació. Davant l'enemic, les autoritats defensen l'illa actuant de manera autònoma, sense esperar les disposicions constantinopolitanes, cosa que els legitima com a governants davant la població. Quatre segles després de la conquesta bizantina de Sardenya, el poder imperial és més nominal que efectiu.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Bibliografia:
- Boscolo, A. (1978) La Sardegna bizantine e alto-giudicale. Sassari: Chiarella
- Spanu, P.G. (1998) La Sardegna bizantina tra VI e VII secolo. Oristano: s'Àlvure
- Martorelli, R. (2008) Archeologia cristiana e medievale in Sardegna. Cagliari: CUEC
- Onnis, O. (2015) La Sardegna e i Sardi nel tempo. Cagliari: Arkadia 
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

dijous, 25 de març de 2021

44 episodis podcast sobre història de Barcelona

(versió actualitzada a maig de 2021)

Època contemporània (ss.XVIII - ara) [27]

L'explosió de Capità Arenas - En Guàrdia! 775 - Santiago Vilanova

L'Ona Laietana - En Guàrdia! 361 - Àlex Gómez-Font

El crim del carrer Legalitat - En Guàrdia! 331 - Joaquim Reglan

Els refugis de la Guerra Civil - En Guàrdia! 399 - Josep M. Contel

Hilari Salvadó, alcalde republicà - En Guàrdia! 645 - Pau Vinyes

L'Olimpíada Popular del 36 - En Guàrdia! 171 - Carles Santacana

Els fets d'octubre de 1934 - A les Portes de Troia, 35 - Oliver Vergés, Alberto Reche

L'Exposició Internacional del 29 - En Guàrdia! 227 - Josep M. Solé i Sabaté

Les cançons d'El Molino - En Guàrdia! 287 - Lluís Permanyer

Pistolerisme, sindicats lliures - En Guàrdia! 35 - Josep M- Solé i Sabaté

L'art a Barcelona a la 1a Guerra Mundial - En Guàrdia! 557 - Joan M. Minguet

Enriqueta Martí - En Guàrdia! 651 - Jordi Corominas

Les vagues de tramvies de Barcelona - En Guàrdia! 172 - Joaquim Reglan

La Setmana Tràgica (1909) - A les portes de Troia, 28 (2014) - Oliver Vergés

La Setmana Tràgica - En Guàrdia! 14 (2001) - Josep M. Solé i Sabaté

Els 4 Gats - En Guàrdia! 770 - Jordi Notó

El barri xino - En Guàrdia! 489 - Joaquim Reglan

La bomba del Liceu - En Guàrdia! 834 - Teresa Abelló

Barcelona 1888: l'Exposició Universal - A les portes de Troia, 274 - Gina Dríeguez

El naixement de l'Eixample - En Guàrdia! 235 - Ramon Grau

La bullanga de Barcelona de 1835 - En Guàrdia! 839 - Jordi Roca Vernet

El Diari de Barcelona - En Guàrdia! 500 - Jaume Guillamet

La Barcelona de les fàbriques - En Guàrdia! 776 - Mercè Tatjer

La Barcelona burgesa - En Guàrdia! 263 - Lluís Permanyer

Les presons de Barcelona - En Guàrdia! 401 - Joan de Déu Domènech

El piano a Barcelona - En Guàrdia! 638 - Oriol Brugarolas

Barcelona governada per Napoleó - En Guàrdia! 828 - Jesús Conte 

Època moderna (ss.XV-XVIII) [8]

El naixement de la Barceloneta - En Guàrdia! 379 - Mercè Tatjer

De la Ribera a la Barceloneta - En Guàrdia! 283 - Albert Garcia Espuche

La Ciutadella - En Guàrdia! 491 - Albert Garcia Espuche

Una societat assetjada - En Guàrdia! 533 - Albert Garcia Espuche

El joc a la Barcelona del 1700 - En Guàrdia! 364 - Albert Garcia Espuche

Setge de Barcelona de 1652 - En Guàrdia! 195 - Antoni Simon

La batalla de Montjuïc (1641) - En Guàrdia! 36 - Antoni Simon

Ferran II i Barcelona - En Guàrdia! 811 - Àngel Casals

Època medieval (ss.V-XV) [6]

La Casa de la Llotja - En Guàrdia! 817 - Marc Pons

Els expòsits a l'Hospital de la Santa Creu - En Guàrdia! 466 - Teresa Vinyoles

La Biga i la Busca - En Guàrdia! 99 - Carme Batlle

El dia que Barcelona va morir - En Guàrdia! 603 - Josep M. Salrach

La conquesta carolíngia de Barcelona - A les portes de Troia, 246 -Albert Abril

La Barcelona visigòtica - En Guàrdia! 759 - Julia Beltran de Heredia

Època antiga (s.I aC - V d.C) [1]

La muralla romana de Barcelona - En Guàrdia! 650 - Alessandro Ravotto

Panoràmica històrica [2]

Els setges de Barcelona - En Guàrdia! 21 - Josep M. Torras i Ribé

Barcelona i l'aigua: cinc indrets de la ciutat - A les portes de Troia, 288 - Víctor Juan Abelló

Plaça del Rei Barcelona
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[RecursosTambé us pot interessar...

divendres, 15 de gener de 2021

El doctor Angelerio i les seves 57 mesures contra la pesta a l'Alguer del s.XVI

L'any 1582 la "fidelissima" Alguer és ciutat reial i seu episcopal. Els reis l'havien colmat de privilegis pel seu paper durant la Guerra de Sardenya i, quaranta anys enrere, el propi emperador Carles l'havia honorat fent-hi estada: "Bonita, por mi fe, y bien asentada", digué. Els algueresos, orgullosos del seu origen català, malden per fer lluïr la ciutat, protegir-la amb bones muralles contra el Turc i dotar-la de la catedral que mereix. Tot sigui per eclipsar la pèrfida Sàsser... L'Alguer, que tindria uns 3000 habitants, intervé a les Corts sardes i prospera gràcies al comerç del seu port, d'on surten cereals, corall, formatge, pells, cuir i vi, i on arriben -en vaixells de Gènova, Barcelona o Marsella- espècies, armes, teixits, sucre, arròs i tota mena d'utensilis.

Un enemic invisible...
Al novembre d'aquell 1582 les ambicions i esperances de la puixant ciutat s'esvaeixen de cop. Segons sembla, un mariner vingut de Marsella, on hi hauria un brot de pesta, desembarca a l'Alguer -ja mig malalt- i hi mor uns dies més tard. Poc després mor també una vídua enmig de grans febres, que és examinada pel prestigiós metge Quinto Tiberio Angelerio, vingut del regne de Nàpols, dos anys abans, contractat pel Consell de l'Alguer. Al doctor, que ja havia combatut una epidèmia de pesta a Messina, els símptomes que veu -febre alta, fred, nàusees i vòmits, set, inapetència i tumefaccions- li semblen clars i s'afanya a alertar al Consell.

Tot i la incredulitat inicial del municipi de l'Alguer, el doctor Angelerio demana que els malalts siguin posats en quarentena i avisa també al virrei de Sardenya -Miquel de Montcada- per a què tanqui la ciutat amb un cordó sanitari. A més, s'adreça als consellers de Sàsser, a pocs quilòmetres de l'Alguer, i de Barcelona, amb qui la ciutat té un fort vincle comercial, per a què apliquin les precaucions per prevenir el contagi. Molts algueresos, en assabentar-se de les mesures reclamades pel doctor, que poden comportar l'aturada del tràfic comercial del port, en fan escarni, pressionen per a què sigui acomiadat i -fins i tot- l'intenten linxar. 

En els dies posteriors, el creixent nombre de malalts i morts convenç als algueresos que Angelerio tenia raó. S'estén la creença que Déu ha volgut castigar els pecats dels orgullosos habitants de l'Alguer... Per la seva banda, el doctor -ara amb el suport de les autoritats municipals- posa en pràctica la seva experiència i coneixement per eradicar l'epidèmia. L'Alguer queda tancada per un triple cordó sanitari i no se'n pot entrar ni sortir; tot i així, diversos nobles, notaris i el propi bisbe abandonen la ciutat. Com deien els antics, la llei és com una teranyina que atrapa els petits però s'esquinça quan hi cauen els més grans...

Mesures contra la pesta a l'Alguer

Instruccions contra la pesta
Coneixem les mesures que va aplicar Angelerio -avui, malauradament, d'actualitat- gràcies al seu Ectypa pestilentis status Algheriae Sardiniae, publicat a Càller el 1588. El manual consta d'una primera part en llatí, més erudita, on descriu els símptomes de la malaltia, remeis per tractar-la i les receptes per prepara-los a més d'un fragment de la història de Tucídides sobre la pesta d'Atenes; a la segona part, en català, explica les 57 mesures aplicades a l'Alguer durant l'epidèmia de 1582. Tot seguit, en veurem una vintena, transcrites tal i com es troben al document original, afegint-hi només algun aclariment: 

 «1- Primerament, a tal que nostre Señor Deu sia servit haver misericordia, y aplacar la ira de sa iusta indignacio que te sobre la dita Ciudat: procuraran los habitadors de aquella de emplearse en fer dejunis, almoines, vots, y exercitarse en obres pies. 

2- Item, que se faça electio de deu persones de mes respecte, y govern de dita Ciudat, y aquella dividir en altres deu trast, perque cascu tinga solicitut, y cuidado del seu trast, y de lo que ocorrera en dita Ciudat; als quals deputats selis done, y conferesca ple, y bastant poder, y facultat que pugan liberament castigar las persones desobedients, sens altra consultacio: axi en cremar las robes suspetoses, tancar cases, posar guardies, y fer lo demes que lis parera necessari, per rao de la salut. 

9- Item, que no se faça, ni se haia de fer ninguna manera de aplechs, y ajuntaments, com son jochs, balls, ni de altro modo, perqe non ne sucedesca major dany.

11- Item, que se elegescan dos llochs apartats de la Ciutat, perque la u servesca als empestats, y laltre per los convalescens; y entretant que dits llochs no se depuren, las tals persones suspitoses, porran estar en llurs cases ab guardies, y appartats dels altros de casa quant fora possible.

12- Item, que se faça electio de sotterradors per sotterrar los cossos morts, y que los dits sotterradors estiguen apartats, y que no haien de ixir sens la assistencia de un deputat que los guie, y si se podran haver persones que sien estades contagiades en altre temps y lloch de pesta, seria molt millor, y mes segur, y de manco perill. 

17- Item, se mane, que ninguna persona de casa sospitosa puga ixir de aquella, y anar per la Ciutat sots graves penes: per no ne succehir inconvenients, y danys; y que las guardies le haien de servir, y dar tot lo recapte necessari. 

19- Item, que en la casa sospita, y contagiada se dega fer una creu vermella ala porta, a tal que cascu puga saber que es casa contagiada, y suspitosa, per podersen guardar. 

23- Item, que cada semana se haia de nettegiar tota la Ciudat de straccios, y coses mortes, y fer traure los cuiros que no son adobats, y la llana enfardellada que esta pera bistraurese, y que se posen en lloch appartat, y encara fer matar los gossos, y gats, y ferlos llençar en la mar. 

26- Item, que las robes de us empestades de poch valor, se degan encontinent cremar, y las altres robes de respecte se degan desospitar ab bugades, y xorinarles al vent, o encara passarles al caliu del forn, que sara mes segur. 

29- Item, que se degan fer tirar alguns tirs de artelleria, y mascles, y arcabusos per dins la Ciutat, y fer sonar las campanes, y tot aço se haia de fer pera purificar layre. 

31- Item que quant se portera, y passera alcun malat al tancat, y lazaret, o algun cos mort pera enterrar, que se haien de tancar las portes, y finestres de las cases per ahont passara, y que se fassan profums, y tambe que se haia de portar una campaneta que sone, perque cadau estiga avisat, y se puga guardar del disaire per no contagiarse.

33- Item, que Intermissarum solemnia [a missa], en lo dar la pau se faça de manera que no ne susehesca magior contagio.

35- Item, que totes les altres persones estiguen retirades en llurs cases, y que de aquelles no ne degua ixir si no u de cada casa per comprar, y portar recapte, qual haia de portar bolleti [salconduit] del Morber de son trast.

36- Item, que cada persona que haura de ixir, aia i dega portar una cagna en la ma de sis pams llarga, y que tant com es llarga la cagna no se dega acostar lu ab laltre, per la sobredita rao.

37- Item que los Doctors, y solurgians [cirurgians] degan curar a tots los que tindran menester, y los qui no tindran llavons havent possibilitat per pagar axi les visites, com las medecines tindran compte particular dits Metges, y solurgians, y apotecaris, per ço que coneguda per los Magnifichs Consellers la possibilitat, tengan cuydado de ferlos pagar; y de los que non hauran la possibilitat, que los dits Magnifichs Consellers, y Ciutat haian de pagarlos, a tal que ningu reste sense remei, y tambe que ningu reste fraudat de sos traballs. 

38 - Item, que se haia de tenir devant de las carnasseries una parabanda [barana] llarga, a tal que los que compreran no se aiunten, y que estiguen mes desseparats, y axi be a las botigues ahont se ven pa, y vi, y altres robes, y que donen, y cobren los diners ab vinagre, o aigua ardent. 

40- Item, que se dega fer un confessionari portatil, que hi puga estar dins un Cappella ab tres finestres, una davant, y una per cade costat, y en aquelles posar vidres, o christalls, de que no puga esventar, y perque per aquells puga veure lo penitent. Y quant fara menester profumarlo, y posarse fins lo Capella, y tancarse, y aquell ab dos estangues ferselo portar dels sotterradors ahont sera lo pacient, per ministrarli los Sacraments, per maior seguretat del Confessor: y despres que haura fet son offici, lo haien de tornar en lloch segur, hi se haien cadau de retirar en las cases fins a altre menester.

46- Item, que se faça provisio de algunes cabres parides, per dar a mamar alls cichs contagiats que no tindran mare, o dida, y tenirles en lo tancat, o lazaret, y darlis recapte, y govern com es degut.

49- Item que per despitar las cases de dita Ciutat, ia que la furia del mal per gracia del Señor Deu va minvant, se degan portar gran quantitat de cabrons, y cabres, y aquelles repartir cada nit en las cases, per algun temps; [...]

50- Item, que las persones quals estan fora, y al derredor de dita Ciutat, ia que han patit de mala salut, que no degan entrar dins la Ciutat, que primer no conste de llur salut, y constantne, que no se degan posar en casa sens consentiment del Morber del trast, per no entrar dins casa que sia desospitada ut supra [com explicat amunt]; y tambe que no degan entrar dins la Ciutat, se primer totes las llurs robes no sien passades per la bugada, y per lo calor del forn, ab assistencia de un Morber; y aposentats que seran, estiguen retirats per alguns dies abans que practiquen ab ningu.

53- Item, que primer los morbers ab los demes deputats haien de desospitar la dita Ciutat, y cadau en son traste casa per casa, y las cases quals son oscures y soffegades emblanquinar, y ferhi dins molts fochs y perfums: las altres rusciar ab vinagre, y ferhi fochs [...]».

Entre Déu i la Ciència
Angelerio era un home del seu temps. Així, no ens hauria d'estranyar que cregués que l'epidèmia era un càstig diví, com temien els algueresos. De fet, moltes mesures estan amarades d'una profunda religiositat (1, 33, 40). D'altres no tenen cap mena de base científica, com ara quan proposa fer tirs d'artilleria o fer sonar campanes per purificar l'aire (29). També en trobem que només es poden explicar com a supersticions, com ara posar "cabrons, y cabres" dins les cases, de nit, per a què atraguessin la malaltia cap a ells (49).

Dit això, al marge de la fe i les supersticions, si mirem en conjunt les 57 mesures aplicades per Angelerio, el doctor mostra gran coneixement sobre la complicada gestió d'una ciutat colpida per l'epidèmia. Primer, la divideix per facilitar la feina dels "morbers" (2), separa els espais dels empestats i els sans (11), limita la mobilitat de la població (17, 35), prohibeix les trobades -misses a banda!- (9), disposa mesures de "distanciament social" (19, 31, 36, 38), ajudes per a "que ningu reste sense remei" (37, 46) i mètodes -més o menys contundents- de desinfecció (23, 26, 50, 53). També utilitza la "immunitat" al seu favor, triant per a tasques com les de "sotterrador", persones que hagin superat altres pestes (12). Tot plegat, el cas d'Angelerio suposa un testimoni únic -i d'allò més interessant- de les beceroles de la medicina moderna.

Vespre a les muralles de l'Alguer

El balanç de l'epidèmia
Després d'una llarga temporada de mort, tristesa i neguit, que deixa els carrers de l'Alguer buits i silenciosos, a l'estiu de 1583 l'epidèmia ha escampat. Sota la direcció d'Angelerio es fan els darrers treballs de "purificació" i la ciutat -encara tancada pel cordó sanitari que la separa de la resta de Sardenya- torna poc a poc a la normalitat. Donada la manca de registres dels morts causats per la pesta, que no es realitzen fins al s.XVII, es fa difícil saber realment quantes vides s'endugué l'epidèmia. A les corts d'aquell any, el conseller en cap de l'Alguer, Francesc de Sena, parla de "6000 morts", una xifra que sembla exagerada deliberadament per aconseguir que s'eximeixi a la ciutat -econòmicament devastada- de pagar el "donatiu" al virrei.

L'any 2008 els treballs arqueològics a "Lo Quarter" de l'Alguer -localització del cementiri medieval de Sant Miquel- descobriren diverses fosses on s'havien col·locat desenes d'individus en un breu de període de temps o de manera simultània. Segons els estudis, datarien de finals del s.XVI i -de fet- en algunes restes s'hi va documentar l'agent etiològic de la Yersinia pestis, cosa que confirmaria que eren víctimes de la pesta de 1582Sembla que les fosses s'organitzaren segons el parentiu, procurant posar junts els familiars. Per les anàlisis antropològiques, es tractaria de població no-sarda, probablement descendent dels pobladors catalans del s.XIV, i relativament benestant, com denotaria el poc desgast ossi, propi d'oficis feixucs. En conjunt, s'hi trobaren unes 200 persones, que serien part d'un nombre total de víctimes segurament força major.

L'endemà del malson
Passada l'epidèmia, tornen el bisbe i els nobles i notaris que s'havien refugiat lluny de l'Alguer. Aquell mateix estiu de 1583 se celebren nombrosos matrimonis d'entre els supervivents -per evitar que es perdi o fraccioni el patrimoni- i el 1584 es produeixen 173 naixements: el futur. Tot i així, el cop demogràfic és tan greu que a partir de 1585 la ciutat s'ha d'obrir a la immigració dels "forasters" de la contrada. Fins llavors els sards mai hi havien estat benvinguts; de fet durant la llarga conquesta catalano-aragonesa de Sardenya tingueren prohibit entrar-hi per por a què s'amotinessin i fins al 1495 no se'ls permeté residir-hi. 

Ara, en els anys posteriors a la devastadora pesta, l'arribada de molts sards per guanyar-se la vida -i també d'alguns lígurs- permet recuperar la població de la ciutat. Els descendents de catalans passen a ser minoria però conserven els llocs de poder a les institucions i el català -encara llengua de prestigi al conjunt de Sardenya- segueix sent emprat pel Consell, en la instrucció, la missa i la documentació. Així, amb el temps, els nouvinguts adopten el català -"transformant-se" en algueresos- mentre els cognoms i el català de l'Alguer viuen un procés de "sardització". D'aquesta fusió es cou una nova identitat pròpiament "algueresa".

Pel que fa al doctor Angelerio, l'any 1584 deixa l'Alguer i s'instal·la a Càller amb la intenció de viatjar a Madrid i exercir de metge a la cort de Felip II. Els consellers de l'Alguer -Salvador Guio, Francesch Ameller i Miquel Esbert- signen un certificat a favor seu on se l'elogia per la seva decidida actuació per combatre l'epidèmia: «[...] fem auctentica, y indubitada fe com lo dit magnifich doctor Tiberio de Angelerio en tot lo temps es estat en esta ciutat ha servit molt be, ab gravedat, auctoritat y sufficientia, mostrantse en sa professio doctor y mege habilissim [...] per la qual providentia de haver súbito descubert y palesat dita peste y mal contagios [...] no solament no ses espargit en tot aquell, ans preservat molt bona part de la gent de dita ciutat y principals [...] a servit en tot aquest temps sospitos ab gran diligentia, perill y treball de continuo y contradictio de molts y may ha mancat [...] y principalment en reveure cossos morts y malalts y contagiats, megiant als tals malalts y amorbats y visitant aquells y entrant per llurs cases axi enpestats com suspitosos de pesta, ordenant axi a pobres com en lo hospital y curant gratis ja bona part de les persones de aquells, fent enserrar les persones suspitoses, ceparant aquells, instituhint y ordenant, tancant lazaret y forns per despitar les robes y totes les altres diligenties necessaries com mes llargament appar per les instructions que [...] ha donat en gran descarrech de nostre offici y govern [...]».
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Fonts:
- Zaria Gorvett (8/1/2021) "The 432-year-old manual on social distancing" BBC
- Antonio Budruni (2010) Breu història de l'Alguer. Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Pasqual Scanu (1976) "La pesta de 1582-1583 a l'Alguer. L'obra de Quinto Tiberio Angelerio"
- Marco Milanese et al. (2012) "Lo Quarter: the Alghero plague cemetery (1582-1583 AD)"
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Cròniques de Sardenya] També us pot interessar...