dimecres, 7 de novembre de 2018

El tractat dels Pirineus i la partició del Principat (1659)

Un 7 de novembre de 1659 la monarquia hispànica i el regne de França acordaren posar fi als enfrontaments que havien sostingut des de la Guerra dels Trenta Anys (1635) per l'hegemonia sobre Europa. El tractat de pau fou signat per Luis Méndez de Haro i el cardenal Mazzarino, primers ministres de Felip IV i Lluís XIV respectivament, a l'illot dels Faisans, just enmig del riu Bidasoa (Guipúscoa), línia que marcava la frontera entre llurs dominis. Les clàusules per acabar amb la guerra reflectien una derrota més o menys "honrosa" per a la part hispànica i suposaren importants concessions territorials a França amb la cessió de diverses places fortes a Flandes i la partició del Principat de Catalunya.

La cessió dels enclaus catalans en mans dels francesos era una possibilitat que ja s'havia contemplat en les negociacions -continuades malgrat la guerra- almenys des de 1646. Finalment, després d'anar canviant al compàs d'un l'equilibri de forces que es mesurava en cada batalla, la línia que delimitaria la partició del Principat resseguiria els Pirineus i les Alberes, quedant per a França els territoris al nord de la serralada, o sigui, el Rosselló, l'Alta Cerdanya, el Conflent, el Capcir i el Vallespir. Roses i Cadaqués, que es trobaven en mans franceses i apareixien a les negociacions com a territoris susceptibles de ser cedits, es reintegraren al Principat. Un any més tard, el 12 de novembre de 1660, s'acordava la partició de la Cerdanya -comarca natural que feia frontissa- concretant els "pobles" que quedarien a una i altra banda de la frontera: Llívia, per la seva condició de "vila" es mantingué com a part del Principat malgrat quedar "aïllada" en zona francesa.

Felip IV concedeix la mà de la seva filla -la infanta Maria Teresa d'Àustria- a Lluís XIV a l'illa dels Faisans 
en virtut del tractat dels Pirineus, 7 de juny de 1660. Còpia a l'oli de Laumosnier / wikipedia
Per a la banda catalana, la partició del Principat suposà la pèrdua d'una cinquena part del seu territori i el desguarniment de tot un espai defensiu que l'havia protegit secularment contra eventuals invasions des de França; a més el tractat obria la porta a l'entrada de productes francesos a Catalunya, fet que posava en perill la indústria pròpia. Les institucions catalanes, que arran de l'expulsió de Josep Fontanella com a representant (1644) no tingueren presència a les negociacions, no reconegueren la partició del país. Amb tot, si per a Felip IV -més preocupat per l'escenari flamenc- la pèrdua del Rosselló i la Cerdanya seria un "mal menor", per a una Generalitat sempre en tensió -o, fins i tot, conflicte- amb el rei suposaria un dur cop que la deixava encara més afeblida entremig de les dues grans monarquies que es disputaven Europa.

L'any 1660 dos edictes promulgats per Lluís XIV establiren el Consell Sobirà del Rosselló, que, malgrat el seu nom, posà els fonaments per desmantellar les institucions i lleis catalanes del territori i iniciar-ne la seva francesització. Durant els anys posteriors, els nord-catalans protagonitzaren nombrosos aixecaments contra el domini francès, com ara la Revolta dels Angelets (1663-1673), que foren durament reprimits. A Catalunya, la partició no s'oblidà, i a les corts de Barcelona de 1705, celebrades per Carles d'Àustria, encara es presentà una protesta per l'annexió francesa del territori. Actualment, cada any, pels volts del 7 de novembre, es commemoren els fets com a Diada de la Catalunya Nord amb una marxa a Perpinyà.

Per saber-ne més:
Casals, A. (coord.) (2009) Les fronteres catalanes i el Tractat dels Pirineus

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Efemèrides] També us pot interessar...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada