Un 30 de setembre de 1701 arriba a Barcelona el jove Felip V, que mesos enrere ha estat coronat rei de la monarquia hispànica en virtut del polèmic testament de Carles II l'Embruixat. Tot i el recel que el primer Borbó causa entre els catalans, que odien els francesos per llurs repetits atacs contra el país, com el setge de Barcelona del 1697, fa 70 anys que un rei no visita Catalunya, de manera que la vinguda de Felip V és un esdeveniment que genera esperances. El francès, tímid i fred durant els actes de benvinguda i els ampul·losos discursos protocol·laris dels seus súbdits catalans, jura les "constitucions de la terra" i celebra corts catalanes, que s'obren al convent de Sant Francesc de Barcelona el 12 d'octubre de 1701.
A les corts, el rei no cedeix a la sentida reivindicació d'insaculacions lliures en l'elecció dels diputats de la Generalitat i els consellers del Consell de Cent, si bé concedeix a Barcelona que del seu port puguin sortir 2 vaixells anuals per comerciar amb les Amèriques -passant abans per Sevilla- i institueix el Tribunal de Contrafaccions, tribunal paritari que ha de fer justícia davant les denúncies contra els agents reials per haver vulnerat les lleis catalanes. En conjunt, doncs, quan es clausuren les corts al mes de gener de 1702, no es pot dir que hagin estan més conflictives ni menys satisfactòries que les anteriors. Melchor de Macanaz, secretari reial, disconforme amb la posició en que ha quedat la monarquia després de les corts, opina que «lograron los catalanes cuanto deseaban, pues ni a ellos les quedó que pedir, ni al rey cosa especial que concederles, y así vinieron a quedarse más independientes del rey que lo está el parlamento de Inglaterra».
Durant el primer any de regnat de Felip V, Anglaterra -preocupada per l'alteració del "balance of power" a Europa amb dos Borbons regint alhora França i la monarquia hispànica- instiga la creació d'una aliança amb Àustria i Holanda que té per objectiu deposar Felip i entronitzar l'Arxiduc Carles d'Àustria, l'altre pretendent amb drets a succeïr Carles II l'Embruixat el 1700. D'aquesta manera neix la Gran Aliança de l'Haia, que al maig de 1702 declara la guerra a les Dues Corones borbòniques. Arran d'això, Felip V prohibeix el comerç amb anglesos i holandesos, que des de fa anys són els principals socis comercials dels catalans, a qui compren vins i aiguardents; la mesura causa descontentament a Catalunya. L'ordre d'expulsió d'Arnold Jäger, comerciant holandès afincat a Barcelona, casat amb una catalana i ben relacionat pels seus negocis amb la burgesia barcelonina, provoca un conflicte polític de primer ordre que acaba al flamant Tribunal de Contrafaccions i encén encara més el malestar. A Barcelona, comencen a circular pamflets a favor de l'Arxiduc i notícies com l'entrada de Portugal i Savoia a la guerra al costat dels aliats a finals de 1703.
-C(A).jpg)
El Palau Dalmases, al carrer Montcada de Barcelona, seu de l'Acadèmia dels Desconfiats
Al gener de 1704, la decisió de Felip V de designar com a virrei de Catalunya a l'odiat Francisco Antonio Fernández de Velasco, que ja ho havia estat anys enrere deixant un ingrat record per la seva deshonrosa entrega de Barcelona als francesos el 1697, no agrada gens. De nou com a virrei, Velasco actua despòticament, té conflictes amb les institucions catalanes i persegueix tota simpatia envers l'Arxiduc Carles d'Àustria. Mentrestant, alguns membres de l'Acadèmia dels Desconfiats, que es reuneix al palau Dalmases de Barcelona, mantenen contactes discrets amb Jordi de Darmstadt, militar alemany que havia defensat Barcelona del setge francès de 1697, d'on li venia l'estima dels catalans, havia estat investit virrei de Catalunya el 1698 i, deposat per Felip V el 1701, havia acabat servint a la causa de l'Arxiduc Carles d'Àustria.
A finals de maig de 1704, la flota aliada arriba davant de Barcelona i el seu comandant, Jordi de Darmstadt, transmet missatges demanant als barcelonins que s'uneixin a l'Arxiduc Carles d'Àustria i comença a desembarcar les tropes esperant que els austriacistes s'aixequin en armes contra les autoritats borbòniques per poder prendre la ciutat. Velasco actua diligentment, deté al veguer, Llàtzer Gelsen, que havia d'obrir el Portal de l'Àngel als exèrcits aliats, i amb el fracàs de la conspiració Jordi de Darmstadt bombardeja des del mar Barcelona per donar cobertura a l'embarcament de les tropes i els austriacistes que volen escapar de la ciutat, i ordena la retirada. Després dels fets, Felip V reforça la guarnició barcelonina i el virrei Velasco intensifica la repressió contra els austriacistes practicant centenars de detencions i empresonaments arbitraris, entre els quals el propi bisbe de Barcelona i nombrosos consellers del Consell de Cent, a més d'eliminar de les bosses d'insaculació a molts ciutadans acusats d'austriacistes. La política repressiva de Velasco atia més l'animadversació en contra seva, fins al punt que -mesos després - ell mateix escriu: «cada dia y por diferentes partes se evidencia más la infidelidad de los catalanes [...] y que muchos de los que no habían concurrido en ella en aquella ocasión [maig 1704] se les han arrimado después.»
L'ermita de Sant Sebastià, amb vistes sobre la plana de Vic, fou l'escenari del "pacte dels vigatans"
Un any després del setge fallit dels aliats sobre Barcelona, en un context en què amplis sectors de la població senten ja simpatia per l'Arxiduc Carles, diversos prohoms, nobles i militars osonencs, bregats en la lluita contra els francesos, es troben en secret el 17 de maig de 1705 a l'ermita de Sant Sebastià en una reunió convocada pel rector de Santa Eulàlia de Riuprimer, Llorenç Tomàs i Costa. Hi assisteixen Antoni de Peguera i d'Aimeric i Josep Antoni Martí, de Vic; Antoni de Cortada i Carles de Regàs i Cavalleria, de Manlleu; Francesc Macià i Ambert, conegut com a "Bac de Roda", de Roda de Ter; Jaume Puig i els seus fills, Antoni i Francesc, de Perafita, i Josep Moragues i Mas, de Sant Hilari Sacalm. En aquesta reunió, coneguda com el "pacte dels vigatans", s'acorda pactar amb Anglaterra l'entrada de Catalunya en l'Aliança de l'Haia per sumar esforços en l'objectiu de deposar a Felip V i entronitzar a l'Arxiduc Carles d'Àustria.
Així, de Vic surten cap a Gènova dos plenipotenciaris que es reuneixen amb Mitford Crowe, comerciant anglès d'aiguardents que havia residit a Barcelona i que ara actua com a representant de la reina Anna d'Anglaterra. De la reunió en surt un acord pel qual els "vigatans" han d'aixecar en armes 6000 homes al rerepaís per facilitar d'aquesta manera el desembarcament dels aliats a Barcelona i el control de Catalunya, i per la seva banda Anglaterra es compromet a pagar-los, armar-los i a garantir la conservació de les lleis catalanes. El tractat amb Anglaterra, conegut com a "pacte de Gènova", se signa el 20 de juny de 1705.
El 22 d'agost de 1705, la poderosa flota de l'Aliança de l'Haia -que ve de prendre Gibraltar i Dènia- comença a assetjar des del mar Barcelona, ben defensada pel virrei Velasco i la guarnició borbònica. Dins la ciutat, els austriacistes -inquiets- no es veuen preparats per iniciar una rebel·lió mentre els "vigatans" -que ja controlen el centre de Catalunya- baixen apressadament en ajuda dels aliats. De nou els aliats topen amb Barcelona, que se'ls resisteix, si bé ara, desembarcant les tropes, assetjant-la i coordinant-se amb les partides austriacistes de l'interior, aconsegueixen en poques setmanes l'obediència de Mataró, Girona, Tarragona i Lleida. A mitjans de setembre, per superar el bloqueig entorn a Barcelona, els aliats assalten el castell de Montjuïc en una costosa operació en la que hi perd la vida el propi Jordi de Darmstadt. Finalment, el virrei Velasco s'avé a negociar la capitulació de Barcelona i -el 7 de novembre de 1705- l'Arxiduc Carles d'Àustria fa l'entrada triomfal a la ciutat, rep una entusiasta benvinguda i estableix la seva cort al Palau Reial Nou. D'aquesta manera, Catalunya entra en la Guerra de Successió defensant la causa austriacista.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Article successiu:
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------[Arxiu] També us pot interessar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada