Un 7 de novembre de 1659 la monarquia hispànica i el regne de França acorden posar fi als enfrontaments que havien sostingut des de la Guerra dels Trenta Anys (1635) per l'hegemonia sobre Europa. El tractat de pau és signat per Luis Méndez de Haro i el cardenal Mazzarino, primers ministres de Felip IV i Lluís XIV respectivament, a l'illot dels Faisans, just enmig del riu Bidasoa (Guipúscoa), línia que marca la frontera entre llurs dominis. Les clàusules per acabar amb la guerra reflecteixen una derrota més o menys "honrosa" per a la part hispànica i suposen importants concessions territorials a França amb el lliurament de diverses places fortes a Flandes -principalment el comtat d'Artois- i la partició del Principat de Catalunya.
L'estira-i-arronsa per la "línia"
La cessió dels enclaus catalans en mans dels francesos era una possibilitat que ja s'havia contemplat en les negociacions -continuades malgrat la guerra- almenys des de 1646. Finalment, després de complicades reunions durant la primavera de 1660, s'acorda que la "línia" que ha de delimitar la partició del Principat ressegueixi els Pirineus i les Alberes, quedant per a França els territoris al nord de la serralada, o sigui, el Rosselló, l'Alta Cerdanya, el Conflent, el Capcir i el Vallespir. Roses i Cadaqués, que es troben en mans franceses i apareixen a les negociacions com a territoris susceptibles de ser cedits, es reintegren al Principat. Uns mesos més tard, el 12 de novembre de 1660, se signa la partició de la Cerdanya -ampla vall que fa de frontissa- concretant els "pobles" que queden a una i altra banda de la frontera: Llívia, per la seva condició de "vila" es mantindrà com a part del Principat malgrat quedar "aïllada" en zona francesa.
 |
| Felip IV concedeix la mà de la seva filla -la infanta Maria Teresa d'Àustria- a Lluís XIV a l'illa dels Faisans en virtut del tractat dels Pirineus, 7 de juny de 1660. Còpia a l'oli de Laumosnier / wikimedia |
Les conseqüències del tractat
Per a la banda catalana, la partició del Principat suposa la pèrdua d'una cinquena part del seu territori, de fet, una de les regions que hauria estat el bressol dels catalans com a comunitat ètnica. Els versos de Verdaguer expressen bé el caràcter transpirinenc que tindria Catalunya als orígens: "Catalunya es desvetlla escamarlada / cama ençà, cama enllà del Pirineu / com damunt son corser una amazona / que s'adormí una estona / venint d'abraonar un semidéu." (Canigó, cant XII). Tornant a les conseqüències del tractat, Catalunya perd Perpinyà, la segona ciutat més poblada del Principat després de Barcelona. A més, tot l'espai defensiu que l'havia protegit fins llavors contra eventuals invasions des de França queda desguarnit i s'obre la porta a l'entrada de productes francesos al Principat, fet que posa en perill la indústria pròpia.
Les institucions catalanes, que arran de l'expulsió del jurisconsult Josep Fontanella com a representant (1644) no tindran presència a les negociacions, no reconeixen la partició del país. Amb tot, si per a Felip IV -més preocupat per l'escenari flamenc- la pèrdua del Rosselló i la Cerdanya seria un "mal menor", per a una Generalitat sempre en tensió amb el rei -arribant al conflicte obert amb la Guerra dels Segadors- suposa un dur cop que la deixa encara més afeblida enmig de les dues grans monarquies que es disputen Europa.
Mapa anacrònic de Catalunya, encara amb Rosselló i Cerdanya, a l'Atlas Maior de Blaeu. Amsterdam, 1672
De nord de Catalunya a "Catalunya Nord"
L'any 1660 dos edictes promulgats per Lluís XIV establiren el Consell Sobirà del Rosselló, que, malgrat el seu nom, posà els fonaments per desmantellar les institucions i lleis catalanes del territori i iniciar-ne la seva francesització. Durant els anys posteriors, els nord-catalans protagonitzaren nombrosos aixecaments contra el domini francès, com ara la Revolta dels Angelets (1663-1673), que foren durament reprimits. A Catalunya, la partició no s'oblidà, i a les corts de Barcelona de 1705, celebrades per Carles d'Àustria, encara es presentà una protesta per l'annexió francesa del territori. Actualment, cada any, pels volts del 7 de novembre, es commemoren els fets com a Diada de la Catalunya Nord amb una marxa a Perpinyà.
Casals, A. (coord.) (2009) Les fronteres catalanes i el Tractat dels Pirineus
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Efemèrides] [Mapa] També us pot interessar...
[Efemèrides] [Mapa] També us pot interessar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada