dimarts, 18 de juliol de 2017

19 de juliol de 1936: la derrota de l'aixecament militar a Barcelona

La conspiració per derrocar el govern de la II República s'havia anat ordint arran de la disconformitat de certs sectors de l'exèrcit -africanistes, conservadors i feixistes- amb la victòria democràtica de les forces del Front Popular a les eleccions del 16 de febrer.  Aquest modus operandi -propi de la tradició decimonònica dels "pronunciamientos" militars que van anar orientant la política espanyola al llarg del s.XIX- no era nou: l'any 1923 Primo de Rivera ja havia donat un cop per imposar una dictadura militar i el general Sanjurjo també ho havia intentat l'any 1932. L'assassinat del polític monàrquic José Calvo Sotelo -el 13 juliol- per membres de la Guàrdia d'Assalt, que actuaren per venjar la mort del tinent José del Castillo a mans de pistolers d'extrema dreta, seria el casus belli que els colpistes esperaven per passar finalment a l'acció.

L'Alzamiento es precipita al llarg del 17 de juliol a Melilla, un dia abans del que els plans conspiratoris preveien, imposant-se ràpidament sobre tot el protectorat espanyol del Marroc. El 18 de juliol el general Franco -que conscient dels riscos de la jugada s'havia mostrat indecís fins al punt d'exasperar els altres conspiradors- viatja apressadament des de les Canàries per sumar-se a l'exèrcit colpista. Els militars passen llavors a la península per reforçar els generals que s'han anat revoltant durant tot el dia. Si bé la idea inicial és donar un cop ràpid i violent, prendre Madrid i detenir els principals líders polítics i sindicals per impedir tota resistència, el pla no acabarà de funcionar. Així, tot i que el 19 de juliol ja controlen Castella i Lleó, Mallorca, Còrdova i Cadis, a Barcelona, Madrid, València, Astúries, Euskadi i la meitat sud de la península, les zones amb més mobilització obrera i camperola, la reacció popular sufoca el cop d'estat.

La Plaça Catalunya després dels combats del 19 de juliol de 1936 en una fotografia d'Agustí Centelles
En el cas de Barcelona, on les notícies sobre els fets eren encara confuses, la matinada del 19 de juliol bona part dels militars aquarterats a la ciutat -uns 5.000 repartits principalment entre les casernes de Sant Andreu, Bruc i Drassanes- intentaren fer-se'n amb el control per imposar-hi el cop d'estat. Després d'intensos combats, que es concentrarien a la plaça Catalunya i el port, foren derrotats per l'acció conjunta dels Mossos d'Esquadra, la Guàrdia d'Assalt, les milícies de partits i sindicats i, finalment, la Guàrdia Civil. A la tarda, la majoria dels colpistes s'havia rendit quan el general Goded, que havia arribat en hidroavió des de Mallorca aquell mateix dia per dirigir el cop, fou capturat a Capitania General i conduït davant Companys, que li farà reconèixer en un discurs radiat el fracàs de la insurrecció a CatalunyaEn la lluita morí Francisco Ascaso, un dels principals líders anarquistes juntament amb Durruti i Garcia Oliver, que aplegaren homes i armes al Poblenou per enfrontar-se als sollevats. Fou l'última victòria de Barcelona contra l'Exèrcit.

Mapa dels combats a Barcelona extret de Hurtado, V. (2011) La sublevación. Barcelona: DAU / wikimedia

Precisament, aquell 19 de juliol de 1936 havia de començar a Barcelona l'Olimpíada Popular, una competició esportiva de caràcter antifeixista programada com a alternativa als Jocs Olímpics de Berlín -presidits per Hitler- i que havia d'aplegar esportistes d'arreu. L'inici del conflicte armat va fer que s'hagués de suspendre però molts dels atletes que s'havien desplaçat a Barcelona per participar-hi, sorpresos per la insurrecció, romangueren a la ciutat i s'allistaren com a voluntaris per lluitar contra els militars sollevats, tractant-se del precedent sobre el que s'organitzarien -mesos més tard- les Brigades Internacionals.

Així, durant l'estiu, es configuren dues grans zones: una sota control dels autoanomenats "nacionals", ajudats per Hitler i Mussolini, i, l'altra, lleial a la República, que -obviada per França i Gran Bretanya- només troba el suport de l'URSS i dels brigadistes internacionals que acudeixen a defensar-la. Comença la Guerra Civil, un conflicte que s'allargarà fins l'1 d'abril de 1939, deixant uns 500.000 morts, centenars de milers d'exiliats i acabant amb l'adveniment de la llarga i cruenta dictadura franquista (1939-1975).
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[EfemèridesTambé us pot interessar...
> "Mi libro": l'odiat manual del soldat franquista 
> 16,17 i 18 de març de 1936: tres dies de terror aeri sobre Barcelona 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada