dimarts, 4 de juny de 2019

Segimon Arquer, un humanista sard cremat per la Inquisició hispànica

Un 4 de juny de 1571 fou executat a Toledo Segimon Arquer. Humanista i teòleg, havia nascut a Càller -41 anys enrere- en el sí d'una de les famílies nobles catalanes que administraven Sardenya. Estudiós brillant, amb tan sols 17 anys ja era llicenciat en Dret per la Universitat de Pisa i de Teologia per la Universitat de Siena. L'any 1547 viatjà a Alemanya per demanar a la cort de Carles V que s'aixequi la suspensió de béns que s'ha imposat a la seva família arran d'un litigi amb altres nobles sards. Durant aquest viatge, fent estada a Suïssa, coneix l'erudit franciscà Sebastian Münster, que en aquell moment està ampliant la seva Cosmographia Universalis, i accepta escriure un breu capítol sobre Sardenya. Així, a Sardinia brevis historia et descriptio (1550) explica les condicions naturals de l'illa, la història dels pobles que hi han passat, les ciutats més importants que s'hi troben, la realitat bilingüe català-sard dels seus habitants així com les lleis i costums que regeixen la terra i la situació de les magistratures i el clero sard. En aquest darrer punt, Arquer critica la manca de vocació d'alguns clergues i l'ús de la violència per la Inquisició.

Els assumptes cortesans van prou bé per al jove Arquer, que l'any 1553 -trobant-se a Madrid- és designat pel príncep Felip advocat fiscal del Consell d'Aragó. Retornat a Sardenya el 1555, haurà de fer justícia -sota protecció del virrei- en els greus enfrontaments que dessagnen la noblesa sarda, fet que l'enemistarà amb la facció dels Aymerich. Un any més tard, mor el virrei i Jeroni Aragall -emparentat amb els enemics d'Arquer- és designat regent de Sardenya, moment que aprofita per empresonar-lo a la torre de Sant Pancràs de Càller. Quatre mesos més tard, Arquer aconsegueix escapar i marxa a Castella per reclamar justícia a la corona. Confirmat com a advocat fiscal, Arquer torna a Sardenya l'any 1558, esperant reprendre -reforçat- la seva activitat. Res més lluny de la realitat, durant la seva absència, el partit d'Aymerich ha influït sobre el nou virrei Álvaro de Madrigal per moure'l contra Arquer. La oportunitat per fer-lo caure no triga en arribar: l'any 1559 es publica l'Índice de libros prohibidos per la Inquisició hispànica, entre els quals s'hi troba la Cosmographia de Münster, ara luterà, que inclou la descripció de Sardenya escrita per Arquer.

Auto de fe Inquisició hispànica
Representació d'un "auto de fe" de la Inquisició hispànica per M. Robert Fleury / wikipedia
Acusat de luteranisme pel mateix virrei, Arquer -aclaparat per la turbulenta situació que viu a Càller- es prepara per marxar altre cop a la cort, encara que sigui temporalment, esperant que es torni a fer justícia davant dels seus enemics. Mentrestant, el nou arquebisbe callerès, Antonio Parragués de Castillejo, estudia el cas i -inicialment- no el troba culpable. Tot i així, l'any 1561 creixen a Sardenya les veus que testifiquen contra Arquer -els seus enemics van fent feina- i, davant d'aquesta evidència, que els seus afins li comuniquen per carta, comença a aplegar documentació per defensar-se, si cal, davant de la Inquisició. Al març de 1563, l'arrest sota acusació de luterà del seu amic Gaspar de Centelles, amb qui s'havia anat cartejant d'ençà que feren amistat quan el valencià era castlà de Sàsser, no feia presagiar res de bo.

L'agost d'aquell any, Arquer és detingut a Madrid i tancat a Toledo, on se li obre un procés inquisitorial sota l'acusació de difondre idees herètiques. Després de 7 anys de presó, en què mira de provar la seva innocència sense èxit, Arquer és torturat per ofegament ("tormento del agua") i torsió de les extremitats ("potro") però tot i els patiments que sofreix no confessa la seva culpabilitat, tal i com li reclamen que faci els agents de la Inquisició convençuts de les proves que l'inculpen, ja que considera que si es declara "heretge" per salvar la vida estaria enganyant a Déu, que coneix la veritat, tan sols per posposar la seva mort. Així, uns dies més tard, se'l sotmet a un "auto de fe" públic a la plaça toledana de Zocodóver. 

Davant la multitud, a qui l'execució ha de servir d'exemple -o potser distracció- Arquer és portat amb "capirote", "sambenito" i emmordassat. Un cop allí, sorgeixen discrepàncies sobre com cal ajusticiar a Arquer: normalment, els acusats acabaven confessant i, per això, se'ls concedia d'estrangular-los abans de cremar-los, ara, com que el "heretge" es negava a confessar, hom reclamava que se'l cremés viu. Davant dels dubtes, segons explica l'acta de la Inquisició, fou ferit amb una alabarda i, mentre es regirava moribund, llençat a la foguera. D'aquesta manera acaba la vida d'un dels erudits més importants de la Sardenya hispànica. Queda la incògnita de si realment s'havia fet luterà en els seus viatges al cor d'Europa o si, senzillament, era un home coherent amb les seves idees a qui s'havia eliminat amb el pretext de la religió.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Cròniques de Sardenya] També us pot interessar...
> Més enllà de l'Alguer: el llegat català a Sardenya 
> L'Alguer i Sardenya durant la Guerra de Successió (1708-1718) 

1 comentari:

  1. Molt bon escrit Jasse. L'historia es plena de venjances i traicions. El poder nomes es justifica per la violencia.Si feien aixo entre els poderosos, que no farien amb el poble pla. " Asi nos luce el pelo" que diria aquell. Gracies per l'escrit.

    ResponElimina