dimarts, 25 de juliol de 2017

La tràgica mort de Martí el Jove i la fi del Casal de Barcelona

«Viurem tots temps ab sobirana tristor e dolorosa vida»
(Plany de Martí I l'Humà pel seu fill)

Amb aquestes paraules el darrer rei del Casal de Barcelona lamentava, en una lletra a la seva nora, els sentiments de dolor i tristesa que l'envaïren en rebre, a principis d'agost de 1409, la fatídica notícia de la mort del seu fill. Martí el Jove, príncep de Sicília, havia exhalat un 25 de juliol a Càller, capital del regne de Sardenya, on s'hi havia desplaçat per acabar amb l'enèsim desafiament del Jutjat d'Arborea. La seva mort inesperada, amb 33 anys, deixava el rei Martí l'Humà sense successor, ja que cap dels fills legítims del príncep, primer amb Maria de Sicília, i, després, amb Blanca de Navarra, havien sobreviscut.

Mal d'aire o excés d'amor?
Durant el camí cap a l'encontre de les forces de Guillem III de Narbona, sobirà d'Arborea, sembla que el príncep Martí hauria anat resseguint el riu Mannu, acampant finalment vora un estany. En aquestes condicions, l'hereu al tron -de salut precària- acabaria contraient la malària, que no se li manifestaria fins unes setmanes després de la gran victòria de Sanluri (30 juny). Tot i que les febres començaren cap al 16 de juliol, Martí el Jove seguí atenent els afers polítics i militars fins al 20, quan empitjorà i quedà enllitat. Malgrat les atencions dels metges de la cort, el príncep moriria 5 dies més tard.

Segons una llegenda força coneguda a Sardenya, després de la victòria uns soldats capturaren la dona més bonica de la vila de Sanluri i la hi entregaren al príncep, que enlloc de reposar-se se l'enduria a l'alcova, esgotant les seves forces amb ella. Curiosament, el reputat medievalista Boscolo dona per bo el relat i, fins i tot, assenyala que Martí l'Humà s'hauria interessat per la dama en qüestió, assegurant-li una pensió i reclamant que el fill que n'havia de néixer -un altre bastard del príncep- es dirigís a Barcelona per ser educat a la cort. Sigui certa o no, la llegenda de la "bella de Sanluri" és vista, pels sards que la coneixen com una mena de venjadora del seu poble contra el jou catalano-aragonès.

Trasllat a Barcelona de les relíquies de Sant Sever per Marti l'Humà i Martí el Jove
Trasllat a Barcelona de les relíquies de Sant Sever, amb Martí l'Humà i Martí el Jove
Retaule pintat per Pere Nunyes i Enric Fernandes al s.XVI (Museu Diocesà de Barcelona)
Bastards, afrodisíacs i conxorxes
La notícia trasbalsà la cort i sumí al rei Martí l'Humà, ja vell i malalt, en la complicada tasca de legitimar com a hereu el seu net bastard Frederic de Luna, fill del príncep de Sicília i de la seva amant Tarsia Rizzari, o engendrar un fill que el succeís. Mentre procurava que el papa reconegués Frederic, va prendre per muller la jove noble Margarida de Prades, amb qui es casà al palau de Bellesguard el setembre de 1409. Els intents del rei per engendrar un successor, com descriu patèticament el cronista aragonès Zurita, foren en va: «era tan invàlid i lent que no hi havia remei o artifici per fer-lo ajuntar amb la reina; i quan això s'intentà per mitjans estranys i anormals, va accelerar-se-li la mort, deixant l'esposa encara a l'estat de noia». 

Així, el 31 de maig de 1410 moria el rei Martí l'Humà sense haver pogut legitimar Frederic de Luna com a successor ni haver tingut un fill amb Margarida, fet que suposà una greu crisi successòria. L'interregne, que durà dos anys, no es clogué fins al Compromís de Casp (1412), en què fou entronitzat com a rei de la corona catalano-aragonesa -no sense polèmica- Ferran d'Antequera, de la família castellana dels Trastàmara. Més de 500 anys després, acabava la dinastia barcelonina iniciada pel comte Guifré el Pilós.

Mausoleu de Martí el Jove a la catedral de Càller, Sardenya
Detall del mausoleu de Martí el Jove a la catedral de Càller / AMS
Un descans "mogudet"
El príncep fou enterrat dins la catedral de Càller, a la dreta del cor i vora l'altar major. A mitjans del s.XVII, en ple procés de renovació de la seu, les restes del difunt foren transportades a la capella de Santa Maria de Betlem a l'espera de la construcció d'una nova tomba. Com explica Boscolo, l'any 1689 s'exhumaren altre cop les despulles de Martí el Jove i, dipositades dins d'una bossa de vellut carmesí, foren col·locades al nou mausoleu construït per a l'ocasió a l'ala esquerra de la catedral. En un context d'agitació popular i intrigues polítiques a la Sardenya hispànica, la cerimònia es realitzà sense solemnitats per no remoure el passat.

L'any 2006 es va dur a terme la restauració del mausoleu de Martí el Jove, operació en la qual fou oberta la sepultura per comprovar si les despulles encara hi eren. En obrir la tapa de marbre, els investigadors trobaren la bossa de vellut carmesí, tancada amb cordills de seda, que guardava dins seu un crani i diversos ossos. Com exposa d'Arienzo, l'estudi antropològic de les restes va demostrar que es tractava d'un home jove, alt i ben plantat amb una dentadura sana. Col·lateralment, la troballa a Sardenya de qui sembla realment el darrer príncep del Casal de Barcelona, obre la porta a identificar les despulles de Martí l'Humà, que van patir els saqueigs i profanacions que afectaren el Panteó Reial de Poblet durant el s.XIX.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Per saber-ne més:

Boscolo, A. (1962) Martí el Jove a Sardenya. Barcelona: Rafael Dalmau
D'Arienzo, L. (2015) "La lotta contro gli Arborea in Sardegna. La spedizione di Martino il Giovane (1408-1409) e la fine del Giudicato" a Ferrer i Mallol, T. (ed.) Martí l'Humà, el darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410): l'interregne i el compromís de Casp. Barcelona: IEC; pp.329-381
[Efemèrides] També us pot interessar...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada