Després de la victòria de Lutocisterna (1324), decidits a prendre Càller, enclau estratègic pel control de Sardenya, els catalano-aragonesos mantingueren en peu el campament que havien muntat durant el setge, tancant-lo amb murs de pedra, i cridaren pobladors per fundar-hi una nova ciutat, Bonaire. Al marge de la vocació propagandística del nom, sembla que en aquell indret haurien existit unes termes romanes, fet pel qual se'l coneixeria inicialment com a "Balnearia" i, més tard, com a "Bagnaria", el terme que haurien escoltat els catalans deformant-lo en "Bonaire".
La fundació, nascuda amb la idea d'ofegar poc a poc el castell pisà, anà creixent amb gent vinguda principalment de Catalunya. Dos anys més tard, els catalano-aragonesos aconseguien rendir finalment Càller i, havent expulsat els sards i pisans que habitaven la barriada adjacent a la ciutadella, hi anaren traslladant progressivament els habitants -catalans- que s'havien anat establint fins llavors a Bonaire.
 |
| La basílica de la Mare de Déu de Bonaire, a tocar de Càller, a principis del s.XX / autor desconegut |
A la conquesta per les armes havia de seguir la conquesta per les idees. L'any 1335, l'església dedicada a la Santíssima Trinitat i la Verge, que havia estat posada al turó de Bonaire, és concedida als frares mercedaris, orde nascuda a Barcelona en temps de Jaume I i vinculada a la dinastia catalano-aragonesa. Lluny de la seva pàtria, calia que els nous pobladors que s'arriscaven a venir a Sardenya fessin seva la terra conquerida, i el primer pas per aconseguir-ho era bastir una geografia de llocs i tradicions on arrelar.
Així, segons la llegenda, un 25 de març de 1370 apareixia, a la platja de Bonaire, una caixa de fusta arribada del mar. Procediria d'una nau que, direcció a Sicília, fou sorpresa per la tempesta; els mariners, per alliberar pes, havien llençat apressadament per la borda tots aquells embalums que dificultaven que l'embarcació es mantingués a flot; entre aquestes coses, acabaren desempallegant-se d'una pesada caixa. Quan caigué a l'aigua, com per miracle, la tempesta escampà de cop, la mar s'amansí i el sol tornà a aparèixer. Bressolada per les ones, la caixa acabà encallada a les arenes davant l'assentament fundat per l'infant Alfons, ara mig despoblat, fins que algú la descobrí. En obrir-la, s'hi trobà una bella marededéu de fusta que en una mà sostenia el Nen i, en l'altra, una candela encesa. Devots, els habitants de Bonaire la custodiaren a l'església que des de llavors esdevingué el santuari de Nostra Senyora de Bonaire.
 |
| Els peregrins porten la marededéu de Bonaire fins a Santa Maria del Mar (2009) / foto pròpia |
Arran d'aquest fet llegendari, la devoció per la Mare de Déu del Bonaire es difongué tant per l'illa de Sardenya -sota poder de la corona catalano-aragonesa- com entre els mariners que navegaven pel Mediterrani. Fou així com, ja al s.XVI, el culte havia arribat a Sevilla, on hi havia la Casa de Contratación de las Indias, la institució que gestionava el comerç amb Amèrica. L'estiu del 1535 una expedició d'un miler d'homes dirigida per l'adelantado Pedro de Mendoza sortia de la costa andalusa amb l'objectiu d'arribar al Riu de la Plata. A principis de 1536 la companyia funda un primer assentament fortificat a la riba sud del riu, probablement en un illot a tocar de terra ferma, i l'anomena Santa María del Buen Ayre en honor a la patrona dels mariners. Tot i el bon auguri que duia de nom, la gana, les malalties i els atacs indígenes minvaren la població del lloc fins al punt que hagué de ser evacuat el 1541. La posició no fou recobrada fins al 1580, quan Juan de Garay hi fundà un segon assentament on hi havia hagut el primer, recuperant-ne el nom. Aquest cop l'empresa prosperà i acabà esdevenint Buenos Aires, capital d'Argentina.
Tornant a Sardenya, tot i que la devoció per Nostra Senyora de Bonaire -o Bonària, com l'hi diuen- vindria de la conquesta catalano-aragonesa, acabà esdevenint la patrona de l'illa (1907). Així i tot, els seus orígens no s'obliden i l'any 2009 se celebrà un multitudinari pelegrinatge en què uns 800 fidels portaren la talla a Barcelona en ferry des de Càller, oficiant una emotiva missa a Santa Maria del Mar. Poc més tard, l'any 2013, el papa Francesc dedicà a la Madonna de Bonària el seu primer viatge com a pontífex en una visita especialment celebrada, ja que -havent nascut a Buenos Aires- tancava el cercle de tota aquesta història.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------[Cròniques de Sardenya] També us pot interessar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada