Les proclamacions de la República del 14 d'abril de 1931

Les eleccions municipals del 12 d'abril

Davant del fracàs de la "dictablanda" del general Dámaso Berenguer (1930), que no havia aconseguir tornar a la "normalitat constitucional" trencada per la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929), les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, convocades per l'almirall Aznar per apaivagar els ànims, adquiriren el caràcter de plebiscit sobre una monarquia deslegitimada pel seu suport als diversos governs militars que havien regit el país durant anys. La sublevació de la guarnició de Jaca, castigada amb l'afusellament dels seus líders, havia estat un avís que el rebuig al sistema monàrquic -potser més que les conviccions republicanes- havia pres en el conjunt de la societat i calia donar-li sortida abans que esclatés.

Així, partits de diverses tendències republicanes i socialistes, entre els quals el PSOE, el Partido Republicano Radical de Lerroux o Acción Republicana, a més d'alguns de nacionalistes perifèrics, com ara Estat Català, confluïren en una coalició acordada discretament al pacte de Sant Sebastià (1930), on s'havia traçat una estratègia per bastir una república de caràcter federal. Aconseguiren una majoria de regidors en 41 de les 50 capitals de província, sobretot en aquelles ciutats dinàmiques i amb un pes demogràfic i econòmic més gran; per contra, al món rural, més conservador, els monàrquics obtingueren millors resultats. A Catalunya, territori de tradició republicana, ERC -fundada no feia ni un mes- obtingué una victòria aclaparadora sobre els monàrquics, coalició que rebé bona part dels regidors gràcies a la Lliga Regionalista.

Inquietud, moviments i rumors
Al llarg del dia 13 s'anaren coneixent els resultats electorals, que sumiren en una greu preocupació el gabinet de ministres, reunit d'urgència. A contracor, hom començà a adonar-se que s’acabava l'època que s’obrí aquell llunyà 1875 -l'any de la Restauració borbònica- i que s’havia anat perllongant, entre crisis i laments, fins esgotar-se. Davant d’aquesta situació inaudita, els ministres debateren com calia actuar. Així, si bé Juan de la Cierva era contrari a la renúncia del rei, el Conde de Romanones aconsellà a Alfons XIII que abandonés Espanya per evitar que tot plegat acabés desembocant en una guerra civil. Al carrer circularen rumors que el rei ja havia marxat i la gent començà a manifestar-se amb visques a la República.

Macià proclama la República des del balcó del palau de la Diputació / fot. Merletti

Les proclamacions del 14 d’abril 
A la confusa eufòria del dia després de les eleccions, en què els qui celebraven la victòria republicana es miraven de reüll policies i soldats, seguí una successió de proclamacions que -malgrat el caràcter merament polític que tindrien en aquell moment- acabarien de tornar la situació en irreversible: en ser proclamada des de les institucions -i davant la inacció de l’exèrcit i les forces de l’ordre- la República deixava de ser un somni -als ulls de la gent- per convertir-se en una realitat. Per entendre al detall els fets d’una jornada tan emocionant com caòtica convé ordenar-los cronològicament (hores aproximades):

6:30h: A Eibar (Euskadi) s’hissà la tricolor i la nova corporació municipal proclamà la república. Es tracta de la declaració més matinera i, per tant, la primera de la que se’n té constància; els eibarresos, inquiets, romangueren concentrats esperant notícies de Madrid i Barcelona. A la pionera ciutat basca la seguiren -en aquest ordre- Sahagún (Castella i Lleó) i Jaca (Aragó), segona i tercera localitats en proclamar la república.

13:35h: A Barcelona, davant d’una plaça de Sant Jaume poc concorreguda però on ja hi hauria gent reclamant que s’hissés la bandera republicana, Companys prengué possessió de l'Ajuntament, pujà al balcó i proclamà la república. Penjaren una tricolor i una senyera i la plaça es comença a omplir entre càntics i crits.

14:15h: Macià, disgustat amb Companys, que havia actuat sense consultar-li-ho, pujà a l’Ajuntament -obrint-se pas, com pogué, entre la gentada- i proclamà la República Catalana: "Poble de Catalunya: En nom del poble de Catalunya proclamo l'Estat Català, que amb tota cordialitat procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques. Queda des d'aquests moments, format el govern de la República Catalana, que es reunirà al palau de la Generalitat. Els que formen el govern de Catalunya estaran d'ací endavant disposats a defensar les llibertats del poble català i a morir per elles. Esperem que vosaltres, poble català, estareu disposats, com tots nosaltres, a morir per Catalunya i per la República".

Seguidament, Macià, amb dificultats per creuar Sant Jaume entre la multitud que el volia abraçar, es dirigí al palau de la Diputació, l'edifici històric de la Generalitat, encara abolida. Un cop allà, pujà al balcó i feu una segona proclamació: "En nom del poble he pres possessió del govern de Catalunya. El poble ens ha donat el seu vot perquè governem la ciutat, i jo, en nom de Catalunya, em faig càrrec del seu govern, i us dic que aquí ens quedem disposats a defensar les seves llibertats. Espero que el poble sabrà fer el mateix. D'aquí no ens trauran sinó morts. També us dic que ens hem de fer dignes de la llibertat que acabem de reconquerir i espero que el poble sabrà, si cal, mori com nosaltres per defensar-la". Poc després, arribà el president de la Diputació, Joan Maluquer, i reclamà a Macià que desocupés el palau, advertint-lo que no l'abandonaria si no era per la força. Macià li posà una mà a l'espatlla i li digué que ho considerés un "acte de força"; Maluquer se n'anà.

Reunit amb els seus homes al palau de la Diputació, Macià redactà apressadament una nota de proclamació oficial de la República Catalana que deia: "En nom del poble de Catalunya proclamo l'Estat Català sota el règim d'una República Catalana, que lliurement i amb tota cordialitat anhela i demana als altres pobles d'Espanya llur col·laboració en la creació d'una confederació de pobles ibèrics i està disposada al que sigui necessari per alliberar-los de la monarquia borbònica. En aquest moment fem arribar la nostra veu a tots els estats lliures del món en nom de la llibertat, de la justícia i de la pau internacional."

16:00h: Es proclamà la república a València i Palma. A palau, Macià començà a rebre trucades de Madrid, on el govern provisional republicà -que tot just s'estava constituint- li reclamava que retirés "república catalana" de la proclamació. Mentre negociava, procurava consolidar el nou règim i mantenir l'ordre públic.

L'ambient a la plaça Sant Jaume després de la proclamació de la República

20:00h: Es constituí el govern provisional de la República espanyola a Madrid; Niceto Alcalá-Zamora, que en seria el president, proclamà la República des del balcó del ministerio de Gobernación davant d'una Puerta del Sol plena a vessar. Macià, enllestia el ban que serà difós per ràdio i fixat als carrers:

"Catalans: Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica. D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá-Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat. En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida. Preguem, que cada català així com tot altre ciutadà resident a Catalunya es faci càrrec de l'enorme responsabilitat que en aquests moments pesa sobre nosaltres. Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria. Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre. En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots els pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional. Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya!" (existeix una gravació de Macià llegint-lo)

20:40h: El rei Alfons XIII, que renuncià al seu paper com a cap d'estat però no abdicà de la corona, s'acomiadà de la resta de nobles al Palacio d'Oriente, que estava encerclat per les Joventuts Socialistes per a què ningú hi irrompés, i agafa el cotxe -sol- en direcció a Cartagena per embarcar cap a l'exili a França.

Així, després d'un dia caòtic i emocionant, les repúbliques eren un fet. Macià, atenent-se als acords del pacte de Sant Sebastià i, conscient que necessitava partir d'una posició de força, havia proclamat la República catalana. A Madrid, on es tractava el traspàs de poders amb les forces monàrquiques, la notícia fou rebuda amb preocupació. Calgué esperar fins a la nit per a què el govern provisional de la República espanyola la proclamés; volia protegir la sortida del rei. El 17 d'abril Madrid envià tres ministres -Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d'Olwer- per a què forcessin Macià a retirar la República Catalana. Al final del dia, després de tenses negociacions, Macià hi acabà accedint -contrariat- a canvi de la restauració de la Generalitat, que hauria d'actuar com a govern autònom de Catalunya, i d'un estatut d'autonomia que regularia la relació amb l'estat; com reconeixeria més tard, aquell fou el dia més trist de la seva vida.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

També us pot interessar...

> 19 de juliol de 1936: la derrota de l'aixecament militar a Barcelona  

> 16, 17 i 18 de març de 1938: tres dies de terror aeri sobre Barcelona 

15 grups i 4 esdeveniments per (re)viure la història de Catalunya

El meu primer contacte amb la recreació històrica va començar fa uns anys, quan accidentalment vaig acabar fent de recluta d'una legió romana pel Tarraco Viva. Malgrat les meves pobres dots escèniques, i abillat únicament amb túnica, sarró i sandàlies, vaig superar la prova: es tractava només de simular una revisió ocular de la meva condició física -no s'hi van fixar gaire- per procedir a integrar-me dins de l'exèrcit, registrant-ho tot en una tauleta de cera i formalitzant-ho amb un jurament davant les insígnies imperials. Després d'allò, no he participat en cap altre espectacle de reconstrucció però m'he interessat pel fenomen.

Entre l'afició i la recerca

La recreació històrica (history reenactement), sorgida al món anglosaxó als anys 1960', és una activitat que conjuga la recerca -històrica i arqueològica- amb la divulgació i el lleure. En aquest sentit, s'emmotlla perfectament a les noves tendències pedagògiques i turístiques basades en l'experiència viscuda com a part de l'aprenentatge i l'oci. Malgrat això, alguns han acusat les associacions que s'hi dediquen de militarisme i manca de rigor històric, generant un debat que no està tancat i que miro d'abordar tot seguit.

Al meu parer, els participants recuperen allò pel que senten admiració o hi tenen un vincle emocional però això no implica de per sí sostenir idees bel·licistes; a més, la majoria de grups també fan recreació de la vida quotidiana. Evidentment, cal estar sempre alerta que els nostàlgics de certes idees que haurien d'estar eradicades no aprofitin l'excusa de posar-se l'uniforme per exaltar-les. Pel que fa al rigor, molts participants són historiadors o arqueòlegs i es documenten escrupolosament per assegurar-se que vestuari, armes, utensilis i ambientació es corresponen al detall amb allò que sabem del passat. En aquest sentit, cada grup és diferent però n'hi ha molts amb una trajectòria d'anys de recerca en l'àmbit que recreen, gràcies a la qual aconsegueixen fer una divulgació acurada i propera o, fins i tot, exercir tasques d'assessorament històric.

Un optio passa revista dels legionaris de la Legio VII Gemina durant el Tarraco Viva 2010 / AMS

Grups de recreació històrica

A Catalunya, on l'afició ha arribat en la darrera dècada, existeixen diversos grups que representen la vida quotidiana i els cossos d'exèrcit de diverses èpoques, des dels ibers fins a la Guerra Civil espanyola. En el present post miro de recopilar els més consolidats i actius cronològicament per donar-los a conèixer de forma unitària i facilitar el seguiment de les seves activitats i recerques:

1) Ibercalafell - Des de 1999 recrea l'època ibèrica (ss.VI-II aC) amb diverses escenificacions, com ara intercanvis comercials, el ritual funerari d'incineració o les desigualtats socials. Lligat a la ciutadella de Calafell, on s'hi ha dut a terme obres de reconstrucció dels murs i les cases seguint mètodes de l'arqueologia experimental, hi té un impressionant teló de fons. Ha realitzat nombroses publicacions i tots els seus materials es basen en peces arqueològiques i museístiques d'època ibèrica.

2) Projecte Phoenix - Representa diversos aspectes de la Roma alt-imperial, especialment la vida militar, el govern d'una província, l'agrimensura romana o la celebració d'un triomf de guerra. Destaca la seva recreació de la Legio VII Gemina, reclutada a Hispània l'any 68 pel general Galba, un dels plats forts del Tarraco Viva gràcies a les seves demostracions de l'ús de l'armament romà o de les formacions de batalla.

3) Thaleia - Grup de reconstrucció veterà fundat a Tarragona; recrea episodis de la vida quotidiana romana, escenificant aspectes com la infantesa, el matrimoni, el divorci, la mort, la religió o la medicina. A més, s'ha especialitzat en la recerca i divulgació de la música, la dansa i el teatre romans.

4) Barcino Oriens - Impulsat des del batxillerat humanístic de l'escola Joan Pelegrí d'Hostafrancs (2009) aquest grup novell s'orienta sobretot cap a la didàctica de la cultura clàssica entre els joves. Recrea una legió romana, un grup de gladiadors i l'àmbit de la cosmètica i la perruqueria al món antic.

5) Propugnatores Barcinonenses - Recrea diversos aspectes de la vida quotidiana i la guerra durant el Baix Imperi Romà a Barcino i el seu entorn, una època de crisi creixent per la inestabilitat política, les revoltes, la fam i les pestes així com per la infiltració dels pobles bàrbars en la societat i els territoris imperials.

6) Septimani Seniores - Les seves recreacions es dediquen sobretot a la vida del Baix Imperi Romà i l'exèrcit tardorromà, que s'assumeix el cristianisme com a religió oficial, integra auxiliars bàrbars i veu reformat el funcionament de les legions (comitatenses) per adaptar-les a una estratègia defensiva regional.

7) Miquelets de Catalunya - Fundat el 2005, va créixer sobretot arran de la celebració del Tricentenari i és un dels grups més importants, fet pel qual acostuma a ser el cos central de tota recreació sobre la Guerra de Successió. Recrea diverses unitats catalanes del bàndol austriacista, com el Regiment de la Diputació del General (1705), aixecat per combatre els borbònics, els fusellers de muntanya de Joan Vilar Ferrer (1710), destacats en la lluita a l'interior del país, o els cuirassers de Sant Jordi (1713), una de les unitats més impressionants gràcies a l'actuació dels seus cavalls.

8) Coronela de Barcelona - Des de 2011 representa els diversos cossos gremials que formaven la milícia barcelonina i que combateren sense treva en la defensa de la ciutat durant el setge de 1713-1714. Es caracteritzen per dur uns uniformes més variats i rics que els de la resta d'unitats militars regulars i rèpliques de les banderes de Barcelona i dels gremis.

9) Moià 1714 - Recrea dos cossos específics de la Guerra de Successió que contribueixen a complementar altres grups. D'una banda, una de les dues companyies d'hússars hongaresos que es formarien a Barcelona el 1713 i que integrarien combatents hongaresos, alemanys i d'altres parts de l'Imperi; de l'altra, la companyia d'artillers de Mallorca que va defensar Barcelona durant el setge de 1714.

10) Sanguen Honoris - Grup novell però força actiu fundat el 2016, es dedica a la recreació d'aspectes de la vida civil i militar dels ss.XIII i XVIII. Pel que toca a la Guerra de Successió representa el Regiment de la Ciutat de Barcelona, alçat pel Consell de Cent entre el 1705 i el 1706, i el Regiment de Santa Eulàlia, creat el 1713 per enquadrar els combatents d'altres llocs de la península Ibèrica.

11) Miquelets de Girona - Nasqué el 2011 per recrear la Guerra del Francès encarnant el 1r Terç dels Miquelets de Girona, format pels defensors de la ciutat contra els napoleònics (1808-1809). Des del 2013 recrea el regiment de Sant Narcís, que al final de la Guerra de Successió integrà els soldats alemanys que no havien estat evacuats i que tingué un important paper en la defensa del baluard de Santa Clara.

12) Defensors de Girona - Com el grup anterior, recrea el regiment de fusellers de muntanya de Jaume Molins, que combaté amb els austriacistes i del qual se'n coneix bé l'uniforme però les notícies històriques són escasses, i el 2n Terç de Miquelets de Girona, que també defensà Girona dels setges napolèonics.

13) Tarragona 1800 - Grup de recreació fundat el 2011 per celebrar el bicentenari del setge napoleònic de Tarragona. Nasqué per dinamitzar el turisme cultural de la ciutat i, recreant els episodis de la Guerra del Francès, donar a conèixer el passat de Tarragona a inicis del s.XIX.

14) Exèrcit de l'Ebre - Grup dedicat a la recreació de les unitats de l'Exèrcit Popular de la República, la rereguarda del front i les Brigades Internacionals. Escenifiquen batalles com la de l'Ebre, participen en gravacions de documentals i ofereixen assessorament històric sobre el tema.

15) Regiment Pirinenc n.1 - Nascut el 2010, aquest grup ha estat clau per a la recuperació d'un regiment creat per la Generalitat el novembre de 1936 i que, en el context de la Guerra Civil, en depenia directament. Estava format per joves catalanistes i independentistes de l'entorn d'Estat Català, molts dels quals vinculats a agrupacions excursionistes i esportives, i la seva especialitat eren les accions de muntanya. Combaté a la vessant pirinenca del front d'Aragó i a la batalla de l'Ebre. El seu símbol era la senyera i l'edelweiss.

Càrrega del Regiment de la Diputació del General pel documental Vèncer o Morir/Miquelets de Catalunya-Solanum Films

A banda de les associacions compilades amunt, cal considerar també DIDPATRI -grup de recerca en la didàctica de les ciències socials, el patrimoni i la museografia per la Universitat de Barcelona- que estudia com la recreació històrica pot funcionar com a recurs en l'ensenyament i la divulgació.

Esdeveniments per recrear la història
Els referents en la matèria els trobem a Hastings (1066) -la contesa en què els normands començaren la invasió d'Anglaterra- i a Waterloo (Bèlgica, 1815) -la gran derrota de Napoleó-, esdeveniments que poden congregar milers de participants; als Estats Units les batalles de la Guerra Civil Americana també tenen força tirada. A l'estat espanyol està prenent força la recreació de la batalla d'Almansa (1707), que decidí la sort de València i Aragó durant la Guerra de Successió i en la que hi participen grups espanyols, catalans i d'altres llocs. A Catalunya, la poca tradició que hi ha hagut fins als darrers anys fa que els festivals i esdeveniments on s'hi fa recreació històrica siguin per ara escassos i de petit format; tot i així convé destacar:

1) Terra Ibèrica - Festival dedicat a la divulgació de la cultura ibèrica que se celebra des de 2010 a la ciutadella ibèrica de Calafell. L'organitza el grup Ibercalafell i en l'edició d'enguany (juliol 2017) la reconstrucció històrica tindrà un major pes en el conjunt de les activitats.

2) Tarraco Viva - Se celebra a Tarragona des de 1998 i és un dels festivals de divulgació de l'època romana més famosos i apreciats, amb activitats, espectacles i conferències que apleguen gent d'arreu del món. Cada any s'estructura entorn a un tema principal lligat a la Roma antiga que funciona com a fil conductor dels centenars d'actes que hi tenen lloc. Pel que fa a la recreació, destaquen la Legio VII Gemina i el grup italià Ars Dimicandi, que recrea lluites de gladiadors amb un gran realisme.

3) Poble medieval el Plaià - A l'estil del castell francès de Guédelon, en construcció des de 1997 amb tècniques, materials i mitjans de l'Edat Mitjana, aquest projecte -tot just a les beceroles- pretén construir un poblat medieval vora Santpedor per mostrar com era la vida quotidiana d'aquell temps. Esperem que a partir d'el Plaià es consolidin grups de recreació medievals, ja que tot i tractar-se d'una de les èpoques més interessants i celebrades de la nostra història gairebé no n'hi ha.

4) Batalla de l'Ebre - Entorn a la darrera gran batalla de la Guerra Civil espanyola (juliol-novembre 1938) es realitzen cada any diverses recreacions històriques disseminades per la geografia de la contesa (La Fatarella, Faió, Flix). Agrupen centenars de recreadors que encarnen els diversos regiments d'un i altre bàndol i que reprodueixen les trinxeres, els combats i la retirada republicana.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

També et pot interessar...

> Sanluri, la batalla que capgirà la guerra de Sardenya (1409)