tag:blogger.com,1999:blog-1183036999754574142024-03-28T17:34:28.792+01:00 Esguard Històric Gestes, vides i tresors de la nostra HistòriaAdrià Mainar Scanuhttp://www.blogger.com/profile/16983195723145334294noreply@blogger.comBlogger69125tag:blogger.com,1999:blog-118303699975457414.post-38688091418880207062024-02-07T12:34:00.006+01:002024-02-08T00:24:33.133+01:00Jaume I el Conqueridor (I): una infantesa complicada (1208-1218)<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Al juny de 1204, Pere I, comte de Barcelona i rei d'Aragó, prengué per muller a Maria, filla de Guillem VIII de Montpeller i Eudòxia Comnè. L'enllaç, orquestrat per raons polítiques, convenia a les dues parts. Maria es considerava hereva de la senyoria de Montpeller però se’n disputava el domini amb el germanastre, Guillem IX. Així, gràcies al suport de Pere, pogué expulsar-lo de la ciutat i prendre el poder. Pel que fa al rei Pere, amb Montpeller guanyava una important posició en la secular lluita per l'hegemonia catalana sobre el Llenguadoc.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">En aquell temps, creixia a Occitània el moviment dels <i>“bons homes”</i>, que guanyaven adeptes tot predicant una espiritualitat depurada i una vida senzilla, com la dels primers cristians. Els seguidors d’aquesta nova doctrina, la <i>“Gleisa de Deu”</i>, sostenien que Satan havia subjugat l’Església al Mal i que calia desvincular-se’n per salvar llurs ànimes i tornar al Paradís.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L’Església considerava heretges als <i>“bons homes”</i> i reclamava que se’ls perseguís, si bé molts comtes i senyors occitans, ja fos per afinitat cap a ells o per rebuig a les intromissions de l’Església, no obeïen al papa. Al novembre de 1204, el rei Pere, preocupat per la deriva dels seus vassalls llenguadocians, als qui pretenia protegir, viatjà amb tota solemnitat a Roma i, per demostrar la seva bona voluntat, es declarà vassall del papa Innocenci III. Per la seva banda, el pontífex el coronà personalment rei, fet que pel qual s’acabaria anomenat a Pere “el Catòlic”.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIpnJKzL9aJ1WYn58c_hcG75B75A1vIXThS0eLp6jlV2QkIjwvHReccM4OXb04Bvn3PcNeDdVz3SgTpKuqec7_y_IABCUhzDpjO4iwUFV0ef7Lzo2ZoMtQ3k1Mah4gvWxofQ2QQnRQBH2kKvQi3expppzdFAP8UDs4Y6jA-3NpNTBhCPpRxuhM8t2f6-o/s2475/BARCEL~1.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Pere el Catòlic i Maria de Montpeller als vitralls de la Capella de Sta. Àgata Barcelona" border="0" data-original-height="2475" data-original-width="2341" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIpnJKzL9aJ1WYn58c_hcG75B75A1vIXThS0eLp6jlV2QkIjwvHReccM4OXb04Bvn3PcNeDdVz3SgTpKuqec7_y_IABCUhzDpjO4iwUFV0ef7Lzo2ZoMtQ3k1Mah4gvWxofQ2QQnRQBH2kKvQi3expppzdFAP8UDs4Y6jA-3NpNTBhCPpRxuhM8t2f6-o/w606-h640/BARCEL~1.JPG" width="606" /></a></div><span style="color: #999999; font-family: georgia;"><div style="text-align: center;">Pere el Catòlic i Maria de Montpeller als vitralls de la capella reial de Sta. Àgata. Barcelona</div></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L'any 1205 morí la reina Isabel I de Jerusalem, vídua del piemontès Conrad de Montferrat. Llavors la Ciutat Santa es trobava en mans dels musulmans de Saladí, que l’havia conquerida, de manera que els reis de Jerusalem, tot i mantenir el títol, vivien exiliats a la costanera Tir. Llur filla, Maria, que tenia 13 anys quan morí la mare, esdevingué reina titular de Jerusalem i buscà un consort, a qui requeria que arribés a Terra Santa tot liderant una expedició per reconquerir Jerusalem.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L’any 1206, Pere el Catòlic, davant les notícies que arribaven d’Orient, es postulà com a candidat, emprengué negociacions per acordar el matrimoni amb Maria de Montferrat i demanà a Innocenci III que anul·lés el seu casament amb Maria de Montpeller. El pontífex no li ho atorgà i la relació del rei Pere amb la seva muller, ja de per sí freda, quedà completament deteriorada.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A tot això, creixia el malestar a Montpeller per les imposicions i les arbitrarietats del rei Pere, que acabà veient-se forçat, amb la intercessió del bisbe de Magalona, a acordar una concòrdia amb els montpellerins. Tot i el pacte, la trista desunió de la parella reial es mantenia i, després de més de dos anys de matrimoni, no havien engendrat l’esperat hereu que havia de cenyir la corona, incorporant plenament Montpeller als seus dominis. Així, a la compassió que causaria la desgràcia de la reina Maria, s’afegí una creixent preocupació pel destí de la ciutat, ja que si el matrimoni es trencava o els reis morien sense fills, Montpeller quedaria sense senyor.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Finalment, al maig de 1207 s’hauria produït una “treva” entre els reis. Segons el <i>Llibre dels Feits</i>, trobant-se el rei Pere a Llates, prop de Montpeller, l’anà a trobar un home de la seva confiança, Guillem d’Alcalà, que el pregà per a què anés a Miravalls, on s’estava la reina, i aquella nit fou engendrat llur fill. La Crònica de Bernat Desclot detalla els fets, explicant que Maria, sabent que Pere tenia una amant a Montpeller, tramà un ardit pel qual, amb l’ajuda de Guillem d’Alcalà, es dirigí al castell on s’estava el rei, es ficà al seu llit mentre ell sopava en una altra estança, i feu apagar les llums, de manera que, quan arribà el rei, mig embriac, jagué amb ella creient que era l’amant, i la deixa prenyada. El cronista Ramon Muntaner relata l’estratagema de la reina Maria de forma encara més minuciosa, afegint-hi curiosos detalls, com ara que els montpellerins es passaren tota aquella nit resant a les esglésies de la ciutat per a què l’ardit funcionés.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Siguin certs o no els relats de l’engendrament, la reina Maria anà engruixint i, amb ella, l’esperança d’un hereu. A mitjans de gener de 1208, quan l’hora de parir s’acostava, una notícia trasbalsà el Llenguadoc. El llegat papal, l’odiat Pèire de Castelnou, que dirigia la predicació contra els <i>“bons homes”</i> a la regió, fou assassinat, pretesament per homes enviats per Ramon VI de Tolosa. El fet encengué encara més les tensions a Occitània, on hom temia la reacció pontifícia.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQuAs33-MjkS6Vc-98JJVVdY1sx3phb2I1ZzllZ8HGjOGs7vIl5XSQJ0tjotpmaVN8_fUEDWWkwD7nJoPATjyxXaDeYg7ZDPQF4lC4m-js9fHuIjJ_TKwL2AGsQvo_ghfqN_OIiUcn9Aq1EQ0E7UNTCOYQoDEAVZZql3S-VJVsRKlwkyuFvVReIlbXIJo/s1971/Mapa%20comtats%20occitans.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Mapa corona d'Aragó i Occitània a finals del s.XII" border="0" data-original-height="1518" data-original-width="1971" height="492" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQuAs33-MjkS6Vc-98JJVVdY1sx3phb2I1ZzllZ8HGjOGs7vIl5XSQJ0tjotpmaVN8_fUEDWWkwD7nJoPATjyxXaDeYg7ZDPQF4lC4m-js9fHuIjJ_TKwL2AGsQvo_ghfqN_OIiUcn9Aq1EQ0E7UNTCOYQoDEAVZZql3S-VJVsRKlwkyuFvVReIlbXIJo/w640-h492/Mapa%20comtats%20occitans.png" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #999999; font-family: georgia;">La corona d'Aragó i Occitània a f.s.XII. Fins a la croada contra els<i> "bons homes"</i>, els comtes de Barcelona i reis d'Aragó s'havien disputat amb els comtes de Tolosa l'hegemonia sobre el Llenguadoc; al mapa s'indiquen els territoris afins als comtes-reis (taronja) i els propers als comtes de Tolosa (blau)</span></div><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Dies més tard, el 2 de febrer, festa de la Candelera, la reina Maria infantà finalment un nen, fet que fou motiu d’alegria a Montpeller i arreu de la corona. Des del palau montpellerí de Tornamira, on hauria nascut, el nadó fou dut a l’església de Nostra Dama de les Taules, on fou batejat. Per triar-ne el nom, la mare feu encendre 12 candeles, una per cadascun dels apòstols, i aquella que fos l’última en apagar-se, auguri de llarga vida, donaria nom al nen. Fou així com l’infant acabà duent el nom de Sant Jaume el Major, el venerat apòstol de Galícia, que fins que els reis d’Aragó l’empraren no s’havia posat mai a les dinasties reials.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background: white; color: blue;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Tot i l’alegria aparentment general, el naixement de Jaume no agradà a tothom. Al poc temps que nasqués, algú tirà una gran pedra contra l’estança on es trobava i, si bé caigué a tocar del bressol, no arribà a colpir a la criatura. L’atemptat fallit, de qui no se’n sabé l’autoria, podia tenir diversos artífexs. D’una banda, el germà del rei Pere el Catòlic, o sigui, l’oncle del nen, Ferran, abat de Montaragó, que fins al naixement de Jaume era el candidat més ben posicionat per heretar la corona. De l’altra, el besoncle de Jaume, Sanç d’Aragó, germà del seu avi, Alfons el Cast, que també podria heretar. Hi havia una tercera possibilitat, Guillem IX de Montpeller, que pretendria encara destronar a la germanastra, Maria, i recuperar el poder a la senyoria.</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Arribat el 1209, el papa Innocenci </span><span style="font-family: georgia;">III, en resposta a l’assassinat del llegat papal, proclamà una croada contra els “bons homes”, als qui l’Església no aconseguia contrarestar amb prèdiques. Era el primer cop que es convocava una croada co</span><span style="font-family: georgia;">ntra cristians “desviats”. Molts cavallers del nord de França, liderats per Simó de Montfort, s’hi uniren, àvids de botí i terres. Per contra, els comtes i senyors occitans rebutjaren sotmetre’s a l’Església, buscaren la protecció del rei Pere el Catòlic, l’únic sobirà que els podia protegir dels francesos, i se’n feren vassalls.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Trobant-se en un compromís, Pere el Catòlic, avalat pel seu sobrenom, procurà mediar entre els senyors occitans per una banda i Simó de Montfort i el papa, per l’altra. Tot i així, no aconseguí temperar la situació i els croats, reunits a Lió, marxaren sobre llur primer objectiu, el jove comte Ramon Roger II de Trencavel. Primer irromperen a Besiers, on massacraren la població, i, seguidament, posaren setge a Carcassona, que es rendí en dues setmanes. La ciutat esdevingué així la base d'operacions dels croats al Llenguadoc i Ramon Roger II, empresonat als calabossos del que havia estat el seu castell comtal, morí pocs mesos més tard.</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Malgrat el desastre, el rei Pere seguí negociant i, l’any 1211, pactà el vassallatge de Simó de Montfort, que el reconeixia com a senyor per Carcassona, a canvi que el rei li entregués el fill, l’infant Jaume, de tres anys, que es nodriria a Carcassona, sota la tutela del croat i, quan creixés, es casaria amb la seva filla, Amícia. Amb aquell arriscat acord, Pere el Catòlic pretengué guanyar-se la lleialtat de Simó de Montfort i estabilitzar la situació a Occitània.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L’any 1212, un cop ajustats els afers a Occitània, Pere el Catòlic marxà a Toledo, on s’uní a les forces d’Alfons VIII de Castella i Sanç VII el Fort, rei de Navarra, i, junts, derrotaren als almohades a las Navas de Tolosa, aturant llur avenç cap als dominis cristians peninsulars.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A la tornada, el victoriós rei Pere sabé que, tot i la mediació que havia procurat, s’havia reprès la guerra entre Simó de Montfort i els comtes i senyors occitans, de manera que es trobà en el compromís d’haver d’actuar tenint al seu fill, l’hereu, en mans dels croats. Sostingut per les hosts dels comtes de Tolosa, Foix i Comenge, que eren vassalls seus, Pere el Catòlic emprengué finalment, a contracor, una campanya per sotmetre a Simó de Montfort.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Això el dugué a Muret, on, al setembre de 1213, posà setge a Simó de Montfort i els croats. Aquests, sortiren d’imprevist del castell i, en una arriscada cavalcada, els impetuosos cavallers francesos atropellaren als homes de Pere el Catòlic, que caigué abatut. Amb la inesperada mort del rei Pere, l’infant Jaume, que llavors tenia 5 anys, restà en mans dels enemics. Afortunadament, el papa Innocenci III, a qui Maria de Montpeller havia confiat la tutela del fill, ordenà a Simó de Montfort que retornés el nen als seus súbdits catalans i aragonesos.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn_NGFRAIjr7VqA-b8mDe6qrhg0q4hZJiBr11ACAx5dMjlh3qiHZVxOoXcFosFkPX5rTEIFConMNbKd-qIGhAYVc5Zpc5-OV-oPmST95ge5aDfVhRTT5WRk9-2R3IB-OUlAJQf8ONWlL6Mjwv5iFbuIV7rpzWgFb5kjQA9e9tVO1pbRmReArBU1QJ95DE/s1474/Jaume%20I.%20Llibre%20de%20Franqueses%20de%20Mallorca%20(detall)-C(A).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Jaume I el Conqueridor al Llibre de Franqueses de Mallorca" border="0" data-original-height="1338" data-original-width="1474" height="580" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn_NGFRAIjr7VqA-b8mDe6qrhg0q4hZJiBr11ACAx5dMjlh3qiHZVxOoXcFosFkPX5rTEIFConMNbKd-qIGhAYVc5Zpc5-OV-oPmST95ge5aDfVhRTT5WRk9-2R3IB-OUlAJQf8ONWlL6Mjwv5iFbuIV7rpzWgFb5kjQA9e9tVO1pbRmReArBU1QJ95DE/w640-h580/Jaume%20I.%20Llibre%20de%20Franqueses%20de%20Mallorca%20(detall)-C(A).jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #999999;">El jove rei Jaume I representat al <i>Llibre de franqueses i privilegis del regne de Mallorca</i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Costà però finalment, l’abril de 1214, a Narbona, els croats entregaren el nen. D’allí, Jaume viatjà a Lleida, on fou reconegut rei amb 6 anys per l’assemblea de la corona, si bé els regnes serien regits pel besoncle, Sanç d’Aragó, fins que Jaume assolís l’edat de governar. Llavors, l’infant passà sota la protecció dels templers del castell Montsó, amb l’encàrrec d’instruir-lo.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><span style="font-family: georgia;"><div style="text-align: justify;">Durant els anys que Jaume estigué a Montsó, creixeren les intrigues cortesanes i l’actuació de Sanç d’Aragó, que pretenia recuperar posicions al Llenguadoc, sostenint la causa dels comtes tolosans contra els croats, tensà de nou la relació amb l’Església. L’any 1217, mentre Ramon VII de Tolosa atacava la Provença, el seu pare, el comte Ramon VI, arribà a Tolosa, que li obrí les portes amb gran joia, cosa que suposà un dur contratemps per als croats. Simó de Montfort cavalcà immediatament amb els seus homes cap a Tolosa i hi posà setge.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Arribat aquest punt, es tornava a dibuixar una Occitània sota influència catalano-aragonesa. El nou papa, Honori III, que continuà amb la política francòfila i contrària a Tolosa del seu predecessor, amenaçà amb una croada contra la corona d’Aragó i cuità a l’infant Jaume per a què sortís de Montsó i es fes càrrec de la corona, posant fi a la regència de Sanç d’Aragó.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Al juny de 1218, durant els combats al peu de la muralla de Tolosa entre els defensors i els croats, una pedrada llençada per un grup de dones tolosanes des d’una torre impactà de ple contra Simó de Montfort, esberlant-li el cap. Amb la caiguda de llur capitost, els croats hagueren de retirar-se a Carcassona, derrotats, i la incertesa s’apoderà de la croada.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Llavors, l’infant Jaume, amb tan sols 10 anys, sortí del castell templer de Montsó amb els nobles que li eren més propers, més aragonesos que catalans, cessà al seu besoncle Sanç d’Aragó, amb qui pactà una compensació econòmica, i, sota una forta influència del Consell reial i del seu oncle, l’infant Ferran, començà a exercir personalment com a rei.</div></span><div><span style="font-family: georgia;"><br /></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><b><span style="color: #38761d;">Continuació</span></b> > Jaume I el Conqueridor (II): afirmació personal i monàrquica (1218-1229) (pendent)</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: #cccccc;">· · · · · · · · · ·</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: #38761d;"><b>Notes</b>: Per aprofundir en la biografia de Jaume el Conqueridor vegeu Belenguer, E. (2008) <i>Jaume I i el seu regnat</i>. Lleida: Pagès editors, i Soldevila, F. (1991) <i>Jaume I. Pere el Gran. Història de Catalunya. Biografies catalanes</i>, vol.3. Com a fonts primàries podeu llegir el <i>Llibre dels Feits</i>, que tracta del període que expliquem als caps. 3-14, i les cròniques de Bernat Desclot (c.) i Ramon Muntaner (c.)</span></span></div></div>Adrià Mainar Scanuhttp://www.blogger.com/profile/16983195723145334294noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-118303699975457414.post-39467129315273223592024-01-28T17:50:00.002+01:002024-02-05T20:16:47.382+01:00Submissió de l'Alguer a Gènova i ambaixades a Marià IV d'Arborea (1353)<div style="text-align: justify;"><span style="color: #38761d;"><b>Relat precedent</b> ></span> <a href="https://esguardhistoric.blogspot.com/2024/01/arribada-armada-orient-bosfor-coronacio-reina-elionor-1352.html" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Arribada de l'armada de l'Orient i coronació de la reina Elionor (1352)</span></a> </div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #cccccc;">· · · · · · · · · ·</span></div><div style="text-align: justify;">Al gener de 1353, el rei Pere III el Cerimoniós es trobava a València, on celebrà corts i demanà ajuda per preparar la campanya contra els genovesos a Sardenya, que es duria a terme a l’estiu. De cara a l’expedició militar, que havia de subjugar definitivament als rebels Doria, la díscola actitud del seu vassall, el <i>judike </i>Marià IV d’Arborea, que es trobava obertament enemistat amb el governador de l’illa, Riambau de Corbera, preocupava al sobirà.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Així, el Cerimoniós envià en ambaixada solemne al bisbe de Ploaghe, diòcesi que es trobava enmig dels dominis disputats entre Riambau de Corbera i Marià IV, per a què pacifiqués llur enemistat. Al <i>judike </i>d’Arborea li havia de recordar el vincle que el lligava als reis d’Aragó i el bon servei que el seu pare, Hug II, fidel vassall, havia prestat a la corona. Al governador català l’emissari li trameté el desgrat del rei per la seva actuació en l’ocupació i reforçament del castell de Rocafort, als límits entre el Llogudor i el Jutjat d’Arborea, que havia atiat el conflicte amb el <i>judike</i>, i li reclamà que suavitzés la seva actitud i busqués la concòrdia amb Marià IV.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Alhora, Pere III concedí un perdó a Mateu i Manfred Doria, accedint a nombroses peticions que li feren i confirmant-los diversos feus i <i>curadorias </i>al nord que l’illa que els havien estat concedits en temps del seu pare, Alfons el Benigne. L’única petició que el monarca els denegà fou el castell de Rocafort, que el sobirà ordenà a Riambau de Corbera que conservés en poder regi.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Mentrestant, de l’Alguer, que era el cor de la revolta dels Doria, salpà una ambaixada cap a Gènova amb plens poders per negociar amb el duc la submissió de la ciutat a la república lígur. Les negociacions culminaren amb un pacte, segellat el 15 de febrer, pel qual es transferí al Comú de Gènova el govern i el ple domini de l’Alguer amb tots els seus drets, privilegis, possessions i jurisdiccions, i es posà la ciutat sota protecció dels genovesos enfront al rei d’Aragó i els catalans.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’acte de submissió fou confirmat el 7 de març per tots els habitants de l’Alguer, que individualment juraren fidelitat a Gènova. El penó de la república lígur, una creu vermella sobre fons blanc, com el blasó del gloriós cavaller Sant Jordi, fou enarborat sobre la muralla de la ciutat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirJwjNoR7JJ8PKjffiwL6TThNkxmHaL_M6hJ_VsBNqKQgu7eYHPwO82A5cY5_RYvpht8U7AFYhIFSMNVPvStXmQGpcqOa96cYEaa3Hh8Sp-0wQVpnQIGeN2wYPCgg0omx6aeq2ENpCQFC_cZZKxPSMjrPpwS9e3_0F00P9Cj0I0muMkeLgMJcdIX-iwyg/s3120/Ardara.%20Santa%20Maria%20de%20su%20Rennu%20(wikimedia%20Sailko).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2085" data-original-width="3120" height="428" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirJwjNoR7JJ8PKjffiwL6TThNkxmHaL_M6hJ_VsBNqKQgu7eYHPwO82A5cY5_RYvpht8U7AFYhIFSMNVPvStXmQGpcqOa96cYEaa3Hh8Sp-0wQVpnQIGeN2wYPCgg0omx6aeq2ENpCQFC_cZZKxPSMjrPpwS9e3_0F00P9Cj0I0muMkeLgMJcdIX-iwyg/w640-h428/Ardara.%20Santa%20Maria%20de%20su%20Rennu%20(wikimedia%20Sailko).jpg" title="Església Santa Maria de su Rennu, Ardara" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #999999;">L'església de Santa Maria de su Rennu, a Ardara (wikimedia Sailko)</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’endemà, 8 de març, a Vilafranca del Penedès, el rei Pere celebrà parlament amb els delegats de ciutats, viles i llocs reials de Catalunya al capítol del convent dels franciscans. També hi assistí el noble Bernat II de Cabrera, home de confiança del sobirà. El Cerimoniós explicà la campanya que pretenia emprendre contra els genovesos a Sardenya i demanà suport als representants del Braç Reial per a l’ambiciosa expedició que projectava.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Després de deliberar durant un dia sencer, a la tercera jornada de parlament els membres del Braç Reial comunicaren al rei que posarien llurs persones i bens a la seva disposició i que li avançarien el donatiu de 3 anys d’impostos cobrats a Catalunya amb la condició que Bernat II de Cabrera comandés l’armada. El rei ho atorgà però encara hagué de convèncer al noble, que es mostrava reticent a liderar l’expedició a Sardenya, si bé finalment ho acabà acceptant.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Pocs dies més tard, el rei Pere entrà a Barcelona per fer-se càrrec dels preparatius de l’armada que havia de salpar de Catalunya. En agraïment als treballs que Bernat II de Cabrera havia sofert pel rei i en compensació pels costos que la guerra que es preparava li poguessin causar, Pere III li concedí en perpetuïtat, a ell i als seus descendents, el vescomtat de Bas, prop d’Olot.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A finals de març, davant la infructuosa ambaixada del bisbe de Ploaghe, que no havia aconseguit la concòrdia entre Marià IV d’Arborea i el governador Riambau de Corbera, Pere III envià a Guillem Alió com a emissari davant dels dos. Guillem Alió, membre de la cort reial, mantenia una estreta relació amb el <i>judike</i>, fet pel qual era la persona indicada per tornar-lo a obediència; el rei donà capítols al nou emissari precisant-li com havia de procedir en la negociació.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En l’entrevista amb Marià IV, li aconsellava que demanés la intercessió de la <i>judikissa </i>Timbors de Rocabertí davant del seu marit, prometé al <i>judike </i>compensacions per tota pèrdua material que pogués patir combatent en ajuda de les forces reials, li oferí la possibilitat d’adquirir l’Alguer un cop fos conquerida i li assegurà que Riambau de Corbera es disculparia. Pel que fa al governador, Guillem Alió li trameté l’ordre del rei de reconciliar-se amb Marià IV sota amenaça de destitució o d’haver de compensar, contra els seus bens, els hipotètics danys que la seva falta de concòrdia amb el <i>judike </i>pogués comportar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgig7wHSAuw_zDBFRqKBvApDj_cBy92KWAUJJJRDpHRZoIOCq8U7Sdg5ZwiCx2QcxABIzJMMStaf0NM7eD5WCUjb1-VthXAMnPYSarJfrgu-6E1gWzMVU1kYmzLkjj277Oy7WwoI7BohaBwpzbuD_jBYUOtD7LjDKEKfVQw8cmgxOU0G75_8RLt6fVkojc/s3300/Mapa%20Sardenya%20estiu%201354.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3223" data-original-width="3300" height="626" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgig7wHSAuw_zDBFRqKBvApDj_cBy92KWAUJJJRDpHRZoIOCq8U7Sdg5ZwiCx2QcxABIzJMMStaf0NM7eD5WCUjb1-VthXAMnPYSarJfrgu-6E1gWzMVU1kYmzLkjj277Oy7WwoI7BohaBwpzbuD_jBYUOtD7LjDKEKfVQw8cmgxOU0G75_8RLt6fVkojc/w640-h626/Mapa%20Sardenya%20estiu%201354.png" title="Mapa Sardenya estiu 1353" width="640" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">Seguidament el rei es dirigí de nou a València per supervisar la preparació de l’armada que hi havia de salpar. Des d’allí envià al governador de Mallorques, Gilabert de Centelles, cap a l’illa, d’on obtingué també importants ajuts per preparar la campanya contra els genovesos.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’ambaixada de Guillem Alió per reconciliar Marià IV i Riambau de Corbera tampoc tingué èxit i, al mes de juny, el <i>judike </i>Marià agreujà el desafiament a la corona tot adquirint els castells d’Ardara i Capula a Damià Doria. Ardara, al cor del Llogudor, havia estat la capital dels desapareguts jutges de Torres, que hi bastiren el castell i la notable església de Santa Maria de su Rennu, en català Santa Maria del Regne, on fou sebollida la dissortada <i>judikissa </i>Adelasia. Capula, en un turó prop de Siligo, controlava el pas de la Via Turrese entre Arborea i Sàsser.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El 5 de juliol Pere III reuní a la cambra blanca del palau reial de València a tots els barons, cavallers i prohoms que es trobaven llavors a cort junt amb Bernat II de Cabrera i els homes que l’acompanyarien a l’expedició a Sardenya. El rei s’adreçà a l’almirall i als oficials que havien de viatjar a Sardenya i els exhortà a mantenir-se coratjosos i ferms en llur missió, obeint al capità i servint a Déu i al sobirà, que confiava en ells. Seguidament, el rei els beneí, els senyà i els comanà a Déu, la seva beneïda mare, Santa Maria, i el benaurat baró Sant Jordi, patró de l’host reial. Finalment, Pere III armà cavallers als valencians Elf de Pròxida i Francesc de Vilarasa, que embarcarien en l’expedició cap a Sardenya.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El 8 de juliol l’almirall salpà de València i feu via cap a Maó, on s’havien d’aplegar les galeres de Catalunya, València i Mallorques per formar l’armada que passaria a Sardenya. Bernat II de Cabrera anà passant revista de les desenes d’embarcacions que arribaven a Menorca amb centenars de cavallers i genets i milers de ballesters i soldats. Aquells dies d’estiu, mentre enllestia els preparatius a Maó, l’almirall rebé lletres amb importants notícies de Sardenya.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’almirall venecià, Nicolò Pisano, que havia combatut als genovesos a la gran batalla del Bòsfor, l’informà que es trobava en aigües de Càller, al sud de l’illa, amb un estol de 20 galeres que se li ajuntarien per combatre a Gènova. Bernat II de Cabrera també sabé que el governador de Sardenya, Riambau de Corbera, en un sagnant cop de mà nocturn, havia aconseguit prendre el Castell Genovès, plaça estratègica al nord de l’illa que permetria controlar l’estret de Bonifaci i el sud de Còrsega, des d’on els genovesos podien enviar reforços.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfQjJZZyPxV18Zp2K8Hajhu8uITmSUHPnmS74MfOPRa7eJXQuFR1nJHHcA6xFDGADYlADPeosVA0tPxoLyEsqIxiuiowxfLVzWWD5kw0Ukf9JcAZz27rEkh08GcUDZd0keefa9EhBPMajsdMHY_42ZI-nUHYmPIL9H9PlmdBZVzhyphenhyphen09zrVPkTn3iw56N4/s1903/Castelsardo%20(wikimedia%20Markus%20Braun).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1427" data-original-width="1903" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfQjJZZyPxV18Zp2K8Hajhu8uITmSUHPnmS74MfOPRa7eJXQuFR1nJHHcA6xFDGADYlADPeosVA0tPxoLyEsqIxiuiowxfLVzWWD5kw0Ukf9JcAZz27rEkh08GcUDZd0keefa9EhBPMajsdMHY_42ZI-nUHYmPIL9H9PlmdBZVzhyphenhyphen09zrVPkTn3iw56N4/w640-h480/Castelsardo%20(wikimedia%20Markus%20Braun).jpg" title="Castell Genovès Castelsardo" width="640" /></a></div><span style="color: #999999;"><div style="text-align: center;">Castell Genovès, avui anomenada Castelsardo (wikimedia Markus Braun)</div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’almirall també rebé una lletra del rei Pere, qui per primer cop expressava la seva desconfiança envers el díscol Marià IV d’Arborea i li ordenava que la seva missió prioritzés posar ordre a Sardenya: <i>“Lo jutge mira nostres affers a aquesta fi: que si nós som sobrers al janovès, qu·ell nos servesca, e si·l janovés nos és sobrer, ço que Déu no vulla, qu·ell sia ab lo janovès. Per què nós havem pensat que més val ésser segurs del jutge, per via bona o mala, ans que anar en Gènova, car si aquest pensament há el jutge, més val que l’estol destrua ell que·l janovès, car més nos val possehir segurament Cerdenya que conquerir Còrsega ne destruhir Gènova”</i>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Amb totes les forces congregades a Maó, l’armada reial estava formada per 45 galeres, a més de 4 llenys i 5 naus. D’entre aquestes, s’hi trobava la galera armada per Guillem Morey, celebrat per la seva actuació al Bòsfor, que navegà des de Barcelona per incorporar-se a l’expedició. Finalment, el 18 d’agost, l’almirall Bernat II de Cabrera donà l’ordre de salpar cap a Sardenya.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #38761d;"><b>Següent relat </b>></span> (pendent)</div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #cccccc;">· · · · · · · · · ·</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #6aa84f;"><b>Notes</b>: El relat es basa en la <i>Crònica </i>de Pere el Cerimoniós (llibre V, cap.2) i els articles Orsi, M. (2015) “Palabras de paz, planes de guerra. La diplomàcia del juez de Arborea y la revuelta contra Pedro el Cerimonioso (1353)” <i>eHumanista/IVITRA 7</i> i Orsi, M. (2008) “Estrategia, operaciones y logística en un conflicto mediterráneo. La revuelta del juez de Arborea y la ‘armada de viatge’ de Pedro el Cerimonioso a Cerdeña (1353-1354) <i>Anuario de Estudios Medievales</i>. Sobre la figura de Bernat de Cabrera, vegeu Mtez. Giralt, A. (2019) “El barón feudal como consejero del rey. Bernat II de Cabrera, gran ‘privado’ de Pedro el Ceremonioso (1328-1364)” a Lafuente, M; Villanueva, C. (coords.) <i>Los agentes del Estado: poderes públicos y dominación social en Aragón (ss.XIV-XV)</i>; pp.279-319</span></div>Adrià Mainar Scanuhttp://www.blogger.com/profile/16983195723145334294noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-118303699975457414.post-41759025606116472572024-01-13T23:55:00.006+01:002024-02-05T20:17:28.566+01:00Arribada de l'armada de l'Orient i coronació de la reina Elionor (1352)<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><b><span style="color: #38761d;">Relat precedent</span> </b>> <a href="https://esguardhistoric.blogspot.com/2024/01/sortida-armada-catalano-veneciana-batalla-bosfor-1352.html" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Sortida de l'armada catalano-veneciana i batalla del Bòsfor (1351-1352)</span></a> </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #cccccc; font-family: georgia;">· · · · · · · · · ·</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A l’estiu de 1352, mentre es preparaven noves galeres per a la guerra contra Gènova, arribaren al rei Pere III el Cerimoniós les esperades notícies de l’armada enviada a l’Orient. L’escrivien Bonanat Descoll i Guillem Morey, que ara comandaven l’expedició, i li relataven la tràgica mort de l’almirall Ponç IV de Santa Pau i la situació de l’armada en sortir de Contestinoble.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A principis d’agost arribà a Barcelona la primera galera, la més ràpida, que s'avançà per fer de correu. La comandava Pere Nadal, que tan bon punt desembarcà, cavalcà apressadament per trametre noves lletres dels comandants de l’armada al rei. El trobà a Osca, on el rei s’estava en aquell moment de viatge cap a Saragossa.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Acompanyats pels venecians, els catalans havien fondejat al Negrepont, des d’on navegaren cap a la Canea, a l’illa de Creta, sota domini de Venècia, i allí feien reparacions a les embarcacions. Durant aquest trajecte morí Francesc de Finestres, bon coneixedor dels fets de la mar, que havia assessorat als comandants de l’expedició, i una de les galeres fou capturada pels genovesos, precisament aquella que portava els ossos de Santa Pau per a què els seus el poguessin plorar i li donessin la sepultura que mereixia en terra pàtria.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A Saragossa, l’1 de setembre, Pere III obrí les corts aragoneses, que se celebraven a la catedral de Sant Salvador, on des del temps del seu besavi, Pere el Gran, es coronaven els reis d’Aragó. Aprofitant que les corts reunien als grans nobles i prohoms aragonesos, el Cerimoniós celebraria la coronació de la reina, amb qui ja duia 3 anys casat i que li havia donat l’esperat hereu.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Així, el 5 de setembre, amb gran solemnitat, com agradava al rei, la reina Elionor fou ungida, rebé les insígnies reials, o sigui, el ceptre i el pom, i se li cenyí una bella corona d’or decorada amb murons en forma de flor de lliri, rosetes, perles, safirs, rubins i maragdes. Seguidament, les corts aragoneses reconegueren a l’infant Joan, que tenia un any, com a successor a la monarquia. La cerimònia culminà amb la celebració d’un gran convit amb què el rei esperava tancar definitivament el conflicte successori que l’havia enfrontat a les corts aragoneses.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">En aquest temps, el papa Climent VI, que era el 4rt pontífex que s’estava a Avinyó, en terres de la Provença, escrigué a Pere III exhortant-lo afectuosament a trobar una concòrdia amb Gènova. El sobirà també havia rebut missatges de l’emperador d’Alemanya i del rei de França requerint-li que procurés un acord de pau i posés fi a un conflicte que esvalotava tot el Mediterrani.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">El Cerimoniós respongué a aquests requeriments posant un seguit de condicions. De primer, que els genovesos cedissin l’illa de Còrsega a la Santa Seu com a garantia durant les negociacions i que el papat, que en temps de Bonifaci VIII havia instituït el <i>Regnum Sardiniae et Corsicae</i> i li havia atorgat a Jaume II el Just, avi del rei Pere, decidís formalment a qui lliuraria l’illa.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">De segon, que, mentre la Santa Seu arbitrava la qüestió, els genovesos es comprometessin a no donar socors ni ajuda als rebels Doria, que s’havien sollevat contra l’autoritat reial al nord de Sardenya. Finalment que es formés una comissió per estudiar tots els danys que els súbdits de la corona havien sofert a mans dels genovesos i que s’estudiessin les compensacions amb què el Comú de Gènova els hauria de retribuir.</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdvQXeW2cB8KNDVVA4P7Xq48dWEsE2z0feJwF6NjvOo9N8R1AlB1JfE-raOIng85fDbdOPp2rGNaP5Ljjrcg42XD3OLBhV0C8SNpP6oBsB1k_yAR3L4MsXkuBaUfijIeHKCAeGdsQ10RctKfN2D7U6w9yGl_dg6eXo0i77QDSSVpcPFPbFpwE-DC_yrXQ/s747/Pere%20el%20Cerimoni%C3%B3s%20en%20una%20caplletra%20del%20codex%20del%20s.XV%20anomenat%20Llibre%20dels%20Privilegis%20de%20la%20Cartoixa%20de%20la%20Vall%20de%20Crist.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="747" data-original-width="727" height="597" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdvQXeW2cB8KNDVVA4P7Xq48dWEsE2z0feJwF6NjvOo9N8R1AlB1JfE-raOIng85fDbdOPp2rGNaP5Ljjrcg42XD3OLBhV0C8SNpP6oBsB1k_yAR3L4MsXkuBaUfijIeHKCAeGdsQ10RctKfN2D7U6w9yGl_dg6eXo0i77QDSSVpcPFPbFpwE-DC_yrXQ/w580-h597/Pere%20el%20Cerimoni%C3%B3s%20en%20una%20caplletra%20del%20codex%20del%20s.XV%20anomenat%20Llibre%20dels%20Privilegis%20de%20la%20Cartoixa%20de%20la%20Vall%20de%20Crist.jpg" title="Miniatura del rei Pere el Cerimoniós" width="580" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #999999; font-family: georgia;">Pere el Cerimoniós en una caplletra del còdex del s.XV anomenat <i>Llibre dels Privilegis de la Cartoixa de la Vall de Crist</i>. S'atribueix a un membre de la família d'il·luminadors valencians Crespí i fou realitzat en vida de Martí l'Humà, fet pel qual hom creu que la semblança seria acurada. Biblioteca de Catalunya</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Tot plegat es dirimí a Avinyó, on davant del papa arribaren missatgers del rei d’Aragó i de la República de Gènova per negociar els termes d’un possible acord de pau. Allí s’exposà allò que Pere III reclamava per iniciar les converses però els superbs delegats genovesos no consentiren res del que proposava, fet pel qual les negociacions no prosperaren i es mantingué la guerra.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A finals de setembre arribaren finalment a Barcelona les 8 galeres que quedaven de l’expedició catalana a l’Orient. Bonanat Descoll i Guillem Morey es dirigiren llavors a Saragossa, on s’entrevistaren amb el rei i li explicaren amb tot detall les vicissituds del viatge, els fets de la caòtica batalla del Bòsfor i la mort de l’almirall Santa Pau. El Cerimoniós escoltava amb atenció, procurant retenir els detalls pensant en una futura crònica que immortalitzés el seu regnat.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Un cop oït el relat, Pere III envià missatges a Sibil·la de Saportella, la vídua del malaurat Ponç IV de Santa Pau, per a què es dirigís urgentment a Saragossa, on podria escoltar de Bonanat i Guillem les gestes del seu marit al capdavant de l’expedició i com foren els seus darrers dies. Quan Sibil·la arribà a Saragossa, el rei ja havia hagut de partir cap a València, de manera que deixà ordenat que li fossin preparats cavalls per a què prosseguís el trajecte i el trobés de camí.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">De camí a València, Guillem Morey i Bonanat Descoll quadraren els comptes de l’expedició amb el rei i li detallaren els diners obtinguts a partir del botí pres i venut durant l’expedició, ja fos de l’armada enemiga desbaratada al Bòsfor com d’altres embarcacions genoveses assaltades durant la llarga travessa d’anada i tornada.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">En total, els guanys arribaven a unes 3235 lliures de Barcelona, de les quals una meitat passaren a engrossir directament el tresor reial i l’altra es repartí entre les tripulacions de l’armada. Satisfet amb la bona feina dels dos navegants, Pere III recompensà amb 3000 sous a l’almirall Bonanat Descoll i amb 2000 sous a Guillem Morey, que pogué tornar finalment a Barcelona.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A principis de novembre, trobant-se el rei Pere al poderós castell de Peníscola, que s’endinsava a la mar, aplegà el seu consell i, havent deliberat amb prohoms de Barcelona, Mallorques i València, decidí preparar per a l’estiu següent una nova armada de 50 galeres per continuar la guerra contra Gènova. En previsió de la campanya, que tenia per objectiu posar ordre a Sardenya i sotmetre definitivament als Doria, es prohibí el comerç amb l’illa.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Guillem Morey, que durant aquells dies es trobaria a la seva casa del barri de la Ribera, davant del mar, veié en la prohibició d’una oportunitat i, gràcies al favor reial, que s’havia guanyat pel seu servei a la corona durant la llarga expedició a la <i>Romania</i>, fou autoritzat per poder enviar a Sardenya un lleny carregat de vi que podria vendre i del que n’obtindria notables guanys.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Poc després, a finals de desembre, Pere III li cedí una galera junt amb Pere Tordera, també ciutadà de Barcelona, i els concedí llicència per a què l’armessin, fent-se càrrec dels costos que això comportava, de cara a participar en la campanya que es preparava contra Gènova.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: #38761d;"><b>Següent relat </b>></span> <a href="https://esguardhistoric.blogspot.com/2024/01/submissio-alguer-genova-ambaixades-maria-iv-arborea-1353.html" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Submissió de l'Alguer a Gènova i ambaixades a Marià IV d'Arborea (1353)</span></a> </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: #cccccc;">· · · · · · · · · ·</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #6aa84f; font-family: georgia;"><b>Notes</b>: El relat es basa en la <i>Crònica </i>de Pere el Cerimoniós (llibre V, caps. 1-2). Sobre la coronació de la reina Elionor vegeu Riera, J. (2005) “La coronació de la reina Elionor” (1352) <i>Acta historica et archaeologica mediaevalia</i>, n.26; pp.485-492. Sobre el botí obtingut durant l’expedició vegeu Reche, A. (2015) “Noverint universi quod ego, Guillelmus Morey... Un acercamiento biográfico a la relación entre élites urbanas, ambientes reales y guerra marítima a mediados del s.XIV" <i>Tesi doctoral</i>. UAB, pp.111-114. Sobre la vida de Guillem Morey, bon exemple de l’ascens d’un “home de mar” català al consell reial, vegeu la tesi doctoral amunt citada i l’article Reche, A. (2014) “La guerra marítima y los profesionales de la gestión de las flotes. Un ejemplo catalán del siglo XIV” <i>Roda da Fortuna. Revista Electrónica sobre Antiguidade e Medievo</i>.</span></div>Adrià Mainar Scanuhttp://www.blogger.com/profile/16983195723145334294noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-118303699975457414.post-8943283893231662952024-01-04T21:46:00.017+01:002024-02-05T20:31:05.054+01:00Sortida de l'armada catalano-veneciana i batalla del Bòsfor (1351-1352)<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span><b><span style="color: #38761d;">Relat precedent</span></b><span style="color: #6aa84f;"> ></span></span> <a href="https://esguardhistoric.blogspot.com/2024/01/alianca-venecia-preparacio-guerra-contra-genova.html"><span style="color: #2b00fe;">Aliança amb Venècia i preparació de la guerra contra Gènova (1350-1351)</span></a> </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #cccccc; font-family: georgia;">· · · · · · · · · ·</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Quan arribà el 15 de setembre de 1351, el dia fixat amb els venecians per reunir l’armada a Sicília, els ports de la corona d’Aragó encara enllestien els preparatius de l’expedició. Des de Barcelona, el rei Pere III el Cerimoniós, avergonyit de la impressió que es causaria als aliats amb el retard, apressà als comandants a sortir, encara que fos sense totes les galeres preparades.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L’estol estaria liderat per l’almirall Ponç IV de Santa Pau, militar valerós i bregat, que havia deixat el càrrec de veguer de Càller per encapçalar l’expedició. L’acompanyarien el vicealmirall de Catalunya, Bonanat Descoll, i Rodrigo de Sant Martí, vicealmirall de Mallorques; també comptaria amb el savi consell de dos ciutadans de Barcelona, Guillem Morey i Francesc de Finestres, que el rei Pere considerava els més destres de la corona en les qüestions de la mar.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L’objectiu de l’expedició, en acord amb els venecians, era colpir el barri genovès de Pera, al Bòsfor, enfront a Contestinoble, per bloquejar el comerç de les colònies que Gènova tenia a la Mar Negra. Allí, el port genovès de Cafa era el centre de recepció dels cereals i esclaus portats de terres de <i>Tartaria </i>i de les preuades espècies, pells i seda que arribaven del llunyà Orient.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Fou així com, a finals de setembre, 21 galeres, esglaonadament, anaren salpant de Cotlliure, Sant Feliu de Guíxols, Barcelona, Tarragona, Tortosa, València, Eivissa i Mallorca per fondejar al port de Maó, a l’illa de Menorca. Seguidament, a principis d’octubre, l’estol salpà de Maó i prosseguí cap a Càller, on se li afegiria una galera armada a Sardenya, i s’hi estigué tres dies.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">D’aquí, superant el Cap de Carbonera, deixaren enrere Sardenya, s’endinsaren a la mar i arribaren finalment a Sicília. En aquell temps, regia l'illa Lluís el Nen, germà menor de la reina Elionor i net de Frederic III, iniciador de la dinastia catalana de Sicília. El sobirà, que tindria llavors uns 15 anys i es trobava sota la regència de la reina mare, Eisabet, tot just acabava d'aconseguir posar pau en l'aspra lluita entre els nobles "llatins" i els "catalans" que sacsejava Sicília.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L'armada seguí navegant </span><span style="font-family: georgia;">per la via de Palerm i costejà fins a la part de Milàs, enfront a l’illa del Volcà. Llavors s’obrí a nord, on quedava, de lluny, l’illa d’Estràngol, i feu volta cap al sud per encarar l’entrada a la perillosa Boca del Far. Allí, un cop travessà l’estret de Messina, trobà finalment l’estol venecià de Pancrazio Giustinian, que comandava 20 galeres.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAPEf04JGfZbaoRu-K3Z1zvzK9kxocGTyNsOkdcGQoU7ZPnke2GFsDfB3E4WnGatnbXdwIBWadhjXc_YS7zI8wvSVNUZ17buRtscB382dJ6RltlRXDJtHProYx8xM_hIcy6gZqhfZEyrXRdhqplUbLgFtgSy92WqEn089jdFhW-sjme2Y1V1fay2VKIjo/s5613/Expedici%C3%B3%20Guerra%20del%20B%C3%B2sfor%201351%20A.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3225" data-original-width="5613" height="368" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAPEf04JGfZbaoRu-K3Z1zvzK9kxocGTyNsOkdcGQoU7ZPnke2GFsDfB3E4WnGatnbXdwIBWadhjXc_YS7zI8wvSVNUZ17buRtscB382dJ6RltlRXDJtHProYx8xM_hIcy6gZqhfZEyrXRdhqplUbLgFtgSy92WqEn089jdFhW-sjme2Y1V1fay2VKIjo/w640-h368/Expedici%C3%B3%20Guerra%20del%20B%C3%B2sfor%201351%20A.png" title="Sardenya i Sicília durant l'expedició de 1351" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #999999; font-family: georgia;">Sardenya i Sicília durant l'expedició de 1351 (cliqueu per engrandir)</span></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Un cop reunida l’armada catalano-veneciana a Messina, el vicealmirall Bonanat Descoll se’n separà puntualment per navegar a Catània a resoldre assumptes de la flota. A Messina els aliats s’hi estigueren un dia i llurs comandants s’entrevistaren i coordinaren l’organització de l’estol. De dia les dues galeres capitanes es comunicarien fent-se senyals amb banderes de color blanc i negre; de nit, s’utilitzarien llanternes. Acordats aquests i altres aspectes logístics, l’armada, formada per 40 galeres, prosseguí en bon ordre la navegació cap a Leuques, a la Pulla.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Aquests moviments no passaren desapercebuts, ja que els navegants genovesos anaven enviant precisos informes al Comú de Gènova sobre l’avenç de l’armada enemiga, indicant l’itinerari que feia i quantes galeres tenia. Així, en saber que es dirigia a Orient, l’almirall genovès Paganino Doria, que estava assetjant el port de Negrepont, a l’illa d’Eubea, sota domini venecià, es replegà a l’illa de Ténedos, just a l’entrada dels Dardanels, per hibernar i custodiar l’estret.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Quan l’armada catalano-veneciana superava el cap de Leuques es veié sorpresa per una forta tempesta, que la colpí i desordenà les naus, perdent-se de vista les unes amb les altres. Tot i això, la majoria saberen arribar a terres de la <i>Romania </i>i, al sud de les Illes Jònies, aconseguiren reagrupar-se entorn al port de Coró, ja a la Morea, que es trobava sota domini venecià.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Allí els comandants passaren revista de les galeres i trobaren que se n’havia perdut una, que era de catalans, procedia de València i n’era còmit En Brunet; no se’n tornà a saber res. Repararen algunes naus que havien patit desperfectes durant la tempesta i aprofitaren per hibernar al lloc, perquè, com malauradament s’era vist, al novembre la navegació ja es tornava perillosa.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Com que al port de Coró no hi havia prou materials per arreglar totes les naus, i sobretot faltaven rems, Francesc de Finestres es dirigí amb algunes galeres a la Canea, en l'illa de Creta, que llavors era sota domini venecià, i on residien alguns catalans, i allí acabà d'ajustar les embarcacions.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A Coró arribaria la galera de Bonanat Descoll, un cop endreçats els assumptes a Catània. També se’ls afegí l’estol de Bernat de Ripoll, vicealmirall de València, format per 4 galeres, que en no tenir-les preparades al moment en què el gruix de l’expedició salpava de Maó, hagué de partir pel seu compte; una de les naus la comandava Francesc de Perellós, que havia sortit de Cotlliure per incorporar-se a l’estol de Bernat de Ripoll. A Coró també se’ls uní l’armada de Niccolò Pisano, capità general del Comú de Venècia, que aportà 14 galeres a l’expedició.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A finals de gener de 1352, quan els rigors de l’hivern semblaven esvair-se, l’armada catalano-veneciana, amb la que s'haurien reunit ja les galeres de Francesc de Finestres, reprengué el rumb i costejà l’Àtica, on hi havia el ducat de Cetines, coronat pel seu bell temple blanc. Després de la conquesta pels almogàvers, el ducat havia estat confiat als reis catalans de Sicília i des de llavors estigué en mans d'homes d'aquest llinatge. Ara n'era duc Frederic, cosí del rei Nen, que governava el ducat des de Sicília a través de veguers.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L'armada </span><span style="font-family: georgia;">arribà al port de Negrepont, a l’illa d’Eubea, on restà dos dies. D’allí, salpà de nou, s’endinsà a l’Egeu, i navegà cap a la boca dels Dardanels, on hibernava la flota genovesa.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A principis de febrer, en veure arribar l’armada enemiga, l’almirall genovès, Paganino Doria, abandonà l’illa de Ténedos i creuà els Dardanels per replegar-se a Contestinoble. Rere seu, sota les indicacions de pilots locals contractats per a l’ocasió, l’armada catalano-veneciana també travessà el perillós estret i entrà a l’ampla mar de Màrmara, on arribà el 7 de febrer.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgicjt7wdvoCUnFM00YN0yR-BSVf7DngJjc8tkNg5mAzwb6w8n7w0GS97AySbQwIdwp4giFdrXrNyDluFglN4ahgvESGjV7Crsro9M0jREjU-WZZKQiyW5vfHtyKA2DOF6Il7DYqMJW9xBfKFnRrPxoI-O8lQ4Bn4H2slvMeZMQnrjjKZjtBbyzersHS8M/s5042/Expedici%C3%B3%20Guerra%20del%20B%C3%B2sfor%201351%20B.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3551" data-original-width="5042" height="450" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgicjt7wdvoCUnFM00YN0yR-BSVf7DngJjc8tkNg5mAzwb6w8n7w0GS97AySbQwIdwp4giFdrXrNyDluFglN4ahgvESGjV7Crsro9M0jREjU-WZZKQiyW5vfHtyKA2DOF6Il7DYqMJW9xBfKFnRrPxoI-O8lQ4Bn4H2slvMeZMQnrjjKZjtBbyzersHS8M/w640-h450/Expedici%C3%B3%20Guerra%20del%20B%C3%B2sfor%201351%20B.jpg" title="L'Egeu durant l'expedició de 1351" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #999999; font-family: georgia;">L'Egeu durant l'expedició de 1351 (cliqueu per engrandir)</span></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">En aquest moment, quan es dirigia cap a la mil·lenària capital dels emperadors d’Orient, es desfermà una nova tempesta que forçà a les galeres catalanes i venecianes a arrecerar-se a les Illes dels Prínceps, a 10 milles de la ciutat. Segons s’explica, aquelles illes devien el seu nom al fet que foren lloc de retir i reclusió de diversos emperadors, prínceps i aristòcrates bizantins.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Dos dies més tard, quan el temps semblava haver millorat, l’armada aliada posa rumb finalment cap al port de Contestinoble, des d’on sortí per afegir-se’ls un petit estol de grecs enviat per l’emperador d’Orient, Joan VI Cantacuzè, també enemistat amb els genovesos, que, enrocats al barri de Pera, enfront a Constantinoble, monopolitzaven el comerç a l’estret del Bòsfor.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Aquell dia, 12 de febrer, l’armada aliada estava formada per 68 galeres, de les quals 25 eren de catalans, 34 de venecians i 9 de grecs. De Pera sortí llavors l’armada genovesa, formada per 65 galeres, que en veure l’arribada de l’estol que els venia a fer la guerra intentà impedir que fondegés al port de Contestinoble, on podria refornir-se, sumar reforços i reparar les naus.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L’armada genovesa, comandada per Paganino Doria, es disposà en ordre al llarg de l’entrada del Bòsfor, entre Europa i l’Àsia, preparada per entaular batalla. A la tarda començà a bufar un fort vent del sud, que embravia la mar i podia donar velocitat a les naus aliades, atorgant-los avantatge enfront als genovesos en cas d’un xoc frontal.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Davant d’això, Paganino Doria ordenà sobtadament que l’armada genovesa es replegués cap a Pera i repartí les naus en grups al llarg de la costa occidental de l’estret, disposant-les de manera que en cas de perill poguessin reagrupar-se fàcilment. Aquest canvi d’estratègia donava via lliure als enemics per fondejar al port de Contestinoble però estalviava als genovesos plantejar batalla en condicions que els eren desfavorables.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia_CikqkRIXOf45WseRXBVv7unSFRkpshl11p12FWtTNrFN93sqcpOUvg5gUsuvRV444FAEtw2wv4pLMulD1tsFDtcUlUQZqAJ2Rk2l4cYxeg-1vYS0DCwiGy50zEW27OpJsUf_GAmC5n-UnjACkNNgQOL8YvjkI276Xu8oLQzGNa1F9TwQp95F6HWB6Y/s1440/Reconstrucci%C3%B3%20de%20la%20Constantinoble%20bizantina.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="793" data-original-width="1440" height="352" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia_CikqkRIXOf45WseRXBVv7unSFRkpshl11p12FWtTNrFN93sqcpOUvg5gUsuvRV444FAEtw2wv4pLMulD1tsFDtcUlUQZqAJ2Rk2l4cYxeg-1vYS0DCwiGy50zEW27OpJsUf_GAmC5n-UnjACkNNgQOL8YvjkI276Xu8oLQzGNa1F9TwQp95F6HWB6Y/w640-h352/Reconstrucci%C3%B3%20de%20la%20Constantinoble%20bizantina.webp" title="Reconstrucció de la Contestinoble bizantina" width="640" /></a></div><span style="color: #999999; font-family: georgia;"><div style="text-align: center;">Reconstrucció de la Contestinoble bizantina; al fons, a l'altra banda del Corn d'Or, s'hi veu Pera</div></span><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Contra pronòstic, Ponç IV de Santa Pau, que esperava aprofitar l’ocasió, ordenà seguir a les naus genoveses. El sol començava a pondre’s i el mar seguia embravit però tot i això, l’almirall, en veure que l’armada enemiga s’anava repartint en grups i que els aliats comptaven amb el vent a favor, emprengué l’atac amb la nau capitana, a la que seguien les galeres de Bonanat Descoll.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Els genovesos, sorpresos per l’arriscada maniobra de l’enemic, que atacava en hora foscant i amb mala mar, no aconseguiren reagrupar llurs naus, empeses per les onades cap als esculls. Les galeres dels venecians, tot i la desconcertant actuació de llur comandant, el seguiren al combat. La batalla, que es perllongà durant tota la nit, fou desordenada i terrible, ja que catalans i genovesos eren els millors ballesters del Mediterrani i llurs sagetes devastaven les cobertes de les galeres, causant gran mortaldat entre soldats i xurma abans de l’abordatge cos a cos.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L’endemà, a l’hora que canta el gall, la batalla havia acabat sense un clar vencedor i les aigües del Bòsfor eren una desfeta de fustes, cossos i gemecs. Les galeres dels grecs, que havien quedat en un segon terme, anaven recuperant els nàufrags, ferits i naus a la deriva que havia deixat l’encontre mentre les restes de l’armada aliada es replegaven a la banda oriental del Bòsfor.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Enmig del maremàgnum, combatent de forma desarreglada i entre roques, onades i vents, l’armada genovesa patí una gran mortaldat i perdé 36 galeres entre les 13 que s’enfonsaren i les 23 que els foren capturades. Tot i això, el cost per a l’armada aliada també fou altíssim.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Els venecians perderen 14 galeres i al vicealmirall Pancrazio Giustinian. Dels catalans només se’n pogueren recuperar 11 naus i entre les que es perderen hi havia la de Bernat de Ripoll, vicealmirall de València, que s’enfonsà després d’un dur combat on caigué el seu comandant. El més preocupant fou que l’almirall Ponç IV de Santa Pau jeia greument ferit pels cops rebuts.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Dues setmanes després, la situació de l’almirall era cada cop pitjor però mantenia encara el cap clar, així que trameté una lletra al rei Pere en què relatava el decurs de la batalla i li explicava que malgrat la pèrdua de galeres bona part de la tripulació de les naus enfonsades s’havia pogut salvar refugiant-se a la costa. Dies més tard, el 9 de març, Ponç IV de Santa Pau expirà.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">En haver mort lluny de la pàtria, per poder-ne repatriar les restes sense que es podrissin, se li aplicà el <i>“mos teutonicus”</i>, de manera que se’n separaren les carns dels ossos; les carns foren soterrades honorablement a Contestinoble i els ossos es conservaren per embarcar-los.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">El vicealmirall de Catalunya, Bonanat Descoll, es feu càrrec de les 11 naus de catalans que restaren. Després de 5 llargs mesos d’expedició, havent perdut més de la meitat de les galeres i a llur celebrat comandant, amb els genovesos afeblits però mantenint encara els ports de Pera i de la Mar Negra, l’armada catalana salpà de Contestinoble el 8 d’abril per tornar a casa.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: #38761d;"><b>Següent relat </b></span>> <a href="https://esguardhistoric.blogspot.com/2024/01/arribada-armada-orient-bosfor-coronacio-reina-elionor-1352.html" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Arribada de l'armada de l'Orient i coronació de la reina Elionor (1352)</span></a> </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #cccccc; font-family: georgia;">· · · · · · · · · ·</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #6aa84f; font-family: georgia;"><b>Notes</b>: El relat es basa en la crònica de Pere el Cerimoniós (llibre V, cap. 1) i Jerónimo Zurita (llibre VIII, cap. XLVI). Per a una aproximació a la batalla del Bòsfor podeu escoltar el programa<i> A les Portes de Troia-27: La batalla del Bòsfor</i>; per a un estudi aprofundit sobre l’expedició i l’encontre vegeu Reche, A. (2015) “Noverint universi quod ego, Guillelmus Morey... Un acercamiento biográfico a la relación entre élites urbanas, ambientes reales y guerra marítima a mediados del s.XIV". <i>Tesi doctoral</i>. UAB. Sobre les tàctiques de la guerra naval i el funcionament dels estols de la corona d’Aragó, vegeu Hdez. Cardona, F. X. (2004) <i>Història militar de Catalunya. Vol. 2. Temps de conquesta</i>. Barcelona: Rafael Dalmau, pp.247-267 i el perfil Twitter @PolJunyentM. Sobre l’almirall Ponç IV de Santa Pau i la repatriació dels seus ossos vegeu Reche, A. (2013) “Ponç de Santa Pau (+1352) y su translatio corporis: historia de una ida y de una vuelta” <i>Medievalia</i>, 16; pp.117-121</span></div>Adrià Mainar Scanuhttp://www.blogger.com/profile/16983195723145334294noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-118303699975457414.post-47742674376382249782024-01-02T19:14:00.012+01:002024-02-05T20:18:16.934+01:00Aliança amb Venècia i preparació de la guerra contra Gènova (1350-1351)<div style="text-align: justify;"><span style="color: #38761d;"><b>Relat precedent</b> ></span> <a href="https://esguardhistoric.blogspot.com/2023/10/lafer-joan-darborea-negocis-amb-els.html" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">L'afer Joan d'Arborea, negocis amb els Doria i rescat de Sàsser (1349-1350)</span></a> </div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #cccccc;">· · · · · · · · · ·</span></div><div style="text-align: justify;">Al setembre de 1350, el rei Pere
el Cerimoniós s’estava al confortable palau reial de Perpinyà amb la reina,
Elionor de Sicília, al ventre de la qual engrossia la criatura que esperava
parir en pocs mesos. No feia ni un any que el rebel Jaume III, rei de Mallorques
i comte de Rosselló i Cerdanya, havia caigut al camp de Llucmajor quan
intentava recuperar per les armes la seva illa. Mort Jaume III, el rei Pere volgué
demostrar personalment la proximitat de la monarquia amb Perpinyà, que havia
estat la capital del regne de Mallorques. L’estada dels reis a la ciutat, i més
encara el naixement de llur primer fill, havia de tancar les ferides d’anys de
tensions i lluites.</div><div style="text-align: justify;"><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">En aquest moment arribà a
Perpinyà una ambaixada del duc de la Sereníssima República de Venècia, que
pretenia acordar una aliança amb la corona d’Aragó contra Gènova. Els venecians,
grans navegants i mercaders, rivalitzaven a l’Orient amb els genovesos, que
comprometien els interessos catalans a la mar, de manera que ajuntar forces
contra la Superba Gènova interessava a les dues parts. Bernat II de Cabrera,
l’home de confiança de Pere el Cerimoniós, es feu càrrec de les negociacions. Gènova,
al cas de les converses, també presentà ambaixada davant del rei Pere per
confirmar la pau amb la corona i exigir que no se segellés una aliança amb
Venècia.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Al Consell Reial s’obrí un encès
debat entre els oficials més propers al rei Pere; uns argumentaven que els
genovesos eren destres en les coses de la mar i que per llur proximitat a
Sardenya, si se’ls tenia com a enemics, podien causar grans danys; d’altres,
per contra, sostenien que Gènova ja havia ofès al rei en diverses ocasions tot
i mantenir formalment la pau, la darrera secundant la revolta dels Doria i el
setge de Sàsser, i que, per això, calia fer-li la guerra.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Oïdes les raons dels oficials del
Consell Reial, el rei Pere III s’inclinà per fer la guerra contra Gènova, tal i
com li aconsellava Bernat II de Cabrera. Tot i això, no feu saber la seva
resolució per guanyar temps enfront a l’enemic i negociar en una posició de
força amb els venecians.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Finalment, el 27 de desembre, dia
de Sant Joan d’hivern, a Perpinyà, nasqué l’esperat fill dels reis, que fou
mascle. El naixement de l’hereu causà gran alegria i fou celebrat arreu de la
corona en anar-se difonent la notícia. Amb el nen, hom esperava que acabessin
les intrigues de l’infant Ferran, germà del rei Pere i oncle de la criatura,
per fer-se amb la corona. L’hereu fou batejat amb el nom de Joan en honor a
l’Evangelista, de qui se n’esqueia la festivitat quan nasqué.</p></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlQ5shNWQXFdmwwwKHAQeL32j1n1g-JnJGIVzMUWetvwyaiyUQy90ipmLITCLabP-lDpKOpALhIoHYu5TAiLwH2XqpHVGIoa5lrHbJm923ym5qmo8ntknF5N6e69_Yt2C5QG6foVIsPyPImsHUcgWbJisEVZJd-9ksnYR2B4FiZ6QoZ7acj4ECe8HkJWc/s1024/Boda%20de%20Venecia%20y%20el%20Adri%C3%A1tico%20(MD).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="725" data-original-width="1024" height="454" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlQ5shNWQXFdmwwwKHAQeL32j1n1g-JnJGIVzMUWetvwyaiyUQy90ipmLITCLabP-lDpKOpALhIoHYu5TAiLwH2XqpHVGIoa5lrHbJm923ym5qmo8ntknF5N6e69_Yt2C5QG6foVIsPyPImsHUcgWbJisEVZJd-9ksnYR2B4FiZ6QoZ7acj4ECe8HkJWc/w640-h454/Boda%20de%20Venecia%20y%20el%20Adri%C3%A1tico%20(MD).jpg" width="640" /></a><i style="color: #999999;">"Sposalizio del mare"</i><span style="color: #999999;">, cerimònia que simbolitza el domini venecià sobre l'Adriàtic</span></div><div style="text-align: justify;"><p class="MsoNormal">El 16 de gener de 1351 el rei
Pere III segellà en secret l’aliança amb els venecians. L’acord contemplava la
preparació d’una armada conjunta formada per 24 galeres. Es noliejarien als
ports de la corona d’Aragó, si bé 6 les armaria directament el rei Pere,
assumint-ne els costos i posant els soldats i la tripulació, i les altres 18
les finançaria en 2/3 parts la República de Venècia, que disposava de diners
però a la que mancaven homes. La flota seria dirigida per un almirall triat pel
rei Pere III i tenia la missió de vigilar les aigües del Mediterrani
occidental, bloquejant tota iniciativa militar per part de Gènova. Ara, en cas
que una armada genovesa creués cap a l’Orient, enllà de Sicília, l’armada
aliada s’uniria al gruix de l’armada veneciana que actuava al mar Adriàtic i el
Mediterrani oriental per combatre conjuntament contra els genovesos.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Els flamants aliats aconseguiren
que se sumés al pacte l’emperador d’Orient, Joan VI Cantacuzè, que pretenia
espolsar-se dels genovesos establerts al barri de Pera, també dit Galata, enfront
a Constantinoble, que havien fortificat i des d’on controlaven el tràfic
comercial al Bòsfor.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">El 19 d’abril el rei Pere III es
trobava a Girona, on rebé un nou ambaixador de part de Gènova requerint-li la
confirmació de la pau. El sobirà respongué de nou criticant la usurpació de
l’illa de Còrsega, la guerra que havien mogut a Sardenya donant suport als
Doria i l’ajuda que havien proveït al rebel Jaume III de Mallorca quan intentà
recuperar l’illa amb galeres genoveses. Per tot plegat, el rei conclogué lamentant que Gènova hagués ofès als
seus regnes en diverses ocasions malgrat que ell sempre havia procurat mantenir-hi
la pau i la amistat; acabà anunciant que encara no tenia deliberat de quina
part s’inclinaria.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Al juliol, el rei Pere III envià
emissaris a Venècia per ratificar l’acord amb la Sereníssima. En aquell moment,
la preparació de l’armada als ports de la corona d’Aragó avançava amb grans dificultats.
Si ja de per sí el procés de noliejament, construcció i reparació de les
galeres, l’acordament dels soldats i la xurma que hi embarcaria i la preparació
d’armament i vitualles era complicat, ara, dos anys després de la terrible
mortaldat causada per la Pesta Negra, faltaven mestres d’aixa per calafatejar
les naus i homes disposats a enrolar-se a l’armada. També faltaven diners, fet
que no es devia tant a la contribució veneciana sinó sobretot a la lentitud del
“donatiu” que el rei havia de rebre de les Corts celebrades a Perpinyà.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Per si la situació no fos prou
preocupant, d’agents col·locats a Gènova arribaren notícies que la república
lígur també preparava un gran estol per a la guerra que s’albirava i que el
formaven almenys 30 galeres. Finalment, el 3 d’agost, mentre els oficials del
rei treballaven febrilment en la preparació de l’armada, Pere III, complint
allò establert a l’acord amb Venècia, formalitzà la declaració des genovesos
com a “enemic públic”<span class="MsoFootnoteReference"> </span>. Començava la
guerra contra Gènova.</p><p class="MsoNormal"><b><span style="color: #38761d;">Següent relat</span></b> > <a href="https://esguardhistoric.blogspot.com/2024/01/sortida-armada-catalano-veneciana-batalla-bosfor-1352.html" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Sortida de l'armada catalano-veneciana i batalla del Bòsfor (1351-1352)</span></a> <br /><span style="color: #cccccc;">· · · · · · · · · ·</span><br /><b><span style="color: #6aa84f; font-family: "Georgia",serif; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Notes</span></b><span style="color: #6aa84f; font-family: Georgia, serif;">: El relat es basa en
la crònica de Pere el Cerimoniós (llibre IV, cap.9; llibre V, cap.1) i en
els <i>Anales de la Historia de Aragón</i> de Jerónimo Zurita (llibre
VIII, caps. XXXVIII i XLV). Els detalls de l'aliança entre la corona d'Aragó i
Venècia i la preparació de la flota conjunta s'expliquen a Belenguer, E.
(2015) <i>Vida i regnat de Pere el Cerimoniós (1319-1387)</i>. Lleida:
Pagès editors, pp.128-131 i a l'episodi 27 del programa de ràdio A les Portes
de Troia (La batalla del Bòsfor).</span></p></div>Adrià Mainar Scanuhttp://www.blogger.com/profile/16983195723145334294noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-118303699975457414.post-83984413679521520052023-10-01T22:25:00.006+02:002024-02-05T20:18:36.239+01:00L'afer Joan d'Arborea, negocis amb els Doria i rescat de Sàsser (1349-1350)<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: #38761d;"><b>Relat precedent</b> ></span> <a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2023/09/genova-mallorca-sardenya-setge-doria-sasser-1349.html" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Gènova, Mallorca, Sicília i el segon setge dorià de Sàsser (1349)</span></a> </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #cccccc; font-family: georgia;">· · · · · · · · · ·</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Marià i Joan d’Arborea, fills del <i>judike </i>Hug II, eren encara nens quan l’estol de l’infant Alfons el Benigne, aliat de llur pare, desembarcà a Sardenya i emprengué la conquesta de l’illa. De joves, els <i>donnikellos </i>foren enviats a Barcelona per a què s’eduquessin a la cort dels reis d’Aragó i aprenguessin a estimar la nació. Marià prengué per muller a Timbora, filla de Dalmau VII de Rocabertí, que havia participat en les maniobres de setge de Càller aquell 1324; i Joan es casà amb Sibil·la, filla d’Ot II de Montcada, senyor d’Aitona, i neboda de la reina vídua Elisenda. Marià dugué les regnes del cavall del rei Pere III el Cerimoniós durant la seva coronació.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Quan tornaren a Sardenya, el sobirà creà el comtat de Goceà, a la frontera entre el Jutjat d’Arborea i el desaparegut Jutjat de Llogudor, i hi investí com a comte a Marià, que controlaria un extens territori on s’hi trobava el poderós castell de Goceà i les viles de Nùgoro, Orgosolo, Orani i Ottana, seu episcopal. Pel que fa a Joan, li fou concedida la ciutat costanera de Bosa i el territori de la curadoria de Montagut, que es trobava entre el Llogudor i la Gal·lura. En aquesta decisió, el Cerimoniós ja procurà repartir de manera equilibrada terres i títols entre els dos germans per evitar que un d'ells pogués tornar-se massa poderós i eclipsar el poder reial a l'illa.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Fidel vassall de la corona, Joan fou autoritzat per adquirir extensos feus a la Gal·lura i establí la seva residència primer a Sàsser i després a Bosa. Des d’allí es dedicà al comerç de cereals amb el beneplàcit del rei i s’anà enriquint. Amb els anys les relacions entre Marià i Joan es tensaren per l’herència paterna, especialment quan es veié que llur germà major, el <i>judike </i>Pere III, no aconseguia tenir fills i que un dels dos l’hauria d’acabar succeint. La discòrdia arribà al punt que Joan d’Arborea, tement al germà, acabà abandonant Sardenya amb permís del rei Pere.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2OuZ7OUUlKBl0QvA3kYJFfCGu27r4WCAamNLWG507dC91yLipJaiG1H22T-YnXLvcaZFTa8ycd2nay7I5ApCcZl4EHnFBobSjEdaPCK_NXdkV2UfhiXIgDIjTGh04KRsfUfD0m1xvMWJs17nYgbLDvQGJ_DOI4wsLgye1v354fE34KxWDZbU74hlt0mM/s3674/Llinatge%20Arborea%201349.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="905" data-original-width="3674" height="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2OuZ7OUUlKBl0QvA3kYJFfCGu27r4WCAamNLWG507dC91yLipJaiG1H22T-YnXLvcaZFTa8ycd2nay7I5ApCcZl4EHnFBobSjEdaPCK_NXdkV2UfhiXIgDIjTGh04KRsfUfD0m1xvMWJs17nYgbLDvQGJ_DOI4wsLgye1v354fE34KxWDZbU74hlt0mM/w640-h158/Llinatge%20Arborea%201349.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L’any 1347, Pere III d’Arborea morí finalment sense hereu i la corona de logu arboresa, reunida a Oristany, proclamà a Marià com a nou </span><i style="font-family: georgia;">judike</i><span style="font-family: georgia;">. Aquell estiu l’host catalano-aragonesa patí la desfeta d’Aidu de Turdu i el rei feu tornar a Joan a Sardenya, requerint-li que es reconciliés amb el germà per ajuntar forces contra els Doria rebels. Junt amb el governador Riambau de Corbera, el flamant </span><i style="font-family: georgia;">judike </i><span style="font-family: georgia;">Marià IV i el seu germà Joan d’Arborea trencaren el setge genovès de Sàsser a la primavera de 1348. Després d’uns mesos en què els desastres de la guerra deixaren pas al plany per la terrible pesta que assolava el Mediterrani, amb les primeres calors de 1349 Gènova tornà a desembarcar a Sardenya i posà de nou setge sobre Sàsser.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Aquell estiu Joan d’Arborea adquirí la ciutat de Terranova, que sumà als seus dominis gal·luresos amb Galtellì, Lula, Telti i Arzachena, entre d’altres. Comptant, a més, amb el port de Bosa i la <i>curadoria </i>de Montagut, això feia d’ell el segon senyor feudal més important de Sardenya després del seu germà, Marià IV d’Arborea. El <i>judike </i>cada cop recelava més de Joan i se sentia menystingut pel rei, que, tot i haver-lo servit fidelment, es negava a prometre-li l’Alguer, ciutat que Marià ambicionava, al·legant que primer calia conquerir-la i castigar als rebels Doria.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Al setembre, aprofitant l’absència del governador de Sardenya, Riambau de Corbera, que es trobava a Catalunya preparant la defensa de Mallorca enfront al rebel Jaume III, les forces judicals posaren setge a Bosa, on s’hi estava Joan d’Arborea, i la bloquejaren impedint que hi entressin queviures. Finalment, a l’octubre, es produí el temut desembarcament de Jaume a Mallorca i l’host del rei Pere el Cerimoniós hagué de sortir a plantar-li batalla, derrotant-lo a Llucmajor, on destacà Riambau de Corbera; Sardenya restava llavors en un segon terme.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Al novembre, Bosa, que ja havia resistit dos mesos sota setge, acabà claudicant davant del <i>judike </i>Marià, que feu prendre al seu germà, Joan, i al fill d’aquest, Pere, que només tenia 10 anys; els dos foren empresonats. Fou així, amb un cop de mà, com Marià IV d’Arborea es feu amb el domini de Bosa, el castell de Montagut i altres baronies que pertanyien el seu germà.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Al gener de 1350 transcendí la sorprenent notícia de la detenció i empresonament de Joan d’Arborea. Sibil·la de Montcada sol·licità la intervenció de Pere el Cerimoniós, que escrigué al <i>judike </i>requerint-li que alliberés a Joan i recordant-li que no tenia autoritat ni jurisdicció per arrestar a cap baró. Marià IV desobeí el requeriment i respongué al rei que no tenia cap intenció d’alliberar al seu germà. El governador Riambau de Corbera, que ja havia tornat a Sardenya, també requerí diversos cops al <i>judike </i>que alliberés a Joan, sense èxit. L’actitud desobedient de Marià IV, fins llavors un fidel vassall de la corona, com els seus predecessors, era preocupant.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Tot i això, Pere el Cerimoniós, reforçat amb la victòria de Llucmajor, que tancava el conflicte pel regne de Mallorques, podia centrar la seva atenció en la complicada partida que es jugava a Sardenya. A més, havia mort el duc de Gènova, Giovanni de Murta, i l’elecció del seu successor tensionà la república lígur, amenaçada per les lluites de faccions i la rivalitat amb Venècia. Després d’anys difícils, calia aprofitar el moment per recuperar posicions al Mediterrani.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0WniejEJyfIlJNdazc35uiFbYvgXkbaMHmLrxfv9BxkOVv7pdHMUOFmMe_7hvZ9XprBort1gtxMvU4xPYjJmt6PrKo0Enh46M72L49s7MmGUufGk5WN63Vbfsz-ftRgOkERz2LzFbVr2C_wwjYNrfs50yfnc4sjv9k_fZ4aYzfUXqY4ZOTu6WZ33zGpI/s2640/Sardenya%20estiu%201350.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2560" data-original-width="2640" height="620" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0WniejEJyfIlJNdazc35uiFbYvgXkbaMHmLrxfv9BxkOVv7pdHMUOFmMe_7hvZ9XprBort1gtxMvU4xPYjJmt6PrKo0Enh46M72L49s7MmGUufGk5WN63Vbfsz-ftRgOkERz2LzFbVr2C_wwjYNrfs50yfnc4sjv9k_fZ4aYzfUXqY4ZOTu6WZ33zGpI/w640-h620/Sardenya%20estiu%201350.jpg" width="640" /></a></div><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Així, a Sardenya, el governador Riambau de Corbera s’apoderà del castell de Montlleó, que pertanyia a Matteo Doria, i rebé de Sibil·la de Montcada, la muller de l’empresonat Joan d’Arborea, el castell de Terranova. Seguidament, s’emprengueren negociacions amb les diverses branques de la família Doria, procurant separar-les i enfrontar-les entre sí.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Amb Brancalleó II Doria s’acordà perdonar-lo de la seva rebel·lia, concedir-li el castell de Montlleó i de Claramont i confirmar-li les viles que tenia a l’illa a canvi que vengués al rei la seva part dels drets sobre l’Alguer, li enviés una filla com a fermança del pacte i tingués la Senyera Reial a la torre més alta del castell de Montlleó en reconeixement del vassallatge que devia al rei. Amb el Comú de Pisa i els comtes Donoratico, vassalls del rei, també s’acordà una aliança contra Gènova. Pel que fa als marquesos de Malaspina, que havien incorregut en rebel·lia en aliar-se amb els Doria, foren perdonats de llur error i readmesos com a vassalls, tornant-los-hi el castell d’Osilo.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A l’estiu, el governador de Sardenya, Riambau de Corbera, afavorit pels acords establerts pel rei Pere i ajudat per Brancalleó II, marxà sobre el nord de l’illa, trencà el setge de Sàsser [1] i s’enfrontà als barons Doria de l’Alguer i Castellgenovès, que hagueren de tancar-se en llurs fortaleses i requeriren l’ajuda de Gènova. A més, Riambau establí una guarnició al castell de Rocafort, just al límit entre el Llogudor i el Jutjat d’Arborea, fet que agreujà les tensions amb el <i>judike </i>Marià IV. En aquest moment, el sobirà d’Arborea, sentint-se ultratjat, emprengué negociacions secretes amb els Doria rebels, ajudant-los en la lluita contra Pere el Cerimoniós.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: #38761d;"><b>Següent relat </b>></span> <a href="https://esguardhistoric.blogspot.com/2024/01/alianca-venecia-preparacio-guerra-contra-genova.html" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Aliança amb Venècia i preparació de la guerra contra Gènova (1350-1351)</span></a> </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #cccccc;">· · · · · · · · · ·</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #6aa84f; font-family: georgia;"><b>Notes</b>: El relat es basa en la crònica de Jerónimo Zurita (llibre VIII, caps. 36, 50), que és força confusa per als fets i negociacions que succeeixen el 1350. <b>[1]</b> Enlloc es fa una referència clara a l’aixecament del setge de Sàsser, si bé els acords diplomàtics que es donen a principis de 1350, la complicad situació dels Doria i els avenços de Riambau de Corbera sobre el Llogudor aquell estiu fan pensar que la ciutat, al mig del teatre d’operacions, ja hauria estat alliberada.</span></div>Adrià Mainar Scanuhttp://www.blogger.com/profile/16983195723145334294noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-118303699975457414.post-65541099781105800072023-09-07T23:00:00.004+02:002024-02-05T20:18:57.883+01:00Gènova, Mallorca, Sicília i el segon setge dorià de Sàsser (1349)<span style="color: #38761d; font-family: georgia;"><b>Relat precedent</b> </span><span style="font-family: georgia;">> <a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2023/09/el-setge-doria-de-sasser-i-la-irrupcio.html" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">El primer setge dorià de Sàsser i la irrupció de la Pesta Negra (1347-1348)</span></a> </span><div><span style="color: #999999;">· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A l’estiu de 1348, després d’haver aixecat el setge de Sàsser, el governador general de Sardenya, Riambau de Corbera, aconseguí foragitar als rebels Doria del nord de l’illa. Pel que restà d’any, la situació catastròfica en què es trobava Sardenya, Gènova i els regnes de la corona d’Aragó a causa de la Pesta Negra aturaren tota iniciativa militar en aquest front. Càller, ciutat portuària i capital del regne, sempre atrafegada i vital, havia quedat ara devastada per la pestilència.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Els afanys de Pere el Cerimoniós no s’acabaven. Jaume III de Mallorca, que pretenia recuperar els dominis dels que el rei l’havia desposseït, assaltà des de Montpeller diversos cops el Rosselló, on tenia encara molts partidaris. Al juliol, els unionistes aragonesos foren derrotats a la batalla d’Épila i, a l’octubre, el rei Pere entrà a Saragossa, hi celebrà corts i estripà amb el seu punyalet els privilegis que la Unió aragonesa li havia fet jurar, tenint-lo retingut, un any abans.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A finals d’aquell mes, trobant-se a València, la reina, Elionor de Portugal, que llavors només tenia 20 anys, emmalaltí de pesta i la Mort Negra, que no tenia miraments, se l’endugué. El rei Pere quedà vidu, amb dues filles però sense l’esperat hereu mascle, quan precisament una de les causes del conflicte amb les unions aragonesa i valenciana havia estat el seu intent de fer hereva a la primogènita, Constança, pretensió que fou denunciada com a contrària als furs.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Al desembre, les forces reialistes s’enfrontaren als unionistes valencians a Mislata, prop de València, on foren derrotats. El rei Pere feu arrestar als principals cabdills de la unió valenciana, feu fondre la campana amb què cridaven a la revolta i els executà fent-los-hi beure el ferro fos.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">En obrir-se el nou any 1349 la mortaldat semblava que començava a remetre. Aleshores arribà un ambaixador del duc de Gènova per entrevistar-se amb Pere el Cerimoniós. L’ambaixador exposà que Gènova havia provat de reduir al seu domini la ciutat de Sàsser ja que la havien tingut per llarg temps pacíficament i que en moltes coses els era subjecta; també que des de molt antic havien tingut dret a la ciutat i castell de Càller. I que de tot havien estat desposseïts en temps del rei Jaume II el Just, l’avi de Pere el Cerimoniós; i que per això no s’havia de sorprendre que Gènova pretengués recuperar-ho, i que tot i així no era intenció dels genovesos fer la guerra contra el rei. Ho demostrava que els mercaders catalans i altres súbdits del rei Pere establerts a Gènova eren tractats com a amics, i se’ls havia respectat a ells i a llurs béns, cosa que esperaven que també passés amb els genovesos presents als dominis del rei d’Aragó.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Pere el Cerimoniós, havent escoltat els motius de l’ambaixador genovès, respongué que el regne de Sardenya li pertanyia per la concessió que li havia fet l’Església al seu avi, el rei Jaume II el Just, i als seus descendents; i per haver-lo pres per les armes, guanyant-lo als qui s’havien rebel·lat contra l’Església i el mateix rei, no sense gran esforç i sacrificis per a les seves gents. I que tenia el regne en feu sota domini directe de l’Església i que mai els reis que el precediren havien estat requerits del dret que la senyoria de Gènova pretenia tenir sobre l’illa. I que tot i estar en pau amb Gènova, la república, sense raó ni justícia, havia mogut guerra contra el rei d’Aragó, envaint i ocupant el que no li era propi. Després d’aquestes paraules s’acabà l’entrevista i la guerra, fins llavors indirecta entre Gènova i la corona d’Aragó, esdevingué oberta i notòria.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEYXHbPv0tJjL49oGY2-ZSzRKqqQu4eWNlTFUB1SaCX7aLWGRIXipmzkMcdveut03DnJvTtyjHEE9bgWCswk2TBr4xP1iVQmxUkuP8e-7hZCw2ypQ6oRIr_r7-gxLDWk0BpstPCGz5JcM0d0FLU2c9rJZCfAeU_zNl2zgxJRmZEmtgtyv1PMrqDwiSS78/s774/Domenico%20Montixi%20'Sassari%20scomparsa'-C(A).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Muralla Sàsser medieval" border="0" data-original-height="479" data-original-width="774" height="396" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEYXHbPv0tJjL49oGY2-ZSzRKqqQu4eWNlTFUB1SaCX7aLWGRIXipmzkMcdveut03DnJvTtyjHEE9bgWCswk2TBr4xP1iVQmxUkuP8e-7hZCw2ypQ6oRIr_r7-gxLDWk0BpstPCGz5JcM0d0FLU2c9rJZCfAeU_zNl2zgxJRmZEmtgtyv1PMrqDwiSS78/w640-h396/Domenico%20Montixi%20'Sassari%20scomparsa'-C(A).jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #999999; font-family: georgia;">Fig. 1. La muralla de Sàsser, avui desapareguda, en una pintura de Domenico Montixi</span></div><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">El duc de Gènova donà patent de cors als navegants genovesos contra els súbdits de Pere el Cerimoniós, que eren assaltats als mars, patint grans danys, fet que comprometé el trànsit i comerç català pel Mediterrani. Els barons Doria, amb l’ajuda dels Malaspina, llinatge lígur que també s’havia establert al nord de Sardenya dos segles enrere, tornaren a l’illa i emprengueren els preparatius per assetjar Sàsser per segona vegada. Mentrestant, a les costes de Gènova es reunia la flota i nombroses companyies a cavall i a peu per embarcar cap a Sardenya.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">En aquesta situació, el rei Pere el Cerimoniós rebé el suport de Gherardo i Bernabò, comtes de Donoratico, a qui havia confirmat llurs feus al sud de Sardenya, i els els mantingué malgrat les ambaixades que rebé del comú de Pisa, que demanaven al rei que revoqués les mercès que els havia concedit acusant-los d’haver intentat usurpar el poder sobre Pisa i tiranitzar-la.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Per si tot plegat no fos prou complicat, s’esperava que Jaume III de Mallorca, que havia estat desposseït de les Illes i del Rosselló i només mantenia Montpeller, intentaria desembarcar a Mallorca amb els seus homes per recuperar-la. De fet, des de feia anys corrien rumors d’avistaments a les costes balears de galeres genoveses al servei de Jaume III de Mallorca. També es deia que si recuperava les Illes n’expulsaria els habitants i les repoblaria amb genovesos. S’especulava que podia comptar amb el suport dels unionistes valencians o, fins i tot, del rei marínida del Garb, que podria assaltar Mallorques des del nord d’Àfrica.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Davant d’això, Gilabert de Centelles, governador de Mallorca, demanava insistentment reforços al rei per defensar l’illa. En aquest moment Riambau de Corbera, governador de Sardenya, es dirigí a Catalunya a buscar reforços per trencar el setge de Sàsser i, mentre durés la seva absència, deixà al germà i lloctinent, Huguet de Corbera, a càrrec del govern de l’illa.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">En la primavera de 1349 el rei Pere el Cerimoniós envià a Sicília al seu majordom, Galceran d’Anglesola, senyor de Bellpuig; al seu cambrer, Lope de Gurrea; i a Mateu Marcer, almirall de les galeres que els portaren. L’objectiu de l’ambaixada era concertar el matrimoni amb Elionor de Sicília, cosina segona del rei Pere. Elionor era la germana gran del rei “Nen”, Lluís I de Sicília, net de Frederic III, el primer rei de la dinastia catalano-aragonesa de Sicília. Casant-se amb Pere el Cerimoniós, si Lluís I i el seu germà menor, Frederic, morien, el regne insular podia acabar en mans del llinatge troncal dels reis d’Aragó.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0IsC5AMms6JJN5MDZB0r56y9PTMMwdltfLi5kSq-8k_jkje5g-31YZZjE1toEomblSOz5wSBlm8MJ7my6FEPFY9f5s3UBnPkcAFnPr0bh30-8X28iFCbBWgwoZC0lYxUln4yDg5abbDbdkwCVYMMTo8MFFuEHKaqScfKgtC5AUIkhc_TCLEAof9xGoqo/s2559/Reis%20de%20la%20corona%20d'Arag%C3%B3%20i%20branca%20catalano-aragonesa%20de%20Sic%C3%ADlia.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Arbre genealògic reis de Sicília" border="0" data-original-height="1215" data-original-width="2559" height="304" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0IsC5AMms6JJN5MDZB0r56y9PTMMwdltfLi5kSq-8k_jkje5g-31YZZjE1toEomblSOz5wSBlm8MJ7my6FEPFY9f5s3UBnPkcAFnPr0bh30-8X28iFCbBWgwoZC0lYxUln4yDg5abbDbdkwCVYMMTo8MFFuEHKaqScfKgtC5AUIkhc_TCLEAof9xGoqo/w640-h304/Reis%20de%20la%20corona%20d'Arag%C3%B3%20i%20branca%20catalano-aragonesa%20de%20Sic%C3%ADlia.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Aquesta possibilitat inquietava a la facció dels “llatins”, els grans nobles sicilians que rivalitzaven a la cort amb la influència que exercien catalans i aragonesos, i a la dels angevins, partidaris que l’illa tornés als Anjou, per això procuraren impedir-lo. Al maig esclataren revoltes a Palerm i Messina, per les quals, Balasc d’Alagó “el Jove”, noble d’origen aragonès que actuava de regent de Lluís I, fou foragitat pels “llatins” i perseguit fins a Catània, on quedà assetjat pels enemics amb l’ajuda de galeres genoveses. La Superba República de Gènova esperava treure rèdit amb la revolta a Sicília obtenint el control del port de Messina, clau pel comerç cap a l’Orient.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Al juny, Elionor de Sicília, retinguda a la cort siciliana pels “llatins”, aconseguí escapar i embarcà d’amagat amb els ambaixadors enviats pel rei Pere el Cerimoniós en direcció a València. Per acompanyar les galeres cap a les terres de Ponent se’ls afegí l’almirall Ponç IV de Santa Pau.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Mentrestant, Jaume III de Mallorca venia per 120.000 florins d’or al rei Felip VI de França el darrer domini que li quedava, és a dir, la ciutat de Montpeller, que havia estat el bressol de Jaume el Conqueridor, de gloriosa memòria. Amb aquests diners, el suport del papa d’Avinyó i la decidida ajuda de Gènova, que es comprometia a facilitar-li la infraestructura que requerís, Jaume III començà a preparar una armada de mercenaris per recuperar Mallorca.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Tornant a Sardenya, els genovesos hi desembarcaren amb les primeres calors i posaren de nou setge a Sàsser [1]. Aquell mateix juny, Huguet de Corbera acudí des de Càller amb l’host en socors de la ciutat i s’enfrontà als barons Doria i als genovesos que la assetjaven. La batalla fou molt dura i renyida però finalment l’host, que havia patit grans danys, hagué de replegar-se al sud, deixant enrere nombrosos morts i ferits que foren capturats per l’enemic [2]. Tot i la complicada situació en què queda Sàsser, que continuava assetjada, mantingué la resistència.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">El 27 d’agost, a la catedral de València, el rei Pere el Cerimoniós es casà en terceres núpcies amb Elionor de Sicília. L’elecció del lloc no era casual, calia escenificar la presència de la monarquia al Regne de València després de la derrota de les Unions. D’aquell matrimoni s’esperava que nasqués finalment l’home que algun dia heretaria la corona, com reclamaven els unionistes.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">En aquest temps, s’anava preparant un gran estol destinat a socórrer els catalans de Sicília però que, segons les circumstàncies, podria dirigir-se abans a Mallorca, en cas que el rebel Jaume III hi desembarqués, o al nord Sardenya, per fer front als Doria que assetjaven Sàsser.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq8UNaamCZDY69nE9gzGdzO58zl1CXU9vZ7ZBN7cYtEjMJx2erehvt6jo8v3faK6-XspeTWsKGAEvMAAG8AGx-PQ40sCpShWev_-jv5o5Gig00R97xjrDubGhbjEEuvbmhX7qwAIN5hQvcWCeH0SMEQIQGVHnM9GtIgsMZLwdao4GCsEcLaho_URQAJ1w/s2640/Sardenya%20estiu%201349.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Mapa Sardenya estiu 1349" border="0" data-original-height="2560" data-original-width="2640" height="620" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq8UNaamCZDY69nE9gzGdzO58zl1CXU9vZ7ZBN7cYtEjMJx2erehvt6jo8v3faK6-XspeTWsKGAEvMAAG8AGx-PQ40sCpShWev_-jv5o5Gig00R97xjrDubGhbjEEuvbmhX7qwAIN5hQvcWCeH0SMEQIQGVHnM9GtIgsMZLwdao4GCsEcLaho_URQAJ1w/w640-h620/Sardenya%20estiu%201349.jpg" width="640" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A l’octubre, finalment, Jaume III de Mallorca desembarcà a la badia d’Alcúdia amb un estol comandat pel genovès Carlo Grimaldi, que fou el primer senyor de Mònaco. Format per 14 galeres, 8 naus i altres embarcacions, l’estol dugué a l’illa uns 400 cavallers i 3000 infants, que avançaren sobre Pollença, seguiren cap a Inca i arribaren a Porreres, controlant aviat bona part de l’illa. Tot i els avenços, el rei desposseït no aixecava tant d’entusiasme com creia a la seva anhelada Mallorca i obtingué pocs suports. Les guarnicions reials, a mesura que els invasors avançaven, s’anaren replegant cap a Palma per posar-se sota direcció de Gilabert de Centelles.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Arribà llavors l’estol comandat per Pere de Montcada, amb les companyies de reforç enviades des de Catalunya i València, que s’uniren a les forces del governador de Mallorca. Entre els reforços s’hi trobava el governador de Sardenya, Riambau de Corbera, i els seus homes. Així, Gilabert de Centelles sortí ordenament a l’encontre de Jaume III de Mallorca i el trobà a Llucmajor. Els dos exèrcits xocaren en una terrible batalla campal que durà hores i en la que el governador de Sardenya, Riambau de Corbera, destacà per la seva valentia. Cap al migdia l’host reial començava a doblegar als rebels, que defallien però es recolliren sota l’al·lè de Jaume III de Mallorca i recobraren la fermesa. Jaume sostenia valerosament la lluita envoltat dels seus millors cavallers però finalment acabà sent encerclat pels peons del rei, que aconseguiren tombar-lo del cavall. En caure va perdre el sentit i fou pres per un almogàver que el decapità allà mateix. Veient mort al seu capitost, el que quedava de l’host de Jaume fugí desbandada.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #999999;">· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #38761d; font-family: georgia;"><b>Notes</b>: El relat dels fets es basa en les cròniques de Pere el Cerimoniós (llibre IV, cap. 9), Jerónimo Zurita (llibre VIII, caps. 28, 34) i Francisco de Vico (part 5, cap.20) completades a partir de diversos estudis històrics sobre el període, especialment BELENGUER, E. (2015) <i>Vida i regnat de Pere el Cerimoniós (1319-1387)</i>, CASULA, F. C. (1985) <i>La Sardenya catalano-aragonesa. Perfil històric</i> i ABULAFIA, D. (2017) <i>La guerra de los doscientos años. Aragón, Anjou y la lucha por el Mediterráneo</i>. <b>[1] </b>No hem trobat cap referència sobre la data en què s’hauria iniciat el setge però podem inferir per la successió dels esdeveniments a les cròniques que hauria estat amb la primavera avançada. <b>[2] </b>El relat de la batalla a la Crònica de Zurita és imprecís, si bé sembla que Huguet de Corbera intentà trencar el setge sense èxit, perdent molts homes en una batalla igualada; el cronista el torna a citar en la flota que s’estava preparant a la tardor per anar a Sicília, fet pel qual podem deduir que va sobreviure a la batalla, si bé no en tenim més notícies.</span></div>Adrià Mainar Scanuhttp://www.blogger.com/profile/16983195723145334294noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-118303699975457414.post-77906022930746159592023-09-03T21:18:00.016+02:002024-02-05T20:20:09.910+01:00El primer setge dorià de Sàsser i la irrupció de la Pesta Negra (1347-1348)<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: #38761d;"><b>Relat precedent</b></span> > <a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2023/08/revolta-doria-batalla-aidu-de-turdu.html" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">La revolta dels Doria i la batalla d'Aidu de Turdu (1347)</span></a> </span></div><div><span style="color: #cccccc; font-family: georgia;">· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·</span><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Amb la imprudent sortida del governador Guillem de Cervelló de Sàsser, que havia acabat en la desfeta d’Aidu de Turdu a mans dels genovesos, la ciutat havia quedat desproveïda de soldats. Els homes de l’host que s’havien pogut replegar cap al sud, en terres d’Arborea, no hi podien tornar ja que els Doria continuaven controlant els passos que hi menaven.</span></div><span style="font-family: georgia;"><div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;">Davant la gravetat de la situació, el veguer i els oficials de Càller feren embarcar immediatament algunes companyies per intentar fer-les arribar a Sàsser navegant per la banda de ponent fins a Port de Torres, des d’on marxarien a reforçar la ciutat [1]. Alhora es preparava un contingent es dirigiria a peu cap al nord per reunir-se amb Gombau de Ribelles i el <i>judike</i> Marià IV d’Arborea.</div></span></div><span style="font-family: georgia;"><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A finals d’agost d’aquell 1347, el rei Pere el Cerimoniós, que llavors celebrava corts a Saragossa, tingué notícia del desastre i quedà consternat [2]. Quan se sobreposà del cop, emprengué sense dilació les providències que havien de fer front al gran perill en què es trobava Sàsser i, amb ella, tot el regne de Sardenya.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Primer, mentre procedia amb els nomenaments dels nous càrrecs reials [3], encarregà al seu oncle, l’infant Pere d’Aragó i d’Anjou, home savi i bon polític, que preparés diligentment una nova armada junt amb l’almirall Pere de Montcada i de Llòria. Feu també una crida general per a què tots els barons i cavallers que tinguessin feus a l’illa marxessin al nord en ajuda de Gombau de Ribelles i del <i>judike </i>Marià IV d’Arborea, que en aquell moment difícil es destacava com a fidel vassall defensant la precària posició dels catalano-aragonesos.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A finals d’estiu, 16 galeres genoveses desembarcaren a l’illa i les companyies lígurs, aliades amb els rebels Doria, encerclaren Sàsser. La ciutat, tot i tenir una guarnició migrada, disposava de queviures i estava protegida amb muralles i un poderós castell que hi havia fet erigir anys enrere l’infant Alfons, de manera que hauria de poder aguantar el setge fins a l’arribada de reforços.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div></span><span style="font-family: georgia;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2shLb1j8h9CpiuZuyiNlwCZpTN79Q6UNRPV1jE_fdc7eYv-WyfViasa4rPs9FhRMPHVI7So4ckgdPiI4AzCKhizmraKFoklJGujQVWVKjvbq66xyrXeoBRJxE3VM3qnZZtwyqcyrHOKCtuK75mobQLqK-FApt_QrWrpGIWAWxPUfU-SJULxOqRgr8f-4/s2893/Il%20castello%20aragonese%20di%20Sassari%20(acquerello%20di%20DOn%20Simone%20Manca%201878-1880)-C(A).png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Castell de Sàsser Sardenya" border="0" data-original-height="1871" data-original-width="2893" height="414" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2shLb1j8h9CpiuZuyiNlwCZpTN79Q6UNRPV1jE_fdc7eYv-WyfViasa4rPs9FhRMPHVI7So4ckgdPiI4AzCKhizmraKFoklJGujQVWVKjvbq66xyrXeoBRJxE3VM3qnZZtwyqcyrHOKCtuK75mobQLqK-FApt_QrWrpGIWAWxPUfU-SJULxOqRgr8f-4/w640-h414/Il%20castello%20aragonese%20di%20Sassari%20(acquerello%20di%20DOn%20Simone%20Manca%201878-1880)-C(A).png" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #999999;">El castell de Sàsser, avui desaparegut, en una aquarel·la de Simone Manca di Mores (1878-1880)</span></div></span><span style="font-family: georgia;"><br /><div style="text-align: justify;">Amb el conflicte de les unions aragonesa i valenciana damunt la taula, Pere el Cerimoniós hagué de posar-se a negociar la venda de castells i viles de patrimoni reial per obtenir els serveis i diners que havien de sufragar les costoses despeses d’una nova armada destinada a Sardenya. Catalunya, que es mantingué lleial al rei, proveiria els homes per a la campanya.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per substituir al malaurat Guillem de Cervelló, mort quan es retirava d’Aidu de Turdu, el rei nomenà a Riambau de Corbera, home de fidelitat provada que havia combatut al Rosselló contra Jaume III de Mallorca. A més, designà al baró Ponç IV de Santa Pau, admirat militar, com capità general de guerra de tota Sardenya.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En aquell moment es trobava a la cort de Pere el Cerimoniós Joan d’Arborea, que era germà menor del <i>judike </i>Marià IV i senyor de la ciutat de Bosa i del Montagut, per les quals estava en conflicte amb Marià. En els darrers anys Joan havia anat adquirint dominis al nord-est de Sardenya, des dels quals podia flanquejar als Doria, de manera que era convenient disposar d’ell en la guerra. Així el rei el feu embarcar amb l’estol que havia d’anar a Sardenya amb l’ordre de reunir-se amb Marià IV i el governador per assolir una concòrdia entre els germans que reforcés la defensa de l’illa i la lluita contra els genovesos.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A banda, Pere el Cerimoniós confirmà als prohoms pisans Gherardo i Bernabò della Gherardesca, comtes de Donoratico, les mercès i viles que llur llinatge havia conservat en feu a Sardenya després de la conquesta catalano-aragonesa. Calia guanyar-los per a la causa, reunir totes les forces disponibles i acabar amb qualsevol dissidència que afeblís el front contra els Doria.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A principis de desembre d’aquell 1347 arribaren notícies a l’atrafegat port de Càller que a Sicília havia aparegut una terrible pestilència. Deien que havia arribat des d’Orient, portada per una flota de vaixells mercants genovesos que fondejaren a Messina perquè els mariners havien emmalaltit greument. La malaltia provocava altes febres, nàusees, vòmits, confusió i deliris i, a diferència d’altres pestilències, es caracteritzava per l’aparició de bubons negres i purpuris a les aixelles, el coll i l’engonal, pels quals supurava pus i sang. Molts dels qui la contreien acabaven morint en pocs dies. Poc després de les primeres notícies la pesta ja havia aparegut a Càller, on provocà una gran mortaldat. La ciutat, sempre animada, caigué llavors en el pànic i la desolació.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La pesta també arriba a Oristany, la capital dels <i>judikes </i>arboresos, on al febrer de 1348 morí na Constança de Saluzzo, pocs mesos després del seu marit, Pere III d’Arborea. Fou enterrada al convent de Santa Clara de la ciutat, que havia fundat i on s’havia retirat en quedar vídua [4].</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Malgrat els estralls que estava causant l’epidèmia, a la primavera, el nou governador de Sardenya, Riambau de Corbera, reuní els cavallers i les companyies que s’havien anat concentrant al cor de l’illa, en terres d’Arborea, i unint-les amb els reforços enviats per la corona marxà sobre Sàsser. Els acompanyaven el <i>judike </i>Marià IV i el seu germà Joan, amb llurs soldats. L’host era gran però s’anà veient delmada en campanya pel flagell de la pesta.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Mesos després de la desfeta d’Aidu de Turdu, una host catalano-arboresa tornava a creuar els passos del Llogudor [5]. El lloc verdejava i l’única remor que se sentia era el vent que pentinava els camps; tot estava tranquil i els exploradors a l’avantguarda no trobaren rastre de l’enemic, si bé el pas de l’host, enmig d’aquells rocams i boscúries solitaris, no podia passar inadvertit.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmDwrXAc8BnMgzgZoQOl4qHod4RCUNY3M12Qum71uWOA-X-c6hvkWl2_7s-u4grFHxdIxVOgIJ0GtU_92RBDdvdYEn2zqkMMUq-CdQCXa0FaxIBVAjNfPYA74AP3SGgdAYy-1uM-bUGoRpjdGbL63QhTZogwubB1m9FNLZfiQ-uEVBgxpj75li0R7yPj8/s2640/Sardenya,%20primavera%201348.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Mapa Sardenya primavera 1348" border="0" data-original-height="2560" data-original-width="2640" height="620" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmDwrXAc8BnMgzgZoQOl4qHod4RCUNY3M12Qum71uWOA-X-c6hvkWl2_7s-u4grFHxdIxVOgIJ0GtU_92RBDdvdYEn2zqkMMUq-CdQCXa0FaxIBVAjNfPYA74AP3SGgdAYy-1uM-bUGoRpjdGbL63QhTZogwubB1m9FNLZfiQ-uEVBgxpj75li0R7yPj8/w640-h620/Sardenya,%20primavera%201348.jpg" width="640" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">Al nord d’aquells primers turons s’obria el territori dels Doria i, al bell mig, s’hi trobava Sàsser. Confiant en la força de les companyies reunides per a l’ocasió i en els reforços dels Arborea, que aportaven genets coneixedors dels camins i dels llocs, l’host marxà segura i a bon ritme cap a la ciutat assetjada. Quan ja s’albirava Sàsser, nombroses columnes semblaven retirar-se [6].</div></span><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Els vigies dels Doria haurien vist l’host que els venia a l’encontre i alertats llurs dirigents, que temien quedar atrapats entre les forces catalano-aragoneses i les muralles de Sàsser, havien optat per retirar-se. Rebutjant entaular batalla en camp obert, on la cavalleria catalana i els genets d’Arborea podrien derrotar-los fàcilment, els genovesos probablement haurien marxat per recollir-se a l’empar del Castell Genovès, sota el qual podrien embarcar i abandonar l’illa.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">En arribar al campament que els genovesos havien muntat al voltant de Sàsser, trobaren un escampall de robes, tendes desmanegades, olles a mig cuinar i ginys de guerra cremats i desmuntats. Apartats, hi havia també llargs fossats, arrenglerats un al costat de l’altre, on s’haurien anat enterrant els soldats que haurien mort per la pestilència durant el setge. Gènova, un dels principals ports de la Cristiandat, també havia patit l’arribada de la devastadora pesta, que hauria doblegat el seu exèrcit fins al punt de fer-lo retirar-se sense plantar batalla.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Després de vuit llargs mesos de setge Sàsser havia estat alliberada. Malgrat que el perill dels genovesos havia escampat, el flagell de la pesta també colpejaria la ciutat [7]. Càller havia patit milers de morts i havia quedat devastada. A la resta de Sardenya la pesta també havia causat desastres i alguns feudataris catalans havien mort. Pere el Cerimoniós escrigué a Riambau de Corbera per a què tots aquells feus que havien quedat sense senyor i havien tornat a domini regi fossin assignats de nou a catalans; calia gent disposada a combatre la rebel·lia dels Doria.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Aquell mes de maig la terrible epidèmia arribà a Barcelona i al juny, la infanta Maria, filla del rei Pere, morí de pesta a València amb només 3 anys. A Gènova, Marsella i a les principals ciutats de la Mediterrània la situació era igualment catastròfica. Enmig d’aquesta situació, els barons Doria foren foragitats de Sardenya i, a la tardor, les maniobres bèl·liques entre catalans i genovesos s’aturaren. A l’illa, pobles sencers quedaren abandonats en morir llurs habitants. Mai abans s’havia vist una mortaldat tan gran.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: #38761d; text-align: left;"><b>Següent relat </b>></span><span style="text-align: left;"> </span><a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2023/09/genova-mallorca-sardenya-setge-doria-sasser-1349.html" style="text-align: left;"><span style="color: #2b00fe;">Gènova, Mallorca, Sicília i el segon setge dorià de Sàsser (1349)</span></a><span style="text-align: left;"> </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #cccccc; font-family: georgia;">· · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: #6aa84f;"><b>Notes</b>: El relat dels fets es basa en les cròniques de Pere el Cerimoniós (llibre IV, cap. 9), Jerónimo Zurita (llibre VIII, caps. 16, 18) i Francisco de Vico (part 5, caps.19-22) completades a partir de diversos estudis històrics sobre l’episodi. [1] Zurita només diu que des de Càller s’intentà fer arribar gent per mar a Sàsser; suposem que per evitar travessar la costa oriental, millor controlada per Gènova, els haurien fet navegar per la costa occidental i desembarcar a Port de Torres; desconeixem si realment arribaren. [2] A la Crònica de Pere el Cerimoniós, on alguns episodis de la conquesta de Sardenya es relaten amb gran detall, no diu res dels fets d’Aidu de Turdu, com si els volgués amagar. [3] Tant Zurita com De Vico assenyalen que a la mort del governador Guillem de Cervelló hauria estat designat primer de manera interina per al càrrec Jaume d’Aragó, que llavors es trobava a Sardenya i que era fill bastard del rei Alfons, que no hem aconseguit identificar; podria tractar-se del fill que hauria tingut Alfons el Franc amb la seva amant Dolça (1291) -com assenyala Cingolani a <i>Monarcas infieles: amantes e hijos ilegítimos en la Corona de Aragón desde Ramón Berenguer IV a Jaime II (1131-1327)</i> (2021)- i que en aquest moment tindria uns 55 anys? [4] Encara avui es conserva la làpida de Constança de Saluzzo al convent de Santa Clara d’Oristany. [5] Les cròniques no especifiquen per on hauria passat l’host en direcció a Sàsser, si bé és probable que tornessin a prendre la Via Turresa. [6] Tant Zurita com el Cerimoniós expliquen que es llevà el setge de Sàsser però no descriuen combats; de fet, Zurita diu que els Doria foren expulsats de l’illa. [7] No tenim cap referència coetània de la Pesta Negra a Sàsser; comptant que és una ciutat de l’interior i que es trobaria assetjada abans de l’arribada de la pesta a Sardenya, podria ser que no hagués patit el contagi fins a la fi del setge (abril-maig 1348) si bé no ho podem assegurar.</span></span></div></div>Adrià Mainar Scanuhttp://www.blogger.com/profile/16983195723145334294noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-118303699975457414.post-995386897861272262023-08-30T02:47:00.059+02:002024-02-05T20:20:42.233+01:00La revolta dels Doria i la batalla d’Aidu de Turdu (1347) <div style="text-align: justify;"><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: georgia;">Al nord de
Sardenya hi tenien amplis dominis els Doria, notable família d’origen genovès
que hi havia arrelat, formant diverses branques. Quan l’infant Alfons desembarcà
al sud de l’illa per expulsar-ne als pisans i conquerir-la, li reteren vassallatge.
D’això feia més de dues dècades i, des de llavors els Doria havien tingut
constants conflictes amb els governadors catalans de Sardenya. Els diversos caps
de la família controlaven nombroses baronies al Llogudor i dos nuclis costaners
estratègics, l’Alguer, que la gent del lloc anomenava “<i>s’Alighera</i>”, i
Castell Genovès.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: georgia;">L’Alguer era una
ciutat portuària situada a ponent, en una península. Dotada de muralles, estava
habitada per sards i lígurs, que hi convivien des de feia temps. Des de l’Alguer
hom veia el Cap de la Caça, la punta més oriental de la badia de Port del
Comte, que per la seva forma tancada podia oferir recer a grans estols de
galeres. Castell Genovès, a la costa nord, era un poderós castell encimbellat
sobre un promontori a tocar del mar. Difícil d’expugnar, des d’allí s’albirava l’estret
que separava Sardenya de Còrsega i més enllà el port genovès de Bonifaci.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: georgia;">Just entre l’Alguer
i Castell Genovès, al cor dels dominis dorians a Sardenya, s’hi trobava la ciutat
reial de Sàsser, la principal base catalano-aragonesa al nord de l’illa. Sàsser
havia estat la darrera capital del desaparegut Jutjat de Torres. Amb la fi del
Jutjat, Sàsser s’havia constituït en “ciutat-lliure”, havia aprovat els “estatuts”
que la regirien i s’havia confederat amb Gènova, que hi enviava anualment un <i>“podestà”</i>
per a què la governés cenyint-se a les lleis sassereses.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: georgia;">L’any 1323, quan
l’infant Alfons vingué per conquerir Sardenya, Sàsser li envià una delegació
que el reconegué com a senyor i la ciutat s’integrà llavors al naixent Regne de
Sardenya. Però en poc temps els sassaresos, gelosos de llur autonomia, es revoltaren
contra el rei d’Aragó. Alfons el Benigne hagué de sufocar els aixecaments, en
els quals estaven implicats alguns membres de la família Doria. Seguidament, hi
va fer arribar pobladors catalans per afirmar el domini de la corona en aquella
ciutat deslleial i hi projecta la construcció d’un castell per tenir-la
sotmesa.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: georgia;">Durant les dues dècades
posteriors els conflictes amb els Doria continuaren. Quan esclatà la guerra entre
la corona d’Aragó i Gènova, en l’any 1331, la facció de Branca Doria es posà de
la banda de la república lígur i combaté obertament l’host catalano-aragonesa. Més
tard esclatà el plet pels castells de Rocaforta i de la Bastida de Sorres, que
controlaven la via que duia de Càller a Sàsser. Després de la guerra, que acabà
el 1336, els Doria encara reclamaren les terres que confinaven amb el Jutjat d’Arborea.
Finalment, desatenent els interessos dorians, el rei Pere el Cerimoniós creà el
comtat de Goceà i el concedí al <i>donnikellu</i> Marià, fill d’Hug II d’Arborea,
mentre Montagut es mantenia com a senyoria i quedava per a Joan, germà menor de
Marià.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: georgia;">L’any 1346
governava a la Superba República de Gènova el duc Giovanni di Murta. Feia una
dècada que els genovesos havien segellat formalment la pau amb els reis d’Aragó
però la rivalitat encesa que els havia enfrontat es mantenia. Preocupat per
l’expansió pel Mediterrani de la corona catalano-aragonesa, que controlava els
ports de Sicília, Sardenya i Mallorques, amenaçant els interessos genovesos, el
duc de Gènova es proposà posar-hi fre com fos.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: georgia;">A la tardor els
Doria rebutjaren acatar el jurament de fidelitat que devien a Guillem de
Cervelló, el governador general de Sardenya, representant del rei. Al gener de
1347 la situació s’agreujà encara més quan el governador, després d’un procés
que acabà amb sentència condemnatòria contra els Doria per no complir amb llurs
deures feudals, pretengué confiscar-los el castell de Montlleó.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: georgia;">Davant la oberta
rebel·lia dels Doria, Pere el Cerimoniós envià a Gènova al seu ambaixador,
Francesc de Bellcastell, per a què reclamés a la república lígur que es
mantingués neutral en una discòrdia que pertocava resoldre al rei i els seus
vassalls. En previsió d’una negativa genovesa, Bellcastell tenia ordres de
continuar la seva missió diplomàtica fins a Milà, on s’hauria de reunir amb els
Visconti, senyors de la ciutat, per impulsar la creació d’una aliança anti-genovesa
que es podria fer extensiva a les ciutats de Venècia, Florença o Verona.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: georgia;">A la primavera morí
sense hereu el <i>judike</i> Pere III d’Arborea, que havia mantingut l’aliança amb
els catalans segellada pel seu pare. A
Oristany es reuní llavors la <i>corona de logu</i>, és a dir, el parlament dels
prohoms d’Arborea, i proclamà a Marià, germà del difunt, com a successor.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk-l6ScyV9QxS38rFYIgEMCVggcqDEzpcjfI_TT0072ruWUO3Nrz1sKAf7HJFf2I_7r5VXxhONG2-QMwnMRGyOV-jufGDYMzWNIxh_T0WPGlK9Q3YFjJ81m8VQMuSVqvpQmGkCqJSbrUAT5f028ObAFjzhyphenhyphenlht61ushoO2X4kXXCtBFQXv_-SlRGCB0So/s5917/Sardenya%201347%20(sencer).png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Mapa Sardenya medieval estiu 1347" border="0" data-original-height="5917" data-original-width="3324" height="1132" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk-l6ScyV9QxS38rFYIgEMCVggcqDEzpcjfI_TT0072ruWUO3Nrz1sKAf7HJFf2I_7r5VXxhONG2-QMwnMRGyOV-jufGDYMzWNIxh_T0WPGlK9Q3YFjJ81m8VQMuSVqvpQmGkCqJSbrUAT5f028ObAFjzhyphenhyphenlht61ushoO2X4kXXCtBFQXv_-SlRGCB0So/w638-h1132/Sardenya%201347%20(sencer).png" width="638" /></a></div><br /><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: georgia;">El conflicte
entre els Doria i el governador no feia més que agreujar-se. Mentre els Doria
aplegaven homes a Gènova, Guillem de Cervelló, preparant-se pel pitjor
escenari, prohibí que Sàsser exportés gra, farina, bescuits i altres queviures
i començà a mobilitzar milícies.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: georgia;">Entre els mesos de
maig i juny la situació encara es complicà més per l’esclat de la revolta de
les Unions contra el rei Pere el Cerimoniós i les incursions de Jaume III de
Mallorca al Rosselló, cosa que limità les forces que el sobirà podia destinar a
Sardenya. Per la seva banda, Guillem de Cervelló envià a Berenguer de Rajadell
a entrevistar-se amb el flamant <i>judike</i> Marià per demanar-li reforços i coordinar
les actuacions enfront a la creixent amenaça genovesa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: georgia;">Tot i la
gravetat de la situació, al juliol salparen de Barcelona 4 naus i 3 llenys per
reforçar Sàsser amb soldats, ballesters i 72 cavallers. Liderava l’expedició Hug
II de Cervelló, nebot del governador de l’illa. L’acompanyava Gombau de
Ribelles, que havia ocupat diversos càrrecs a Sardenya i ja havia combatut als
genovesos. A més, entre altres homes d’alt llinatge, hi embarcaren Berenguer
d’Erill, Ramon de Timor, Bernat de Vilardida, Jaume Carròs i Francesc de
Vilarasa. Els reforços arribaren en bon temps i s’afegiren a la defensa de
Sàsser, on es trobava el governador general, Guillem de Cervelló, que s’afanyava
per tenir ben preparada la ciutat. Sabent que els genovesos també estaven
aplegant homes per enviar-los al nord de Sardenya, Guillem envià a Càller el
seu fill, Guerau, per a què en tornés amb 300 ballesters de la guarnició.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: georgia;">A l’agost,
Guerau tornava de Càller amb la companyia de 300 ballesters i s’aturà a la vila
de Macomer, en terres del Jutjat d’Arborea. El <i>judike</i> Marià IV li envià
missatge aconsellant-lo que passés amb gran cautela ja que els genovesos
controlaven els camins i passos que es dirigien al nord, cap a les terres del
Llogudor i la ciutat de Sàsser. Guerau feu avisar de la situació al governador,
el seu pare, que sense comunicar-ho al <i>judike</i> sortí de Sàsser amb les
millors companyies de cavallers i homes a peu de què disposava i s’arribà fins
a la vila judical de Bonorva, on s’ajuntaren amb els 300 ballesters vinguts de
Càller.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: georgia;">Marià IV, veient
que la intenció del governador era tornar a Sàsser amb tota l’host reunida, li
aconsellà de nou prudència i envià missatges als Doria, exhortant-los a no
oposar-se al pas de l’exèrcit per no ofendre al rei i evitar una guerra que
seria desastrosa per a Sardenya. Els Doria respongueren que no impedirien el
pas de l’host si aquesta respectava llurs terres i vassalls, i que per
assegurar-se’n concentrarien tropes per vigilar el pas dels catalans.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: georgia;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: georgia;">Abans que
emprengués la marxa, Marià IV envià 300 homes a cavall a Guillem de Cervelló i
li demanà que esperés a sortir per poder-li enviar més soldats de reforç.
Arribaren llavors nous missatges dels Doria al governador, en què li proposaven
una treva durant tot l’agost, després de la qual es replegarien i el deixarien
creuar lliurement fins a Sàsser. Guillem de Cervelló rebutjà aquesta proposta
pensant que era un ardit dels genovesos per guanyar temps i rebre reforços des
de Gènova, de manera que s’encaminà cap a Sàsser amb l’host i els 300 homes a
cavall que li havia transmès Marià IV, sense esperar als reforços que el <i>judike</i>
li havia promès. </span></p><div class="separator" style="clear: both; font-family: georgia; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeZiDT319rzoWCa3dpUimVr7RR6QafeT6cqk1t1X5ssiRc222yAgArRzz4zbEQ1sS9HGj461n6lWypPDDHDKUbbliT9MVMU3Qt0pRafID7K8NVHvyuoCfLbYNU76tQ8XWJGjiUSVZGRU1XCq4Y7MRxm19vaf2fbckzFnOHO-r3GI4_doMMLHp6iLOgmo4/s4608/DSCN2589.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Vista Bonorva Torralba nurag Oes batalla Aidu de Turdu" border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeZiDT319rzoWCa3dpUimVr7RR6QafeT6cqk1t1X5ssiRc222yAgArRzz4zbEQ1sS9HGj461n6lWypPDDHDKUbbliT9MVMU3Qt0pRafID7K8NVHvyuoCfLbYNU76tQ8XWJGjiUSVZGRU1XCq4Y7MRxm19vaf2fbckzFnOHO-r3GI4_doMMLHp6iLOgmo4/w640-h480/DSCN2589.JPG" width="640" /></a></div><div style="font-family: georgia; text-align: center;"><span style="color: #999999;">Vista des del nurag Oes, entre Bonorva i Torralba, prop d'on s'hauria produït la batalla</span></div></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">De Bonorva a
Sàsser, seguint la via Turresa, hi havia una llarga jornada de marxa; així que
l’host sortí amb les primeres llums i esperava arribar a la ciutat en hora
foscant. A l’avantguarda, obrint pas, hi anava una companyia d’uns 400 soldats
sards i italians, mercenaris. Rere seu venien els cavallers, amb el governador,
seguits de les companyies a peu. A la rereguarda, tancant l’host, els 300 homes
a cavall enviats pel <i>judike</i>. A mesura que l’exèrcit s’anà endinsant en
els daurats camps del Llogudor el sol abrusador d’agost pujava.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">Al llarg de la
marxa, a banda i banda, es dreçaven torres fetes amb grosses pedres rogenques,
algunes d’imponents, d’altres més petites, en alguns casos enrunades; els sards
en deien <i>“nurakes”</i> i explicaven que les havien construït els reis de l’Antigor,
que eren més alts i forts, i que sota seu s’hi havia trobat tresors. El
paisatge s’anava ondulant, amb turons, altiplans i congostos, entre els que
s’estenien boscúries d’alzinars i rocams. Durant la marxa la columna s’havia
allargassat, perdent cohesió i desordenant-se.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">Enmig d’una gran
calorada, l’host arribà al lloc que els sards anomenaven “Aidu de Turdu” [1], on el camí quedava flanquejat per diversos
turons. En aquest punt, encimbellats, aparegueren els genovesos, que esperaven,
observant el pas de l’host pel camí. Havien concentrat milers de ballesters i
soldats amb grans pavesos i llances [2]. Enmig d’un gran neguit, entre xiulets
i crits, els 400 homes de l’avantguarda de l’host pogueren travessar sense
oposició, continuant la marxa cap al nord.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">Quan el centre de la columna creuava, amb els
cavallers i homes d’armes catalans, esclataren les tensions [3]. Guerau de
Cervelló carregà amb els seus cavallers contra els genovesos i Ramon Alemany,
el seu germà, acudí ràpidament a ajudar-lo amb una companyia. Una pluja de
sagetes, dards i llançades colpí als cavallers i les muntures, espaordides,
començaren a xocar i a caure, rebolcant-se.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">Dels turons descendiren centenars de genovesos
que havien restat ocults i s’abraonaren sobre l’host mentre els cavallers, amb
dificultats per maniobrar en un espai angost i enmig del caos, no pogueren
recompondre’s de l’atac. Els italians picaven vilment sota els cavalls, tombant-los,
i als cavallers caiguts els degollaven a terra. Els genets d’Arborea cavalcaren
per ajudar als aliats però els homes del cos a l’avantguarda, atemorits per
l’atac que havia desmanegat l’host a llurs esquenes, fugiren.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">Guillem de Cervelló, visiblement torbat,
intentà reunir als homes sota el seu estendard, i els ordenà replegar-se. Els
soldats, defensant-se com podien dels cops i les andanades dels genovesos,
anaren reculant, allunyant-se d’aquell infern sostinguts pels genets d’Arborea,
i pujaren a un turó on pogueren reordenar-se. De lluny, el pas d’Aidu de Turdu
es trobava cobert de morts i ferits mentre els genovesos s’anaven arrenglerant
i cridaven celebrant la victòria.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">Guillem de Cervelló, amarat de suor, esbufegava
per l’esforç de la fugida i començà a ofegar-se, lamentant-se pels seus fills.
Gombau de Ribelles assumí llavors el lideratge i conduí als homes cap al sud,
fins a l’ombra d’un bosc, ja en terres del jutjat d’Arborea. El governador,
colpit per la calor, la fatiga i el dolor de la derrota, s’esfondrà i la vida
l’abandonà; l’heroi de Lutocisterna mori en braços dels seus homes.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
</p></span><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: georgia;">El <i>judike</i> Marià IV d’Arborea, en rebre
notícies de la terrible derrota i de la mort del governador, feu portar-lo al
castell de Goceà, on fou enterrat. Els cossos de Guerau, Ramon Alemany i Hug II
de Cervelló, així com dels altres cavallers caiguts en batalla, quedaren en
camp enemic i no pogueren ser recobrats.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="color: #38761d; font-family: georgia;"><b>Següent relat</b> </span><span style="font-family: georgia;">> <a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2023/09/el-setge-doria-de-sasser-i-la-irrupcio.html" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">El primer setge dorià de Sàsser i la irrupció de la Pesta Negra (1347-1348)</span></a> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span style="color: #cccccc;">---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------</span><br /><span style="font-family: georgia;"><span style="color: #6aa84f; mso-themecolor: background1; mso-themeshade: 128;"><b>Notes</b>: el
relat dels fets es basa en la crònica de Jerónimo Zurita (llibre VIII, capítol
XVI), completada a partir de diversos estudis històrics, entre els quals cal
destacar la publicació </span><a href="http://trexentastorica.blogspot.com/2020/07/1347-la-battaglia-di-su-aidu-de-turdu_29.html"><i><span style="color: #6aa84f;">"1347.
La battaglia de “Su aidu de turdu”</span></i></a><span style="color: #6aa84f; mso-themecolor: background1; mso-themeshade: 128;"> de Sergio Sailis al blog Trexenta Storica).
[1] Entorn a l’encontre que es produí al lloc d’Aidu de Turdu hi ha importants
incògnites. No hi ha consens sobre el lloc on s’hauria produït la batalla; si
bé les darreres hipòtesis sostenen que es trobaria al lloc de Torralba, entre
el Monte Austidu i Poggio Tulde, situació que hem seguit pel relat; també s’ha
proposat que l’indret es trobés a Ponte Molinu, entre Bonorva i Cossoine, o
entre el Monte Santo i el Monte Pelao, a Siligo. [2] Segons Zurita els
genovesos haurien reunit uns 6000 soldats; pel que fa a l’host, no aporta una
xifra però seria una nombre substancialment inferior. [3] Tampoc és clar si s’hauria
tractat d’una emboscada, com s’apunta sovint, o d’una batalla campal; seguint
el relat de Zurita sembla que les forces guiades per Guillem de Cervelló havien
albirat l’enemic abans del xoc i era de preveure que se’ls trobessin
considerant l’intercanvi de missatges dels dies previs. En aquest sentit,
malgrat el relleu ondulat del Llogudor, és estrany que no hi hagués exploradors
al capdavant de l’host que haguessin pogut avisar de la presència d’un gran
exèrcit genovès, cosa que ens decanta a creure que no hauria estat realment una
emboscada. Segons el que podem interpretar de la crònica de Zurita, l’host es
plantejava passar entre els genovesos confiant que no gosarien atacar-la, fet
que hagués iniciat una guerra oberta amb els reis d’Aragó; en aquest sentit,
una baralla fortuïta entre homes d’una i altre bàndol <i>–“la gente de pie de
los contrarios era muy vil”</i>- podria haver desencadenat l’encontre.</span></span><br /></p></div></div>Adrià Mainar Scanuhttp://www.blogger.com/profile/16983195723145334294noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-118303699975457414.post-29236011924063138572023-05-15T00:20:00.003+02:002023-08-13T14:14:35.732+02:00Història de la Provença: comtes, pintors i jet-set<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">La <b>Provença</b>
és una regió emmarcada entre el riu Roine, ample i cabalós, el mar Mediterrani,
on desemboca, i les muntanyes dels Alps. Territori vast, comprèn diverses zones. A la desembocadura del Roine s’hi ha anat formant un paisatge de terres fèrtils i maresmes, “la Camarga”, on destaquen Aigüesmortes i
Santes Maries de la Mar. Cap a l’est, havent passat <b>Marsella</b>, la ciutat
provençal més important, s’estén un tram de costa que alterna penya-segats amb
esculls, illots i badies i que avui rep l’etiqueta turística de “Costa d’Atzur”. Cap al nord, a contracorrent del Roine, s’arriba a Arle, Avinyó i Aurenja, més a l'interior.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYL8PNk7EyuwGOPVoEq5dJDGaHzDJ1JSlZsMD1Q4DQsh5cOyOsobgeewltA4U3fp949GeT2MJ8Ab8ZIi7v-3pR8wSfl5g1Vy5iMzuIJpf7FmLqjfokE67_ZXto21Vx10JnUd-YfbFyDFEBK9VOsmof7qtD4HQTUH596cyJ1JEQbxZy_r2xn1Zjt8G-/s2896/Proven%C3%A7a.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2009" data-original-width="2896" height="444" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYL8PNk7EyuwGOPVoEq5dJDGaHzDJ1JSlZsMD1Q4DQsh5cOyOsobgeewltA4U3fp949GeT2MJ8Ab8ZIi7v-3pR8wSfl5g1Vy5iMzuIJpf7FmLqjfokE67_ZXto21Vx10JnUd-YfbFyDFEBK9VOsmof7qtD4HQTUH596cyJ1JEQbxZy_r2xn1Zjt8G-/w640-h444/Proven%C3%A7a.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #999999;">La Provença amb els llocs indicats a l'article; les divisions són la regió i departaments actuals</span></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">En temps antics,
la regió fou habitada per diverses poblacions cèltiques, entre les quals
destaquen els </span><b style="font-family: georgia;">lígurs</b><span style="font-family: georgia;">, que s’estenien per l’arc costaner comprès entre la
Provença i la Ligúria. Entorn al 600 aC fou fundada, prop de la desembocadura
del Roine, una colònia de </span><b style="font-family: georgia;">grecs</b><span style="font-family: georgia;"> vinguts de Focea, </span><b style="font-family: georgia;"><i>Massalia</i></b><span style="font-family: georgia;">,
que establiria al llarg del litoral enclaus dependents, entre els quals <i>Agathe </i>(Agde), </span><i style="font-family: georgia;">Olbia</i><span style="font-family: georgia;">
(Ieras), </span><i style="font-family: georgia;">Antipolis</i><span style="font-family: georgia;"> (Antíbol) o </span><i style="font-family: georgia;">Nikaia</i><span style="font-family: georgia;"> (Niça); a la costa empordanesa, enfront a <i>Emporion</i>, els massaliotes bastiren també la colònia de </span><i style="font-family: georgia;">Rhode</i><span style="font-family: georgia;"> (Roses).</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Amenaçada
per les tribus lígurs, Massalia s’alià amb </span><b style="font-family: georgia;">Roma</b><span style="font-family: georgia;">, que des del nord
d’Itàlia conquerí la franja costanera dels Alps als Pirineus (125-121 aC) i li acabà conferint la condició de "provincia" romana, anomenada primer "<i>Gallia Transalpina</i>" i, més tard, "<i>Gallia Narbonensis</i>". Potser pel fet de ser el primer territori provincial fora d'Itàlia, per on passava la <i>Via Iulia Augusta</i>, que
connectava Roma amb la Gàl·lia i Hispània, la regió seria anomenada popularment </span><i style="font-family: georgia;"><b>“Provincia”</b></i><span style="font-family: georgia;"> i li'n quedaria el nom.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">La Provença, per
la seva proximitat a Itàlia i tractant-se d'un territori de pas de legions i mercaderies, </span><span style="font-family: georgia;">visqué
un llarg i profund procés de </span><b style="font-family: georgia;">romanització</b><span style="font-family: georgia;">, de manera que els seus habitants,
lígurs, celtes i grecs, aprengueren el llatí i s'integraren en la societat romana, adoptant-ne les costums i pujant com a ciutadans.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">En temps del Baix Imperi documentem un bisbat a Arle (s.III) i comunitats cristianes ben establertes
a Marsella, Niça o Aurenja, que participaren en el concili d’Arle (314); així
doncs la <b>cristianització</b> de la Provença sembla força primerenca,
estenent-se del mar a la muntanya i de les ciutats a les poblacions més
petites. Amb la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident (s.V) el
territori es veié sacsejat per la inestabilitat política i la invasió dels
bàrbars germànics, passant per mans dels ostrogots, els burgundis i els <b>francs</b> (536).</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBJWbsoUynWsMZ2Yg8EYixuMeuPxWdiEQ2PtJqzi-MXXi85eGOJU_5-ggAkKv5ldr4nIB5YXKefbOv_B0q0f_2KWqbOwe43039AcLA9POP-J6BP1-UcznN1VUVfugNCV77mwBGsid-753yQdxLmcx8E0uhJka7taUQ0WXb-yanm6qiUbuwh-dt5hhx/s4000/Santes%20Maries%20de%20la%20Mar%20(2022.08).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBJWbsoUynWsMZ2Yg8EYixuMeuPxWdiEQ2PtJqzi-MXXi85eGOJU_5-ggAkKv5ldr4nIB5YXKefbOv_B0q0f_2KWqbOwe43039AcLA9POP-J6BP1-UcznN1VUVfugNCV77mwBGsid-753yQdxLmcx8E0uhJka7taUQ0WXb-yanm6qiUbuwh-dt5hhx/w640-h480/Santes%20Maries%20de%20la%20Mar%20(2022.08).jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #999999;">Segons la tradició medieval, Maria Magdalena i altres deixebles de Crist arribaren a les costes de la Provença i evangelitzaren la regió. A Santes Maries de la Mar s'hi veneren les relíquies de Maria Jacobé i Maria Salomé</span></div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Segles més tard,
Carlemany, rei dels francs, constituí l’</span><b style="font-family: georgia;">Imperi Carolingi </b><span style="font-family: georgia;">(800), que
integrava la Provença. A la mort de l’emperador, les lluites entre els
successors i els nous perills que els assetjaven, com els normands, els
hongaresos o els musulmans, provocaren la </span><b style="font-family: georgia;">desmembració</b><span style="font-family: georgia;"> de l’Imperi. L'any 843, pel tractat de Verdun, es dividí el territori carolingi en tres parts: la <i>Francia occidentalis</i>, per a Carles el Calb, la <i>Francia orientalis</i>, que es correspondria a l'actual Alemanya, per a Lluís el Germànic, i la <i><b>Francia media</b></i>, que comprenia Flandes, Itàlia i la Provença, i que fou cedida, amb el títol d'emperador, a Lotari.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span>En
aquest context de fragmentació política</span>, el <b>llatí vulgar</b> que hom parlava a la </span><i style="font-family: georgia;">Romania</i><span style="font-family: georgia;">, és a dir,
als territoris romanitzats, hauria canviat tant respecte al llatí culte que la
població ja no aconseguia entendre'l; aparegueren, així, les </span><span style="font-family: georgia;">llengües romàniques</span><span style="font-family: georgia;">, que
sense el model de llengua clàssic s’anaren diferenciant cada cop més. A la Provença sorgí
la </span><b style="font-family: georgia;">parla provençal</b><span style="font-family: georgia;">, molt propera a la parla llenguadociana i a les de les
valls alpines, que acabaria conformant la llengua occitana, estretament
emparentada amb el català.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L'any 855, pel tractat de Prüm, Lotari repartí l'efímera <i>Francia media</i> entre els seus 3 fills; d'aquesta divisió sorgí la Lotaríngia, formada per Flandes i l'Alta Borgonya, el regne d'Itàlia i el <b>regne de Provença</b>, també dit de la Baixa Borgonya. Aquest territori, que s'estenia del Mediterrani fins a les valls suïsses, s'articulava al voltant del riu Roine, que per la seva amplada i cabal facilitava la comunicació fluvial.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Dècades més tard, uns pirates musulmans aconseguiren prendre una tram de la costa provençal, el lloc de </span><i style="font-family: georgia;">Fraxinetum</i><span style="font-family: georgia;"> (890), i hi feren
arribar pobladors, formant un petit emirat enclavat en terra cristiana. A
partir del 933 el regne de Provença annexionà també l’Alta Borgonya, naixent el Regne de
les Dues Borgonyes. El vast territori del regne s’organitzava en comtats, un dels quals fou el d’Arle, que acabaria sent anomenat </span><b style="font-family: georgia;">“comtat
de Provença”</b><span style="font-family: georgia;">. L’any 970, el comte Guillem I l’Alliberador expulsà els
musulmans de <i>Fraxinetum</i>.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">El Regne de les
Dues Borgonyes, que es trobava integrat al Sacre Imperi Romano-Germànic,
s’extingí el 1032 però la dinastia de <b>comtes de Provença</b> es mantingué. Amb els
anys, s’anaren distingint dins del llinatge comtal dues branques que compartien
drets sobre el comtat de Provença si bé tenien dues seus diferents, Arle, a la
Baixa Provença, i Forcalquier, a l’Alta Provença. De la banda d’Arle n’era filla
<b>Dolça de Provença</b>, que enmig d’una situació de crisi successòria, es
veié reforçada casant-se amb Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, qui, amb l'enllaç, guanyà posicions en la lluita per l’hegemonia sobre el
Llenguadoc (1112).</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE2caveNK2xP_h0MoizpzyJW6w9IyOLkW1XxUoHwaWg3hM9CD44CJ1dHbz8CM6v-Ds8Mtu60SfgTsIEMdBQcovEx1ILefQV9Nj1fRgFrOT1QfWPFZrkIB6VOjwMc0xhhFu1Sx-4Y5ce1kBSZ6-IgfRbv6L_6yGveBNr9HRXrkt0xTQzMLsxAh5O-tR/s4000/2022.08%20Costa%20dels%20Volcans%20(144)%20-%20c%C3%B2pia.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE2caveNK2xP_h0MoizpzyJW6w9IyOLkW1XxUoHwaWg3hM9CD44CJ1dHbz8CM6v-Ds8Mtu60SfgTsIEMdBQcovEx1ILefQV9Nj1fRgFrOT1QfWPFZrkIB6VOjwMc0xhhFu1Sx-4Y5ce1kBSZ6-IgfRbv6L_6yGveBNr9HRXrkt0xTQzMLsxAh5O-tR/w640-h480/2022.08%20Costa%20dels%20Volcans%20(144)%20-%20c%C3%B2pia.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #999999;">Arle, l'antiga capital dels comtes de Provença. conserva l'amfiteatre romà</span></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Ramon Berenguer
III i Dolça hagueren de doblegar la oposició d’alguns senyors provençals,
encapçalats per Ramon de les Baus, i les pressions dels comtes de Tolosa, que s’aliaren
amb la branca de </span><b style="font-family: georgia;">Forcalquier </b><span style="font-family: georgia;">i escindiren aquest territori, situat entre el
Roine i la Durença, del comtat de Provença (1125). A la mort del comte de
Barcelona (1131), el primogènit, Ramon Berenguer, rebé Catalunya i el segon
fill, Berenguer Ramon, el comtat de Provença, iniciant una dinastia de </span><b style="font-family: georgia;">comtes
de Provença d’origen català</b><span style="font-family: georgia;"> que mantindria estrets lligams amb Barcelona. D’aquest
parentiu se’n podria haver derivat l’ús compartit de l’emblema dels </span><b style="font-family: georgia;">pals
vermells sobre fons daurat</b><span style="font-family: georgia;">, que documentem per primer cop al segell de
Ramon Berenguer IV (1150), comte de Barcelona i “príncep” d’Aragó, i que també
identificaria als comtes de Provença.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Al llarg del s.XII, en terres del Llenguadoc i Provença, els nobles començaren a "trobar" cançons d'amor cortès (<i>fin'amor</i>), gestes i sirventesos de caràcter polític. Aquestes composicions, que es cantaven a les corts de reis, comtes i senyors, es feien en <b>occità</b>, llengua que per la seva centralitat geogràfica estaria a l'abast de francesos, italians i catalans i acabaria funcionant com a una <i>koiné </i>que els <b>trobadors </b>empraven per prestigiar i difondre llurs cançons. A la Provença destaquen Raimbaut de Vaqueiras i la seva famosa cançó <i>"Calenda maia"</i> i la <i>trobairitz </i>Beatriu de Dia, de qui se'n diu que estaria enamorada de Raimbaut.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Amb l'esclat de la croada contra els càtars (1209), </span><b style="font-family: georgia;">Ramon Berenguer V de Provença</b><span style="font-family: georgia;">, enfrontat als comtes de Tolosa, donà
suport als croats, allunyant-se de la posició de compromís del seu cosí Pere el
Catòlic, rei de la corona catalano-aragonesa, que sortí a defensar llurs
vassalls occitans davant l’embat dels francesos i caigué mort a la batalla de Muret (1213). En morir el comte de
Provença, heretà el comtat la seva filla Beatriu, que s’acabà casant amb </span><b style="font-family: georgia;">Carles
d’Anjou</b><span style="font-family: georgia;"> (1246), germà del rei de França, Lluís IX el Sant; d’aquesta manera
acabà la dinastia dels comtes catalans de Provença i el comtat quedà sota
òrbita francesa.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Des de la
Provença, Carles d’Anjou, reclamat pel papa, que tenia problemes de veïnatge al sud d'Itàlia, derrotà a Manfred de <b>Sicília</b>
a la batalla de Benevento (1266) i ocupà el tron sicilià, traslladant la
capital a Nàpols. Arran de la revolta de les Vespres Sicilianes a Palerm
(1282), Carles perdé l’illa de Sicília, que fou “alliberada” per Pere el Gran,
rei de la corona d’Aragó, si bé mantingué la part continental del regne, amb
capital a Nàpols. Així, a finals del s.XIII els Anjou regien alhora com a
comtes de Provença i <b>reis de Nàpols</b>. Els Grimaldi, aliats amb els francesos
contra Gènova, s’apoderaren llavors de <b>Mònaco</b> (1297).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L’any 1309, el
papa Climent V, davant les tensions que es vivien a Roma i pressionat pel rei
de França, es traslladà a <b>Avinyó</b>, a tocar del comtat de Venaissin, que pertanyia a l'Església. A la ciutat provençal els pontífexs
bastiren un magnífic palau, que funcionà com a Santa Seu durant dècades. L’any
1378 el papa Gregori XI tornà a Roma, si bé, a la seva mort, una facció de
cardenals francesos, al·legant coaccions durant l’elecció del nou papa, Urbà VI,
es reuniren en conclave a Avinyó i escolliren un papa alternatiu, Climent VII,
fet que provocà el <b>Cisma d’Occident</b>, que es resoldria amb la
reunificació de l’Església el 1429.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC_3Rbh4wfNGmMMFXazR9KrL0zVbSIzYB7MBRWJBQEkqjIdhQThkI4AY144aaDKP00ZtY28IXTEjAC5AFLti1QuUXAEFGDqOva9KI2h-KQh3UPQbOBW517V6uIbdYoV5B_uCSGwDo0NS90YADvQCA9N0j94yr4c01BAM4P0H8NevbRDzRmUVfNC2Xr/s4000/2022.12.06-08%20Proven%C3%A7a%20romana%20i%20medieval%20(63).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC_3Rbh4wfNGmMMFXazR9KrL0zVbSIzYB7MBRWJBQEkqjIdhQThkI4AY144aaDKP00ZtY28IXTEjAC5AFLti1QuUXAEFGDqOva9KI2h-KQh3UPQbOBW517V6uIbdYoV5B_uCSGwDo0NS90YADvQCA9N0j94yr4c01BAM4P0H8NevbRDzRmUVfNC2Xr/w640-h480/2022.12.06-08%20Proven%C3%A7a%20romana%20i%20medieval%20(63).jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #999999; font-family: georgia;">L'imponent Palau dels Papes a Avinyó, seu pontifícia entre 1309 i 1378</span></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L'any 1382, la successió de Joana I, reina de Nàpols i comtessa de Provença, que no
tenia hereu, provocà una disputa pel qual </span><span style="font-family: georgia;"><b>Nàpols i Provença acabaren separats </b>en dues branques diferents dels Anjou</span><span style="font-family: georgia;">.
Aprofitant el desgavell, els ducs de Savoia, ajudats pels Grimaldi de Mònaco,
s’apoderaren de Niça i el seu rerepaís (1388), episodi arran del qual la </span><b style="font-family: georgia;">“Provença
oriental”</b><span style="font-family: georgia;"> s’escindí de la resta del comtat i passà als savoians.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Durant la Guerra
Civil catalana, Renat I el Bo, comte de Provença, fill de Violant d’Aragó i net
de Joan el Caçador, fou proclamat “rei dels catalans” per la Diputació del
General (1466). Si bé no arribà a venir al Principat, hi envià procuradors;
finalment les forces de Joan II de Trastàmara s’imposaren i Renat renuncià (1470). A Renat el succeí el nebot, Carles III de Provença, que
morí sense hereu, <b>llegant la Provença a Lluís XI de França</b>
(<b>1481</b>). Així, el comtat s’integrà als dominis dels reis de França, si bé
mantingué institucions i lleis com a “<b><i>pays d’Estat</i></b>”, és a
dir, territori amb dret a reunir els seus "estats" o parlament.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A partir de 1501
el parlament “provincial” de la Provença quedà fixat a <b>Ais</b>, on també
tenia la seu el governador reial. L’any 1503 nasqué, a Sant Romieg de Provença,
Miquel de Nostra Dama, apotecari que es donaria a les ciències ocultes i començaria
a publicar, sota el nom de <i>“<b>Nostradamus</b>”</i>, un almanac amb recargolades
“profecies” (1555) que li valdrien gran fama a la cort i que encara cuegen en els nostres temps.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">En les primeres
dècades del s.XVI, durant les guerres que enfrontaven a Francesc I de
França i l’emperador Carles V, rei de la monarquia hispànica, s’emprengué la
construcció de diverses </span><b style="font-family: georgia;">fortaleses de traça moderna</b><span style="font-family: georgia;"> al llarg de la costa
provençal, exposada als atacs navals. Penetrant des del nord d’Itàlia, les
tropes imperials arribaren a envair la Provença el 1524 i el 1536, si bé n'acabaren foragitades per tropes franceses.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD1ygez2aNXudF747JdHh9eKOvKNiVS6bpB1_q4XNXm8ztMSXt_fxIp_szSXJR7iCJGoenZ4-5hHYXa74C7_7ZSc07kHtus_rHunUuhFU51mINsCI37Y8iafOP5or5bmAbigRBQcpeGal8qhicka5SYjQVtanObjjr9D17n4OfFzmlyw6ZYl61fMKu/s4000/2020.09.24-27%20Proven%C3%A7a%20mar%C3%ADtima%20(173)-C(A).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3000" data-original-width="4000" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD1ygez2aNXudF747JdHh9eKOvKNiVS6bpB1_q4XNXm8ztMSXt_fxIp_szSXJR7iCJGoenZ4-5hHYXa74C7_7ZSc07kHtus_rHunUuhFU51mINsCI37Y8iafOP5or5bmAbigRBQcpeGal8qhicka5SYjQVtanObjjr9D17n4OfFzmlyw6ZYl61fMKu/w640-h480/2020.09.24-27%20Proven%C3%A7a%20mar%C3%ADtima%20(173)-C(A).jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #999999;">Vista de Sant Tropètz des de la ciutadella del s.XVI que la defensava</span></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L’any 1545, a
Merindòu, a la Provença interior, es produí una primera massacre de
calvinistes, que preludià les cruentes <b>guerres de religió</b> que sacsejaren
el regne de França a partir de <b>1562</b>. Malgrat la proximitat dels Alps i
el Gard, on els “hugonots” eren forts, el catolicisme fou sempre majoritari a
la Provença i la Lliga catòlica controlà el parlament d’Ais. Així, quan Enric
IV de França pujà al tron havent abjurat del calvinisme (1589), el parlament de
Provença no el reconegué com a rei i proclamà “comte de Provença” al catòlic
Carles Emmanuel, duc de Savoia (1590). Finalment, Carles Emmanuel, derrotat per
les forces reialistes d’Enric IV, hagué d’abandonar la Provença i el parlament
d’Ais es veié forçat a reconèixer al rei de França (1594).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L’esclat de la <b>Revolució
Francesa</b> (1789) provocà greus tensions entre els jacobins, partidaris d’un
estat centralista que igualés tots els “ciutadans” d’una naixent “nació
francesa” a model de París, i sectors més conservadors, reialistes i defensors
del parlament de Provença, que acabà suprimit (1790). Provença perdé la
condició de “<i>pays d’Estat</i>” i esdevingué un territori més de l’estat
francès al qual s’annexionaren Avinyó, fins llavors pertanyent a l’Església, Niça, presa als Savoia per les tropes franceses, i el principat de
Mònaco. </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">En conjunt, seguint el criteri de rebatejar les regions històriques amb
noms geogràfics, més neutres, per ressignificar-los i facilitar l’adhesió de
llurs habitants al nou projecte nacional francès, la Provença fou dividida en
els <b>departaments</b> (1790) de Boques del Roine, Var, Baixos Alps, Vauclusa i Alps
Marítims. Amb la fi de l’Imperi napoleònic (1815), França perdé el comtat de <b>Niça,
que fou recuperat pels</b> <b>Savoia</b>, i el Principat de Mònaco fou
restituït als Grimaldi, que l’han mantingut en llurs mans fins avui.<b><o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A mitjans del <b>s.XIX</b>
s’anà estenent la xarxa de <b>ferrocarril</b> que connectà Marsella, Avinyó i
Toló amb París. Durant aquests anys <b>Frederic Mistral</b> impulsà el
“felibritge”, moviment que pretenia recuperar la història, la cultura i la
llengua occitanes, bandejades per l’estat francès; l’escriptor de <i>Mirèio</i>
(1859) sintonitzà amb la Renaixença catalana i, fins i tot, guanyà el Nobel de
Literatura, però el “felibritge” no arribà a traduir-se en un moviment polític
occitanista i acabà esllanguint. En temps del Segon Imperi francès, Napoleó III
donà suport militar als Savoia contra l’Imperi Austro-Hongarès per ajudar-los en
llur procés d’unificació italiana, en contrapartida els Savoia hagueren de <b>cedir
Niça a França (1860) </b>i la ciutat es reintegrà a la Provença.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUxAm2CEYhJk9zayIlpBxm6Xp_bwob1ntq020waBL4gzV7bYNaH_O3ZHBckXcyd1kFbvGyUjPqWN7Z6zwFxxPiPJpAFjq3nEH_9P-GaptdqHrDca3-tXCERZOe7mZ_yZm0lqg_dd84vQH12rCnOH6vdG9FN-gakrMkPiHa9HfsaTjLDjHbpjx6QdUk/s1800/Escriptors%20catalans%20i%20occitans%20a%20Montserrat,%20maig%20de%201868%20(nosaltres%20la%20veu).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1330" data-original-width="1800" height="472" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUxAm2CEYhJk9zayIlpBxm6Xp_bwob1ntq020waBL4gzV7bYNaH_O3ZHBckXcyd1kFbvGyUjPqWN7Z6zwFxxPiPJpAFjq3nEH_9P-GaptdqHrDca3-tXCERZOe7mZ_yZm0lqg_dd84vQH12rCnOH6vdG9FN-gakrMkPiHa9HfsaTjLDjHbpjx6QdUk/w640-h472/Escriptors%20catalans%20i%20occitans%20a%20Montserrat,%20maig%20de%201868%20(nosaltres%20la%20veu).jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #999999;">Escriptors catalans i felibres occitans a Montserrat, 1868; Mistral i Víctor Balaguer encaixen les mans</span></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A finals del
s.XIX, mentre Niça i Canes ja despuntaven com a destins del <b>turisme hivernal
aristocràtic</b>, nombrosos artistes arribaren des de París atrets per la llum mediterrània de la Provença. A
més de <b>Cézanne</b>, nascut i arrelat a Ais, hi trobaren inspiració <b>Van Gogh</b>, <b>Signac</b>, <b>Renoir </b>o <b>Matisse</b>, que en llurs pintures immortalitzaren els paisatges provençals. En
aquest moment es publicà el llibre <i>“La Côte d’Azur”</i> (1887), o sigui, “La Costa d’Atzur”,
expressió que feu fortuna i acabà donant nom i fama a la costa de la
Provença.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L’esclat de la
1a Guerra Mundial (1914-1918) acabà amb l’encís de la <i>“Belle Époque”</i> i, si
bé la Provença, arrecerada pels Alps, quedà lluny del front bèl·lic, desenes de milers
de provençals que hi anaren a combatre ja no hi tornaren. Durant la <b>2a Guerra Mundial</b> (1939-1945)
la Provença sí que patí directament el conflicte, essent un dels punts on desembarcaren
els Aliats (15 agost 1944) per alliberar França dels nazis.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Després de la
guerra, començà la celebració del </span><b style="font-family: georgia;">festival de cinema de Canes</b><span style="font-family: georgia;"> (1946),
que portarà actors, cineastes i jet-set a la Provença</span><span style="font-family: georgia;">, reviscolant el turisme de luxe.
Als anys 1950’ <b>Picasso </b>s’instal·là a Canes i <b>Marc Chagall</b> a Sant Pau de Vença,
ressituant la Provença com a gran destí de pintors i artistes. L’estrena de la pel·lícula </span><i style="font-family: georgia;">“Et Dieu crea la
femme” </i><span style="font-family: georgia;">(1956), protagonitzada per Brigitte Bardot, col·locà la petita
població costanera de Sant Tropètz al mapa, convertint-la també en un destacat
lloc turístic.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioT3RSppBwPIGdDjyrnwZB5_em-9xxTd0c2nO_50QwLcfXbQH8VrtmO9VHvfdCXjFb_L9ZmZvyoHFE-PTei4WS4yzkyyP_kWjR0uXWCzCHG7xmPQRNCVfOojeR1upBqKBlcu9BiHQrPrDn6ahXG9wvqeJ4feRQv73uN5wJSHWZxkffhjyX5ZEw7Pwe/s1049/La%20Montagne%20Sainte-Victoire%20vue%20de%20Bellevue,%20C%C3%A9zanne,%201885.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="832" data-original-width="1049" height="508" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioT3RSppBwPIGdDjyrnwZB5_em-9xxTd0c2nO_50QwLcfXbQH8VrtmO9VHvfdCXjFb_L9ZmZvyoHFE-PTei4WS4yzkyyP_kWjR0uXWCzCHG7xmPQRNCVfOojeR1upBqKBlcu9BiHQrPrDn6ahXG9wvqeJ4feRQv73uN5wJSHWZxkffhjyX5ZEw7Pwe/w640-h508/La%20Montagne%20Sainte-Victoire%20vue%20de%20Bellevue,%20C%C3%A9zanne,%201885.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #999999; font-family: georgia;">La muntanya de Santa Victòria vista des de Bellevue (Paul Cézanne, c.1885)</span></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L’any 1960 l’estat
francès creà la regió de </span><b style="font-family: georgia;">Provença-Alps-Costa d’Atzur</b><span style="font-family: georgia;">, que inicialment incloïa
també l’illa de Còrsega. Arran de la independència d’Algèria (1962) s’instal·laren
a Marsella desenes de milers d’expatriats, els coneguts com a </span><b style="font-family: georgia;">“<i>pieds-noirs</i>”</b><span style="font-family: georgia;">, de
manera que la ciutat creixé notablement, essent avui la 2a més poblada de França
(870.000 h). Niça també és un centre urbà important, tractant-se de la 5a
ciutat de França per població (340.000 h). Al llarg del s.XX es consolidà el
procés de nacionalització francès i la llengua occitana perdé la transmissió generacional, veié dràsticament reduït el nombre de parlants i quedà relegada a un ús folklòric. L'occità </span><b style="font-family: georgia;">provençal</b><span style="font-family: georgia;"> és manté present en la toponímia, el nomenclàtor d’alguns
centres històrics i s’ensenya als nens a les “calandretas” d’Aurenja i Gap,
escoles bilingües en francès i occità.</span></p><div style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: #cccccc;">---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------</span><br /></span><span style="font-family: georgia;">[<a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2013/11/arxiu-articles-esguard-historic.html" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Arxiu</span></a>] <b><span style="color: #38761d;">També us pot interessar...</span></b></span></div><div style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">> <a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2015/03/petita-historia-de-sardenya.html" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Petita història de Sardenya: del temps dels nurags fins avui</span></a> </span></div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><o:p></o:p></p>Adrià Mainar Scanuhttp://www.blogger.com/profile/16983195723145334294noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-118303699975457414.post-54908204333647578932023-02-27T19:31:00.040+01:002024-02-29T11:11:01.141+01:00Lutocisterna, la primera batalla campal de la Guerra de Sardenya (1324)<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Febrer de l’any 1324. El setge de la vila d’Esglésies havia durat 7 mesos, durant els quals els combats i les malalties al campament delmaren l'host catalano-aragonesa. El propi infant Alfons, de salut precària, també se n'havia ressentit; tan sols l'afectuosa dedicació de la seva muller, Teresa d'Entença, i el seu sentit del deure i la lleialtat, l'ajudaren a sobreposar-se a les febrades que li enterboliren el cap. Molts soldats i cavallers moriren i no quedà ni una de les dames de servei de la infanta Teresa, que hagué d’aplegar donzelles sardes per a què la servissin.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Un cop ocupada Esglésies, Alfons permeté al seu vassall, el <i>judike </i>Hug II d'Arborea, de replegar-se a Oristany i, després d'uns dies de merescut descans, es dirigí amb l'host per posar setge al castell de Càller, a tres jornades de camí. A càrrec d'Esglésies hi deixà, a contracor, a la infanta Teresa, que hi restaria amb 200 cavallers, alguns sans, d’altres malalts, per a què la defensessin.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Durant la marxa, l'host passà sota els castells de la Joiosa-Guàrdia i d'Aiguafreda, que quedaven a migdia i que encara romanien en poder dels pisans, si bé Alfons prosseguí en direcció a Càller, considerant que les petites guarnicions que albergarien no haurien d'inquietar la rereguarda catalano-aragonesa. El desastrós setge d’Esglésies havia allargat la campanya més del previst i la tropa, lluny de casa, estava desmoralitzada; calia donar el cop definitiu.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">El 24 de febrer l'infant rebé missatges del <i>judike</i>, que l'alertava que a Terranoa, al nord-est de Sardenya, havia estat avistat un important estol pisà que es dirigia amb reforços cap a Càller. Alfons s'apressà llavors a arribar a la ciutat i els soldats, obedients malgrat el cansament, començaren a encerclar-la amb una palissada i s'atendaren damunt d’un turó al sud de Càller, posat davant del mar i fàcil de defensar, que fou anomenat <i>"Bonaire"</i>.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">El castell de Càller era el principal nucli dels pisans a Sardenya. S'aixecava sobre l'antiga ciutat romana de Caralis, capital de l'illa en temps dels emperadors de Constantinoble. La fortalesa, sobre un espadat, disposava de poderoses muralles i torres i sota seu s'estenia la ciutat i el port. Emprendre un assalt frontal era difícil i, fins i tot si sortia bé, costaria masses vides. A banda, calia bloquejar tot accés per via marítima per evitar l'arribada de reforços i queviures. Així, Alfons ordenà a l'estol que custodiés el golf de Càller i es preparà, de nou, per a un llarg setge, esperant que els defensors capitulessin per gana.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgPZ-DhjaH7DfWpSgqypYp7TR2rzAUxrauMUW7CkbTHBIdd9xpurfr2FdVFPdq1EjK0vI1GI-Jobz-Vgxc0XKyDokq2B17lNzwmWSrG7IbMInX1tQT7ZTl4g09ggP0nSzz1WCkdRsfEGfz0Knuqe5Ypb1PnCtNEHsM11NZSvmNerTbp7EUUkZqUj4yYaE/s3324/Sardenya%20febrer%201324.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2733" data-original-width="3324" height="526" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgPZ-DhjaH7DfWpSgqypYp7TR2rzAUxrauMUW7CkbTHBIdd9xpurfr2FdVFPdq1EjK0vI1GI-Jobz-Vgxc0XKyDokq2B17lNzwmWSrG7IbMInX1tQT7ZTl4g09ggP0nSzz1WCkdRsfEGfz0Knuqe5Ypb1PnCtNEHsM11NZSvmNerTbp7EUUkZqUj4yYaE/w640-h526/Sardenya%20febrer%201324.jpg" title="Sardenya febrer 1324" width="640" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">El 25 de febrer, mentre prosseguien els treballs de fortificació del campament al voltant de Càller, l'infant Alfons embarcà amb part de l'host en 20 galeres i les disposà rere el cap de Sant Elies, esperant l'arribada de l'estol pisà. Finalment, a la tarda, l'armada enemiga, formada per 36 galeres, aparegué a l'horitzó i, tot i que semblava que embestiria, quan estava a dos tirs de ballesta redreçà sobtadament el rumb cap a l'altra banda del golf sense que les naus de l'infant Alfons, més pesades i curtes de remers, poguessin perseguir-les.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L'endemà, dia 26, els pisans desembarcaren al lloc de Cabuterra, a la banda de ponent del golf de Càller. Els comandava Manfred della Gherardesca, fill d'un important llinatge que governava Pisa i senyor de Sols, que els sards en deien <i>“Sulcis”</i>, territori que havia perdut amb la ocupació d'Esglésies. Tornava d'Itàlia amb un poderós exèrcit format per uns 1200 cavallers -d'entre els quals 800 d'alemanys, la resta, pisans- i 2000 ballesters acompanyats de centenars de piquers.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Un cop desembarcats, s'afegiren a l'host de Manfred nombrosos sards de la regió, que el reconeixien com a senyor. L'host pisana marxà llavors cap al nord, vorejant l'estany de Santa Gilla direcció a Càller, i arribà a Decimo. Mentrestant les galeres italianes es dirigiren cap al port, que l'estol catalano-aragonès bloquejava, i feu maniobres al golf per confondre als sitiadors.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Alfons envià una vintena de genets a seguir de prop els moviments dels pisans, mantenint-lo constantment informat. Amb l'host delmada després del setge d'Esglésies, l’infant dubtava si enfrontar-se en camp obert a l'exèrcit pisà que es dirigia cap a Càller o deixar-lo entrar a la ciutat.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Finalment, el matí del 29 de febrer, que era Dimecres de Cendra, el primer dia de la Quaresma, els genets es presentaren esperitats davant d’Alfons per anunciar-li que els pisans havien sortit de Decimo i no trigaren en arribar davant Càller. L’infant decidí sortir-los a l’encontre i es disposà al camí que des de Decimo, entre l’estany de Santa Gilla i el castell de Sant Miquel, duia a Càller. Els sards anomenaven aquell lloc enllotat <i>“Lutocisterna”</i>.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A Alfons l’acompanyaven uns 2000 homes a peu, entre infants i almogàvers, i uns 450 cavallers. A la rereguarda, custodiant el campament, hi deixà a l'almirall Francesc Carròs amb uns 200 cavallers i bona part de la infanteria de l'host per evitar que els 500 cavallers pisans que defensaven Càller fessin una sortida i l’ataquessin per l'esquena en el fragor de la batalla.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A l’horitzó, els pisans avançaven, confiats en llur superioritat, i s'anaven ordenant en tres línies per emprendre la lluita. Alfons contemplava neguitós el camp de batalla damunt del seu inquiet cavall i, movent-se d'una banda a l'altra, donava les darreres ordres, situant a l'avantguarda de l'host al noble Guillem IV d'Anglesola, senyor de la baronia de Bellpuig.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Manfred, aprofitant que triplicava en forces de cavalleria a l’enemic, escollí 12 cavallers i els confià la missió d'abatre l'infant Alfons; mort el comandant i hereu, l'host catalano-aragonesa s'hauria d'esfondrar. Per la seva banda, Alfons, conscient que hauria d'entrar en combat, reuní al seu costat la Senyera Reial, que portaria un cavaller del noble aragonès Joan Ximenes d’Urrea, i a alguns dels millors homes a peu i a cavall, que no l'haurien d'abandonar en cap moment.</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidJaXiCdx72REWrtVJYQzhHYLksW1eTGdaFYT25bYsL3JINUUrp-VU3G-b44HxJ5aSZ7OTcpBA8-KcddZvPd8O9063uwQCKpsLV5Sm0Iaq_EsWY0qmLBD0wj9R_-mrk4sRk-ozleVRpihq0654lhyGKjuve8jLu6KY2tqtxjlBMncEXFq77KxUsO8S_Lc/s5184/Campidano_di_Cagliari_(01)%20-%20wikimedia%20Gianni%20Careddu%20-%20c%C3%B2pia.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="5184" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidJaXiCdx72REWrtVJYQzhHYLksW1eTGdaFYT25bYsL3JINUUrp-VU3G-b44HxJ5aSZ7OTcpBA8-KcddZvPd8O9063uwQCKpsLV5Sm0Iaq_EsWY0qmLBD0wj9R_-mrk4sRk-ozleVRpihq0654lhyGKjuve8jLu6KY2tqtxjlBMncEXFq77KxUsO8S_Lc/w640-h426/Campidano_di_Cagliari_(01)%20-%20wikimedia%20Gianni%20Careddu%20-%20c%C3%B2pia.jpg" title="Planura del Campidanu de Càller" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #999999; font-family: georgia;">Vista de la planura del Campidà de Càller, escenari dels fets / wikimedia-Gianni Careddu</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L’infant encomanà l’host a Déu i a Sant Jordi i la cavalleria carregà contra els pisans, que aconseguiren aguantar l’embat i combateren coratjosament. El xoc fou terrible i, enmig de cops, sagetes i crits, les ensenyes dels <i>“rics-homens”</i> començaren a caure, desapareixent entre la multitud; la confusió s’estenia. Tan sols restà en peu el penó de Guillem de Cervelló, l'orgullós cérvol sobre fons groc, sota el qual s'ajuntaren els homes. Mentre els infants intentaven sostenir la línia, els almogàvers esventraven els cavalls enemics i anaven delmant els pisans amb llurs coltellades i dards.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">En aquest punt, el cavall del senyaler del rei, neguitós i desenfrenat, quedà entre els enemics, i el cavaller, que amb prou feines podia defendre’s, perdé la Senyera Reial a mans dels pisans. Llavors l’infant Alfons, ajudat per Joan Ximenes d’Urrea, Bernat de Boixadors, Garcia de Biscarra i Roís Sanxes d’Aibar, entrà en la lluita i, enmig d’una dura pugna, recuperà la Senyera Reial i tornà enrere.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L'encontre no es decidia i l’infant, aferrant la mà a l'empunyadura de l'espasa embeinada, com si volgués assegurar-se que seguia allà, feu portar-se una llança i ordenà una nova càrrega contra la línia pisana. L’atac, encapçalat per l’infant i la Senyera Reial, desmanegà les files enemigues però aviat es tornaren a espessir i l'hereu i els seus homes, en la lluita, s’anaren separant.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Els peons italians picaven als cavalls i aconseguiren tombar el de l'infant, que caigué. Enmig d'empentes i crits, els pocs homes que Alfons tenia a la vora lluitaren per ajudar-lo, intentant cobrir com podien llur sobirà dels atacs dels pisans. L'infant s'incorporà i desenfundà l'espasa, que, en veure el sol, resplendí un instant amb una lluïssor enlluernadora. Combatent com un lleó, entre cops i estocades, Alfons colpí un rere l'altre als enemics que intentaven ferir-lo i protegia la Senyera Reial, que jeia als seus peus.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Poc a poc, els soldats catalano-aragonesos aconseguiren obrir-se pas fins a llur senyor i socórre'l, empenyent cap enrere als pisans i tornant a formar la línia. Alfons, esbufegant per l'esforç, recollí la Senyera Reial de terra i se l'abraçà sobre el pit. De la templa de l’infant, sobre l'orella dreta, en rajava un fil de sang. Bernat de Boixadors se li aproximà, descavalcà, li recollí la bandera i li cedí el seu cavall, ajudant-lo a muntar, per a què pogués seguir liderant l'host.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Mentre es lliurava la batalla i els defensors de Càller no es decidien a intervenir, l'almirall Carròs emprengué un assalt amb les naus sobre el barri mariner de Lapola, que s'obria al mar als peus de la fortalesa, el saquejà i capturà algunes embarcacions que passaren a engrossir l'estol reial.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A Lutocisterna l'exèrcit de Pisa començava a desmaiar. El propi Manfred, malferit durant la lluita, fugí cavalcant i s'esmunyí entre els combats fins arribar a Càller, on els defensors, en reconèixer-lo, li obriren les portes. Els pisans, confusos, s'anaren desbandant, defensant-se com podien de la salvatge persecució dels almogàvers. Alguns intentaren fugir cap a Cabuterra, amagant-se entre els canyissars de l'estany de Santa Gilla, on molts s'acabaren ofegant. D'altres s’emboscaren al nord, en els dominis d'Arborea, terra hostil, on els sards del <i>judike </i>els mataren.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Els cavallers catalans i aragonesos, enlloc de perseguir als enemics que fugien, s'arremolinaren entorn a l'infant Alfons, que jeia a la rereguarda i l'atenien de la ferida al cap. Alleujats en veure que llur senyor s'anava refent, començaren a cridar, plens de joia, agraint a Déu per l'esforçada victòria sobre els pisans. Entre gemecs, plors i precs es recolliren els ferits, s'amuntegaren els morts i es lligaren els presoners mentre els almogàvers saquejaven els cossos dels cavallers enemics. Les companyies s'anaren reunint; havien caigut diversos homes de llinatge, entre els quals Alemany de Luna, Forçan de Vinyes, Gonçalvo Sacorbella i en Sanauja.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Alfons emprengué el camí cap al campament de setge, al lloc de Bonaire, on fou aclamat amb gran alegria. Amb les darreres llums, les naus dels derrotats pisans, com ombres fantasmals, començaren a abandonar el golf de Càller; els defensors s'havien tornat a tancar a la fortalesa. La batalla havia estat duríssima però, després de la desfeta, Pisa difícilment podria recuperar-se; era qüestió de temps que Càller capitulés. Al lloc de Lutocisterna, on havia caigut, havia lluitat i s'havia fet home, Alfons feu erigir una capella dedicada a Sant Jordi.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #cccccc; font-family: georgia;">---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #38761d; font-family: georgia;"><b>Notes</b>: El relat dels fets es basa en les cròniques de Ramon Muntaner (caps. 274-274) i Pere el Cerimoniós (llibre 1, caps. 28-30), completat a partir de diversos estudis històrics sobre l'episodi. Les dades per a les forces contendents que aporta Pere el Cerimoniós són xifres lleugerament inferiors a les que indica Muntaner. Ambdues cròniques concideixen en la intervenió directa de l'infant Alfons en el combat, com també la carta que Guillem Olomar envia al rei Jaume II l'endemà de la batalla. La crònica del Cerimoniós explica que l'hereu al tron hauria emprat la Vilardella, espasa "constel·lada" o "de virtut" a la que s'atribuïen propietats màgiques, fent invencible al seu portador; Guillem d'Olomar també ho explica però Muntaner no en fa esment, de fet diu que l'espasa se li trencà i combaté amb un "bordó". La referència a la construcció de la capella a Lutocisterna és del cronista aragonès Jerónimo Zurita (s.XVI). Segons Sergio Sailis a <a href="http://trexentastorica.blogspot.com/2016/03/1324-la-battaglia-di-lutocisterna.html">1324. La battaglia di Lucocisterna</a> (Trexenta Storica) fou Pere el Cerimoniós qui demanà que al lloc on havia combatut el seu pare s'erigís una creu de pedra.</span></div>Adrià Mainar Scanuhttp://www.blogger.com/profile/16983195723145334294noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-118303699975457414.post-43654128398271449852022-11-22T00:41:00.012+01:002022-11-28T15:00:16.905+01:00Els anys de l'Arxiduc Carles d'Àustria a Barcelona (1705-1711)<div style="text-align: justify;"><span style="color: #38761d; font-family: georgia;">Article precedent:</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; text-align: left;">< </span><a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2018/05/pacte-vigatans-acord-catalunya-guerra-successio.html" style="font-family: georgia; text-align: left;"><span style="color: #2b00fe;">De Vic a Gènova: l'entrada de Catalunya a la Guerra de Successió (1705)</span></a><span style="font-family: georgia; text-align: left;"> </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: #cccccc; text-align: left;">---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">El 1705, després de 3 anys de <b>Guerra de Successió</b> per la corona hispànica entre el <b>rei Felip V de Borbó</b>, net de Lluís XIV de França, i l'<b>Arxiduc Carles</b>, germà de l'emperador d'Àustria, la prohibició del comerç de vins i aiguardents amb Anglaterra i Holanda així com la política cada cop més autoritària i repressiva del virrei Velasco havia apropat molts catalans a la causa austriacista. Creien que si l'Arxiduc Carles pujava al tron enlloc de Felip V, seria més respectuós amb les constitucions del país i defensaria els interessos dels seus súbdits catalans. Així, quan a l'octubre, l'Arxiduc -ajudat per la flota anglesa- féu <b>capitular la guarnició borbònica</b> que defensava -o oprimia- Barcelona, molts l'esperaven com a un <b>alliberador</b>.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Mentre els soldats de la guarnició borbònica començaven a preparar els bagatges per evacuar Barcelona, s'estengueren rumors que el virrei Velasco executaria alguns presos austriacistes abans de marxar i s'enduria la resta. Enmig d'aquesta tensió, la picabaralla entre un soldat borbònic i un barceloní, que fou increpat per lluir el <b>llaç groc</b> que identificava els partidaris de l'Arxiduc, derivà en un <b>greu avalot popular</b> que va posar en perill l'evacuació de les autoritats borbòniques segons allò pactat amb l'exèrcit que encerclava Barcelona. Un cop alliberats els presos, les institucions catalanes hagueren de sortir a calmar els ànims per dissuadir la multitud d'assaltar les cases d'alguns francesos i "botiflers" notoris que habitaven a la ciutat.</span></div><div style="text-align: justify;"><b style="text-align: left;"><span style="color: #38761d; font-family: georgia;"><br /></span></b></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; font-weight: bold; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiQWWAh0CsmD6Koz0Vk7dMx4Smuixs4D4UNbbqT1ZoW5Xdm4sXSR279fCXf5294oRNBxB-cfz9alryU_LjwKsdeHkZEMOfRCDrL6kjwWrJ9-cTKsDpnijrb6O0kqN8X7-jQSCTS-_ogc2S0zZsDhdr7oGmXohb421WXZLdzq67x_1wuQL9aCdT13FR/s1799/Retrat%20de%20l'Arxiduc%20Carles%20davant%20del%20port%20de%20Barcelona.%20Franz%20van%20Stampart.%20s.XVIII.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Retrat de l'Arxiduc Carles d'Àustria davant Barcelona" border="0" data-original-height="1790" data-original-width="1799" height="636" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiQWWAh0CsmD6Koz0Vk7dMx4Smuixs4D4UNbbqT1ZoW5Xdm4sXSR279fCXf5294oRNBxB-cfz9alryU_LjwKsdeHkZEMOfRCDrL6kjwWrJ9-cTKsDpnijrb6O0kqN8X7-jQSCTS-_ogc2S0zZsDhdr7oGmXohb421WXZLdzq67x_1wuQL9aCdT13FR/w640-h636/Retrat%20de%20l'Arxiduc%20Carles%20davant%20del%20port%20de%20Barcelona.%20Franz%20van%20Stampart.%20s.XVIII.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #999999; font-family: georgia;">Retrat de l'Arxiduc Carles davant de Barcelona. Es mostra com a un sobirà victoriós, amb el ceptre de poder a una mà i assenyalant amb l'altra la flota que l'ha dut fins a la victòria; rere seu hi té la corona que s'ha de cenyir. Oli sobre tela de Frans van Stampart, s.XVIII. Kunsthistoriches Museum, Viena</span></div></span></div><div style="text-align: justify;"><b style="text-align: left;"><span style="color: #38761d; font-family: georgia;"><br /></span></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="text-align: left;"><span style="color: #38761d; font-family: georgia;">L'entrada triomfal de l'Arxiduc a Barcelona (7 de novembre de 1705)</span></b></div><span style="font-family: georgia;"><div style="text-align: justify;">El 22 d'octubre l’Arxiduc Carles d’Àustria féu el seu primer acte en públic a Barcelona, una missa d’acció de gràcies a <b>Santa Maria del Mar</b>, fora la qual la població s’amuntegava per veure qui seria llur nou rei, tingut gairebe per un "messies". En motiu de la seva esperada vinguda se li cantaren lloances i goigs, entre els quals una nadala reformulada per a l'ocasió que començava: <i>"Cantavan los aucells quan veren los vaxells"</i>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Dies més tard, el 7 de novembre, un cop enllestits tots els preparatius, se celebrà l'entrada triomfal de l'Arxiduc Carles a Barcelona, que fou relatada amb tot detall al dietari de la Generalitat de Catalunya. L'acte començà al <b>baluard de Sant Antoni</b>, on <i style="text-align: left;">«hi havia molta música</i><i style="text-align: left;">»</i><i style="text-align: left;"> </i><span style="text-align: left;">de </span><i style="text-align: left;">«</i><i style="text-align: left;">timbales, trompetas y menestrils». </i><span style="text-align: left;">Allà es féu la tradicional cerimònia d'<b>entrega de les claus de la ciutat</b> per part dels consellers del Consell de Cent</span><i style="text-align: left;">. </i><span style="text-align: left;">Seguidament, el seguici reial entrà pel portal i desfilà pel carrer de l'Hospital, bellament decorat amb enramades i domassos, mentre a banda i banda la gent aclamava al futur rei</span><i style="text-align: left;">. </i><span style="text-align: left;">En arribar a la Rambla el seguici baixà en direcció a les Drassanes, on s'havia format un</span><i style="text-align: left;"> </i><i style="text-align: left;">«</i><i style="text-align: left;">molt rich arch triunfal adornat de la tapisseria més fina</i><i style="text-align: left;">». </i><span style="text-align: left;">Al pla de Sant Francesc, davant del convent de Framenors, desfilaren per a l'Arxiduc Carles les confraries, que aportaren</span><i style="text-align: left;"> </i><i style="text-align: left;">«</i><i style="text-align: left;">diferents invencions</i><i style="text-align: left;">» </i><span style="text-align: left;">causant </span><i style="text-align: left;">«</i><i style="text-align: left;">singular contento, jubilo y regosijo</i><i style="text-align: left;">». </i><span style="text-align: left;">També ballaren </span><i style="text-align: left;">«</i><i style="text-align: left;">davant de </i><i style="text-align: left;">sa magestat los gegants, drac y brívia y cavalls cotoners de la ciutat, y la àguila</i><i style="text-align: left;">».</i></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="text-align: left;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="text-align: left;">Reprenent la marxa, enmig de la gentada que es mirava </span></span><i><span style="font-family: georgia;">«</span><span style="font-family: georgia;">sa magestat ab molta alegria y contento</span><span style="font-family: georgia;">»,</span></i><span style="font-family: georgia;"> el seguici reial prosseguí el recorregut pel carrer Ample fins al Born, enfilà pel carrer Montcada i s'encaminà cap a la plaça de Sant Jaume, passà davant del Palau de la Generalitat i seguí fins a la plaça de la Seu per entrar a la catedral. Com que ja era fosc quan l'Arxiduc Carles sortí de la Seu, s'encengueren </span><i><span style="font-family: georgia;">«</span><span style="font-family: georgia;">las </span><span style="font-family: georgia;">lluminàries per los carrers</span><span style="font-family: georgia;">»</span></i><span style="font-family: georgia;"> i representants de les confraries, brandant atxes, l'acompanyaren fins al <b>Palau Reial Nou</b>, al pla de Palau, on <b>el nou sobirà establí la seva cort </b>a l'espera d'avançar sobre Madrid, conquerir-la i coronar-s'hi. Durant la celebració es feren salves, </span><i><span style="font-family: georgia;">«</span><span style="font-family: georgia;">disparant tres vegadas tota la artilleria de la ciutat</span><span style="font-family: georgia;">»</span></i><span style="font-family: georgia;">.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><span style="font-family: georgia;"><div style="text-align: justify;"><b style="text-align: left;"><span style="color: #38761d;">El jurament de les constitucions catalanes (28 de novembre de 1705)</span></b></div></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Tres setmanes després de l’entrada triomfal a Barcelona, l’Arxiduc Carles d’Àustria es disposà a <b>jurar les constitucions i lleis catalanes</b> davant dels representants dels Braços. La solemne cerimònia es dugué a terme a la “sala gran” de l’antic <b>Palau Reial Major</b>, o sigui, l’actual <b>Saló del Tinell</b>, que calgué guarnir per a l’ocasió ja que feia segles que funcionava com a dependències de la Reial Audiència de Catalunya.</span></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">De nou, el dietari de la Generalitat ens ofereix un relat viu i detallat d'aquella jornada en què es feia realitat el somni dels austriacistes: <i>«lo secretari de sa magestat, <b>don Ramon de Vilana Perlas</b>, estant de peus a un costat del dit tablado gran, donant la mà dreta a sa magestat, ab alta veu digué en effecte la mercè que sa magestat los entenia fer en <b>jurar las generals constitucions</b>, privilegis, capítols y actes de Cort, usos, pràcticas, costums, llibertats, immunitats y tot lo demés que los sereníssims senyors reys de Aragó, comptes de Barcelona, progenitors seus, de gloriosa memòria han acostumat jurar. Y que també ells, com a tant fels vassalls, <b>li prestasen lo jurament y homenatges acostumats</b> prestar per vassalls. [...] Y encontinent se alsà sa magestat y tots los demés, y lo dit secretari de sa magestat llegí allí lo jurament que sa magestat prestava ab alta veu. Y llegit aquell, sa magestat posà la mà sobra la Vera Creu y jurà»</i>.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVTiznhiS_cwmWc6Ev1_vJr4HYzQmP4SGkUBd_huq3eXj9OPLR5MZnBIwJXFRVA8HZrUOoEBG_jvhj3pCV3foaTNb9xV_88wsaFrg5kOQKYp1r38PzUfzkMwT8Na9FTlpOuOsrZ8e2HpLCTm-Q01SjO4VjPCn4S3gcnGzlKmsO6DutjRiWzJS4EL5M/s1880/Rendici%C3%B3%20de%20Barcelona%20i%20Catalunya%20a%20l'Arxiduc%20Carles.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img alt="Al·legoria del sotmetiment de Barcelona i Catalunya a l'Arxiduc Carles d'Àustria" border="0" data-original-height="1184" data-original-width="1880" height="404" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVTiznhiS_cwmWc6Ev1_vJr4HYzQmP4SGkUBd_huq3eXj9OPLR5MZnBIwJXFRVA8HZrUOoEBG_jvhj3pCV3foaTNb9xV_88wsaFrg5kOQKYp1r38PzUfzkMwT8Na9FTlpOuOsrZ8e2HpLCTm-Q01SjO4VjPCn4S3gcnGzlKmsO6DutjRiWzJS4EL5M/w640-h404/Rendici%C3%B3%20de%20Barcelona%20i%20Catalunya%20a%20l'Arxiduc%20Carles.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"></span></div><div style="text-align: center;"><i style="font-family: georgia; text-align: left;"><span style="color: #999999; font-style: normal; text-align: center;">Al·legoria de Barcelona (claus) i Catalunya (mapa) sotmetent-se a l'Arxiduc Carles. Forma part d'una sèrie de 16 gravats sobre la Guerra de Successió hispànica publicats a Londres entre 1705-1706</span></i></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div><b><span style="color: #38761d; font-family: georgia;">La celebració de les Corts catalanes (5 desembre 1705 – 31 març 1706)</span></b></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Al desembre de 1705, l’Arxiduc Carles, ara ja reconegut pels catalans com a <b>Carles III</b>, <b>celebrà corts catalanes a Barcelona</b>. Les prometedores sessions es desenvoluparen a la Casa de la Diputació, o sigui, el Palau de la Generalitat, on es reuniren els diputats i una nodrida representació dels Tres Braços: militar, eclesiàstic i reial. D’aquestes corts Carles III n'esperava el suport financer per sufragar la campanya militar que l’havia de dur fins a Madrid per ser entronitzat rei de la monarquia hispànica. A canvi <b>s’aprovaren mesures prou favorables</b> pels catalans, com l’ampliació a 4 vaixells per comerciar anualment amb Amèrica des de Barcelona, la regulació dels allotjaments de tropes per a què no fossin onerosos per a la pagesia o la reintegració dels comtats del Rosselló i Cerdanya. Els punts més conflictius foren l’aixecament del vet reial sobre les insaculacions a la Generalitat i el Consell de Cent, que el rei només concedí de manera revocable, o l’exclusió perpètua dels drets successoris de la Casa de Borbó per governar Catalunya.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Quatre mesos després de l'obertura de les Corts, les sessions es tancaren precipitadament arran del </span><b style="font-family: georgia;">primer setge borbònic sobre Barcelona</b><span style="font-family: georgia;"> (1706). Un cop foragitat l’enemic, que no pogué mantenir Barcelona encerclada, s’imprimí una nova compilació de les constitucions catalanes afegint-hi les noves lleis aprovades a les Corts. Davant la retirada borbònica, Carles III aprofità per contraatacar amb una </span><b style="font-family: georgia;">cavalcada sobre Madrid</b><span style="font-family: georgia;">, on fou rebut amb fredor, i es coronà rei. Poc després, hostilitzada la rereguarda del seu exèrcit i amb avenços dels borbònics, marxà a València, des d'on tornà a Barcelona al març de 1707.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPcqZo8syzI7Sn_VvhLBsiGPnK1AqArUIQs9CE1WU-yvZq8QVEYuBjdgZbCNcp1pAsczudPPTAy0AN6O7tJFohYNM0W2OAbRAPzGtsPmqHXJu7mguuiB20AlscKm5iyX3-5F2C_VjzM1ZBk3kvdL2MqZmIgrtMCw1GDkeb-grG_lDAjSo95Ty2c_Z-/s4556/Constitucions%20de%20Catalunya%20i%20Sal%C3%B3%20del%20Tinell%20(fot.%20Les%20Pedres%20de%20Barcelona).png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Constitucions catalanes. Saló del Tinell" border="0" data-original-height="2357" data-original-width="4556" height="332" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPcqZo8syzI7Sn_VvhLBsiGPnK1AqArUIQs9CE1WU-yvZq8QVEYuBjdgZbCNcp1pAsczudPPTAy0AN6O7tJFohYNM0W2OAbRAPzGtsPmqHXJu7mguuiB20AlscKm5iyX3-5F2C_VjzM1ZBk3kvdL2MqZmIgrtMCw1GDkeb-grG_lDAjSo95Ty2c_Z-/w640-h332/Constitucions%20de%20Catalunya%20i%20Sal%C3%B3%20del%20Tinell%20(fot.%20Les%20Pedres%20de%20Barcelona).png" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #999999;">Compil·lació de les constitucions catalanes aprovades a les corts de 1706;</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #999999;">a la dreta, el Saló del Tinell, en una fotografia del blog <i>Les Pedres de Barcelona</i></span></div><br /></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #38761d; font-family: georgia;">Noces, celebracions i “turisme” (1708)</span></b></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Després de la <b>derrota d’Almansa (1707)</b>, que provocà l’arribada a Barcelona de molts refugiats valencians fugint de la repressió borbònica, hom podia començar a adonar-se que la guerra no anava bé. Tot i així, l’encís que causava la <b>sumptuosa cort de Carles III</b> entre els barcelonins -poc acostumats a la pompa reial- atenuà la preocupació pel front. Per entendre l’ambient que es respiraria a la Barcelona del moment recorrem al testimoni del viatger napolità Giovanni Francesco Gemelli Careri, que arriba a la ciutat al juliol de 1708.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Gemelli presencià l’entrada a Barcelona de la princesa <b>Elisabet de Brunswick</b>, que hi havia vingut per casar-se amb Carles III, i el matrimoni dels reis, que es va oficiar a <b>Santa Maria del Mar</b> l’1 d’agost de 1708: <i>«els nuvis reials s’atansaren a l’altar major, on es celebrà la cerimònia de benedicció dels esposos, després de la qual s’entonà el Te Deum, que fou cantat amb música exquisida. Mentre, festejaven aquesta solemnitat tots els canons de la muralla i la milícia amb els mosquetons. [...] Un cop acabada la cerimònia a l’església de Santa Maria, Ses Majestats pujaren al palau per l’escala secreta, i un cop arribades, començà la il·luminació de places, carrers i cases i per l’entreteniment fins a l’hora del sopar fou encès un sumptuosíssim castell de focs a la plaça»</i>. Aquesta <b>“escala secreta” </b>de la que parla Gemelli podria ser el passadís elevat que el devot rei hauria ordenat construir per comunicar el Palau Reial Nou amb Santa Maria del Mar i poder-hi anar a oir missa sense necessitat de baixar al carrer i ser destorbat per la gent.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A més de les celebracions en motiu de les noces reials, la presència de la cort a Barcelona s’amenitzava amb <b>balls, banquets i concerts</b>. De fet, gràcies a Gemelli, coneixem la <b>primera òpera</b> documentada que s’hauria representat a Barcelona, concretament a la Llotja: <i>«al Teatre Reial, s’hi representà una opereta de música dita la “Zenobia in Palmira”, que venia de Milà, on havia estat representada feia molts anys, essent universalment lloada amb l’assistència de Ses Majestats assegudes en dues cadires i de la noblesa en bancs»</i>. Pel que fa als balls, explica que <i>«a la sala Sant Jordi de la Casa de la Diputació [...] feu erigir una tribuna envoltada de graderies on els músics de la Capella Reial de Sa Majestat cantaren una serenata a sis veus. I un cop acabada, s’inicià un ball a la mateixa sala, il·luminada per prop de 240 espelmes. El ball començà a la francesa i acabà a la catalana, per donar gust a les dames d’aquesta nació»</i>.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Carles III encara trobà temps per anar a veure </span><i style="font-family: georgia;">«unes pedres de marbre en forma de columnes d’uns 60 pams d’alçada amb el seu capitell, que dos homes a penes poden abraçar. La plebs les anomena “columnes d’Hèrcules”, però els més assenyats les consideren sepulcre de Berenguer de Barcelona, aquí soterrat»</i><span style="font-family: georgia;">. Es tractaria de les columnes el </span><b style="font-family: georgia;">temple d’August</b><span style="font-family: georgia;">, que encara se’ns conserva –mig amagat– al carrer Paradís.</span></div><div style="text-align: justify;"><b style="text-align: left;"><span style="color: #38761d; font-family: georgia;"><br /></span></b></div><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; font-weight: bold; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdLSNuxWDS06LHShgBO2r5FexwvAzTocwlwqYJrPmL8cTjQBabJBuYZR-ZxgnrjVVdm8LQHTd-ohYyTX04cL5uf-wHjf6zB0j2DWKcEXRKX-u4NM5tPTe9lh8MD_8zzZTKcdjmGDj9F463-beMDL3akOBlYI33izqBEV5Lbw4gagLxdt0JBjVW4ObB/s725/Elisabet%20Cristina%20de%20Brunsxick%20per%20David%20Richter%20the%20Elder%20c.1716-1720%20-%20c%C3%B2pia.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Retrat Elisabet Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel" border="0" data-original-height="724" data-original-width="725" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdLSNuxWDS06LHShgBO2r5FexwvAzTocwlwqYJrPmL8cTjQBabJBuYZR-ZxgnrjVVdm8LQHTd-ohYyTX04cL5uf-wHjf6zB0j2DWKcEXRKX-u4NM5tPTe9lh8MD_8zzZTKcdjmGDj9F463-beMDL3akOBlYI33izqBEV5Lbw4gagLxdt0JBjVW4ObB/w640-h640/Elisabet%20Cristina%20de%20Brunsxick%20per%20David%20Richter%20the%20Elder%20c.1716-1720%20-%20c%C3%B2pia.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #999999; font-family: georgia;">Retrat d'Elisabet Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: #999999; font-family: georgia;">Oli sobre tela de David Richter el Vell, c.1716-1720. </span><span style="color: #999999; font-family: georgia;">Museum of Fine Arts, Budapest (Hongria)</span></div><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><b style="text-align: left;"><span style="color: #38761d; font-family: georgia;">El recés dels reis a Horta (1709)</span></b></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">La <b>primavera de 1709</b>, per fugir dels tràfecs de la ciutat, els reis s’absentaren del Palau Reial Nou per descansar uns dies al camp prop de Barcelona. L’historiador austriacista Narcís Feliu de la Penya ens ho explica als seus <i>Anales de Cataluña</i>: <i>«El Rey y la Reyna, en este tiempo desde 13 de abril hasta 28 de mayo, se hallaron entretenidos en el ameno y plausible País de Orta, á una legua de Barcelona, [...] no omitiendo lo que conducía al Govierno Militar, y Político, y á sus devotos exercicios»</i>. A Horta, els reis foren allotjats a la casa que hi tenia Ignasi Fontaner, un mercader enriquit gràcies al negoci de l’aiguardent. D’aquella <b>torre Fontaner d’Horta</b>, estatge de reis, no se’ns ha conservat cap vestigi, si bé hom creu que la torre Mas Enrich o del Moro, que es manté en peu però greument degradada, pertanyeria a la finca de la torre Fontaner.</span></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #38761d; font-family: georgia;">Barcelona, abandonada davant Felip V (1711-1713)</span></b></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Les victòries austriacistes de 1710 i la segona cavalcada cap a Madrid feren créixer l’esperança en què la guerra tindria aviat un feliç desenllaç. Res més lluny de la realitat, després dels contracops borbònics, pels quals Carles III hagué de tornar-se'n de nou a Barcelona, la situació era cada cop més difícil. En aquest context, la <b>mort de l’emperador Josep I d’Àustria</b> sense un hereu féu que Carles, el seu germà, fos l’escollit per succeïr-lo. Així, l’etern pretendent a rei de la monarquia hispànica <b>acabà embarcant destí a Frankfurt</b> per ser coronat emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic al setembre de 1711.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Per demostrar que mantenia el compromís amb els seus súbdits, Carles <b>deixà la reina Elisabet a Barcelona</b> com a lloctinent general. Francesc de Castellví, cronista austriacista de la guerra, explica a les seves <i>Narraciones históricas</i> l’ambient que es viuria a Barcelona durant el comiat del rei: <i>«hubo una conmoción del pueblo, malcontentos de que se embarcara, y el pueblo se amotino excitado»</i>. Poc després, el 1712, Anglaterra, que havia instigat l’entrada de Catalunya a l’Aliança de l’Haia en suport de l’Arxiduc Carles, se’n retirà i començà a negociar la pau amb els Borbons. L’any 1713, el ja emperador Carles VI, que tractava d’assolir un armistici, feu embarcar Elisabet cap a Viena i ordenà l’e<b>vacuació dels exèrcits imperials</b> que tenia a Catalunya pel juliol. Barcelona s’havia quedat sola davant Felip V, àvid de venjança...</span></div><div><span style="font-family: georgia;"><span style="color: #cccccc;">---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------</span><span style="color: #cccccc;"><br /></span>[<a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2013/11/arxiu-articles-esguard-historic.html"><b><span style="color: #2b00fe;">Arxiu</span></b></a>]<b><span style="color: #6aa84f;"> </span><span style="color: #38761d;">També us pot interessar...</span></b><br />> <a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2014/11/lalguer-sardenya-guerra-de-successio.html"><span style="color: #2b00fe;">L'Alguer i Sardenya durant la Guerra de Successió (1708-1718)</span></a> </span></div>Adrià Mainar Scanuhttp://www.blogger.com/profile/16983195723145334294noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-118303699975457414.post-50956243989717548612022-10-15T18:13:00.007+02:002022-10-20T17:07:56.237+02:00Dènia - Mallorca - Sardenya: la taifa marítima de Mujàhid (1010-1016)<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L'any <b>1002</b>, el 392 del còmput islàmic, expirà el terrible <b>Almansor</b>, </span><i style="font-family: georgia;">hajib</i><span style="font-family: georgia;"> del califa Hisham II de Qurtuba. Sota el govern d'Almansor -"el Victoriós"- els exèrcits cordovesos havien emprès nombroses <b>expedicions punitives</b> contra els veïns cristians del nord, que l'acabaren tement com si fos el Dimoni. En una d'aquestes, fins i tot, havia pres Barcelona, superant els seus poderosos murs i saquejant-la per tornar-se'n a <b>Qurtuba </b>carregat de botí, captius i glòria. Victòries com aquesta li valgueren gran fama i una autoritat indiscutible.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Durant els anys que seguiren a la mort d'Almansor, les intrigues i tensions que la seva perícia militar havia anat contenint van acabar esclatant en la</span><span style="font-family: georgia;"> <b><i>"fitna"</i></b> (1009), una guerra per la successió al califat que acabaria fragmentant l'Al-Andalus en nombrosos <b>regnes de taifes</b>. Enmig d'aquestes convulsions, el mateix comte de Barcelona, Ramon Borrell, aprofità per dirigir-se a Qurtuba i saquejar-la (1110),<b> </b>venjant l'atac patit per la ciutat comtal quan ell era nen, i se'n tornà al nord carregat de botí. A la costa mediterrània, lluny del caos que sacsejava el cor de l'Al-Andalus, <b>Mujàhid al-Amiri</b> aconseguí fer-se amb <b>Daniyya </b>(Dènia), poderosa alcassaba bastida sobre un promontori davant del mar i que custodiava el principal port de la flota califal.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">D'origen cristià, Mujàhid havia estat capturat com a esclau de petit i venut a Almansor, que l'havia educat, l'havia protegit i li havia confiat alts càrrecs de l'administració califal per la seva intel·ligència. En prendre Daniyya, <b>es proclamà emir</b> amb el títol de "beneït per Al·là" i, per legitimar-se al poder, col·locà un califa titella, l'omeia Abd-Allah al-Muaytí, mantenint-se ell com a regent. Un cop afermat el seu poder a la rocaforta de Daniyya, d'esquenes a Qurtuba, </span><span style="font-family: georgia;">Mujàhid albirava l'horitzó i planejava noves <b>empreses enllà del mar</b> que batia els fonaments de la seva fortalesa. Per dur-les a terme calia abans formar un estol, de manera que les <b>drassanes </b>es posaren a treballar per revisar les naus de l'antiga flota califal i calafatejar-ne de noves.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_tWcUra-r7b_DqU1CK5XpBanMGi1XuJ86rtRcPtrf4wwetZUMc-nTlMjMHcsv8FpAaw2sInog0_A4WTNZ2w9DIHmI3ZT85hgVJGGA71UxmRws-uRq4sly_MmmyHwDWLClVPrbVaKr0KY/s1600/Arribada+d%2527exiliats+andalusins+a+Creta%252C+s.IX+%2528Peter+Dennis%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1112" data-original-width="1600" height="444" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_tWcUra-r7b_DqU1CK5XpBanMGi1XuJ86rtRcPtrf4wwetZUMc-nTlMjMHcsv8FpAaw2sInog0_A4WTNZ2w9DIHmI3ZT85hgVJGGA71UxmRws-uRq4sly_MmmyHwDWLClVPrbVaKr0KY/w640-h444/Arribada+d%2527exiliats+andalusins+a+Creta%252C+s.IX+%2528Peter+Dennis%2529.jpg" width="640" /></a></div><span style="color: #999999; font-family: georgia;"><div style="text-align: center;">Un estol d'embarcacions andalusines / il·lustració Peter Dennis</div></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Finalment, l'any <b>1014</b>, l'estol de Mujàhid salpà de Daniyya i els vents propulsaren les naus <b>rumb a les</b> <b>Illes Orientals</b> de l'Al-Andalus. D'aquest arxipèlag, l'illa més gran era <b>Mayurqa</b>, després la seguia Minurqa, i, rere les dues primeres venien, per ordre de grandària, Yabissa i Faramantira. Feia poc més d'un segle que aquestes illes havien caigut en poder dels musulmans, que les arrabassaren als cristians d'Orient, els <i>rum</i>, i les integraren als amplis dominis de l'Al-Andalus sota l'autoritat d'un valí que residia a <b>Madina Mayurqa</b>.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L'expedició de Mujàhid fou un èxit i les Illes Orientals acabaren a les seves mans, passant a formar part de la <b>taifa de Daniyya</b>. Però les ambicions de l'emir no acabaven i, des de Mayurqa, mirava de nou cap a Orient -on s'estenien illes encara més grans que les que havia conquerit- i somiava futures campanyes enllà del mar.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L'estiu de l'any <b>1015</b>, comptant-ne 406 d'ençà de l'Hègira de Mahoma, Mujàhid emprengué una nova expedició naval. Un centenar de naus, carregant milers d'homes i cavalls en llurs ventres, solcaren el mar cap a l'est fins arribar a les envistes d'una nova illa. <b>Sardenya</b>, molt més gran que Mayurqa, havia estat -un segle enrere- l'extrem occidental de l'Imperi Romà d'Orient, si bé els "arconts" feia temps que governaven l'illa segons llurs propis interessos i designis, al marge dels llunyans emperadors de Constantinoble.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div><span style="font-family: georgia;">Mujàhid <b>hi desembarcà</b>, s'enfrontà als qui li sortiren a l'encontre, matant al propi arcont -segons diuen els relats-, i ocupà les amples costes i les fèrtils planures, on disposà guarnicions per mantenir la conquesta. Restaria encara per sotmetre el muntanyós cor de l'illa, terra aspra que només coneixien bé llurs indòmits habitants, i el nord, lluny de <b>Carales</b>. Tot i així, les </span><b style="font-family: georgia;">preocupants notícies</b><span style="font-family: georgia;"> que arribaren de </span><b style="font-family: georgia;">Daniyya</b><span style="font-family: georgia;">, on el califa Abd-Allah al-Muaytí havia aprofitat l'absència de Mujàhid per intentar fer-se amb el poder absolut, forçaren a l'emir a tornar apressadament a la seva rocaforta, on recuperà el control de la situació, deposà al "rebel" i pujà al tron un nou califa titella, Abd-Allah ibn Ubaid-Allah. Havent superat aquests greus contratemps, Mujàhid començà a preparar reforços per a una segona expedició a Sardenya.</span></div><div><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1kfXnhrrd2RFm2kdh5SgjIlWsj4_jmqUDJzMuKMvgfS8gP9dNpRbj-UO-OLoxjjZI2yzU52L594cG2w8ajuaV9OigClBppyU_4xFL3mTK_sRenMC_B3VWzxj8Xfq74P3Xj1Mz2378NKM/s2048/Abderrahman+rebent+l%2527ambaixador+%2528Dionisio+Baixeras+Verdaguer%252C+1885%2529.jpg" style="font-family: "Times New Roman"; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1315" data-original-width="2048" height="399" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1kfXnhrrd2RFm2kdh5SgjIlWsj4_jmqUDJzMuKMvgfS8gP9dNpRbj-UO-OLoxjjZI2yzU52L594cG2w8ajuaV9OigClBppyU_4xFL3mTK_sRenMC_B3VWzxj8Xfq74P3Xj1Mz2378NKM/w649-h399/Abderrahman+rebent+l%2527ambaixador+%2528Dionisio+Baixeras+Verdaguer%252C+1885%2529.jpg" width="649" /></a></div><div><span style="font-family: georgia;"></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #999999; font-family: georgia;">La cort califal de Qurtuba / Dionís Baixeras i Verdaguer, 1885</span></div><div><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div><span style="font-family: georgia;">La notícia de la ocupació musulmana de Sardenya arribà a <b>Roma</b>; el papa Benet VIII, amoïnat per la situació, adreçà missatges </span><span style="font-family: georgia;">a <b>Pisa </b>i <b>Gènova</b></span><span style="font-family: georgia;"><b> </b>per a què emprenguessin una operació que alliberés l'illa del jou islàmic. De tradició marinera, les dues ciutats-estat italianes ja havien combatut contra els musulmans al mar i veien com la caiguda de Sardenya en mans de Mujàhid amenaçava llur projecció comercial al Mediterrani, així que aparcaren llur rivalitat i prepararen una gran <b>expedició conjunta</b> per recuperar l'illa.</span></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #2b00fe; font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: georgia;">A la primavera de l'any <b>1016</b>, <b>Mujàhid tornà a Sardenya</b> amb reforços d'homes, naus i cavalls criats a les fresques pastures balears, i planejà les actuacions necessàries per consolidar les seves posicions a l'illa. Al poc temps, la flota pisano-genovesa, que havia solcat el mar Tirrè en bon ordre, ja divisava Sardenya i embestia amb força l'estol islàmic, que fou destrossat enmig d'un furor d'onades, vents i gemecs. Mujàhid amb prou feines pogué escapar del maremàgnum amb les poques naus que li restaren, i <b>fugí plorant </b>desconsolat.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: georgia;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: georgia;">L'emir tornà a la rocaforta de <b>Daniyya </b>amb l'amarg gust de la derrota als llavis. Durant els anys posteriors, promogué les arts i les lletres a la seva cort, on acudiren poetes i erudits corànics, i emprengué expedicions piràtiques que esglaiaren als cristians, però el seu somni -conquerir la gran Sardenya- es perdé horitzó enllà. Pel que fa als <b>pisans </b>i els <b>genovesos</b>, un cop descobriren els encants de l'illa, ja no la volgueren abandonar.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #cccccc; font-family: georgia; text-align: left;">---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><div style="font-family: "Times New Roman"; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><div style="font-family: "Times New Roman"; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">[<a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2013/11/continguts.html" target="_blank"><b><span style="color: #2b00fe;">Cròniques de Sardenya</span></b></a>] <b><span style="color: #38761d;">També us pot interessar...</span></b></span></div><div style="font-family: "Times New Roman"; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">< <a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2021/09/sardenya-tardo-antiga-vandals-bizantins-musulmans.html" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">La Sardenya tardo-antiga (ss.V-X): vàndals, bizantins i musulmans</span></a> </span></div></span></div></span></div>Adrià Mainar Scanuhttp://www.blogger.com/profile/16983195723145334294noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-118303699975457414.post-36762464471132181772021-09-01T01:19:00.011+02:002022-10-15T23:25:24.579+02:00La Sardenya tardo-antiga (ss.V-X): vàndals, bizantins i musulmans<div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><b><span style="color: #38761d;">L'arribada dels germànics (s.V)</span></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Aprofitant l'agonia de l'Imperi Romà d'Occident, els <b>vàndals </b>s'apoderen de Cartago i el nord d'Àfrica (439), el graner que apaivaga les fams a Roma. Uns anys després, des de llur nova seu a Cartago, prenen les Balears i Sardenya <b>c.450</b>, constituint un regne sobre els antics dominis romans. A l'hora de governar, els reis vàndals es recolzen en les institucions imperials existents sense emprendre grans transformacions; el principal tret diferencial serà llur <b>fe arriana</b>, declarada herètica per l'Església, que els oposa a la majoria catòlica.</span></div><span style="font-family: georgia;"><div style="text-align: justify;"><br /></div> <div style="text-align: justify;">Així, el 507, enmig de tensions religioses, Fulgenci, bisbe de Ruspe, i uns 200 eclesiàstics més són deportats a Sardenya per allunyar-los de Cartago, centre del poder. Allà, prossegueixen amb l'<b>evangelització</b> de la població sarda, que majoritàriament mantindria els cultes antics: creences i divinitats d'origen romà, púnic i ancestral que coexistirien o haurien generat formes sincrètiques. A més, afavoreixen l'estructuració eclesiàstica de Sardenya i hi introdueixen les primeres comunitats monàstiques, de tradició nord-africana.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #38761d;"><b>Reconquesta i administració imperial (s.VI)</b></span></div> <div style="text-align: justify;">L'any 527 <b>Justinià </b>esdevé emperador romà d'Orient i emprèn la <i>"restauratio Imperii"</i>, o sigui, el projecte de recuperar els antics dominis occidentals de l'Imperi Romà que havien estat ocupats al llarg del s.V pels germànics. Així, el general Belisari desembarca al nord d'Àfrica, derrota als vàndals del rei Gelimer (533) i retorna Cartago, Numídia, Sardenya i les Balears al poder imperial (534). D'aquesta manera, després d'uns 80 anys en mans dels vàndals, Sardenya esdevé part del renaixent <b>Imperi Romà d'Orient</b>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvbhP5Lh9kZaF_4udo-QsdAwNf0-xRL10NetkZ7KbsBIMgHnJxpxUHPekscS_Fpt97OHnHWiWt8SqrPChcXJ-eWzzWY_d6JZqIczH_Kk3n_WlFk-KJodWP9f-Jb6FpPr3lpp91Tg9SnRE/s2048/CIMG1106-C%2528A%2529.JPG"><img alt="Santa Maria de Bubalis, Siligo" border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvbhP5Lh9kZaF_4udo-QsdAwNf0-xRL10NetkZ7KbsBIMgHnJxpxUHPekscS_Fpt97OHnHWiWt8SqrPChcXJ-eWzzWY_d6JZqIczH_Kk3n_WlFk-KJodWP9f-Jb6FpPr3lpp91Tg9SnRE/w640-h480/CIMG1106-C%2528A%2529.JPG" title="Santa Maria de Bubalis, Siligo" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #666666;">Santa Maria de Bubalis (Siligo), també dita Nostra Segnora de Mesumundu, fou erigida al s.VI</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La província de Sardenya, juntament amb les noves conquestes al nord d'Àfrica i el Mediterrani central, queda adscrita a la "prefectura d'Àfrica", amb capital a Cartago. Per governar l'illa, s'instaura un governador civil, el <i><b>"praeses"</b></i> o <i>"iudex"</i> provincial, amb seu a la costanera <i><b>Carales</b> </i>(Càller), i un <i><b>"dux"</b></i>, amb funcions militars, que resideix amb els soldats al quarter de <i>Forum Traiani</i> (Fordongianus), al centre de l'illa. Des d'aquest indret, el "<i>dux"</i> controla els passos que s'endinsen a les aspres muntanyes del cor de Sardenya, la terra que li'n diuen <i><b>"Barbaria"</b></i>, on les poblacions montanes viuen al marge de l'autoritat imperial.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #38761d;"><b>Cultura grega i evangelització oriental</b></span></div><div style="text-align: justify;">El papa <b>Gregori Magne</b>, coneixedor de la impietat dels <i>"barbaricini"</i>, pressiona als governadors de Sardenya per a què evangelitzin aquells "salvatges" que com a <i>"insensats animals, </i><i>adoren pedres i pals" </i>i, fins i tot, adreça una epístola al cabdill <b>Hospitone </b>(594), que ja ha assumit la fe cristiana i a qui saluda com a <i>"dux Barbaricinorum"</i>, per a què aculli els clergues que envia a la <i>"Barbaria"</i> per cristianitzar la seva gent. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tot i la ingerència pontifícia, la implantació eclesiàstica a Sardenya respon plenament a la <b>tradició grega</b>. Així, a mitjans s.VII s'ha difós el monaquisme basilià, amb monjos que fan vida comunitària, viuen en cel·les excavades a la roca i es deixen llargues barbes, la litúrgia es regeix pel <b>ritus de Constantinoble</b>, que uneix els sagraments del baptisme, la comunió i la confirmació en el moment del bateig, i el nou any comença l'1 de setembre (<i>caput anni</i>), seguint el calendari bizantí vigent a Orient d'ençà dels temps de Constantí.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3v5clc4LGu5cbrqd8Qrfe8ad1hBLWmv1EVIFGQiQj_MRQ371bHwWDGnG1nOjxSAuWVD2RTBQ3G_hmuaPI__z8e1jWxIMXoj_cuCFgtyuI_Pf-DVvI23BO4ygsEpQuOmBALY89rO83VWo/s2048/Sardenya+bizantina+mapa+vertical.jpg"><img alt="Mapa Sardenya bizantina" border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1230" height="876" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3v5clc4LGu5cbrqd8Qrfe8ad1hBLWmv1EVIFGQiQj_MRQ371bHwWDGnG1nOjxSAuWVD2RTBQ3G_hmuaPI__z8e1jWxIMXoj_cuCFgtyuI_Pf-DVvI23BO4ygsEpQuOmBALY89rO83VWo/w525-h876/Sardenya+bizantina+mapa+vertical.jpg" title="Mapa Sardenya bizantina" width="525" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #666666;">Les principals ciutats de l'illa en temps de l'Imperi d'Orient;</span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #666666;">hi indiquem també les esglésies que apareixen a les imatges</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Durant aquest període s'erigeixen esglésies de <b>planta de creu grega</b> com Santa Maria de Bubalis (Siligo), Santu Giuanne de Sinis o Santa Sabina (Silanus), posada a tocar d'un nurag potser per substituir el valor simbòlic del lloc. Sardenya queda <b>fora de l'abast del papa</b> de Roma, que malda per erigir-se en el primer dels patriarques cristians i superar la doctrina cesaropapista que defensen els emperadors d'Orient.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La llengua de la cultura i l'administració a la Sardenya bizantina és el <b>grec</b>, que parlen i escriuen els funcionaris, clergues i militars vinguts d'Orient. Per contra, la llengua de la majoria de la població sarda és el <b>llatí vulgar,</b> imposat arran de la conquesta romana de l'illa segles enrere i del procés de romanització que en seguí. Tot i així, a les muntanyes encara es parla la llengua dels ancestres, la "gent de les torres", que deixa paraules i sons en el llatí dels sards, cada cop més lluny del model clàssic i de la resta de dialectes llatins.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #38761d;">L'apogeu de l'Islam (s.VII)</span></b></div><div style="text-align: justify;">Arran de la nova fe revelada pel profeta Muhammad (622) un altre perill assalta les fronteres de l'Imperi Romà d'Orient: els <b>àrabs</b>. En pocs anys, cohesionats per la religió musulmana, s'expandeixen vertiginosament, prenen Palestina, Síria i Egipte i amenacen el nord d'Àfrica i Anatòlia. El 698 cau <b>Cartago</b> i, amb l'ella, l'exarcat d'Àfrica; Sardenya -i les Balears- esdevenen ara els dominis més perifèrics d'un Imperi que té l'enemic a les portes. En aquesta situació excepcional les figures del <i>"praeses"</i> i el <i>"dux"</i> es fusionen en una única autoritat que concentra les funcions civils i militars i que governa Sardenya com a <i><b>"archon"</b></i>.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjklMB3OQvye79YMryraSKagGWzHPTpr1ZVQUCRggOJuzEYkyvJTFVJs28zwskXccUJONh_tAv3PjLa6esZvMe4ujPLXkbZTpGpP5qAM_mj0VjkUR1ctH_h-Soc-JIcVLyXDsgbeMyMZ3g/s2048/Tharros+agost+2014+%252820%2529-C%2528A%2529.JPG"><img alt="Església de Santu Giuanne de Sinis" border="0" data-original-height="1522" data-original-width="2048" height="476" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjklMB3OQvye79YMryraSKagGWzHPTpr1ZVQUCRggOJuzEYkyvJTFVJs28zwskXccUJONh_tAv3PjLa6esZvMe4ujPLXkbZTpGpP5qAM_mj0VjkUR1ctH_h-Soc-JIcVLyXDsgbeMyMZ3g/w640-h476/Tharros+agost+2014+%252820%2529-C%2528A%2529.JPG" title="Església de Santu Giuanne de Sinis" width="640" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #666666; font-family: georgia;">L'església de Santu Giuanne de Sinis fou construïda al s.VI i reformada entre els ss.IX-XI</span></div><br /><div style="text-align: justify;">L'any <b>705 </b>trobem documentada la primera <b>incursió</b> <b>musulmana </b>contra Sardenya. A partir d'aquest moment, especialment arran de la conquesta islàmica de la península Ibèrica (711-717), els atacs es tornen tant freqüents que els sards comencen a abandonar les ciutats costaneres i acaben pagant la <i><b>"gyziah"</b></i>, tribut a canvi de que s'aturin les incursions. Constantinoble cada cop sembla més lluny i així, el 815, un <i>"iudex"</i> de Caralis envia una ambaixada a l'emperador carolingi Lluís el Pietós per demanar-li protecció.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Sicília </b>cau en mans dels àrabs el 827 i queda sota domini de l'emirat aghlabida, que des de l'illa amenaça el sud d'Itàlia i, fins i tot, assalta Roma i saqueja el Vaticà el 846. Una nova incursió andalusina pren <i>Fraxinetum </i>(887), al cor de la Provença, i hi constitueix un emirat. Les <b>illes Balears</b>, que segueixen en poder de l'Imperi Romà d'Orient -almenys formalment- són conquerides pels emirs de Còrdova el 906.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A principis del s.X, Sardenya, al mig del Mediterrani, resisteix cada cop més sola als embats... A Constantinoble, els emperadors es troben immersos en revoltes internes, intrigues cortesanes i les guerres als Balcans i Anatòlia. En aquesta situació, l'any <b>934 </b>una expedició dels fatimites nord-africans ataca Sardenya, causant gran devastació. Davant l'enemic, les autoritats defensen l'illa actuant de manera <b>autònoma</b>, sense esperar les disposicions constantinopolitanes, cosa que els legitima com a governants davant la població. Quatre segles després de la conquesta bizantina de Sardenya, el poder imperial és més nominal que efectiu.</div></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: #cccccc; font-family: georgia; text-align: left;">---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------</span><div style="font-family: "Times New Roman"; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;"><div style="font-family: "Times New Roman"; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">[<a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2013/11/continguts.html" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;"><b>Cròniques de Sardenya</b></span></a>] <b><span style="color: #38761d;">També us pot interessar...</span></b></span></div><div style="font-family: "Times New Roman"; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">> <a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2022/10/denia-mallorca-sardenya-taifa-maritima-mujahid.html" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Dènia - Mallorca - Sardenya: la taifa marítima de Mujàhid (1010-1016)</span></a> </span></div><div style="font-family: "Times New Roman"; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">* <a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2020/11/galla-placidia-reina-visigots-regent-imperi-occident.html" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Gal·la Placídia, de reina dels visigots a regent de l'Imperi d'Occident (+450)</span></a><span style="color: #2b00fe;"> </span></span></div></span></div></span></div>Adrià Mainar Scanuhttp://www.blogger.com/profile/16983195723145334294noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-118303699975457414.post-87646634914649241042021-03-25T23:18:00.018+01:002022-11-13T19:19:01.710+01:0033 episodis podcast sobre història de Barcelona<p><b style="color: #38761d; font-family: georgia;">Època contemporània (ss.XVIII - ara) </b><span style="color: #38761d; font-family: georgia;">[14]</span></p><p><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/399-els-refugis-de-la-guerra-civil/audio/600466/" style="font-family: georgia;" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Els refugis de la Guerra Civil</span></a><span style="font-family: georgia;"> - En Guàrdia! 399 - Josep M. Contel</span></p><p><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/227-lexposicio-internacional-del-29/audio/285387/" style="font-family: georgia;" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">L'Exposició Internacional del 29</span></a><span style="font-family: georgia;"> - En Guàrdia! 227 - Josep M. Solé i Sabaté</span></p><p><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/35-pistolerisme-sindicats-lliures/audio/102444/" style="font-family: georgia;" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Pistolerisme, sindicats lliures</span></a><span style="font-family: georgia;"> - En Guàrdia! 35 - Josep M- Solé i Sabaté</span></p><p><span style="font-family: georgia;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/557-lart-a-barcelona-a-la-i-guerra-mundial/audio/863257/" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">L'art a Barcelona a la 1a Guerra Mundial</span></a> - En Guàrdia! 557 - Joan M. Minguet</span></p><p><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/14-la-setmana-tragica/audio/100833/" style="font-family: georgia;" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">La Setmana Tràgica</span></a><span style="font-family: georgia;"> - En Guàrdia! 14 (2001) - Josep M. Solé i Sabaté</span></p><p><span style="font-family: georgia;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/els-4-gats/audio/1073946/" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Els 4 Gats</span></a> - En Guàrdia! 770 - Jordi Notó</span></p><p><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/la-bomba-del-liceu/audio/1099137/" style="font-family: georgia;" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">La bomba del Liceu</span></a><span style="font-family: georgia;"> - En Guàrdia! 834 - Teresa Abelló</span></p><p><span style="font-family: georgia;"><a href="http://www.portesdetroia.cat/2020/06/21/274-barcelona-1888-lexposicio-universal/" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Barcelona 1888: l'Exposició Universal</span></a> - A les portes de Troia, 274 - Gina Dríeguez</span></p><p><span style="font-family: georgia;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/ildefons-cerda-i-els-arbres-de-leixample/audio/1146721/" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Ildefons Cerdà i els arbres de l'Eixample</span></a> - En guàrdia! 952 - Josep Gordi</span></p><p><span style="font-family: georgia;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/235-el-naixement-de-leixample/audio/298336/" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">El naixement de l'Eixample</span></a> - En Guàrdia! 235 - Ramon Grau</span></p><p><span style="font-family: georgia;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/la-bullanga-de-barcelona-del-1835/audio/1100814/" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">La bullanga de Barcelona de 1835</span></a> - En Guàrdia! 839 - Jordi Roca Vernet</span></p><p><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/la-barcelona-de-les-fabriques/audio/1080138/" style="font-family: georgia;" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">La Barcelona de les fàbriques</span></a><span style="font-family: georgia;"> - En Guàrdia! 776 - Mercè Tatjer</span></p><p><span style="font-family: georgia;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/263-la-barcelona-burgesa/audio/342440/" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">La Barcelona burgesa</span></a> - En Guàrdia! 263 - Lluís Permanyer</span></p><p><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/barcelona-governada-per-napoleo/audio/1097757/" style="font-family: georgia;" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Barcelona governada per Napoleó</span></a><span style="font-family: georgia;"> - En Guàrdia! 828 - Jesús Conte </span></p><p><span style="color: #38761d; font-family: georgia;"><b>Època moderna (ss.XV-XVIII) </b>[9]</span></p><p><span style="font-family: georgia;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/379-el-naixement-de-la-barceloneta/audio/571539/" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">El naixement de la Barceloneta</span></a> - En Guàrdia! 379 - Mercè Tatjer</span></p><p><span style="font-family: georgia;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/283-de-la-ribera-a-la-barceloneta/audio/389319/" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">De la Ribera a la Barceloneta</span></a> - En Guàrdia! 283 - Albert Garcia Espuche</span></p><p><span style="font-family: georgia;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/491-la-ciutadella-grans-obres-1/audio/765288/" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">La Ciutadella</span></a> - En Guàrdia! 491 - Albert Garcia Espuche</span></p><p><span style="font-family: georgia;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/programa/533-una-societat-assetjada-la-resistencia-4/audio/826773/" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Una societat assetjada</span></a> - En Guàrdia! 533 - Albert Garcia Espuche</span></p><p><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/195-setge-de-barcelona-de-1652/audio/209028/" style="font-family: georgia;" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Setge de Barcelona de 1652</span></a><span style="font-family: georgia;"> - En Guàrdia! 195 - Antoni Simon</span></p><p><span style="font-family: georgia;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/36-guerra-dels-segadors-la-batalla-de-montjuic/audio/102445/" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">La batalla de Montjuïc (1641)</span></a> - En Guàrdia! 36 - Antoni Simon</span></p><p><span style="font-family: georgia;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/ferran-ii-i-barcelona/audio/1091010/" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Ferran II i Barcelona</span></a> - En Guàrdia! 811 - Àngel Casals</span></p><p><span style="font-family: georgia;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/la-casa-gralla/audio/1120788/" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">La Casa Gralla</span></a> - En Guàrdia! 895 - Judith Urbano </span></p><p><span style="font-family: georgia;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/lalimentacio-a-barcelona-s-xiii-xviii/audio/1118650/" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">L'alimentació a Barcelona (ss.XIII-XVIII)</span></a> - En Guàrdia! 889 - Ramon Pujades</span></p><p><span style="color: #38761d; font-family: georgia;"><b>Època medieval (ss.V-XV) </b>[7]</span></p><p><span style="font-family: georgia;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/la-casa-de-la-llotja/audio/1093225/" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">La Casa de la Llotja</span></a> - En Guàrdia! 817 - Marc Pons</span></p><p><span style="font-family: georgia;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/466-els-exposits-de-lhospital-de-la-santa-creu/audio/718058/" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Els expòsits a l'Hospital de la Santa Creu</span></a> - En Guàrdia! 466 - Teresa Vinyoles</span></p><p><span style="font-family: georgia;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/99-la-biga-i-la-busca/audio/89678/" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">La Biga i la Busca</span></a> - En Guàrdia! 99 - Carme Batlle</span></p><p><span style="font-family: georgia;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/224-el-monestir-de-pedralbes/audio/281222/" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">El monestir de Pedralbes</span></a> - En Guàrdia! 224 - Anna Castellano</span></p><p><span style="font-family: georgia;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/603-el-dia-que-barcelona-va-morir/audio/898121/" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">El dia que Barcelona va morir</span></a> - En Guàrdia! 603 - Josep M. Salrach</span></p><p><span style="font-family: georgia;"><a href="http://www.portesdetroia.cat/2019/10/23/246-la-conquesta-carolingia-de-barcelona/" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">La conquesta carolíngia de Barcelona</span></a> - A les portes de Troia, 246 -Albert Abril</span></p><p><span style="font-family: georgia;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/la-barcelona-visigotica/audio/1062197/" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">La Barcelona visigòtica</span></a> - En Guàrdia! 759 - Julia Beltran de Heredia</span></p><p><span style="font-family: georgia;"><span style="color: #38761d;"><b>Època antiga (s.I aC - V d.C) </b>[1]</span></span></p><p><span style="font-family: georgia;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/650-la-muralla-romana-de-barcelona/audio/945582/" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">La muralla romana de Barcelona</span></a> - En Guàrdia! 650 - Alessandro Ravotto</span></p><p><span style="color: #38761d; font-family: georgia;"><b>Panoràmica històrica </b>[2]</span></p><p><span style="font-family: georgia;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/21-els-setges-de-barcelona/audio/100840/" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Els setges de Barcelona</span></a> - En Guàrdia! 21 - Josep M. Torras i Ribé</span></p><p><span style="font-family: georgia;"><a href="http://www.portesdetroia.cat/2020/11/16/288-barcelona-i-laigua/" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Barcelona i l'aigua: cinc indrets de la ciutat</span></a> - A les portes de Troia, 288 - Víctor Juan Abelló</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIgiZcOw-6xRjZbvIH4yScRdvnMWieic3_p_8PoEZcTZ16Ulb1BoL1oCMVvF_tBoYV_vZvlh-jYNE0T7VYUqmUNBf0tcVwsNH6JitVAJVxAT5j-u3ZU4A3NJv2DiU1gdpE6r8eQYKIpc0/s2048/DSCN2214-C%2528A%2529.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Panot història de Barcelona" border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="468" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIgiZcOw-6xRjZbvIH4yScRdvnMWieic3_p_8PoEZcTZ16Ulb1BoL1oCMVvF_tBoYV_vZvlh-jYNE0T7VYUqmUNBf0tcVwsNH6JitVAJVxAT5j-u3ZU4A3NJv2DiU1gdpE6r8eQYKIpc0/w624-h468/DSCN2214-C%2528A%2529.JPG" width="624" /></a></div><span style="color: #cccccc; font-family: georgia;">---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------</span><div><span style="font-family: georgia;"><div style="font-family: "Times New Roman"; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">[<b><a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2013/11/continguts.html" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Recursos</span></a></b>] <b style="color: black;"><span style="color: #38761d;">També us pot interessar...</span></b></span></div><div style="font-family: "Times New Roman"; text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">> <a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2020/04/podcasts-culturals-esguard-historic.html" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">6 podcasts culturals que convé conèixer</span></a> </span></div></span></div>Adrià Mainar Scanuhttp://www.blogger.com/profile/16983195723145334294noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-118303699975457414.post-84172703249041975642021-01-15T02:27:00.004+01:002021-01-15T11:35:34.882+01:00El doctor Angelerio i les seves 57 mesures contra la pesta a l'Alguer del s.XVI<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L'any 1582 la <i>"fidelissima"</i> Alguer és ciutat reial i seu episcopal. Els reis l'havien colmat de privilegis pel seu paper durant la Guerra de Sardenya i, quaranta anys enrere, el propi emperador Carles l'havia honorat fent-hi estada: <i>"Bonita, por mi fe, y bien asentada"</i>, digué. Els algueresos, orgullosos del seu origen català, malden per <b>fer lluïr la ciutat</b>, protegir-la amb bones muralles contra el Turc i dotar-la de la catedral que mereix. Tot sigui per eclipsar la pèrfida Sàsser... L'Alguer, que tindria uns <b>3000 habitants</b>, intervé a les Corts sardes i prospera<b> gràcies al comerç del seu port</b>, d'on surten cereals, corall, formatge, pells, cuir i vi, i on arriben -en vaixells de Gènova, Barcelona o Marsella- espècies, armes, teixits, sucre, arròs i tota mena d'utensilis.</span></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><b><span style="color: #38761d;">Un enemic invisible...</span></b><br /></span><span style="font-family: georgia;">Al novembre d'aquell 1582 les ambicions i esperances de la puixant ciutat s'esvaeixen de cop. Segons sembla, un mariner vingut de Marsella, on hi hauria un </span><b style="font-family: georgia;">brot de pesta</b><span style="font-family: georgia;">, desembarca a l'Alguer -ja mig malalt- i hi mor uns dies més tard. Poc després mor també una vídua enmig de grans febres, que és examinada pel prestigiós metge </span><b style="font-family: georgia;">Quinto Tiberio Angelerio</b><span style="font-family: georgia;">, vingut del regne de Nàpols, dos anys abans, contractat pel Consell de l'Alguer. Al doctor, que ja havia combatut una epidèmia de pesta a Messina, els símptomes que veu -febre alta, fred, nàusees i vòmits, set, inapetència i tumefaccions- li semblen clars i s'afanya a alertar al Consell.</span></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Tot i la incredulitat inicial del municipi de l'Alguer, el doctor Angelerio demana que els malalts siguin posats en quarentena i avisa també al virrei de Sardenya -Miquel de Montcada- per a què tanqui la ciutat amb un <b>cordó sanitari</b>. A més, s'adreça als consellers de Sàsser, a pocs quilòmetres de l'Alguer, i de Barcelona, amb qui la ciutat té un fort vincle comercial, per a què apliquin les precaucions per <b>prevenir el contagi</b>. Molts algueresos, en assabentar-se de les mesures reclamades pel doctor, que poden comportar l'aturada del tràfic comercial del port, en fan escarni, pressionen per a què sigui acomiadat i -fins i tot- l'intenten linxar. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">En els dies posteriors, el <b>creixent nombre de malalts i morts</b> convenç als algueresos que Angelerio tenia raó. S'estén la creença que Déu ha volgut castigar els pecats dels orgullosos habitants de l'Alguer... Per la seva banda, el doctor -ara amb el suport de les autoritats municipals- posa en pràctica la seva experiència i coneixement per eradicar l'epidèmia. L'Alguer queda tancada per un triple cordó sanitari i <b>no se'n pot entrar ni sortir</b>; tot i així, diversos nobles, notaris i el propi bisbe abandonen la ciutat. Com deien els antics, la llei és com una teranyina que atrapa els petits però s'esquinça quan hi cauen els més grans...</span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOHg2mla8qcgE2Dne7QcSKl6UHFzeVlAbLw7004eeUMzujUamdr_2TZsTo_aDVUeJI-FIdOoKnvoQeaae8ZmuXG_feC4DolvMPSo4ysnkBw7lx67GdARIqD4BxwIMzjfCGBP0k225-_Qw/s1828/Doctor+Angelerio+l%2527Alguer+-+c%25C3%25B2pia+%2528S%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Mesures contra la pesta a l'Alguer" border="0" data-original-height="1106" data-original-width="1828" height="388" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOHg2mla8qcgE2Dne7QcSKl6UHFzeVlAbLw7004eeUMzujUamdr_2TZsTo_aDVUeJI-FIdOoKnvoQeaae8ZmuXG_feC4DolvMPSo4ysnkBw7lx67GdARIqD4BxwIMzjfCGBP0k225-_Qw/w640-h388/Doctor+Angelerio+l%2527Alguer+-+c%25C3%25B2pia+%2528S%2529.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #38761d; font-family: georgia;"><b>Instruccions contra la pesta</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Coneixem les mesures que va aplicar Angelerio -avui, malauradament, d'actualitat- gràcies al seu <i style="font-weight: bold;">Ectypa pestilentis status Algheriae Sardiniae</i>, publicat a Càller el 1588. El manual consta d'una primera part en llatí, més erudita, on descriu els símptomes de la malaltia, remeis per tractar-la i les receptes per prepara-los a més d'un fragment de la història de Tucídides sobre la pesta d'Atenes; a la segona part, en català, <b>explica les 57 mesures aplicades</b> a l'Alguer durant l'epidèmia de 1582. Tot seguit, en veurem una vintena, transcrites tal i com es troben al document original, afegint-hi només algun aclariment: </span></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><i> </i></span><span style="font-family: georgia; font-size: 14.6667px; text-align: left;">«</span><i style="font-family: georgia;">1- Primerament, a tal que nostre Señor Deu sia servit haver misericordia, y aplacar la ira de sa iusta indignacio que te sobre la dita Ciudat: procuraran los habitadors de aquella de emplearse en fer dejunis, almoines, vots, y exercitarse en obres pies. </i></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><i>2- Item, que se faça electio de deu persones de mes respecte, y govern de dita Ciudat, y aquella dividir en altres deu trast, perque cascu tinga solicitut, y cuidado del seu trast, y de lo que ocorrera en dita Ciudat; als quals deputats selis done, y conferesca ple, y bastant poder, y facultat que pugan liberament castigar las persones desobedients, sens altra consultacio: axi en cremar las robes suspetoses, tancar cases, posar guardies, y fer lo demes que lis parera necessari, per rao de la salut.</i> </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><i>9- Item, que no se faça, ni se haia de fer ninguna manera de aplechs, y ajuntaments, com son jochs, balls, ni de altro modo, perqe non ne sucedesca major dany.</i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><i>11- Item, que se elegescan dos llochs apartats de la Ciutat, perque la u servesca als empestats, y laltre per los convalescens; y entretant que dits llochs no se depuren, las tals persones suspitoses, porran estar en llurs cases ab guardies, y appartats dels altros de casa quant fora possible.</i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><i>12- Item, que se faça electio de sotterradors per sotterrar los cossos morts, y que los dits sotterradors estiguen apartats, y que no haien de ixir sens la assistencia de un deputat que los guie, y si se podran haver persones que sien estades contagiades en altre temps y lloch de pesta, seria molt millor, y mes segur, y de manco perill. </i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><i>17- Item, se mane, que ninguna persona de casa sospitosa puga ixir de aquella, y anar per la Ciutat sots graves penes: per no ne succehir inconvenients, y danys; y que las guardies le haien de servir, y dar tot lo recapte necessari. </i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><i>19- Item, que en la casa sospita, y contagiada se dega fer una creu vermella ala porta, a tal que cascu puga saber que es casa contagiada, y suspitosa, per podersen guardar. </i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><i>23- Item, que cada semana se haia de nettegiar tota la Ciudat de straccios, y coses mortes, y fer traure los cuiros que no son adobats, y la llana enfardellada que esta pera bistraurese, y que se posen en lloch appartat, y encara fer matar los gossos, y gats, y ferlos llençar en la mar. </i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><i>26- Item, que las robes de us empestades de poch valor, se degan encontinent cremar, y las altres robes de respecte se degan desospitar ab bugades, y xorinarles al vent, o encara passarles al caliu del forn, que sara mes segur. </i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><i>29- Item, que se degan fer tirar alguns tirs de artelleria, y mascles, y arcabusos per dins la Ciutat, y fer sonar las campanes, y tot aço se haia de fer pera purificar layre. </i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><i>31- Item que quant se portera, y passera alcun malat al tancat, y lazaret, o algun cos mort pera enterrar, que se haien de tancar las portes, y finestres de las cases per ahont passara, y que se fassan profums, y tambe que se haia de portar una campaneta que sone, perque cadau estiga avisat, y se puga guardar del disaire per no contagiarse.</i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><i>33- Item, que Intermissarum solemnia </i>[a missa]<i>, en lo dar la pau se faça de manera que no ne susehesca magior contagio.</i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><i>35- Item, que totes les altres persones estiguen retirades en llurs cases, y que de aquelles no ne degua ixir si no u de cada casa per comprar, y portar recapte, qual haia de portar bolleti </i>[salconduit]<i> del Morber de son trast.</i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><i>36- Item, que cada persona que haura de ixir, aia i dega portar una cagna en la ma de sis pams llarga, y que tant com es llarga la cagna no se dega acostar lu ab laltre, per la sobredita rao.</i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><i>37- Item que los Doctors, y solurgians </i>[cirurgians]<i> degan curar a tots los que tindran menester, y los qui no tindran llavons havent possibilitat per pagar axi les visites, com las medecines tindran compte particular dits Metges, y solurgians, y apotecaris, per ço que coneguda per los Magnifichs Consellers la possibilitat, tengan cuydado de ferlos pagar; y de los que non hauran la possibilitat, que los dits Magnifichs Consellers, y Ciutat haian de pagarlos, a tal que ningu reste sense remei, y tambe que ningu reste fraudat de sos traballs. </i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><i>38 - Item, que se haia de tenir devant de las carnasseries una parabanda </i>[barana]<i> llarga, a tal que los que compreran no se aiunten, y que estiguen mes desseparats, y axi be a las botigues ahont se ven pa, y vi, y altres robes, y que donen, y cobren los diners ab vinagre, o aigua ardent. </i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><i>40- Item, que se dega fer un confessionari portatil, que hi puga estar dins un Cappella ab tres finestres, una davant, y una per cade costat, y en aquelles posar vidres, o christalls, de que no puga esventar, y perque per aquells puga veure lo penitent. Y quant fara menester profumarlo, y posarse fins lo Capella, y tancarse, y aquell ab dos estangues ferselo portar dels sotterradors ahont sera lo pacient, per ministrarli los Sacraments, per maior seguretat del Confessor: y despres que haura fet son offici, lo haien de tornar en lloch segur, hi se haien cadau de retirar en las cases fins a altre menester.</i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><i>46- Item, que se faça provisio de algunes cabres parides, per dar a mamar alls cichs contagiats que no tindran mare, o dida, y tenirles en lo tancat, o lazaret, y darlis recapte, y govern com es degut.</i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><i>49- Item que per despitar las cases de dita Ciutat, ia que la furia del mal per gracia del Señor Deu va minvant, se degan portar gran quantitat de cabrons, y cabres, y aquelles repartir cada nit en las cases, per algun temps; [...]</i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><i>50- Item, que las persones quals estan fora, y al derredor de dita Ciutat, ia que han patit de mala salut, que no degan entrar dins la Ciutat, que primer no conste de llur salut, y constantne, que no se degan posar en casa sens consentiment del Morber del trast, per no entrar dins casa que sia desospitada ut supra</i> [com explicat amunt]; <i>y tambe que no degan entrar dins la Ciutat, se primer totes las llurs robes no sien passades per la bugada, y per lo calor del forn, ab assistencia de un Morber; y aposentats que seran, estiguen retirats per alguns dies abans que practiquen ab ningu.</i></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><i>53- Item, que primer los morbers ab los demes deputats haien de desospitar la dita Ciutat, y cadau en son traste casa per casa, y las cases quals son oscures y soffegades emblanquinar, y ferhi dins molts fochs y perfums: las altres rusciar ab vinagre, y ferhi fochs </i>[...]</span><span style="font-family: georgia; font-size: 14.6667px; text-align: left;">»</span><span style="font-family: georgia;">.</span></p></blockquote><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><b><span style="color: #38761d;">Entre Déu i la Ciència</span></b><br /></span><span style="font-family: georgia;">Angelerio era un <b>home del seu temps</b>. Així, no ens hauria d'estranyar que cregués que l'epidèmia era un càstig diví, com temien els algueresos. De fet, moltes mesures estan amarades d'una profunda religiositat (1, 33, 40). D'altres no tenen cap mena de base científica, com ara quan proposa fer tirs d'artilleria o fer sonar campanes per purificar l'aire (29). També en trobem que només es poden explicar com a supersticions, com ara posar <i>"cabrons, y cabres"</i> dins les cases, de nit, per a què atraguessin la malaltia cap a ells (49).</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Dit això, al marge de la fe i les supersticions, si mirem en conjunt les 57 mesures aplicades per Angelerio, el doctor mostra gran coneixement sobre la </span><b style="font-family: georgia;">complicada gestió d'una ciutat colpida per l'epidèmia</b><span style="font-family: georgia;">. Primer, la divideix per facilitar la feina dels "<i>morbers</i>" (2), separa els espais dels empestats i els sans (11), limita la mobilitat de la població (17, 35), prohibeix les trobades -misses a banda!- (9), disposa mesures de "distanciament social" (19, 31, 36, 38), ajudes per a <i>"que ningu reste sense remei"</i> (37, 46) i mètodes -més o menys contundents- de desinfecció (23, 26, 50, 53). També utilitza la "immunitat" al seu favor, triant per a tasques com les de <i>"sotterrador"</i>, persones que hagin superat altres pestes (12). </span><span style="font-family: georgia;">Tot plegat, el cas d'Angelerio suposa un testimoni únic -i d'allò més interessant- de les beceroles de la </span><b style="font-family: georgia;">medicina moderna</b><span style="font-family: georgia;">.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrooBhNljLBosH3TwCiYGjsy1D-RXkYC3XM-315Rp_LCli9HjJLluWP4wVK7pgEfK7O4ZI7gU3DuAlnLn6XC75rwGEmOci5GbCaCgpCkSYdmsdgF-qp6L5S57g2uxR6qrAi4hkXav3CgI/s1568/CIMG0854-C%2528ABS%2529.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Vespre a les muralles de l'Alguer" border="0" data-original-height="1125" data-original-width="1568" height="460" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrooBhNljLBosH3TwCiYGjsy1D-RXkYC3XM-315Rp_LCli9HjJLluWP4wVK7pgEfK7O4ZI7gU3DuAlnLn6XC75rwGEmOci5GbCaCgpCkSYdmsdgF-qp6L5S57g2uxR6qrAi4hkXav3CgI/w640-h460/CIMG0854-C%2528ABS%2529.jpg" width="640" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: #38761d;"><b>El balanç de l'epidèmia</b></span><br /></span><span style="font-family: georgia;">Després d'una llarga temporada de mort, tristesa i neguit, que deixa els carrers de l'Alguer buits i silenciosos, </span><b style="font-family: georgia;">a l'estiu de 1583 l'epidèmia ha escampat</b><span style="font-family: georgia;">. Sota la direcció d'Angelerio es fan els darrers treballs de "purificació" i la ciutat -encara tancada pel cordó sanitari que la separa de la resta de Sardenya- torna poc a poc a la normalitat. Donada la manca de registres dels morts causats per la pesta, que no es realitzen fins al s.XVII, es fa difícil saber realment quantes vides s'endugué l'epidèmia. A les corts d'aquell any, el conseller en cap de l'Alguer, Francesc de Sena, parla de "6000 morts", una xifra que sembla exagerada deliberadament per aconseguir que s'eximeixi a la ciutat -<b>econòmicament devastada</b>- de pagar el "donatiu" al virrei.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L'any 2008 els treballs arqueològics a </span><span style="font-family: georgia;">"Lo Quarter"</span><span style="font-family: georgia;"> de l'Alguer -localització del cementiri medieval de Sant Miquel- descobriren </span><b style="font-family: georgia;">diverses fosses</b><span style="font-family: georgia;"> on s'havien col·locat desenes d'individus en un breu de període de temps o de manera simultània. Segons els estudis, datarien de finals del s.XVI i -de fet- en algunes restes s'hi va documentar l'agent etiològic de la <i>Yersinia pestis</i>, cosa que confirmaria que eren <b>víctimes de la pesta de 1582</b>. </span><span style="font-family: georgia;">Sembla que les fosses s'organitzaren segons el parentiu, procurant posar junts els familiars. Per les anàlisis antropològiques, es tractaria de població no-sarda, probablement descendent dels pobladors catalans del s.XIV, i relativament benestant, com denotaria el poc desgast ossi, propi d'oficis feixucs. En conjunt, s'hi trobaren unes <b>20</b></span><b style="font-family: georgia;">0 persones</b><span style="font-family: georgia;">, que serien part d'un nombre total de víctimes segurament força major.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #38761d; font-family: georgia;">L'endemà del malson</span></b></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Passada l'epidèmia, tornen el bisbe i els nobles i notaris que s'havien refugiat lluny de l'Alguer. Aquell mateix estiu de 1583 <b>se celebren nombrosos matrimonis</b> d'entre els supervivents -per evitar que es perdi o fraccioni el patrimoni- i el 1584 es produeixen 173 naixements: el futur. </span><span style="font-family: georgia;">Tot i així, el cop demogràfic és tan greu que a partir de 1585 la ciutat s'ha d'obrir a la immigració dels "forasters" de la contrada. Fins llavors els sards mai hi havien estat benvinguts; de fet durant la llarga conquesta catalano-aragonesa de Sardenya tingueren prohibit entrar-hi per por a què s'amotinessin i fins al 1495 no se'ls permeté residir-hi. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Ara, en els anys posteriors a la devastadora pesta, l'<b>arribada de molts sards</b> per guanyar-se la vida -i també d'alguns lígurs- permet recuperar la població de la ciutat. Els descendents de catalans passen a ser minoria però conserven els llocs de poder a les institucions i el català -encara <b>llengua de prestigi</b> al conjunt de Sardenya- segueix sent emprat pel Consell, en la instrucció, la missa i la documentació. Així, amb el temps, els nouvinguts adopten el català -"transformant-se" en algueresos- mentre els cognoms i el català de l'Alguer viuen un <b>procés de "sardització"</b>. D'aquesta fusió es cou una nova identitat pròpiament "algueresa".</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Pel que fa al <b>doctor Angelerio</b>, l'any 1584 deixa l'Alguer i s'instal·la a Càller amb la intenció de viatjar a Madrid i exercir de metge a la cort de Felip II. Els consellers de l'Alguer -Salvador Guio, Francesch Ameller i Miquel Esbert- signen un certificat a favor seu on <b>se l'elogia per la seva decidida actuació</b> per combatre l'epidèmia: </span><span style="font-size: 11pt; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;">«</span></span><i style="font-family: georgia;">[...] fem auctentica, y indubitada fe com lo dit magnifich doctor Tiberio de Angelerio en tot lo temps es estat en esta ciutat ha servit molt be, ab gravedat, auctoritat y sufficientia, mostrantse en sa professio <b>doctor y mege habilissim</b> [...] per la qual providentia de haver súbito descubert y palesat dita peste y mal contagios [...] no solament no ses espargit en tot aquell, ans <b>preservat molt bona part de la gent de dita ciutat </b>y principals [...] a servit en tot aquest temps sospitos ab gran diligentia, perill y treball de continuo y contradictio de molts y may ha mancat [...] y principalment en reveure cossos morts y malalts y contagiats, megiant als tals malalts y amorbats y visitant aquells y entrant per llurs cases axi enpestats com suspitosos de pesta, ordenant axi a pobres com en lo hospital y curant gratis ja bona part de les persones de aquells, fent enserrar les persones suspitoses, ceparant aquells, instituhint y ordenant, tancant lazaret y forns per despitar les robes y totes les altres diligenties necessaries com mes llargament appar per les instructions que [...] ha donat en gran descarrech de nostre offici y govern [...]</i><span style="font-size: 11pt; text-align: left;"><span style="font-family: georgia;">».</span></span></div><div style="text-align: justify;"><i style="font-family: georgia;"><span style="color: #cccccc;">---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------</span></i></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><b>Fonts</b>:</span></div><div style="text-align: justify;"><i style="font-family: georgia;">- </i><span style="font-family: georgia;">Zaria Gorvett </span><span style="font-family: georgia;">(8/1/2021)</span><i style="font-family: georgia;"> "The 432-year-old manual on social distancing" </i><span style="font-family: georgia;">BBC</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">- Antonio Budruni (2010) <i>Breu història de l'Alguer</i>. Publicacions de l'Abadia de Montserrat</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><i>- </i>Pasqual Scanu (1976)</span><i style="font-family: georgia;"> "La pesta de 1582-1583 a l'Alguer. L'obra de Quinto Tiberio Angelerio"</i></div><div style="text-align: justify;"><i style="font-family: georgia;">- </i><span style="font-family: georgia;">Marco Milanese</span><i style="font-family: georgia;"> et al. (2012) "Lo Quarter: the Alghero plague cemetery (1582-1583 AD)"</i></div><div style="text-align: justify;"><i style="font-family: georgia;"><span style="color: #cccccc;">---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------</span></i></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">[<a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2013/11/croniques-de-sardenya.html" target="_blank"><b><span style="color: #2b00fe;">Cròniques de Sardenya</span></b></a>] <b><span style="color: #38761d;">També us pot interessar...</span></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">< <a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2018/06/conquesta-alguer-repoblament-catalans.html" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">La conquesta -definitiva- de l'Alguer i el seu repoblament amb catalans (1354)</span></a> </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">> <a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2016/08/retrobament-lalguer-1960.html" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">El Retrobament amb l'Alguer (1960): imatges inèdites i relats personals</span></a> </span></div>Adrià Mainar Scanuhttp://www.blogger.com/profile/16983195723145334294noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-118303699975457414.post-24025027667202410042020-11-27T16:00:00.005+01:002022-11-27T11:56:43.408+01:00Gal·la Placídia, de reina dels visigots a regent de l'Imperi d'Occident (+450)<div style="text-align: justify;"><span style="color: #38761d; font-family: georgia;"><b>La decadència del Baix Imperi</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Al s.IV Roma era una ombra de l'imperi que havia estat temps enrere. El <b>cristianisme </b>s'havia estès entre la població corcant els fonaments ideològics que havien sostingut l'estat, els <b>bàrbars </b>amenaçaven la frontera i l'autoritat imperial es veia sacsejada per intrigues, usurpacions i <b>guerres civils</b>. </span><span style="font-family: georgia;">A més, </span><span style="font-family: georgia;">el centre de gravetat de l'imperi s'havia traslladat a <b>Constantinoble</b>, ciutat fundada per l'emperador Constantí (330) que s'erigia com a "nova Roma" gràcies a les seves poderoses muralles i una ubicació estratègica entre Orient i Occident.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L'any 378, a Adrianòpolis, </span><span style="font-family: georgia;">els romans patiren una severa derrota quan intentaren aturar l'avenç dels <b>visigots </b>pels Balcans; en la batalla perderen bona part de l'exèrcit i l'emperador d'Orient, Valent, que desaparegué. </span><span style="font-family: georgia;">El succeí l'hispà <b>Teodosi</b>, que juntament amb els emperadors d'Occident, Gracià i Valentinià II, promulgà l'edicte de Tessalònica (380), que oficialitzà el cristianisme com a religió de l'Imperi, i acordà amb els gots establir-los com a </span><span style="font-family: georgia;"><i><b>"foederati"</b></i> entre Dàcia i Il·líria a canvi que servissin a l'exèrcit romà (382).</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L'any 383 Gracià fou assassinat pel general Magne Màxim, que des de Britània pretenia convertir-se en emperador d'Occident destronant a Valentinià II amb l'aliança de Teodosi. L'emperador d'Orient fingí aliar-se amb l'usurpador, si bé, secretament, es preparà per enfrontar-s'hi. En el moment en què Magne Màxim inicià la invasió d'Itàlia (387), Justina, la mare de l'emperador Valentinià II, i <b>Gal·la</b>, la seva germana, es refugiaren a Tessalònica on imploraren a Teodosi que acudís a ajudar-lo. L'emperador d'Orient, encisat -segons expliquen les cròniques- per la bellesa de Gal·la, assentí i obtingué a canvi l'enllaç amb la noia.</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #38761d; font-family: georgia;"><b>Infantesa i joventut de Gal·la Placídia</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Teodosi marxà cap a Itàlia, s'enfrontà a Magne Màxim i el derrotà (388), convertint-se en protector del jove Valentinià II. Poc més tard, del matrimoni en segones núpcies entre Teodosi i Gal·la, nasqué <b>Gal·la Placídia</b> a Constantinoble (c.390). </span><span style="font-family: georgia;">L'any 392 l'emperador d'Occident Valentinià II morí en estranyes circumstàncies, moment en què <b>Teodosi reunificà l'imperi </b>erigint-se emperador únic. Per consolidar-se en el poder a la banda occidental, Teodosi hagué de combatre a l'usurpador Eugeni, a qui derrotà fent ús dels gots (394). Aquell mateix any l'emperadriu Gal·la morí de part i -ja a l'hivern- l'emperador Teodosi caigué malalt.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">A la mort de Teodosi (395), <b>l'Imperi es dividí</b> altre cop, ara entre </span><span style="font-family: georgia;">els dos fills del seu primer matrimoni, germanastres de la petita Gal·la Placídia. <b>Arcadi</b>, el primogènit, obtingué l'Imperi d'Orient, amb seu a Constantinoble; a <b>Honori</b>, de 9 anys, tocà l'Imperi d'Occident, amb capital a Milà. Gal·la Placídia quedà a cura de la seva tieta Serena, germana de Teodosi, que l'emperador havia fet casar amb Estilicó, general de confiança malgrat ser de pare bàrbar. Durant aquests anys Serena mirà de casar el fill Euqueri amb Gal·la -sense èxit- per </span><span style="font-family: georgia;">estrènyer</span><span style="font-family: georgia;"> el parentiu amb la família imperial mentre <b>Estilicó </b>actuava de regent d'Honori.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZH5EEvrb1wrth0asd_0smh5rMDPbEanWzRjGcS1fPdD8Umu4-sE9MVoHID4xlx1XXrr8_HRnYHsZRLYdsFOf9u1KSZUdWa1HdEp6LSnPyevOeRSAUcmKsHeqCR8hZJ62fkBIm9rwPYwg/s1576/%2527Els+favorits+de+l%2527emperador+Honori%2527+%2528John+William+Waterhouse%252C+1883%2529.jpg"><img alt="Els favorits de l'emperador Honori per John William Waterhouse, 1883" border="0" data-original-height="900" data-original-width="1576" height="366" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZH5EEvrb1wrth0asd_0smh5rMDPbEanWzRjGcS1fPdD8Umu4-sE9MVoHID4xlx1XXrr8_HRnYHsZRLYdsFOf9u1KSZUdWa1HdEp6LSnPyevOeRSAUcmKsHeqCR8hZJ62fkBIm9rwPYwg/w640-h366/%2527Els+favorits+de+l%2527emperador+Honori%2527+%2528John+William+Waterhouse%252C+1883%2529.jpg" width="640" /></a></div><span style="font-family: georgia;"><div style="text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><i style="color: #666666;">Els favorits de l'emperador Honori</i><span style="color: #666666;"> per John William Waterhouse, 1883</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div>L'hivern del 406 <b>vàndals, sueus i alans</b> travessaren el Rin gelat i aconseguiren entrar en territori romà. A Britània, l'usurpador Constantí III es proclamà emperador i prengué la Gàl·lia (407). Poc més tard, a <b>Ravenna</b>, la nova capital de l'Imperi d'Occident, Estilicó fou assassinat per ordre del jove Honori, que volia treure-se'l de sobre (408). En aquest context, <b>Alaric</b>, rei dels v</span><span style="font-family: georgia;">isigots, marxà contra Roma i la posà en setge. A la ciutat, Serena fou detinguda acusada de complicitats amb Alaric i se la sotmeté a un procés en què el testimoni en contra de la seva neboda, Gal·la Placídia, fou clau per a que acabés condemnada i executada.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Fora muralles, Alaric mantingué el </span><b style="font-family: georgia;">setge sobre Roma</b><span style="font-family: georgia;">, si bé el seu objectiu no era prendre la ciutat sinó pressionar a Honori per a què li concedís un lloc on assentar-se amb el seu poble i el càrrec de general de l'Imperi. Davant la innacció de l'emperador d'Occident, el Senat romà acordà amb Alaric deposar-lo i pujar al tron imperial a Prisc Àtal (409). Després d'això, veient que Honori seguia tancat a Ravenna, Alaric retirà el suport a Prisc Àtal per congraciar-se altre cop amb Honori i negociar la federació. Però, mentre hi mantenia converses a Ravenna, fou atacat per un exèrcit imperial comandat pel visigot Sarus i, sentint-se traït, es replegà al sud amb els seus homes, marxà de nou sobre Roma i hi penetrà, saquejant-la l'agost de 410.</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIzZ_wcWNZ9lOCNvHQTCzpCEyPttcmYGsXpn247Cna1ORDblS7YqFVWk2BhDSAVQm0WqyLzZL0XGjyBxhg5zJjk_wnUaomPkUHNlvGErvlH_yXBCvtFPVxmyH4LwAkM6ShvRODUrPMAKA/s900/Saqueig+de+Roma+per+Alaric+%2528autor+desconegut%2529.jpg"><img alt="Gravat que representa el saqueig de Roma per Alaric / autor desconegut" border="0" data-original-height="581" data-original-width="900" height="414" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIzZ_wcWNZ9lOCNvHQTCzpCEyPttcmYGsXpn247Cna1ORDblS7YqFVWk2BhDSAVQm0WqyLzZL0XGjyBxhg5zJjk_wnUaomPkUHNlvGErvlH_yXBCvtFPVxmyH4LwAkM6ShvRODUrPMAKA/w640-h414/Saqueig+de+Roma+per+Alaric+%2528autor+desconegut%2529.jpg" width="640" /></a></div><span style="font-family: georgia;"><div style="text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: #666666;">Gravat que representa el saqueig de Roma per Alaric / autor desconegut</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div>El <b>saqueig visigot </b>de Roma commocionà l'Imperi ja que feia 800 anys que la ciutat no havia estat saquejada -el darrer cop fou a mans del gal Brennos el 390 aC- i se la considerava inviolable. A més d'un quantiós botí, Alaric i els seus visigots s'endugueren <b>Gal·la Placídia</b>, donzella de la família imperial. Es dirigiren cap al sud d'Itàlia amb la idea de passar a Sicília i el nord d'Àfrica però els plans s'estroncaren amb la sobtada mort d'Alaric. El cabdill visigot fou succeït pel seu cunyat <b>Ataülf</b>, que reorientà la marxa cap al nord i arribà a Provença. </span><span style="font-family: georgia;">Després de derrotar l'usurpador Joví, Ataülf assaltà Marsella però fou ferit, es retirà i ocupà Narbona, on s'hauria casat amb Gal·la Placídia (414), a qui regalà part del tresor romà. Amb l'enllaç, Gal·la Placídia esdevingué <b>reina dels visigots</b>, que pretenien legitimar llur posició davant l'emperador.</span></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #38761d; font-family: georgia;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #38761d; font-family: georgia;">Gal·la Placídia, reina dels visigots (415)</b></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Però Honori no reconegué el matrimoni i envià el general romà Flavi Constanç a encalçar els visigots. Ataülf i Gal·la Placídia es dirigiren cap a Hispània i <b>ocuparen Barcino</b> (415), on nasqué llur fill, a qui posaren de nom <b>Teodosi </b>en honor del seu avi, l'emperador, per enllaçar amb la línia de successió imperial. Tot i així, el nen morí poc després i fou enterrat a Barcino. A l'estiu, <b>Sigeric</b>, cap de la guàrdia visigoda i contrari a la política filoromana dels reis, assassinà Ataülf i humilià a Gal·la Placídia. Set dies més tard, Sigeric també fou assassinat -ara pels partidaris d'Ataülf- i pujà al tron <b>Vàlia</b>, escollit com a successor per la noblesa visigoda.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Vàlia negocià amb Flavi Constanç i <b>acordà retornar Gal·la</b> i ajudar als romans a combatre contra els sueus i els alans que havien envaït Hispània a canvi d'importants quantitats de blat que garantissin la subsistència dels visigots (416). Així, 6 anys després del rapte, Gal·la Placídia tornà a Ravenna, on l'emperador Honori, el seu germanastre, la obligà a casar-se -a contracor- amb <b>Flavi Constanç</b>. L'any 418 els visigots, probablement per intercessió de Gal·la, obtingueren l'anhelada condició de <i>"foederati"</i> de l'Imperi en agraïment pels serveis militars i se'ls atorgaren terres a <b>Aquitània</b>, on podrien mantenir llurs lleis i cabdills.</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #38761d; font-family: georgia;"><b>Gal·la Placídia, <i>augusta</i> imperial (421)</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L'any 421 el general Flavi Constanç fou ascendit per Honori a co-emperador, fet pel qual Gal·la Placídia obtingué el títol d'</span><i style="font-family: georgia;">augusta</i><span style="font-family: georgia;">, prenent major rellevància que la que ja tindria a la cort imperial. Tot i això, Constanç morí aquell any havent tingut dos fills amb Gal·la: <b>Honòria </b>i <b>Valentinià</b>. Durant els anys posteriors, diversos desencontres entre l'emperador Honori i l'</span><i style="font-family: georgia;">augusta</i><span style="font-family: georgia;">, que com a "reina" disposava d'una guàrdia visigoda, acabaren amb l'expulsió de Gal·la de la cort imperial i d'Itàlia (423), moment en què es refugià a <b>Constantinoble</b>, seu de l'Imperi d'Orient, on governava el seu nebot <b>Teodosi II</b>, fill d'Arcadi.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRAIHNJ2GaM83d219mRWk1An4JYpXVy1uCGLCN-nlU-4aQpw9U-vT_iHL3K_mbVhK2lcPlj0eNXboDREUK9gCFl3MG6Z0VEc9Y-52uPwnsYILr9MVSSrj1djLA-Zm-MeD1P5vA0Hr_CC0/s1455/Medaglione+in+vetro+dorato+del+III+secolo%252C+di+origine+alessandrina%252C+ma+tradizionalmente+creduto+raffigurante+Valentiniano+III%252C+la+madre+Galla+Placidia+e+la+sorella+Giusta+Grata+Onoria.+Inserit+a+la+Creu+de+Desideri+-+c%25C3%25B2pia+%25282%2529.jpg"><img alt="Medalló d'origen alexandrí del s.III encastat a la Creu de Desideri (s.IX). Museo di Santa Giulia, Brescia Tradicionalment s'havia considerat que representaven Gal·la Placídia (dreta), Honòria i Valentinià, teoria avui desestimada" border="0" data-original-height="1152" data-original-width="1455" height="506" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRAIHNJ2GaM83d219mRWk1An4JYpXVy1uCGLCN-nlU-4aQpw9U-vT_iHL3K_mbVhK2lcPlj0eNXboDREUK9gCFl3MG6Z0VEc9Y-52uPwnsYILr9MVSSrj1djLA-Zm-MeD1P5vA0Hr_CC0/w640-h506/Medaglione+in+vetro+dorato+del+III+secolo%252C+di+origine+alessandrina%252C+ma+tradizionalmente+creduto+raffigurante+Valentiniano+III%252C+la+madre+Galla+Placidia+e+la+sorella+Giusta+Grata+Onoria.+Inserit+a+la+Creu+de+Desideri+-+c%25C3%25B2pia+%25282%2529.jpg" width="640" /></a></div><span style="font-family: georgia;"><div style="text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><div style="font-family: "Times New Roman";"><span style="color: #666666; font-family: georgia;">Medalló d'origen alexandrí del s.III encastat a la Creu de Desideri (s.XI). Museo di Santa Giulia, Brescia</span></div><div style="font-family: "Times New Roman";"><span style="color: #666666; font-family: georgia;">Tradicionalment s'ha considerat que representaria Gal·la Placídia (dreta), Honòria i Valentinià</span></div></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div>L'estiu del 423 Honori morí a Ravenna sense descendents i pujà al tron <b>Joan el Secretari</b>, un alt funcionari imperial que obtingué el suport del Senat romà però no fou reconegut per l'emperador d'Orient. Gal·la Placídia, amb diversos generals de confiança, els visigots i Teodosi II, ordiren l'ascens del seu fill Valentinià, encara nen, com a emperador d'Occident. L'any 424, l'exèrcit romà d'Orient inicià una <b>expedició contra Ravenna</b>, que caigué fàcilment en el seu poder; a Joan el Secretari, capturat, se li tallà una mà, se'l sotmeté a escarni públic sobre un ruc al circ de Ravenna i se'l decapità (425). <b>Valentinià III</b> puja al tron amb 6 anys.</span></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #38761d; font-family: georgia;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #38761d; font-family: georgia;">La regència de Gal·la Placídia (425-437)</b></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Durant la minoria d'edat de Valentinià, Gal·la Placídia -bregada en la política- <b>exercí com a</b> <b>regent </b>del jove emperador. Foren anys difícils per l'avenç dels vàndals sobre el nord d'Àfrica (430) o la guerra civil que esclatà entre els generals Bonifaci i Aeci (432). L'any 437 acabà la regència, si bé Gal·la Placídia mantingué encara una forta influència sobre l'emperador, intentant contrarestar el poder creixent d'Aeci. Gal·la s'implicà també en <b>qüestions religioses</b> i defensà l'ortodòxia contra el monofisisme que abraçà Teodosi II (448). L'any 449 intercedí per la seva filla Honòria contra Valentinià III i la salvà de ser executada en saber-se que havia demanat l'ajuda d'<b>Atila</b>, rei dels huns, per evitar el seu matrimoni forçat amb un senador.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">L'any 450 Gal·la Placídia manà desenterrar de Bàrcino el petit Teodosi, el fill que havia tingut tres dècades enrere amb Ataülf, i li donà sepultura al mausoleu honorià, a tocar de l'antiga basílica de <b>Sant Pere del Vaticà</b>. El 27 de novembre d'aquell any, Gal·la Placídia morí a <b>Roma </b>i fou enterrada amb el seu primogènit.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #cccccc; font-family: georgia;">---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">[<b><a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2013/11/arxiu-articles-esguard-historic.html" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Continguts</span></a></b>] <b><span style="color: #38761d;">També us pot interessar...</span></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">> <a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2018/02/santa-eulalia-patrona-oblidada-barcelona.html" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Santa Eulàlia, la patrona "oblidada" de Barcelona</span></a> </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">> <a href="https://esguardhistoric.blogspot.com/2016/04/sant-jordi-llegenda-cristiana-festa-llibre-rosa.html" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Sant Jordi, de llegenda cristiana a festa del Llibre i la Rosa</span></a> </span></div>Adrià Mainar Scanuhttp://www.blogger.com/profile/16983195723145334294noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-118303699975457414.post-2518135264597825062020-08-31T02:48:00.001+02:002020-09-16T12:03:11.152+02:00Catalunya, Noruega i el naufragi de l'art medieval europeu<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #38761d; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Breu ressenya sobre l'exposició <i><b>Nord&Sud. Art medieval de Noruega i Catalunya 1100-1350.</b></i></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #38761d;">Museu Episcopal de Vic (15 febrer - 15 setembre 2020). Més informació > </span><a href="http://museuepiscopalvic.com/"><span style="color: blue;">museuepiscopalvic.com</span></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Poc abans que el maleït virus ens colpegés, aturant-ho gairebé tot, el <b>Museu Episcopal de Vic (MEV)</b> va inaugurar una ambiciosa exposició que posa de relleu les sorprenents semblances entre l'art medieval de la nostra terra i el de la freda Escandinàvia: </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Nord&Sud. Art medieval de Noruega i Catalunya. 1100-1350</b>. </i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Acostumats a veure el romànic com a un dels exponents més brillants del nostre patrimoni, amb elements icònics com el Pantocràtor de Taüll o la Majestat Batlló, sobta </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">no poder-lo distingir a primer cop d'ull del d'un territori llunyà com Noruega, terra de fiords, boscos i neu.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Explicar el rerefons d'aquesta similitud és la raó d'una exposició que neix de la col·laboració entre els museus d'Utrecht (Holanda), Bergen (Noruega) i Vic.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0GuGvM65ZyaFmx2Ix1YEvHh-E7B3FUi63W_Y_fissRRmPoI9PSWGtHzHGpv10Cjdlz1PJMsZJRPj7GcRc3kVRI1tm7yUDaMffod7JebnEVuBgwThtSHqvK-bEgDxumTIub8lZoS5M_fw/s1600/2020.08.29+Visita+MEV+Nord%2526Sud-St.+Pere+de+Casserres+%252825%2529-C%2528A%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Frontal d'altar de Sant Olaf. Museu Episcopal de Vic" border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0GuGvM65ZyaFmx2Ix1YEvHh-E7B3FUi63W_Y_fissRRmPoI9PSWGtHzHGpv10Cjdlz1PJMsZJRPj7GcRc3kVRI1tm7yUDaMffod7JebnEVuBgwThtSHqvK-bEgDxumTIub8lZoS5M_fw/s640/2020.08.29+Visita+MEV+Nord%2526Sud-St.+Pere+de+Casserres+%252825%2529-C%2528A%2529.jpg" title="" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #666666; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small;">El frontal d'altar que explica la vida del rei Sant Olaf, tresor nacional de Noruega</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Per començar, cal assenyalar que el </span><b style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">lligam entre l'art medieval català i el noruec</b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> és del tot accidental i que no hi hagué una connexió estreta entre ambdós territoris a l'Edat Mitjana. Més aviat, en paraules dels comissaris de l'exposició, allò que ens ha quedat a Catalunya i Noruega són </span><b style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">"les restes d'un naufragi"</b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">. O sigui, els vestigis d'un art medieval d'abast europeu -unificat a través de la litúrgia catòlica- que s'ha perdut en bona part d'Europa. El cas més il·lustratiu són els frontals d'altar pintats dels ss.XII i XIII: del centenar que ens han arribat, més de 50 són catalans i una trentena noruecs. Diversos factors expliquen perquè tot aquest patrimoni s'ha conservat millor a Catalunya i Noruega que no pas a la resta del Vell Continent.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Primer, el medi geogràfic, és a dir, la ubicació de les esglésies en llocs relativament aïllats o poc concorreguts, com <b>els fiords i les valls pirinenques</b>, que les mantingueren a recer de conflictes, saquejos i robatoris. Segon, </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">les terribles guerres de religió que afectaren el cor d'Europa en època moderna (ss.XVI-XVII) i els <b>esclats iconoclastes</b> d'alguns grups "protestants" com calvinistes, hugonots i anglicans, que consideraven idolatria les imatges religioses i les destruïen; a diferència d'aquests, els luterans, el grup reformista que s'estengué per Noruega, fou més tolerant amb la imatgeria medieval. Posteriorment, a França, la Revolució Francesa (1789) també acabaria amb molts peces d'aquest art que hi havia florit a l'Edat Mitjana. </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Amb l'onada de <b>fundació de museus</b> de finals del s.XIX -entre els quals el Museu Episcopal de Vic (1889)- es desenvolupa una consciència sobre la importància de les obres d'art i la seva salvaguarda. Així, aquelles peces d'art medieval que s'havien conservat fins llavors a Catalunya i Noruega -per atzar- </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">troben ara un lloc segur on ser exposades, formant-se les <b>col·leccions que podem visitar</b> avui.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2ZpLBAycORyY_asZbHjOJ7e2QnxFqN-UZ1chxoxyd_z2Y8hDlJT6Nub3ty_yINpAVjxjwEgUXWE2WQmbh9qDgvtTFGECpqaTQ7IkyA-TC2bzSGQmEJ99pj16VtZ7t8INuRfzI3kbdLGQ/s1600/2020.08.29+Visita+MEV+Nord%2526Sud-St.+Pere+de+Casserres+%252861%2529-C%2528A%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Marededéu amb Nen de Muli (Islàndia). Museu Episcopal de Vic" border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2ZpLBAycORyY_asZbHjOJ7e2QnxFqN-UZ1chxoxyd_z2Y8hDlJT6Nub3ty_yINpAVjxjwEgUXWE2WQmbh9qDgvtTFGECpqaTQ7IkyA-TC2bzSGQmEJ99pj16VtZ7t8INuRfzI3kbdLGQ/s640/2020.08.29+Visita+MEV+Nord%2526Sud-St.+Pere+de+Casserres+%252861%2529-C%2528A%2529.jpg" title="" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #666666; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small;">Marededéu amb Nen dins d'un tabernacle-retaule amb restes de policromia, procedent de Múli (Islàndia)</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L'exposició, de format relativament petit, consta de nombroses </span><b style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">peces de gran valor i interès</b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> a més d'audiovisuals, il·lustracions i una audioguia que ajuda a entendre-les. Hi trobem frontals d'altar amb detallades escenes de la vida dels sants, figures de la marededéu de diversos estils i procedències, tabernacles-retaule bellament decorats així com tota mena de crucifixos, reliquiaris i, fins i tot, una curiosa església en miniatura. Tot plegat ens parla dels viatges i intercanvis en la Cristiandat medieval, del poder creixent de l'Església i de la difusió d'una </span><b style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">estètica piadosa</b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">, compartida arreu d'Europa, que hauria acabat sent assumida també pels temibles "víkings", </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">com explica el magnífic frontal d'altar de Sant Olaf de Noruega.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En conclusió, <i>Nord&Sud. Art medieval de Noruega i Catalunya 1100-1350</i> es una exposició d'allò més <b>recomanable</b>, tant pels continguts que s'hi mostren com pel fet de posar de relleu -a través d'un diàleg entre les peces noruegues i les catalanes- la <b>"unitat en la diversitat"</b> que presenta l'art medieval europeu. Una ocasió irrepetible de veure aplegades algunes de les pintures i escultures medievals més singulars d'Europa.</span><br />
<span style="color: #cccccc; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------</span></div>
Adrià Mainar Scanuhttp://www.blogger.com/profile/16983195723145334294noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-118303699975457414.post-6885688779201520902020-04-05T01:33:00.004+02:002021-11-01T22:00:22.077+01:006 podcasts culturals que cal conèixer<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">Escoltar podcasts és una bona manera d'<b>aprendre -o distreure's-</b> mentre fem tasques que no requereixen una gran atenció, com passar l'escombra, fregar els plats o plegar roba. En el meu cas, després de moltes hores escoltant-ne, m'he tornat un fidel seguidor d'alguns que trobo especialment recomanables i que són un bon recurs per mirar d'aprofitar el temps de la millor manera. Us en parlo tot seguit; si cliqueu </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">sobre el nom dels diversos podcasts indicats (en blau) trobareu la <b>llista de programes</b> emesos fins ara:</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><br /></span>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">1) <b><i><a href="https://www.ccma.cat/catradio/en-guardia/" target="_blank"><span style="color: blue;">En guàrdia!</span></a></i> </b>- Dirigit pel periodista Enric Calpena i assessorat pels historiadors Oriol Junqueras, durant els primers anys, i Josep M. Solé i Sabaté, actualment, aquest programa -que deu ser un dels més veterans de Catalunya Ràdio- s'emet setmanalment des de 2001. Cada capítol tracta un tema de la història de Catalunya o universal que es va desplegant a partir de l'entrevista a un convidat especialista. Amenitzat amb recursos com diàlegs reconstruïts i textos dramatitzats, permet fer-se una idea general de cadascun dels temes que es tracten. A hores d'ara, el programa va per la 18a temporada (2019-2020 i té més de 760 capítols.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;">2) <i><b><a href="https://www.portesdetroia.cat/troiateca/" target="_blank"><span style="color: blue;">A les portes de Troia</span></a></b></i> - Més jove que l'<i>En guàrdia! </i>-del que n'és el complement ideal- es va començar a emetre el 2013 amb una freqüència setmanal en diverses ràdios locals. Presentat pels historiadors Sergio Rodríguez i Alberto Reche, que tracten el tema en qüestió amb un convidat, actualment consta de més de 260 capítols. Amb un to desenfadat, els programes tracten dels principals episodis de la història universal i catalana, acostant-se -sovint- fins a temps recents. També hi té força pes la història militar o l'anàlisi de com el passat es reflecteix en l'imaginari col·lectiu a través de novel·les, videojocs o sèries com <i>Joc de Trons</i>.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">3) <a href="http://www.mac.cat/MAC-EN-LINIA/ARQUEOPODCAST" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;"><b><i>Arqueopodcast</i></b></span></a> - El nou programa d'arqueologia del Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) estrenat el 2021. Amb un to didàctic i rigorós, recorre els principals jaciments arqueològics del país de la mà d'experts, ens descobreix les darreres troballes que s'hi han fet i visita museus i exposicions que tracten el nostre passat més remot. Un enfocament diferent de la Història -de caràcter més antropològic- que també convé seguir.</span></div><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">4) <a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/els-viatgers-de-la-gran-anaconda/ultims-programes/" target="_blank"><b><span style="color: blue;"><i>Els viatgers de la Gran Anaconda</i></span></b></a> - Un programa de viatges presentat per Toni Arbonès que s'emet a Catalunya Ràdio des de 2012. Amb els convidats que hi van passant -viatgers de tota mena- es parla de llurs peripècies, dels diversos llocs, paisatges i gents que han conegut i del fet de viatjar com a experiència. Les seccions del programa aprofundeixen en aspectes com les llengües, cultures i tradicions que trobem arreu del planeta. </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">Sorprèn com un podcast -on tot el que s'hi explica ho hem de visualitzar amb la nostra imaginació- pot arribar a ser tan evocador, una finestra al món per superar les parets del confinament.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">5) <a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/ciutat-maragda/ultims-programes/" target="_blank"><b><span style="color: blue;"><i>Ciutat Maragda</i></span></b></a> - El programa de literatura de Catalunya Ràdio des de 2017. Dirigit per David Guzman, s'hi tracten de manera aprofundida diversos temes literaris així com clàssics, novetats o traduccions recents. Generalment comença amb l'entrevista a l'autor d'una obra i seguidament s'obre una taula rodona amb els lletraferits habituals que parlen dels llibres, fragments i idees més inspiradors.</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">6) <a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/sons-edat-mitjana/ultims-programes/?pagina=1" target="_blank"><b><span style="color: blue;"><i>Sons de l'Edat Mitjana</i></span></b></a> - Un programa de Catalunya Música centrat especialment en la música, el pensament, la espiritualitat i la dona medieval. Realitzat per la musicòloga María Montes, es va emetre del 2016 al 2019. Amb un to relaxat, els seus interludis de música antiga embolcallen suaument la temàtica que tracta. En conjunt, un programa que aporta una mica de llum a l'època medieval, tan popular com blasmada.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuHW-CmsPV25nkP54LRRL_M-4I4Inu9-FhJRF1CZzdu2k0LRNk5Jarsaw-58Qs8gtuuDIKUyu_9z8UwYc1KiP2IyTOG4COKbWsQulnf5GrIWhgBb3yW3yMmoVAHRzMuy-Cr4jzv7eeS2k/s1600/Estudi+17+Catalunya+R%25C3%25A0dio+%2528%2540twitter+El+mat%25C3%25AD+a+Catalunya+R%25C3%25A0dio%2529+2.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="524" data-original-width="798" height="420" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuHW-CmsPV25nkP54LRRL_M-4I4Inu9-FhJRF1CZzdu2k0LRNk5Jarsaw-58Qs8gtuuDIKUyu_9z8UwYc1KiP2IyTOG4COKbWsQulnf5GrIWhgBb3yW3yMmoVAHRzMuy-Cr4jzv7eeS2k/s640/Estudi+17+Catalunya+R%25C3%25A0dio+%2528%2540twitter+El+mat%25C3%25AD+a+Catalunya+R%25C3%25A0dio%2529+2.png" width="640" /></a></div>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><br /></span>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #cccccc;">---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------</span><br />
<span style="font-family: georgia;">[<b><a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2013/11/continguts.html" target="_blank"><span style="color: blue;">Recursos</span></a></b>] </span></div>
Adrià Mainar Scanuhttp://www.blogger.com/profile/16983195723145334294noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-118303699975457414.post-70209358143522243532020-03-16T19:19:00.004+01:002024-03-16T10:52:11.589+01:00Montsegur, 1244: el penúltim reducte de la resistència càtara<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">L'any 1242, el senyor de Montsegur, <b>Pèire Roger de Mirapeis</b>, junt amb altres nobles occitans "<b>faïdits</b>", és a dir, desposseïts de llurs dominis pels francesos arran de la croada contra els càtars, havien ordit l'assassinat dels dos inquisidors de Tolosa. L'objectiu d'aquella acció era destruir les llistes que duien amb els noms dels càtars que calia perseguir i atiar una revolta general occitana. </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">Tal i com s'havia tramat, els inquisidors i el seu seguici foren massacrats per una trentena d'homes a Avinhonet, vora Tolosa, on feien nit. D</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">avant d'això, Occitània -exhausta després de 30 anys de guerra- no s'aixecà i, per contra, el senescal de Carcassona, el francès Hugues des Arcis, rebé l'ordre d'<b>assaltar Montsegur</b>, l'inexpugnable castell on es refugiaven centenars de càtars i molts cavallers que ho havien perdut tot per simpatitzar amb el catarisme.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;">Al <b>maig de 1243</b>, les tropes franceses -uns 10.000 soldats- començaren a assetjar el castell, encerclant-lo de manera que ningú pogués escapar-ne ni hi poguessin arribar provisions. Bloquejats per la dificultat d'assaltar una fortalesa posada al <b>cim d'una muntanya</b>, no fou fins a l'octubre que els francesos aconseguiren -de nit- fer-se amb una torre que hi havia en un punt elevat de la vessant que ascendia cap al castell. Un cop allà, instal·laren les màquines de guerra per apedregar Montsegur. Els assetjats -ara en una situació més difícil- resistiren l'embat francès amb l'esperança que, finalment, el comte de Tolosa aparegués en llur ajuda.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyyEsEyL-OXixyLGqsf5CijQPrC6VX8Fp0JBGpFUo7HQLgdaI60ZJxVwznC2UR6E1gDtMYoxy9cTpfPS-JyJIH_ac-DREZ-pNbjbPZG4D6oNQE3U7EAG0oXHszY2kSDjnULJJzGk2w3HA/s1600/Montsegur.+Wikipedia+%2528user.+Gerbil%2529+-+c%25C3%25B2pia.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: georgia;"><img alt="El castell de Montsegur des del peu de la muntanya" border="0" data-original-height="834" data-original-width="1275" height="418" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyyEsEyL-OXixyLGqsf5CijQPrC6VX8Fp0JBGpFUo7HQLgdaI60ZJxVwznC2UR6E1gDtMYoxy9cTpfPS-JyJIH_ac-DREZ-pNbjbPZG4D6oNQE3U7EAG0oXHszY2kSDjnULJJzGk2w3HA/s640/Montsegur.+Wikipedia+%2528user.+Gerbil%2529+-+c%25C3%25B2pia.jpg" title="" width="640" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: small;">El castell de Montsegur des del peu de la muntanya / wikimedia: Gerbil</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><span face="arial, helvetica, sans-serif">Deu mesos més tard, l'1 de març de 1244 els cavallers i càtars de Montsegur, aïllats i defallits, </span><b>pactaren la rendició</b><span face="arial, helvetica, sans-serif">: el castell passaria a mans del rei de França i als defensors se'ls respectaria la vida però haurien de comparèixer davant del tribunal de la Inquisició; ara bé, aquells que no </span><b>abjuressin de llur fe càtara</b><span face="arial, helvetica, sans-serif"> serien cremats a la foguera. El pacte contemplava, a més, 15 dies de treva per a què els càtars poguessin preparar-se per a llur funesta fi mitjançant el </span><i>"<b>consolhament</b>"</i><span face="arial, helvetica, sans-serif">, sagrament que els garantia el retorn al Paradís.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;">Aquell <b>16 de març de 1244</b>, els assetjats començaren baixar des de Montsegur silenciosament i, un cop al peu de la muntanya, hagueren de decidir si abjuraven o no de llur fe. Els qui no ho feren foren tancats dins d'un recinte de pedres i troncs on serien cremats. En total, més de 200 persones entre homes, dones i nens <b>moriren a la foguera</b> al lloc que es coneix com a "prat dels cremats", avui senyalitzat amb una estela.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;">Els càtars que quedaven a Occitània miraren llavors de refugiar-se al <b>castell de Queribus</b> -que caigué després d'un breu setge l'any 1255- o fugiren a l'altra banda del Pirineu, arribant a terres del comtat d'Urgell. Montsegur, ara en mans dels francesos, es veié reforçat amb uns murs imponents per mantenir el domini sobre Occitània i vigilar la frontera; així doncs, el castell que podem visitar actualment no es correspon amb la fortificació on s'haurien refugiat els càtars sinó a la posterior <b>reconstrucció pels croats</b> francesos.</span></div>
<div>
<span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #cccccc;">---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------</span><br /></span></div>
Adrià Mainar Scanuhttp://www.blogger.com/profile/16983195723145334294noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-118303699975457414.post-12619158237688155362020-02-11T01:32:00.005+01:002020-12-15T01:49:27.178+01:00"Art primer": una immersió en els orígens prehistòrics de l'art<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: arial;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><span style="color: #38761d;">Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona (6 febrer 2020 - gener 2021) - Més informació a l'</span><a href="http://www.macbarcelona.cat/ca/Exposicions/Exposicions-actuals/Art-Primer.-Artistes-de-la-prehistoria" target="_blank"><span style="color: blue;">enllaç web</span></a></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><br /></span>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">La seu barcelonina del </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">Museu d'Arqueologia de Catalunya</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"> (MAC)</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"> acaba d'inaugurar <i>Art Primer. Artistes de la Prehistòria</i>, una de les seves </span><b>exposicions temporals més ambicioses</b><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">. Es tracta d'un recorregut als </span><b>orígens més remots de l'art</b><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">, els significats que podria tenir per a les societats prehistòriques, les tècniques, instruments i materials que s'emprarien en les diverses expressions artístiques i les figures, formes i símbols que representen. Un tema tan fascinant com obscur que ha donat peu a tota mena d'interpretacions.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGh4nX13KFf6LKi3cXoc3RqwTpS4beB9y3HZ_Z-H4hAtyLrn-tOu5Du1tPevDWqnbNVnSu65erPoy97cRRtNCHSQfkywUi7reI2MPUHGus8tdrze9E7NPm97yev2JAKVwq5zY9TPdvhYU/s1600/Visita+MAC+02.2020+%252827%2529-C%2528A%2529.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Sala central exposició Art Primer Museu d'Arqueologia de Catalunya" border="0" data-original-height="1130" data-original-width="1600" height="452" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGh4nX13KFf6LKi3cXoc3RqwTpS4beB9y3HZ_Z-H4hAtyLrn-tOu5Du1tPevDWqnbNVnSu65erPoy97cRRtNCHSQfkywUi7reI2MPUHGus8tdrze9E7NPm97yev2JAKVwq5zY9TPdvhYU/s640/Visita+MAC+02.2020+%252827%2529-C%2528A%2529.jpg" title="" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #666666; font-family: arial; font-size: small;">L'exposició ocupa les sales centrals de la planta baixa del museu</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: arial;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">L'exposició s'articula entorn a les dues grans fases per les que passa l'art prehistòric. La primera seria l'<b>art</b></span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><b> paleolític</b>, quan -entorn al 35.000 aC- es comencen a realitzar </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">pintures parietals de </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">grans animals</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">, siluetes de mans i representacions esquemàtiques dels genitals masculins i femenins així com petites estatuetes i fragments d'os gravats amb motius faunístics. La segona fase és l'<b>art llevantí</b>, sorgit cap al 9.500 aC a la franja mediterrània de la península Ibèrica i caracteritzat </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">per la presència de la figura humana, les escenes de guerra, caça o dansa que s'hi representen o el traç estilitzat amb què estan fetes.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: arial;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: arial;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">El </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">desplegament museogràfic </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">és notable, amb plafons rocallosos que ens immergeixen en <b>l'ambient de les cavernes</b>, un relaxant </span><i>didgeridoo </i><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">que sona de fons i diversos audiovisuals que dibuixen episodis de la vida de les societats prehistòriques imaginant el paper que hi hauria pogut jugar l'art. Pel que fa als continguts, s'exposen <b>objectes força interessants</b> trobats en diversos jaciments catalans -com Serinyà, la Draga o l'Abric de l'Hort de la Boquera- i de l'Aragó, el País Valencià, el Cantàbric o la banda francesa dels Pirineus, entre d'altres. Es tracta sobretot d'útils d'os i pedra gravats amb petites figures i marques -en algun cas gairebé inapreciables a ull nu- que les il·lustracions que els acompanyen ens ajuden a resseguir.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfQNsW21K_9GY9fHwm5Et-2yNUJAgOeyKb7H-VqxUj60qAP_bpyXFK9hWrbh_UCf_KJkZkihc3ElrdLWHsruNGlyg4LT0QIEcZCQxJrC6uxFxtwviBRI_85AINHvH60ImKIu1RqT2R4y0/s1600/Visita+MAC+02.2020+%252820%2529-C%2528A%2529.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Il·lustracions i reproduccions art llevantí Museu d'Arqueologia de Catalunya Art Primer" border="0" data-original-height="1173" data-original-width="1600" height="468" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfQNsW21K_9GY9fHwm5Et-2yNUJAgOeyKb7H-VqxUj60qAP_bpyXFK9hWrbh_UCf_KJkZkihc3ElrdLWHsruNGlyg4LT0QIEcZCQxJrC6uxFxtwviBRI_85AINHvH60ImKIu1RqT2R4y0/s640/Visita+MAC+02.2020+%252820%2529-C%2528A%2529.jpg" title="" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #666666; font-family: arial; font-size: small;">Un grapat d'il·lustracions i reproduccions d'art llevantí que podem observar a l'exposició</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: arial;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">Trobem també un apartat dedicat als </span><b>pioners </b><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">en l'estudi i salvaguarda de les expressions artístiques llevantines, gràcies als quals podem saber com eren ja que en molts casos s'han perdut i només en conservem els calcs i apunts que prengueren a principis de s.XX. Des de 1998 els conjunts artístics llevantins -que sumen més de 750 llocs- són considerats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Ara cal afegir-hi la </span><span><a href="https://www.efmr.cat/blog/2020/02/07/descobreixen-a-lespluga-el-primer-santuari-paleolitic-de-fa-uns-15-000-anys-a-catalunya-amb-mes-de-100-gravats/?fbclid=IwAR3XPrUqBaunTwOI7Jfgq3GDK0TKTbEtRh8srHl402n06Xy9yrbU5Bu-y3c" target="_blank"><span style="color: blue;">Cova de la Font Major</span></a></span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"> de l'Espluga de Francolí, on l'octubre de 2019 s'hi van identificar un centenar de gravats, una troballa excepcional que s'ha presentat coincidint amb la inauguració de l'exposició.</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><br /></span>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">Acostumats a exposicions temporals més senzilles, l'aposta del Museu d'Arqueologia de Catalunya per "<i>Art primer. Artistes de la prehistòria</i>" -que fins i tot ha ocupat temporalment l'espai dedicat als ibers- sorprèn en positiu. </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">Tot i que m'hagués agradat un major aprofundiment en les motivacions rere l'expressió artística, l'exposició permet aproximar-se a l'<b>art prehistòric en el seu conjunt</b> de manera amena i entenedora.</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #cccccc;">-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">[<a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/search/label/%5BAgenda%5D" target="_blank"><span style="color: blue;">Agenda</span></a>] </span></span></div>
Adrià Mainar Scanuhttp://www.blogger.com/profile/16983195723145334294noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-118303699975457414.post-39691049113512264992019-08-31T01:27:00.001+02:002019-09-01T02:48:55.901+02:00"Pedra de tartera", el s.XX vist des dels Pirineus<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Pedra de tartera</i>, obra debut de <b>Maria Barbal</b> publicada el 1985, es considera un dels clàssics de la literatura catalana contemporània. Guardonada aquell any amb el premi Crexells, ha venut uns 200.000 exemplars, ha estat traduïda a 13 llengües i se n'ha fet una adaptació teatral. Havent-la llegit, em sembla una gran novel·la que recomanaria a qui vulgui conèixer com es va viure el <b>s.XX a la Catalunya pirinenca</b>.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L'obra, escrita en capítols breus, com si fossin les fotografies d'un àlbum esgrogueït al que anem passant les pàgines, relata la vida d'una dona pallaresa des que és una nena -entre finals del s.XIX i principis del s.XX- fins a la vellesa. </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Així, tot i que les referències cronològiques són escasses, </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">la seva existència coincideix amb els principals <b>fets i episodis històrics</b> del segle. </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La geografia de l'obra, tot i que se serveix d'un seguit de pobles ficticis -com l'Ermita, Pallarès, Montsent o Noguera- ens immergeix <b>en el cor del Pallars.</b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Els primers capítols dibuixen una societat que -com en altres llocs dels Pirineus- hauria canviat poc en els darrers segles. La novel·la, doncs, ens permet conèixer </span><b style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">un món avui desaparegut</b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">. Un món on el temps es compta per dies enlloc d'hores, on les feixugues tasques de pagès i les festes religioses marquen el calendari, on allò més important és casar bé els fills i on ni l'Església ni la Il·lustració han aconseguit eradicar un fons màgic -de bruixes, ungüents i oracions- que arrela als albors de la Humanitat. En aquest món, la </span><b style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">vida de la dona</b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> està cenyida per les convencions de l'època: el matrimoni -sovint pactat-, la maternitat -només qüestionada per la Natura- i les inacabables feines de la llar. Tot i així, la dona és autònoma, surt de casa per treballar al camp i, en molts casos, és la mare qui cova les grans decisions en el sí de la família.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRr0E9lpPsuB_Y9O2SGJ2zSSwk5_d8kR-ozfg4BElaRv9NuEu5C2JGcOps2Hwhf44oZJVcV8tgnvL2QGFcYQ_DX8t-bPyCcShwG4tu8fDMrJHKne7LBuncCZrVL8ndY3f0rlNWv8vfMPU/s1600/Pedra+de+tartera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img alt="Llibres amb Història Pedra de Tartera" border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1600" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRr0E9lpPsuB_Y9O2SGJ2zSSwk5_d8kR-ozfg4BElaRv9NuEu5C2JGcOps2Hwhf44oZJVcV8tgnvL2QGFcYQ_DX8t-bPyCcShwG4tu8fDMrJHKne7LBuncCZrVL8ndY3f0rlNWv8vfMPU/s640/Pedra+de+tartera.jpg" title="" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A la segona part del llibre, quan la protagonista assumeix el paper que se li pressuposa com a dona adulta, s'escolta el llunyà ressò del que passa muntanyes avall, un món apart que percep amb una barreja de <b>curiositat i escepticisme</b>: </span><i>«Jo estava feta per conèixer el que veia, a parlar del que sentia. Jo no sabia res que fos lluny de Pallarès o de Montsent o de l'Ermita. Havia sentit a parlar de Barcelona, del mar, fins i tot de Madrid, del rei. Tot plegat em semblava un conte de la vora del foc, com els que explicava pare».</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Així, trobem referències a l'Exposició Internacional del 1929, que hom somia visitar, l'adveniment de la República, que ve acompanyada de la politizació, les primeres discòrdies i els sermons desaprovatoris de mossèn Miquel,</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> i la </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Guerra Civil espanyola</b>, que arriba de puntetes però colpeja el poble amb tota la seva crueltat.</span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A partir d'aquest moment, a la tercera part del llibre, l'obra tracta l'amargura d'un <b>dolor que cal tenir tancat a casa</b> i els silencis que el cobreixen. Els darrers capítols reflecteixen de manera commovedora l'incomprès desarrelament de qui marxa del camp a la ciutat i la <b>boirosa nostàlgia</b> d'aquell món perdut. Llegida en clau històrica <i>Pedra de tartera</i> resulta interessant pel retrat sociològic que fa de l'ambient rural més aïllat, contraposant-lo a l'urbs, i la descripció d'uns sentiments que els llibres d'història no transmeten. Una humil trajectòria vital, com podria ser la de qualsevol de les nostres àvies, que empelta en el curs de la Història.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #cccccc;">-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------</span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">[<b><a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2013/11/continguts.html" target="_blank"><span style="color: blue;">Llibres amb Història</span></a></b>] <b><span style="color: #38761d;">També us pot interessar...</span></b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">> <a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2015/11/mi-libro-odiat-manual-del-soldat-franquista.html" target="_blank"><span style="color: blue;">"Mi libro": l'odiat manual del soldat franquista</span></a> </span></div>
Adrià Mainar Scanuhttp://www.blogger.com/profile/16983195723145334294noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-118303699975457414.post-68831131882006117442019-06-09T22:27:00.002+02:002023-06-09T10:38:30.996+02:00La rendició de Càller (1326) i el primer repoblament català a Sardenya<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><span style="color: #38761d;"><i>«</i><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><i>E d'aquí avant, amb l'ajuda de Déu, los catalans poden fer compte que seran senyors de la mar</i></span><i>»</i></span><br />
<span style="color: #38761d;"><i>- Crònica </i><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">de Ramon Muntaner (cap. 290)</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-family: georgia;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">A principis de 1325, un any després de la batalla de Lutocisterna, en la que els pisans foren vençuts i hagueren de tancar-se a Càller abandonant els dominis que tenien al sud i nord-est de Sardenya, <b>Pisa reprengué les hostilitats</b> contra la corona d'Aragó aprofitant la revolta dels Doria, els Malaspina i el comú de Sàsser.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">Com explica Ramon Muntaner, de qui en seguirem a partir d'aquí la <i>Crònica</i>, els pisans </span><i>«</i><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><i>faeren metre molta vianda al castell de Càller, e hi faeren grans obres, així d'enfortir los murs con d'altres defeniments, e hi faeren venir molts soldaders de cavall e de peu [...] e com tot açò hagueren fet, pensaren de trencar totes les covinences que havien ab lo senyor infant </i>[Alfons]<i>, e totes les paus.</i></span><i>»</i><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"> Des de llavors, </span><i>«</i><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><i>jamés no podien trobar català apartat, que tantost no el degollassen; així que en poc de temps [...] n'hagren morts e gitats en un pou ben setanta.» </i>Així doncs, els pisans havien traït l'acord de pau pactat amb el rei d'Aragó; t</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">ot plegat suposava un <i>casus belli</i> que justificava <b>prendre Càller definitivament</b>.</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSKlrcFipfwJPJospxy-1EqLtnMWg97pDHlOTf5UZE90ZmVLbCmVdI1GQxFcEhKNuOY0Iu5jKXLYMXc4QKmcoW-dw-eAchLIUnxxA_a0kLG0RsDUBmPEierWICN3M7Ri_7CiFvHNptBd8/s1600/C%25C3%25A0ller+a+%2527Civitatis+Orbis+Terrarum%2527+%25281572%2529+-+c%25C3%25B2pia.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: georgia;"><img alt="Barris històrics de Càller a la Civitates Orbis Terrarum" border="0" data-original-height="885" data-original-width="1280" height="442" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSKlrcFipfwJPJospxy-1EqLtnMWg97pDHlOTf5UZE90ZmVLbCmVdI1GQxFcEhKNuOY0Iu5jKXLYMXc4QKmcoW-dw-eAchLIUnxxA_a0kLG0RsDUBmPEierWICN3M7Ri_7CiFvHNptBd8/s640/C%25C3%25A0ller+a+%2527Civitatis+Orbis+Terrarum%2527+%25281572%2529+-+c%25C3%25B2pia.jpg" title="" width="640" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: small;">Càller en un gravat per a la <i>Civitates Orbis Terrarum</i> (1572). S'hi aprecia la compartimentació dels barris històrics, amb Castell al mig, sota la ciutadella, Estampatx (Stampace) a l'esquerra, Llàpola (avui Marina) tocant al port i Vilanova, a la dreta, extramurs, davant del turó on hi ha el santuari de Nostra Senyora de Bonaire / wikipedia</span></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">Les forces catalano-aragoneses, que <b>començaren a encerclar la ciutat</b> des del campament fortificat de Bonaire, desbarataren la flota que la venia a socórrer i rebutjaren una sortida dels pisans, que -derrotats- hagueren de tornar-se'n dins. En aquestes circumstàncies, Jaume el Just s'apressà a enviar reforços i, un cop arribats a Sardenya, els comandants catalano-aragonesos manaren atacar els barris d'Estampatx i Llàpola, on trobaren una aferrissada resistència per part dels calleresos. </span></span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-family: georgia;">Un cop expulsats els defensors, que es retiraren cap al castell, on quedaren assetjats, els carrers de la ciutat baixa ja es trobaven en mans dels soldats catalano-aragonesos, que </span><i style="font-family: georgia;">«van enderrocar tots los murs e les cases, e ho meteren tot a pla» </i><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-family: georgia;">enduent-se la pedra i la fusta a <b>Bonaire, l'enclau "paràsit"</b> fundat per nodrir-se de Càller fins absorbir-lo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-family: georgia;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">Mentre el cercle s'estrenyia sobre els defensors del castell, arribaven </span><i><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">«</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">moltes naus e llenys de Catalunya, qui tots anaven plens de bones gents d'armes</span></i><i>». </i><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">Així, finalment, els pisans</span><i> </i><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><i>«sabent lo gran poder que el senyor rei d'Aragó </i>[Jaume el Just]<i> hi havia tramès, tengren llur fet per perdut [...] e molt humilment suplicaren al senyor rei e al dit senyor infant </i>[Alfons] <i>que els plagués que los perdonàs ço que fet havien contra ells, e que li retrien lo castell de Càller</i></span><i>». </i><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><b>Segellant la rendició</b>, els pisans que defensaven la ciutadella pogueren sortir amb vida mentre que els assaltants s'estalviaren una letal pluja de sagetes que hagués convertit la presa de Càller en un infern. D'aquesta manera, finalment, la primera ciutat de Sardenya <b>passà a mans de la corona</b> catalano-aragonesa. Als pisans, tot i la cruesa dels fets, se'ls mantingué les rendes feudals de Gippi, la Trexenta i Sulcis, territori infeudat als Della Gherardesca, la nissaga que governava la República de Pisa.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-family: georgia;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-family: georgia;">El relat que fa Muntaner de l'<b>entrada triomfal a Càller</b> -aquell 9 de juny de 1326- és d'una gran èpica: </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><i>«[...] entraren ab ben quatre-cents cavalls armats e ab ben dotze mília sirvents, tots catalans. [...] per la porta de Sant Brancaç </i>[Sant Pancràs], <i>e els dits pisans eixiren per la Porta de Mar</i> [...] </span><i><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">E con los dits oficials, el dit noble En Berenguer Carròs e companya del dit senyor rei entraren en Càller, llevaren en la torre de Sant Brancaç un gran estendard reial [...], e puis en cascuna de les altres torres altre estendard e molts penons reials menors. E per gràcia de Déu, com les dites senyeres e penons se llevaren per les dites torres, no faïa gens de vent, e tantost con foren arborades, venc un vent al garbí, lo pus bell del món, qui estès les senyeres totes e los penons. E fo una vista la pus bella qui anc fos per aquells qui bé volen a la casa d'Aragon; e per los contraris, dolor e rancura assats. E aquí lo llaus se llevà, e havia tantes de gents de catalans dins e defora, e gents moltes de sards, e aquells de Bonaire qui responien als llaus tots ensems, que paria que ceel e terra ne vengués. E aixi, [...] establiren bé lo dit castell, de molta bona gent de paraula, ço és de paratge, e de peu, en tal manera que per tots temps d'aquí avant hi serà Déu servit; e hi trobaran totes gents veritat i justícia, en tal manera que la casa d'Aragon e tota Catalunya n'haurà honor e glòria.</span></i><i>»</i><br />
<i><br /></i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwiv6nivhDU6DnUyh5zNFyXHOy8syUxAFZmr-cNh6w99QxDN15Ae9rk1SH5Jtq8csbWtTVRbiexAI3bLb7nhb7kUNDiOeOxGGwfGmvbQD1G5EXW_7ShtSv-RA-TJJdyHadol4TDe-_lJI/s1600/Visita+C%25C3%25A0ller+juliol2015+%252832%2529-C%2528A%2529S.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: georgia;"><img alt="Vista de Càller des del castell" border="0" data-original-height="1124" data-original-width="1600" height="448" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwiv6nivhDU6DnUyh5zNFyXHOy8syUxAFZmr-cNh6w99QxDN15Ae9rk1SH5Jtq8csbWtTVRbiexAI3bLb7nhb7kUNDiOeOxGGwfGmvbQD1G5EXW_7ShtSv-RA-TJJdyHadol4TDe-_lJI/s640/Visita+C%25C3%25A0ller+juliol2015+%252832%2529-C%2528A%2529S.jpg" title="" width="640" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: small;">Vista de la ciutat de Càller des del castell / AMS</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">El cronista segueix </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-style: italic;">«</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-style: italic;">[...] mentre se faïa aquesta gran festa en Càller e en Bonaire per los catalans, los pisans, dolents e marrits, recolliren-se, e anaren-se'n en Pisa, tantost con lo dit castell hagueren retut, de Càller, e altres llocs que tenien en Sardenya</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><i>». </i>Després de la conquesta, expulsats els pisans del castell, calgué <b>repoblar la ciutat</b>, com manà l'infant Alfons a l'almirall Bernat de Boixadors en un memorial l'agost de 1326: </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="font-style: italic;">«t</span><i>ots heretats en Sardenya que estan en Bonayre se muden en castell de Càller, e tenguen casa aqui per mils guardar lo dit Castell</i><i>». </i><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">Però no seria tan senzill, ja fos perquè alguns calleresos es quedaren a la ciutat baixa en virtut del pacte de rendició com per les <b>dificultats a l'hora d'atreure pobladors</b> a la llunyana Sardenya. </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">A més, els catalans establerts a Bonaire tres anys enrere ja s'hi havien acomodat i calgué negociar </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">amb ells unes condicions -aprovades al gener de 1327- per a què acceptessin el trasllat. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><br /></span>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">Finalment, a l'estiu d'aquell any, es concedí a Càller el <b>codi municipal de Barcelona</b> -que ja tenia la minvant Bonaire- gràcies al qual gaudiria dels mateixos privilegis que tenia el cap i casal de Catalunya. Això acabà d'impulsar-ne el repoblament, fent que, en pocs anys, la ciutat arribés a uns 6.000 habitants, la majoria catalans. </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">Càller, doncs, esdevingué la <b>capital del regne</b> i experimentà el sistema de repoblament i implantació del dret català que s'aplicarà en altres llocs de l'illa, com Sàsser (1328) o l'Alguer (1354).</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #cccccc;">-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------</span><br /><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">[<a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2013/11/arxiu-articles-esguard-historic.html" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;"><b>Arxiu</b></span></a>] <b><span style="color: #38761d;">També us pot interessar...</span></b></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">> <a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2019/03/bonaire-patrona-sardenya-catalano-aragonesa-capital-argentina.html" target="_blank"><span style="color: blue;">Bonaire, de patrona de la Sardenya catalano-aragonesa a capital d'Argentina</span></a> </span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">> <a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2018/06/conquesta-alguer-repoblament-catalans.html" target="_blank"><span style="color: blue;">La conquesta -definitiva- de l'Alguer i el seu repoblament amb catalans (1354)</span></a> </span></span></div>
Adrià Mainar Scanuhttp://www.blogger.com/profile/16983195723145334294noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-118303699975457414.post-88637469871712564132019-06-07T18:41:00.003+02:002023-06-07T01:14:05.337+02:00Els fets del Corpus de Sang i l'inici de la Guerra dels Segadors (1640)<div><span style="color: #38761d; font-family: georgia;">Article precedent:</span></div><div><span style="font-family: georgia;"><span style="color: #38761d;">< </span><a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2019/05/alliberament-francesc-tamarit-assalt-segadors-barcelona.html" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;">Alliberar Francesc de Tamarit: el 1r assalt dels Segadors a Barcelona (1640)</span></a><span style="color: #38761d;"> </span></span></div><div><span style="color: #cccccc;">--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------</span></div><div>
<span style="color: #38761d; font-family: georgia;"><i>«[...] y així los segadós, com eren tants y ningú no·ls deya res ni·ls feyan contrari, éran senyós.»</i></span></div>
<div>
<span style="color: #38761d; font-family: georgia;">(dietari de Miquel Parets)</span></div>
<div>
<span style="font-family: georgia; text-align: justify;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;">A la Barcelona del s.XVII era costum que, a principis de juny, temps de sega, els homes de la rodalia hi "baixessin" per a ser contractats com a segadors. Aquell 1640, llur vinguda neguitejava al virrei -<b>Dalmau III de Queralt</b>- per la tensió que es respirava... Als greuges patits per la <i><b>"gent de la terra"</b></i> des de feia anys, començant pel reclutament forçós i els devastadors allotjaments de tropes, s'hi havien afegit l'assassinat d'Antoni de Fluvià en no obrir el seu casalot als soldats, la destrucció de Santa Coloma de Farners o els sacrilegis comesos en diverses parròquies. Tot plegat colmava d'indignació una multitud creixent, que -ja sense res a perdre- tocava a sometent i <b>s'enfrontava als terços</b> <b>hispànics </b>fent-los fugir de llurs terres.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><br /></span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">En aquesta situació, el 22 de maig, </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">milers de segadors havien irromput a Barcelona per alliberar <b>Francesc de Tamarit</b>, el diputat militar de la Generalitat empresonat per ordre del virrei, que s'havia tancat a les Drassanes amb nobles, generals i jutges de l'Audiència per por a què els anessin a buscar. </span></span><span style="font-family: georgia;">Finalment, eclesiàstics, diputats i consellers aconseguiren calmar els ànims i acompanyar els forasters fora de Barcelona per anar després on era el virrei, a qui escortaren fins al seu palau i li posaren guàrdia. Després d'aquest episodi, doncs, el virrei suplicà als consellers que </span><b style="font-family: georgia;">no deixessin entrar a la ciutat</b><span style="font-family: georgia;"> els segadors que venien a buscar feina, petició que fou desestimada per evitar que marxessin deixant sense segar el pla de Barcelona.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;">A finals de maig, els terços -que fugien de milers de pagesos armats que els anaven hostilitzant per valls, boscos i turons- resseguiren la costa direcció al Rosselló i, quan arribaren a l'<b>Empordà</b>, aprofitant que el terreny pla els era més favorable, saquejaren pobles i esglésies, atiant encara més el rebuig de la població.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitNo2rip9by8caDQRSZfJfevpKX5RDCgl2aUE1kgTJptIMZ83CkScYJjprI2IJVWNZCCVWtSU_f0wOn3jgv1Bt0ZbADHmnkOz2DpytX-KaE39AttEkz0gKv0rOz_DxMKGU04s7_lA3WTs/s1600/Revolta+dels+Segadors.jpg"><span style="font-family: georgia;"><img border="0" data-original-height="684" data-original-width="1039" height="420" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitNo2rip9by8caDQRSZfJfevpKX5RDCgl2aUE1kgTJptIMZ83CkScYJjprI2IJVWNZCCVWtSU_f0wOn3jgv1Bt0ZbADHmnkOz2DpytX-KaE39AttEkz0gKv0rOz_DxMKGU04s7_lA3WTs/s640/Revolta+dels+Segadors.jpg" width="640" /></span></a></div>
<div style="text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #666666;"><i>Corpus de Sang</i>, d'Antoni Estruch (1907). Museu d'Art de Sabadell</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">El <b>7 de juny de 1640</b>, dia de Corpus, hi havia centenars de segadors a Barcelona que havien vingut per oferir llurs serveis. De bon matí, al carrer Ample, un criat de l'algutzir Montrodon -que havia mort cremat per la multitud a Santa Coloma de Farners després de disparar a un veí- discutí amb un segador i s'hi barallà, propinant-li dues punyalades. Aquell <b>incident fou l'espurna</b> que feu esclatar l'avalot... </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">El fals rumor que un dels seus havia mort apunyalat arribà ràpidament fins als segadors, que des de la Rambla es concentraren davant la casa del virrei al crit de <i>"<b>Visca la terra!"</b></i> i <i>"<b>Morin els traidors!"</b></i>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">Un cop allà, comencen a apilar feixos de llenya davant la porta per calar-hi foc però els frares del veí convent de Sant Francesc s'interposaren per mirar d'aturar-los i acaben traient el Santíssim Sagrament per apaivagar-los. Llavors arribaren els bisbes de Barcelona, Vic i l'Urgell que juntament amb els consellers de Barcelona intentaren posar pau. En aquest moment, un tret que no se sap d'on vingué impactà contra un segador, que morí, fet que encara exhaltà més els ànims. Finalment, bisbes, frares i consellers -palplantats davant del palau del virrei- aconseguiren que els segadors se'n tornessin a la Rambla.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">Tot i així, <b>la còlera dels segadors</b> seguia encesa i pujaren la Rambla en direcció a les cases dels "traïdors" a qui responsabilitzaven de tants sofriments. Davant d'això, les companyies barcelonines es limitaren a custodiar els edificis més importants mentre la població no feia res per aturar-los sinó que se'ls començà a afegir. Així, primer assaltaren el </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">palau de Gabriel Berart, jutge de l'Audiència, després el de Guerau Guardiola, lloctinent del mestre racional i, finalment, el del duc de Fernandina, general de galeres, on hi hagué un <b>intercanvi de trets</b> amb els criats. Mentrestant, arribaren apressadament els consellers per aturar els segadors i un d'ells caigué enmig de la multitud, fet pel qual començà a estendre's el rumor que <i>"los castellans han mort un conseller!"</i>. </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">Encara més irats, els segadors cremaren i enderrocaren la casa.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivuwsVpA1agsC5tUmotIiER0ppM3u0a4WuBlMDNTXP72K0_N_0qfBj2h5Wb8AkGOuzLPauZvbg1lwEVHx0CB8qT0BaM9d-mDm5INkWB8uOYmreEntIDiVdMLXCYJDV0ctzxOh6KMHvm14/s1600/Assassinat+virrei+Santa+Coloma+%2528Ermenegild+Miralles%252C+1911%2529.jpg"><span style="font-family: georgia;"><img alt="Assassinat del virrei pels segadors Corpus de Sang" border="0" data-original-height="824" data-original-width="1280" height="412" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivuwsVpA1agsC5tUmotIiER0ppM3u0a4WuBlMDNTXP72K0_N_0qfBj2h5Wb8AkGOuzLPauZvbg1lwEVHx0CB8qT0BaM9d-mDm5INkWB8uOYmreEntIDiVdMLXCYJDV0ctzxOh6KMHvm14/s640/Assassinat+virrei+Santa+Coloma+%2528Ermenegild+Miralles%252C+1911%2529.jpg" title="" width="640" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;"><div style="text-align: center;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: #666666;">L'assassinat del virrei pels segadors en una litografia d'Ermenegild Miralles</span></span></div>
<span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Mentrestant, passat migdia, el virrei -escortat pels diputats de la Generalitat- aprofità per <b>tancar-se a les Drassanes</b> amb cavallers, bisbes i soldats -alguns d'ells forasters- creient estar més segur. A prop hi havia una galera a la que es feu acostar-se per a què, si l'avalot s'agreujava, el virrei pogués embarcar i fugir de Barcelona. Finalment, a la tarda, enmig d'una gran confusió, els segadors arribaren a les Drassanes, es produïren enfrontaments i prengueren la Torre de les Puces, des d'on bombardejaren la galera, que s'allunyà.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Esbotzada la porta de les Drassanes, el virrei escapà cap a Sant Bertran, als peus de Montjuïc. Poques hores més tard el trobaren mort, a tocar de la platja, amb diverses punyalades. Durant aquella jornada també fou assassinat el </span><b style="font-family: georgia;">jutge de l'Audiència</b><span style="font-family: georgia;">, Gabriel Berart, que fou descobert al monestir de les monges mínimes, on s'havia amagat (actual pl. J. Amades). Amb la nit acabà la terrible diada del <b>"</b></span><b style="font-family: georgia;">Corpus de Sang"</b><span style="font-family: georgia;">.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><br /></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">Durant els dies posteriors l'<b>avalot continuà</b>, cremaren més palaus i se succeeïren enfrontaments i persecucions. Finalment, l'11 de juny les companyies barcelonines aconseguiren restablir l'ordre. Les autoritats catalanes, que amb l'alliberament de Francesc de Tamarit havien mostrat certa connivència amb els segadors, s'havien vist aquest cop del tot superades per l'<b>esclat popular</b>. Tot i que Madrid necessitava temps, </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">el projecte del comte-duc d'Olivares de prendre Catalunya per les armes aprofitant un <i>"tumulto" </i>per acabar amb el sistema constitucional català s'anà preparant. Començava la <b>Guerra dels Segadors</b>.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #cccccc;">---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #38761d; font-family: georgia;">Article successiu:</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span style="color: #cccccc;">> </span><a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2018/11/tractat-pirineus-particio-principat.html" target="_blank"><span style="color: blue;">El tractat dels Pirineus i la partició del Principat (1659)</span></a> <br /></span></div>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">
</span>Adrià Mainar Scanuhttp://www.blogger.com/profile/16983195723145334294noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-118303699975457414.post-50189705127484311672019-06-04T20:36:00.006+02:002024-01-31T12:09:54.768+01:00Segimon Arquer, un humanista sard cremat per la Inquisició (1530-1571)<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">Segimon Arquer nasqué a Càller l'any 1530 en una de les famílies nobles catalano-aragoneses que administraven Sardenya. Estudiós brillant, amb 17 anys ja era llicenciat en Dret per la Universitat de Pisa i de Teologia per la Universitat de Siena. L'any 1547 </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">viatjà a Alemanya per demanar a la cort de Carles V que s'aixequés la suspensió de béns que s'havia imposat a la seva família arran d'un litigi amb altres nobles sards.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">Durant aquest viatge, fent estada a Suïssa, conegué a l'er</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">udit franciscà Sebastian Münster, que en aquell moment estava ampliant la seva <i>Cosmographia Universalis</i>, i acceptà escriure un breu capítol sobre Sardenya. Així, a <i><b>Sardinia brevis historia et descriptio </b></i>(1550) explicà les condicions naturals de l'illa, la història dels pobles que hi havien passat, els nuclis poblats més importants que s'hi trobaven, les llengües dels seus habitants -assenyalant que a les principals ciutats de Sardenya s'hi parlava el català- així com les lleis i costums que regien la terra i la situació de les magistratures i del clero sard. En aquest darrer punt, Arquer criticà la manca de vocació d'alguns clergues i l'ús de la <b>violència per la Inquisició</b>.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">Els assumptes cortesans anaren prou bé per al jove Arquer, que l'any 1553 -trobant-se a Madrid- fou designat pel príncep Felip <b>advocat fiscal</b> del Consell d'Aragó. Retornat a Sardenya el 1555, hagué de fer justícia -sota protecció del virrei- en els greus enfrontaments que dessagnaven la noblesa sarda, fet que l'enemistà amb la facció dels Aymerich.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">Un any més tard, morí el virrei </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">i Jeroni Aragall -emparentat amb els enemics d'Arquer- fou designat regent de Sardenya, moment que aprofità per <b>empresonar-lo </b>a la torre de Sant Pancràs de Càller. Quatre mesos més tard, Arquer aconseguí escapar i se n'anà a Castella per reclamar justícia a la corona. C</span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">onfirmat com a advocat fiscal, Arquer tornà a Sardenya l'any 1558, esperant reprendre -reforçat- la seva activitat.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">Res més lluny de la realitat, durant la seva absència, el partit d'Aymerich havia influït sobre el nou virrei Álvaro de Madrigal per moure'l contra Arquer. La oportunitat per fer-lo caure no trigà en arribar: l'any 1559 es publica l'<i><b>Índice de libros prohibidos</b></i> per la Inquisició hispànica, entre els quals s'hi trobava la <i>Cosmographia</i> de Münster, ara luterà, que incloïa la descripció de Sardenya escrita per Arquer.</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><br /></span>
</span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK2yF5zPCAgcfFSzFDyEuhd0rZqLKt-HtWiUyQSmbXet8LoFZxmRpWBgbxpYkwmD-zvKjxOMizSYnRmljJY6K4Ln_yfjGZUSNtp_ExvGuzg0KTnq8TvrzoA8JCzJqo8yLuxocXZj95LyA/s1600/1280px-An_auto-da-f%25C3%25A9_of_the_Spanish_Inquisition_and_the_execution_o_Wellcome_V0041892.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: georgia;"><img alt="Auto de fe Inquisició hispànica" border="0" data-original-height="994" data-original-width="1280" height="496" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK2yF5zPCAgcfFSzFDyEuhd0rZqLKt-HtWiUyQSmbXet8LoFZxmRpWBgbxpYkwmD-zvKjxOMizSYnRmljJY6K4Ln_yfjGZUSNtp_ExvGuzg0KTnq8TvrzoA8JCzJqo8yLuxocXZj95LyA/s640/1280px-An_auto-da-f%25C3%25A9_of_the_Spanish_Inquisition_and_the_execution_o_Wellcome_V0041892.jpg" title="" width="640" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #666666; font-family: georgia; font-size: small;">Representació d'un <i>"auto de fe"</i> de la Inquisició hispànica per M. Robert Fleury / wikipedia</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: georgia;"><b>Acusat de luteranisme</b><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"> </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">pel mateix virrei, Arquer -aclaparat per la turbulenta situació que vivia a Càller- es preparà per anar-se'n altre cop a la cort, encara que fos temporalment, esperant que es tornés a fer justícia davant dels seus enemics. Mentrestant, el nou arquebisbe callerès, Antonio Parragués de Castillejo, estudià el cas i -inicialment- no el trobà culpable.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">Tot i així, l'any 1561 cresqueren a Sardenya les veus que testificaven contra Arquer -els seus enemics anaven fent feina- i, davant d'aquesta evidència, que els seus afins li comunicaren per carta, començà a aplegar documentació per defensar-se, si calia, davant de la Inquisició. Al març de 1563, l'arrest sota acusació de luterà del seu amic </span><b>Gaspar de Centelles</b><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">, amb qui s'havia anat cartejant d'ençà que feren amistat quan el valencià era castlà de Sàsser, no feia presagiar res de bo.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">L'agost d'aquell any, Arquer fou <b>detingut a Madrid i tancat a Toledo</b>, on se li obrí un procés inquisitorial sota l'acusació de difondre idees herètiques. Després de 7 anys de presó, en què mirà de provar la seva innocència sense èxit, <b>Arquer fou torturat</b> per ofegament ("<i>tormento del agua") </i>i torsió de les extremitats ("<i>potro") </i>però tot i els patiments que sofrí no confessà la seva culpabilitat, tal i com li reclamaren que fes els agents de la Inquisició convençuts de les proves que l'inculpaven, ja que considerava que si es declarava "heretge" per salvar la vida estaria enganyant a Déu, que coneix la veritat, tan sols per posposar la seva mort. Així, el 4 de juny de 1571, <b>se'l sotmeté a un <i>"auto de fe"</i> públic</b> a la plaça toledana de Zocodóver. </span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><br /></span>
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><b>Davant la multitud</b>, a qui l'execució havia de servir d'exemple -o potser distracció- Arquer fou portat amb <i>"capirote"</i>, <i>"sambenito"</i> i emmordassat. Un cop allí, sorgiren </span><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">discrepàncies sobre com calia ajusticiar a Arquer: normalment, els acusats acabaven confessant i, per això, se'ls concedia d'estrangular-los abans de cremar-los, ara, com que l'"heretge" es negava a confessar, hom reclamava que se'l cremés viu.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;"><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">Davant dels dubtes, segons explica l'acta de la Inquisició, fou ferit amb una alabarda i, mentre es regirava moribund, <b>llençat a la foguera</b>. D'aquesta manera acabà la vida d'un dels erudits més importants de la Sardenya hispànica. Queda la incògnita de si realment s'havia fet luterà en els seus viatges al cor d'Europa o si, senzillament, era un home coherent amb les seves idees a qui s'eliminà amb el pretext de la religió.</span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif" style="color: #cccccc;">---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------</span><br /><span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">[<a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2013/11/arxiu-articles-esguard-historic.html" target="_blank"><span style="color: #2b00fe;"><b>Arxiu</b></span></a>] <b><span style="color: #38761d;">També us pot interessar...</span></b></span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">> <a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2015/10/mes-enlla-de-lalguer-el-llegat-catala-a-sardenya.html" target="_blank"><span style="color: blue;">Més enllà de l'Alguer: el llegat català a Sardenya</span></a> </span><br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif">> <a href="http://esguardhistoric.blogspot.com/2014/11/lalguer-sardenya-guerra-de-successio.html" target="_blank"><span style="color: blue;">L'Alguer i Sardenya durant la Guerra de Successió (1708-1718)</span></a> </span></span></div>
Adrià Mainar Scanuhttp://www.blogger.com/profile/16983195723145334294noreply@blogger.com2