dijous, 17 de maig de 2018

El "pacte dels Vigatans", l'acord que inserí Catalunya a la Guerra de Successió

Un 17 de maig de 1705,  diversos prohoms, nobles i militars osonencs, bregats en les guerres contra els francesos, acordaren pactar una aliança amb Anglaterra per entronitzar Carles d'Àustria com a rei de la monarquia hispànica. En el context de la Guerra de Successió (1701), en què els aliats de l'Haia -Anglaterra, Holanda i Àustria- no aconseguien decantar la balança al seu favor, Catalunya es presentava com un cap de pont estratègic per assolir el seu objectiu. A la reunió, convocada a l'ermita de Sant Sebastià pel rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, Llorenç Tomàs i Costa, hi assistiren: Antoni de Peguera i d'Aimeric i Josep Anton Martí, de Vic; Antoni de Cortada i Carles de Regàs i Cavalleria, de Manlleu; Francesc Macià Ambert, conegut com a "Bac de Roda", de Roda de Ter; Jaume Puig i els seus fills Antoni i Francesc, de Perafita; i Josep Moragues i Mas, de Sant Hilari Sacalm.

Ermita de Sant Sebastià pacte dels Vigatans
L'ermita de Sant Sebastià, amb vistes privilegiades a la Plana de Vic, fou l'escenari del pacte.
Des de fa uns anys, unes siluetes de bronze recorden els assistents a la reunió.
D'ençà de l'estada de Felip V a Barcelona per jurar les corts catalanes (1701), cada cop més sectors de la societat catalana s'anaren decantant cap a la causa austriacista per diversos motius. La prohibició del comerç amb Anglaterra i Holanda (1702), que importaven els aiguardents catalans; el rebuig popular envers els francesos, que havien fet incursions contra Catalunya entre 1689 i 1697 i ara eren els cortesans del Borbó, i la pròpia dinàmica repressiva impulsada pel virrei Velasco contra la més mínima simpatia per Carles d'Àustria expliquen el gran creixement que visqué l'austriacisme en pocs anys. De fons, la tradició política pactista catalana, que preveia la limitació del poder reial, havia assolit una fita amb la breu etapa republicana de 1640 i admirava els sistemes parlamentaris anglès i holandès.

L'acord establert a l'ermita osonenca preveia que Anglaterra donés suport militar per deposar a Felip V i es comprometés a fer respectar les constitucions catalanes a canvi que els "vigatans" aixequessin en armes el rerepaís, facilitant el desembarcament dels aliats a Barcelona i el control del Principat. Per segellar el pacte s'enviaren a Gènova dos plenipotenciaris -Antoni de Peguera i Domènec Perera- que signaren el tractat amb el representant de la reina Anna d'Anglaterra, Mitford Crowe, el 20 de juny d'aquell any. 

A l'agost, les tropes de l'Aliança de l'Haia començaven a assetjar des del mar Barcelona, que, defensada pels soldats borbònics, no pogueren prendre fins a l'octubre. Al novembre, l'Arxiduc Carles rebia la benvinguda dels barcelonins en la seva entrada triomfal a la ciutat. A partir d'aquest moment, Catalunya quedava integrada en la geografia del conflicte successori (1701-1714) defensant la causa austriacista.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Efemèrides] També us pot interessar...
> L'Alguer i Sardenya durant la Guerra de Successió 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada