"Viatger, vingues d'on vingues / si tens el cor honrat / flecta els genolls i prega / com fill, davant del cap / del pros Josep Moragues / el nostre general" (fragment "Lo cap del general Moragues" d'Àngel Guimerà, 1887)
Josep Moragues i Mas neix a Sant Hilari Sacalm el 1669 en una família de pagesos benestants. El seu matrimoni amb Cecília Regàs (1693) i la seva participació en una companyia de miquelets que defensa Osona de la invasió francesa durant la Guerra dels Nou Anys (1694) l'aproximen als "vigatans", petits hisendats i menestrals osonencs que odiaven els francesos pels abusos comesos durant els repetits atacs contra la seva terra. Així, l'any 1705 el trobem entre els prohoms que acorden el “pacte dels Vigatans”, signant per avalar les negociacions del pacte de Gènova, pel qual Catalunya queda incorporada a l’Aliança de l’Haia. Com a guerriller, promou l’aixecament austriacista al rerepaís que ha de facilitar l'entrada de l'Arxiduc Carles d'Àustria a Barcelona, fent-se amb el control de Vic i, al juliol, derrota -al capdavant d'uns 200 homes- la partida borbònica que havia anat a recuperar-lo a la batalla del Congost. Poc més tard, a l'agost, es dirigeix cap a Barcelona amb centenars de voluntaris austriacistes per ajudar a l'exèrcit aliat.
Gràcies al seu prestigi militar, un cop Carles d’Àustria ha pres Barcelona, és designat com a coronel de les Reials Guàrdies Catalanes (1705) per ascendir a general de batalla (1707) i governador de Castellciutat, fortalesa des de la qual havia de vigilar els passos pirinencs de la Cerdanya i Ribagorça. L'any 1711, havent mort la seva esposa, es casa en segones núpcies amb Magdalena Giralt, senyora de Bressui, a Sort. Al setembre de 1713, constatant que Catalunya ha estat abandonada pels aliats i combat sola contra els borbònics, que avancen pel territori aplicant mètodes de terrorisme militar, rendeix de forma honrosa Castellciutat –que no disposava de queviures ni podia rebre reforços– després de 8 dies de setge.
Desmoralitzat i malalt, passa l’hivern a Sort, des d’on reprèn les accions militars al gener de 1714. Al febrer assalta Castellciutat però es rebutjat pels borbònics que, en un contracop, apressen la seva família com a ostatges. Empresonats a Balaguer, una partida aconsegueix rescatar-los i els deixa a Cardona, baluard de la resistència austriacista a l’interior de Catalunya. Des d’allà, amb la seguretat de tenir qui més estima a recer, el general –ara guerriller– fustiga contínuament la rereguarda borbònica, obligant als enemics a mantenir destacaments repartits pel territori i a alleugerir la pressió que exerceix sobre la Barcelona assetjada.
 |
| El bust de Josep Moragues al pla de Palau de Barcelona / AMS |
El 18 de setembre de 1714, pocs dies després que la capital catalana, la fortalesa de Cardona –on s’havien refugiat els darrers resistents austriacistes– capitula a canvi del respecte a la vida pels seus defensors, als quals es permet embarcar-se per abandonar el país. Moragues, enlloc d'exiliar-se -com feren molts altres austriacistes- es retira a Sort amb la seva família. Hom apunta que pretenia marxar pels Pirineus però que s'esperaria a recuperar el seu nebot, encara pres. Mentrestant, sembla que Felip V, disgustat per l'amnistia que s'havia concedit als militars austriacistes en les capitulacions, envia la contraordre de detenir-los. Així, Moragues és cridat a presentar-se davant del capità general de Barcelona, que li retira la documentació i el posa -secretament- sota vigilància. Tement ser arrestat per conspiració, al febrer de 1715 fa testament i busca la manera d'embarcar-se cap a Mallorca, encara en mans dels austriacistes, però quan ja es troba a mar, en ser reconegut pel barquer, és tornat a Barcelona per por de represàlies. Moragues s'amaga llavors a Montjuïc esperant un segon passatge però acaba sent trobat i detingut juntament amb els seus còmplices.
El general és torturat, sotmès a un judici sumaríssim i condemnat a mort. El 27 de març de 1715, descalç, vestit de penitent i sense ser-li reconeguts els honors militars, Josep Moragues pateix el suplici de ser arrossegat viu lligat a un cavall pels carrers de Barcelona i, després, se’l degolla, decapita i esquartera. En un moment en què la guerra no estava tancada, la cerimònia d'execució de Moragues serveix com a càstig exemplaritzant: el seu cap és ficat dins d'una gàbia i penjat al Portal de Mar amb una inscripció en llatí que diu: "Josep Moragues, per haver comès el crim d'una repetida rebel·lió, haver abusat dues vegades de la clemència reial, finalment, la tercera vegada, fou pres i executat per la justícia." La repressió no s'acabà amb el cos mutilat del general caigut, sinó que també s'aplica a la seva vídua i familiars, que foren empresonats i desposseïts de les seves propietats. Després de dotze anys de súpliques, un cop signada la pau de Viena (1725), Margarida Giralt va aconseguir que se li retornés el cap del marit; llavors la família marxa a l'exili.
Tot i no haver estat un dels militars austriacistes més importants -de fet lluitava a les ordres del marquès de Poal, el veritable cor de la resistència- el seu martiri el convertí en un heroi de Catalunya, recuperat durant la Renaixença. Des d'una mirada actual, la seva trajectòria vital és prou interessant per entendre la Guerra de Successió. Des de 1999, al pla de Palau, el lloc aproximat on hauria estat exhibit el cap del general, un monument de marbre i un pal amb la senyera ideat per l'artista Francesc Abad recorden l'heroi austriacista malgrat les traves que posà l'Ajuntament per acceptar-los. L'any 2013 fou col·locat, davant l'Escola de Nàutica, un bust del general Moragues, bessó del que hi ha a Sort, obra de Rosa Martínez Brau.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Continguts] També us pot interessar...> El "Carrasquet", l'apassionant vida d'un guerriller austriacista oblidat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada