divendres, 27 de novembre de 2020

Gal·la Placídia, de reina dels visigots a regent de l'Imperi d'Occident (+450)

La decadència del Baix Imperi
Al s.IV Roma és una ombra del gran imperi que havia estat segles enrere. El cristianisme s'ha estès entre la població corcant els fonaments ideològics que havien sostingut l'estat, els bàrbars amenacen la frontera i l'autoritat imperial es veu sacsejada per intrigues, usurpacions i guerres civilsA més, el centre de gravetat de l'imperi s'ha traslladat a Constantinoble, ciutat fundada per l'emperador Constantí (330) i que s'erigeix com a "nova Roma" gràcies a les seves poderoses muralles i una ubicació estratègica entre Orient i Occident.

L'any 378 els romans pateixen una severa derrota a Adrianòpolis quan intenten aturar l'avenç dels visigots pels Balcans; en la batalla perden bona part de l'exèrcit i l'emperador d'Orient, Valent, que desapareix. El succeeix l'hispà Teodosi, que juntament amb els emperadors d'Occident, Gracià i Valentinià II, promulga l'edicte de Tessalònica (380), que oficialitza el cristianisme com a religió de l'Imperi, i acorda amb els gots establir-los com a "foederati" entre Dàcia i Il·líria a canvi que serveixin a l'exèrcit romà (382).

L'any 383 Gracià és assassinat pel general Magne Màxim, que des de Britània pretén convertir-se en emperador d'Occident destronant a Valentinià II amb l'aliança de Teodosi. L'emperador d'Orient fingeix aliar-se amb l'usurpador si bé, secretament, es prepara per enfrontar-s'hi. En el moment en què Magne Màxim inicia la invasió d'Itàlia (387), Justina, la mare de l'emperador Valentinià II, i Gal·la, la seva germana, es refugien a Tessalònica on imploren a Teodosi que acudeixi a ajudar-lo. L'emperador d'Orient, encisant -segons expliquen les cròniques- per la bellesa de Gal·la, assenteix i obté a canvi l'enllaç amb la noia.

Infantesa i joventut de Gal·la Placídia
Teodosi marxa cap a Itàlia, s'enfronta a Magne Màxim i el derrota (388), convertint-se en protector del jove Valentinià II. Poc més tard, del matrimoni en segones núpcies entre Teodosi i Gal·la, neix Gal·la Placídia a Constantinoble (c.390). L'any 392 l'emperador d'Occident Valentinià II mor en estranyes circumstàncies, moment en què Teodosi reunifica l'imperi erigint-se en emperador únic. Per consolidar-se en el poder a la banda occidental, Teodosi haurà de combatre ara l'usurpador Eugeni, a qui derrota fent ús dels gots (394). Aquell mateix any l'emperadriu Gal·la mor de part i -ja a l'hivern- l'emperador Teodosi cau greument malalt.

Els favorits de l'emperador Honori per John William Waterhouse, 1883
Els favorits de l'emperador Honori per John William Waterhouse, 1883

A la mort de Teodosi (395), l'Imperi es divideix altre cop, ara entre els dos fills del seu primer matrimoni, germanastres de la petita Gal·la Placídia. Arcadi, el primogènit, obté l'Imperi d'Orient, amb seu a Constantinoble; a Honori, que té 9 anys, toca l'Imperi d'Occident, amb capital a Milà. Gal·la Placídia queda a cura de la seva tieta Serena, germana de Teodosi, que l'emperador havia fet casar amb Estilicó, general de confiança malgrat ser de pare bàrbar. Durant aquests anys Serena mira de casar el seu fill Euqueri amb Gal·la -sense èxit- per estrènyer el parentiu amb la família imperial mentre Estilicó actua de regent d'Honori.

L'hivern del 406 vàndals, sueus i alans travessen el Rin gelat i aconsegueixen entrar en territori romà. A Britània, l'usurpador Constantí III es proclama emperador i pren la Gàl·lia (407). Poc més tard, a Ravenna, la nova capital de l'Imperi d'Occident, Estilicó és assassinat per ordre del jove Honori, que vol treure-se'l de sobre (408). En aquest context, Alaric, rei dels visigots, marxa contra Roma i la posa en setge. A la ciutat, Serena és detinguda acusada de complicitats amb Alaric i se la sotmet a un procés en què el testimoni en contra per part de la seva neboda, Gal·la Placídia, serà clau per a que acabi sent condemnada i executada.

Fora muralles, Alaric manté el setge sobre Roma, si bé el seu objectiu no és prendre la ciutat sinó pressionar a Honori per a què li concedeixi un lloc on assentar-se amb el seu poble i el càrrec de general de l'Imperi. Davant la innacció de l'emperador d'Occident, el Senat romà acorda amb Alaric deposar-lo i pujar al tron imperial a Prisc Àtal (409). Després d'això, veient que Honori segueix tancat a Ravenna, Alaric retira el suport a Prisc Àtal per congraciar-se altre cop amb Honori i negociar una nova federació. Però mentre hi manté converses, és atacat per un exèrcit imperial comandat pel visigot Sarus i, sentint-se traït, es replega cap al sud amb els seus homes, marxa sobre Roma i hi entra en un cop de mà, saquejant-la l'agost de 410.

El saqueig visigot de Roma commociona l'Imperi ja que feia 800 anys que la ciutat no havia estat saquejada -el darrer cop fou a mans del gal Brennos el 390 aC- i se la considerava inviolable. A més d'un quantiós botí, Alaric i els seus visigots s'enduen Gal·la Placídia, donzella de la família imperial. Es dirigeixen cap al sud d'Itàlia amb la idea de passar a Sicília i el nord d'Àfrica però els plans s'estronquen amb la sobtada mort d'Alaric. El cabdill visigot és succeït pel seu cunyat Ataülf, que reorienta la marxa cap al nord i arriba a Provença. Després de derrotar l'usurpador Joví, Ataülf assalta Marsella però és ferit, es retira i ocupa Narbona, on s'hauria casat amb Gal·la Placídia (414), a qui regala part del tresor romà. Amb aquest enllaç, Gal·la Placídia esdevé reina dels visigots, que pretenen legitimar llur posició davant l'emperador.

Gravat que representa el saqueig de Roma per Alaric / autor desconegut
Gravat que representa el saqueig de Roma per Alaric / autor desconegut

Gal·la Placídia, reina dels visigots (415)
Però Honori no reconeix el matrimoni i envia el general romà Flavi Constanç a encalçar els visigots. Ataülf i Gal·la Placídia es dirigeixen cap a Hispània i ocupen Barcino (415), on neix llur fill, a qui posen de nom Teodosi en honor del seu avi, l'emperador, per enllaçar amb la línia de successió imperial. Tot i així, el nen mor poc després i és enterrat a Barcino. A l'estiu, Sigeric, cap de la guàrdia visigoda i contrari a la política pro-romana dels reis, assassina Ataülf i humilia a Gal·la Placídia. Set dies més tard, Sigeric també és assassinat -ara pels partidaris d'Ataülf- i puja al tron Vàlia, escollit com a successor per la noblesa visigoda.

Vàlia negocia amb Flavi Constanç i acorda retornar Gal·la i ajudar als romans a combatre contra els sueus i els alans que han envaït Hispània a canvi d'importants quantitats de blat que garanteixin la subsistència dels visigots (416). Així, 6 anys després del seu rapte, Gal·la Placídia torna a Ravenna i ara l'emperador Honori, el seu germanastre, la obliga a casar-se -a contracor- amb Flavi Constanç. L'any 418 els visigots, probablement per intercessió de Gal·la, obtenen l'anhelada condició de "foederati" de l'Imperi en agraïment pels seus serveis militars i se'ls atorguen terres a Aquitània, on podran viure mantenint llurs lleis i cabdills.

Gal·la Placídia, augusta imperial (421)
L'any 421 el general Flavi Constanç és ascendit per Honori a co-emperador, fet pel qual Gal·la Placídia obté el títol d'augusta, prenent encara major rellevància que la que ja tindria a la cort imperial. Tot i això, Constanç mor aquell mateix any havent tingut dos fills amb Gal·la: Honòria i Valentinià. Durant els anys posteriors, diversos desencontres entre l'emperador Honori i l'augusta, que com a "reina" disposava d'una guàrdia visigoda, acaben amb l'expulsió de Gal·la de la cort imperial i d'Itàlia (423), moment en què ha de refugiar-se a Constantinoble, seu de l'Imperi d'Orient, on governava el seu nebot Teodosi II, fill d'Arcadi.

L'estiu del 423 Honori mor a Ravenna sense descendents i puja al tron Joan el Secretari, un alt funcionari imperial que obté el suport del Senat romà però no és reconegut per l'emperador d'Orient. Gal·la Placídia, amb diversos generals de la seva confiança, els visigots i Teodosi II, ordeix l'ascens del seu fill Valentinià, encara nen, com a emperador d'Occident. L'any 424, l'exèrcit romà d'Orient inicia una expedició contra Ravenna, que cau fàcilment en el seu poder; a Joan el Secretari, capturat, se li talla una mà, se'l sotmet a escarni públic sobre un ruc al circ de Ravenna i se'l decapita (425). Valentinià III puja al tron amb 6 anys.

Medalló d'origen alexandrí del s.III encastat a la Creu de Desideri (s.IX). Museo di Santa Giulia, Brescia Tradicionalment s'havia considerat que representaven Gal·la Placídia (dreta), Honòria i Valentinià, teoria avui desestimada
Medalló d'origen alexandrí del s.III encastat a la Creu de Desideri (s.XI). Museo di Santa Giulia, Brescia
Tradicionalment s'ha considerat que representaria Gal·la Placídia (dreta), Honòria i Valentinià

La regència de Gal·la Placídia (425-437)
Durant la minoria d'edat de Valentinià, Gal·la Placídia -bregada en la política- exerceix com a regent del jove emperador. Són anys difícils per l'avenç dels vàndals sobre el nord d'Àfrica (430) o la guerra civil que esclata entre els generals Bonifaci i Aeci (432). L'any 437 acaba la regència, si bé Gal·la Placídia manté encara una forta influència sobre l'emperador amb la que intenta contrarestar el poder creixent d'Aeci. Gal·la s'implica també en qüestions religioses i defensa l'ortodòxia contra el monofisisme que abraça Teodosi II (448). L'any 449 intercedeix per la seva filla Honòria contra Valentinià III i la salva de ser executada en saber-se que havia demanat l'ajuda d'Atila, rei dels huns, per evitar el seu matrimoni forçat amb un senador.

L'any 450 Gal·la Placídia mana desenterrar de Bàrcino el petit Teodosi, el fill que havia tingut tres dècades enrere amb Ataülf, i li dona sepultura al mausoleu honorià, a tocar de l'antiga basílica de Sant Pere del Vaticà. El 27 de novembre d'aquell any, Gal·la Placídia mor a Roma i és enterrada amb el seu primogènit.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Continguts] També us pot interessar...

dilluns, 31 d’agost de 2020

Catalunya, Noruega i el naufragi de l'art medieval europeu

Breu ressenya sobre l'exposició Nord&Sud. Art medieval de Noruega i Catalunya 1100-1350.
Museu Episcopal de Vic (15 febrer - 15 setembre 2020). Més informació > museuepiscopalvic.com

Poc abans que el maleït virus ens colpegés, aturant-ho gairebé tot, el Museu Episcopal de Vic (MEV) va inaugurar una ambiciosa exposició que posa de relleu les sorprenents semblances entre l'art medieval de la nostra terra i el de la freda Escandinàvia: Nord&Sud. Art medieval de Noruega i Catalunya. 1100-1350. Acostumats a veure el romànic com a un dels exponents més brillants del nostre patrimoni, amb elements icònics com el Pantocràtor de Taüll o la Majestat Batlló, sobta no poder-lo distingir a primer cop d'ull del d'un territori llunyà com Noruega, terra de fiords, boscos i neu. Explicar el rerefons d'aquesta similitud és la raó d'una exposició que neix de la col·laboració entre els museus d'Utrecht (Holanda), Bergen (Noruega) i Vic.

Frontal d'altar de Sant Olaf. Museu Episcopal de Vic
El frontal d'altar que explica la vida del rei Sant Olaf, tresor nacional de Noruega
Per començar, cal assenyalar que el lligam entre l'art medieval català i el noruec és del tot accidental i que no hi hagué una connexió estreta entre ambdós territoris a l'Edat Mitjana. Més aviat, en paraules dels comissaris de l'exposició, allò que ens ha quedat a Catalunya i Noruega són "les restes d'un naufragi". O sigui, els vestigis d'un art medieval d'abast europeu -unificat a través de la litúrgia catòlica- que s'ha perdut en bona part d'Europa. El cas més il·lustratiu són els frontals d'altar pintats dels ss.XII i XIII: del centenar que ens han arribat, més de 50 són catalans i una trentena noruecs. Diversos factors expliquen perquè tot aquest patrimoni s'ha conservat millor a Catalunya i Noruega que no pas a la resta del Vell Continent.

Primer, el medi geogràfic, és a dir, la ubicació de les esglésies en llocs relativament aïllats o poc concorreguts, com els fiords i les valls pirinenques, que les mantingueren a recer de conflictes, saquejos i robatoris. Segon, les terribles guerres de religió que afectaren el cor d'Europa en època moderna (ss.XVI-XVII) i els esclats iconoclastes d'alguns grups "protestants" com calvinistes, hugonots i anglicans, que consideraven idolatria les imatges religioses i les destruïen; a diferència d'aquests, els luterans, el grup reformista que s'estengué per Noruega, fou més tolerant amb la imatgeria medieval. Posteriorment, a França, la Revolució Francesa (1789) també acabaria amb molts peces d'aquest art que hi havia florit a l'Edat Mitjana. Amb l'onada de fundació de museus de finals del s.XIX -entre els quals el Museu Episcopal de Vic (1889)- es desenvolupa una consciència sobre la importància de les obres d'art i la seva salvaguarda. Així, aquelles peces d'art medieval que s'havien conservat fins llavors a Catalunya i Noruega -per atzar- troben ara un lloc segur on ser exposades, formant-se les col·leccions que podem visitar avui.

Marededéu amb Nen de Muli (Islàndia). Museu Episcopal de Vic
Marededéu amb Nen dins d'un tabernacle-retaule amb restes de policromia, procedent de Múli (Islàndia)
L'exposició, de format relativament petit, consta de nombroses peces de gran valor i interès a més d'audiovisuals, il·lustracions i una audioguia que ajuda a entendre-les. Hi trobem frontals d'altar amb detallades escenes de la vida dels sants, figures de la marededéu de diversos estils i procedències, tabernacles-retaule bellament decorats així com tota mena de crucifixos, reliquiaris i, fins i tot, una curiosa església en miniatura. Tot plegat ens parla dels viatges i intercanvis en la Cristiandat medieval, del poder creixent de l'Església i de la difusió d'una estètica piadosa, compartida arreu d'Europa, que hauria acabat sent assumida també pels temibles "víkings", com explica el magnífic frontal d'altar de Sant Olaf de Noruega.

En conclusió, Nord&Sud. Art medieval de Noruega i Catalunya 1100-1350 es una exposició d'allò més recomanable, tant pels continguts que s'hi mostren com pel fet de posar de relleu -a través d'un diàleg entre les peces noruegues i les catalanes- la "unitat en la diversitat" que presenta l'art medieval europeu. Una ocasió irrepetible de veure aplegades algunes de les pintures i escultures medievals més singulars d'Europa.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 5 d’abril de 2020

5 podcasts culturals per alleugerir el confinament

Escoltar podcasts és una bona manera d'aprendre -o distreure's- mentre fem tasques que no requereixen una gran atenció, com passar l'escombra, fregar els plats o plegar roba. En el meu cas, després de moltes hores escoltant-ne, m'he tornat seguidor d'alguns que trobo especialment recomanables i que ara -en aquests dies tancats a casa- són un bon recurs per mirar d'aprofitar el temps de la millor manera. Us en parlo tot seguit; si cliqueu sobre els diversos podcasts (en blau) trobareu la llista de programes emesos.

1) En guàrdia! - Dirigit pel periodista Enric Calpena i assessorat pels historiadors Oriol Junqueras, durant els primers anys, i Josep M. Solé i Sabaté, actualment, aquest programa -que deu ser un dels més veterans de Catalunya Ràdio- s'emet setmanalment des de 2001. Cada capítol tracta un tema de la història de Catalunya o universal que es va desplegant a partir de l'entrevista a un convidat especialista. Amenitzat amb recursos com diàlegs reconstruïts i textos dramatitzats, permet fer-se una idea general de cadascun dels temes que es tracten. A hores d'ara, el programa va per la 18a temporada (2019-2020 i té més de 760 capítols.

2) A les portes de Troia - Més jove que l'En guàrdia! -del que n'és el complement ideal- es va començar a emetre el 2013 amb una freqüència setmanal en diverses ràdios locals. Presentat pels historiadors Sergio Rodríguez i Alberto Reche, que tracten el tema en qüestió amb un convidat, actualment consta de més de 260 capítols. Amb un to desenfadat, els programes tracten dels principals episodis de la història universal i catalana,  acostant-se -sovint- fins a temps recents. També hi té força pes la història militar o l'anàlisi de com el passat es reflecteix en l'imaginari col·lectiu a través de novel·les, videojocs o sèries com Joc de Trons.

3) Ciutat Maragda - El programa de literatura de Catalunya Ràdio des de 2017. Dirigit per David Guzman, s'hi tracten de manera aprofundida diversos temes literaris així com clàssics, novetats o traduccions recents. Generalment s'entrevista l'autor d'una obra i seguidament s'obre una una agradable taula rodona amb els lletraferits habituals on van apareixent, un rere l'altre, llibres, fragments i idees d'allò més inspiradors.

4) Els viatgers de la Gran Anaconda - Un programa de viatges presentat per Toni Arbonès que s'emet a Catalunya Ràdio des de 2012. Amb els convidats que hi van passant -viatgers de tota mena- es parla de llurs peripècies, dels diversos llocs, paisatges i gents que han conegut i del fet de viatjar com a experiència. Les seccions del programa aprofundeixen en aspectes com les llengües, cultures i tradicions que trobem arreu del planeta. Sorprèn com un podcast -on tot el que s'hi explica ho hem de visualitzar amb la nostra imaginació- pot arribar a ser tan evocador, una finestra al món per superar les parets del confinament.

5) Sons de l'Edat Mitjana - Un programa de Catalunya Música centrat especialment en la música, el pensament, la espiritualitat i la dona medieval. Realitzat per la musicòloga María Montes, es va emetre del 2016 al 2019. Amb un to relaxat, els seus interludis de música antiga embolcallen suaument la temàtica que tracta. En conjunt, un programa que aporta una mica de llum a l'època medieval, tan popular com blasmada.


-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Recursos]