divendres, 7 de juny de 2019

Els fets del Corpus de Sang i l'inici de la Guerra dels Segadors (1640)

«[...] y així los segadós, com eren tants y ningú no·ls deya res ni·ls feyan contrari, éran senyós.»
(dietari de Miquel Parets)

A la Barcelona del s.XVII és costum que, a principis de juny, temps de sega, els homes de la rodalia hi "baixin" a llogar-se com a segadors. Aquell 1640, la seva vinguda neguiteja el virrei -Dalmau III de Queralt- per la tensió que es respira... Als greuges patits per la "gent de la terra" des de fa anys, començant pel reclutament forçós i els devastadors allotjaments de les tropes, s'hi havien afegit l'assassinat d'Antoni de Fluvià en no obrir les portes del seu casalot als soldats, els tràgics fets de Santa Coloma de Farners o els sacrilegis comesos en diverses parròquies. Tot plegat colmava d'indignació una multitud creixent, que -ja sense res a perdre- tocava a sometent i s'enfrontava als terços hispànics fent-los fugir de llurs terres.

En aquesta situació, el 22 de maig, milers de segadors havien irromput a Barcelona per alliberar Francesc de Tamarit, el diputat militar de la Generalitat empresonat per ordre del virrei, que s'havia tancat a les Drassanes amb nobles, generals i jutges de l'Audiència per por a què els anessin a buscar. Finalment, eclesiàstics, diputats i consellers aconseguiren calmar els ànims i acompanyar els forasters fora de Barcelona per anar després on era el virrei, a qui escortaren fins al seu palau i li posaren guàrdia. Després d'aquest episodi, doncs, el virrei suplicà als consellers que no deixessin entrar a la ciutat els segadors que venien a buscar feina, petició desestimada per evitar que marxessin sense segar el pla de Barcelona.

A finals de maig, els terços -que fugien de milers de pagesos armats que els anaven hostilitzant per valls, boscos i turons- resseguiren la costa direcció al Rosselló i, quan arribaren a l'Empordà, aprofitant que el terreny pla els era més favorable, saquejaren pobles i esglésies, atiant encara més el rebuig de la població.

Corpus de Sang d'Antoni Estruch (1907) / wikimedia
El 7 de juny de 1640, dia de Corpus, hi havia centenars de segadors a Barcelona que havien vingut per oferir llurs serveis. De bon matí, al carrer Ample, un criat de l'algutzir Montrodon -aquell que havia estat cremat a Santa Coloma de Farners- discuteix amb un segador i s'hi baralla, propinant-li dues punyalades. Aquell incident és l'espurna que farà esclatar l'avalot... El fals rumor que un dels seus ha mort apunyalat arriba ràpidament fins als segadors, que des de la Rambla es concentren davant la casa del virrei al crit de "Visca la terra!" i "Morin els traidors!". Un cop allà, comencen a apilar feixos de llenya davant la porta per calar-hi foc però els frares de Sant Francesc s'interposen per mirar d'aturar-los i acaben traient el Santíssim Sagrament per apaivagar-los. Llavors arriben els bisbes de Barcelona, Vic i l'Urgell que juntament amb els consellers de Barcelona intenten posar pau. En aquest moment, un tret que no se sap d'on ve impacta contra un segador, que mor, fet que encara exhalta més els ànims. Finalment, bisbes, frares i consellers -palplantats davant del palau del virrei- aconsegueixen que els segadors se'n tornin a la Rambla.

Tot i així, la còlera dels segadors segueix encesa i ara pugen la Rambla en direcció a les cases dels "traïdors" a qui responsabilitzen de tants sofriments. Davant d'això, les companyies barcelonines es limiten a custodiar els edificis més importants mentre la població no fa res per aturar-los sinó que se'ls comença a afegir. Així, primer assalten el palau de Gabriel Berart, jutge de l'Audiència, després el de Guerau Guardiola, lloctinent del mestre racional i, finalment, el del duc de Fernandina, general de galeres, on hi ha un intercanvi de trets amb els criats. Mentrestant, arriben apressadament els consellers per aturar els segadors i un d'ells cau enmig de la multitud, fet pel qual comença a estendre's el rumor que "los castellans han mort un conseller!"Encara més irats, els segadors cremen i enderroquen la casa.

Assassinat del virrei pels segadors Corpus de Sang
Litografia que representa l'assassinat del virrei pels segadors, d'Ermenegild Miralles / wikipedia

Mentrestant, passat el migdia, el virrei -escortat pels diputats de la Generalitat- aprofita per tancar-se a les Drassanes amb cavallers, bisbes i soldats -alguns d'ells forasters- creient estar més segur. A la vora hi ha una galera a la que es fa acostar-se per a què, si l'avalot s'agreuja, el virrei pugui embarcar i fugir de Barcelona. Finalment, durant la tarda, enmig d'una gran confusió, els segadors arriben a les Drassanes, es produeixen diversos enfrontaments i la galera, bombardejada per l'artilleria, s'allunya. Esbotzada la porta de les Drassanes, el virrei aconsegueix escapar dirigint-se cap a Sant Bertran, als peus de Montjuïc. Poques hores més tard el troben mort, a tocar de la platja, amb diverses punyalades. Durant aquella jornada també és assassinat el jutge de l'Audiència, Gabriel Berart, que és descobert al monestir de les monges mínimes, on s'havia amagat (actual pl. J. Amades). Amb la nit acaba la terrible diada del Corpus de Sang.

Durant els dies posteriors l'avalot continua, cremen més palaus i se succeeixen enfrontaments i persecucions. Finalment, l'11 de juny les companyies barcelonines aconsegueixen restablir l'ordre. Les autoritats catalanes, que amb l'alliberament de Francesc de Tamarit havien mostrat certa connivència amb els segadors, s'han vist aquest cop del tot superades per l'esclat popular. Tot i que Madrid necessita temps, el projecte del comte-duc d'Olivares de prendre Catalunya per les armes aprofitant un "tumulto" per acabar amb el seu sistema constitucional es va preparant. Comença la Guerra dels Segadors.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Efemèrides] També us pot interessar...
> Una nit de sang i foc a l'Alguer catalano-aragonesa (1412) 
> El tractat dels Pirineus i la partició del Principat (1659) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada