L'any 1226 el rei Lluís VIII de França passà a liderar la croada contra els càtars i s'apoderà de bona part del Llenguadoc, dissipant la influència dels catalans sobre la regió. Malgrat que els trobadors aclamaven Jaume I com a l'alliberador d'Occitània, el jove rei -que havia perdut el pare combatent els francesos a Muret- no volgué sacsejar el vesper occità.
En aquell temps, els mercaders catalans li demanaven que emprengués la conquesta de Mayurqa, enllà de la mar. Controlant l'illa esperaven acabar amb les ràtzies dels pirates andalusins i disposar d'una primera escala que facilités la navegació cap a l'Orient a través de la ruta de les Illes.
El rei Jaume, esperant veure reforçada la seva discutida autoritat, assumí la petició i l'any 1228 celebrà corts al palau reial de Barcelona. Allí obtingué el suport dels nobles i eclesiàstics catalans a la campanya. La preparació de l'expedició aniria a càrrec dels ciutadans de Barcelona, que n'eren els principals interessats.
Els nobles aragonesos, disconformes amb la política ultramarina de la corona, reclamaven que l'expansió fos cap al sud, en direcció a Balansiya, on podrien estendre llurs dominis, i, en general, es desentengueren de l'expedició.
Embarcament de Jaume I a Salou. Ramon Tusquets, 1886
A finals de maig de 1229 començaren a reunir-se a Salou, Cambrils i Tarragona els homes que havien d'embarcar en la campanya per conquerir Mayurqa. Els preparatius del gran estol que s'havia de formar s'allargaren tot l'estiu.
A les platges acudiren l'arquebisbe de Tarragona, Aspàreg de la Barca; el comte de Cerdanya, Nunó Sanç; el comte Hug IV d'Empúries; el comte Guillem II de Montcada i Bearn; Ramon II de Montcada, senyor de Tortosa; el jove baró Guerau VI de Cervelló; el baró Hug V de Mataplana i don Pero Cornel, que portaria la Senyera Reial.
Finalment, el 5 de setembre, l'estol -format per unes 150 embarcacions- salpà de Salou, Cambrils i Tarragona cap a Mayurqa. Al capdavant hi aniria la galera d'en Bovet, que duria a Guillem II de Montcada i Bearn a bord i un faró per guiar; en Carròs tancaria la rereguarda.
El jove rei Jaume embarcà el darrer en una galera de la seva Montpeller natal. Al Libre dels Feits recordaria amb emoció el moment de salpar.
· · · · · · · · · ·
Notes (v.13.09.2025) - Llibre dels Feits, cap. 56
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada