Durant la Guerra de Sardenya, després de la submissió dels pisans de Càller (1324), els catalano-aragonesos mantingueren en peu el campament enturonat que havien muntat per assetjar la ciutat, l'enfortiren amb murs de pedra i cridaren pobladors per fundar-hi una nova ciutat, Bonaire. Aquest nom, que -com trobem en altres llocs de parla catalana- indicaria la bonesa de l'indret, tindria una clara voluntat propagandística. Tot i així, l'expressió no era completament inventada, ja que, segons sembla, al lloc on s'establí el campament de setge hi haurien hagut unes termes romanes que els sards coneixerien primer com a "Balnearia" o "Bagnaria", nom que els catalans s'haurien fet venir bé transformant-lo en "Bonaire".
La fundació de Bonaire, que anà creixent amb gent vinguda principalment de Catalunya, tenia per objectiu anar ofegant poc a poc el sotmès castell pisà, ben bé com un paràsit. Dos anys més tard, els catalano-aragonesos aconseguiren rendir finalment Càller i, havent expulsat els sards i pisans que habitaven la barriada adjacent a la ciutadella, hi anaren traslladant els catalans que s'havien establert a Bonaire.
A la conquesta per les armes havia de seguir la conquesta per les idees. L'any 1335, l'església dedicada a la Santíssima Trinitat i la Verge que havia estat posada al turó de Bonaire, fou concedida als frares mercedaris, orde nascuda a Barcelona en temps de Jaume I i vinculada a la dinastia catalano-aragonesa. Lluny de llur pàtria, calia que els nous pobladors que s'arriscaven a venir a Sardenya fessin seva la terra conquerida, i el primer pas per aconseguir-ho era bastir una geografia de llocs i tradicions on arrelar.
La troballa de la caixa de fusta a la platja de Bonaire (www.bonaria.eu)
Així, segons la tradició, el 25 de març de 1370, dia de l'Encarnació, apareixia, a la platja de Bonaire una caixa de fusta arribada del mar. Procediria d'una nau que rumb a Sicília fou sorpresa per una tempesta. Els mariners, per alliberar pes, havien llençat apressadament per la borda tots aquells embalums que dificultaven que l'embarcació es mantingués a flot; entre aquestes coses, acabaren desempallegant-se de la caixa.
Quan caigué a l'aigua, com per miracle, la tempesta escampà de cop, la mar s'amansí i el sol tornà a resplendir rere els núvols. Bressolada per les ones, la caixa acabà quedant encallada a la platja de Bonaire, ara mig despoblada, fins que algú la descobrí. En obrir-la, s'hi trobà una bonica marededéu de fusta que en una mà sostenia el Nen i, en l'altra, una candela encesa. Devots, els habitants de Bonaire la dugueren a l'església, que des de llavors esdevingué el santuari de Nostra Senyora de Bonaire.
 |
| La basílica de la Mare de Déu de Bonaire |
Arran d'aquest fet llegendari, la devoció per la Mare de Déu del Bonaire es difongué tant per l'illa de Sardenya -sota poder de la corona catalano-aragonesa- com entre els mariners que navegaven pel Mediterrani. Així la seva veneració hauria arribat a Barcelona, on donà nom a un dels principals carrers del barri mariner de la Ribera, que quedà mig soterrat amb la construcció de la Ciutadella borbònica (1716). A Vilanova i la Geltrú també tingué devoció i per això se li cantaven uns "goigs". Al s.XVI, el culte havia arribat a Sevilla, on hi havia la Casa de Contratación de las Indias, la institució que gestionava el comerç amb Amèrica.
L'estiu del 1535 una expedició d'un miler d'homes dirigida per l'adelantado Pedro de Mendoza sortí de la costa andalusa amb l'objectiu d'arribar al Riu de la Plata. A principis de 1536 la companyia fundà un primer assentament fortificat a la riba sud del riu, probablement en un illot a tocar de terra ferma, i l'anomenà Santa María del Buen Ayre en honor a la patrona dels mariners. Tot i el bon auguri del nom, la gana, les malalties i els atacs indígenes minvaren la població del lloc fins al punt que hagué de ser evacuat el 1541. La posició no fou recobrada fins 1580, quan Juan de Garay fundà un segon assentament on hi havia hagut el primer, recuperant el nom. Aquest cop l'empresa prosperà i acabà esdevenint Buenos Aires, capital d'Argentina.
 |
| Els pelegrins porten la marededéu de Bonaire fins a Santa Maria del Mar (2009) / foto pròpia |
Tornant a Sardenya, tot i que la devoció per Nostra Segnora de Bonaria vindria de la conquesta catalano-aragonesa, acabà esdevenint la patrona de l'illa (1907). Així i tot, els seus orígens no s'obliden i l'any 2009 se celebrà un multitudinari pelegrinatge en què uns 800 fidels portaren la talla a Barcelona en ferry des de Càller, oficiant una emotiva missa a Santa Maria del Mar. Poc més tard, l'any 2013, el papa Francesc dedicà a la Madonna di Bonaria el seu primer viatge com a pontífex en una visita especialment celebrada, ja que -havent nascut a Buenos Aires- tancava el cercle de tota aquesta història.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------[Cròniques de Sardenya] També us pot interessar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada