Al setembre de 1229 el gran estol que havia salpat de Salou, Cambrils i Tarragona navegava cap a Mayurqa, on tenia previst desembarcar a Pollença, al nord de l'illa. Des d'allí el jove rei Jaume pretenia sorprendre l’enemic i, combatent en pla, on la seva cavalleria seria superior, anar sotmetent les poblacions al cor de l’illa fins encerclar Madinat Mayurqa, la Ciutat de Mallorca, amb la rereguarda assegurada.
Però l'estol trobà mala mar i, desviat pel vent de Provença, que feia anar «los llenys en roda», pogué finalment arribar a la costa sud de Mayurqa i s'arrecerà rere l'illa Dragonera. El contratemps permeté als sarraïns distribuir contingents pel litoral per anticipar-se al desembarcament de l'host.
Davant d'això, aprofitant la foscor de la nit, i amb gran discreció, dotze galeres liderades per Ramon de Montcada navegaren fins a Santa Ponça mentre els sarraïns vigilaven el gruix de l'estol. Allí, els cristians desembarcaren i pujaren a un puig on es feren forts, defensant-se dels assalts dels sarraïns fins que la resta de l'host pogué desembarcar a la platja, els socorregué i foragità l'enemic, obrint un cap de pont.
Guillem II de Montcada i Bearn amb el blasó que combina els punts dels Montcada amb les vaques del Bearn. Pintura mural del s.XIII trobada al Palau Berenguer d'Aguilar, actual Museu Picasso, i traslladada al MNAC
El 12 de setembre, mentre s'acabaven de desembarcar cavalls i bagatges, el rei Jaume rebé notícies que l'host del valí de l'illa, Abu Yahya, havia sortit de Madinat Mayurqa i, travessant la serra de Portopí, es dirigia cap a Santa Ponça. El rei i els rics-hòmens oïren el sermó del bisbe de Barcelona, combregaren i, precipitadament, s'aprestaren per sortir a combatre als sarraïns que arribaven.
Aquell dia, liderant l'avantguarda –a contracor– anirien els cosins Ramon i Guillem de Montcada, vescomte del Bearn. A la rereguarda hi hauria el rei Jaume, que havia tingut problemes per trobar una armadura, i l'oncle Nunó Sanç, que trigà en aparèixer.
L'host combaté desordenada i els Montcada, carregant impetuosament per apoderar-se dels puigs que havien de donar-los avantatge, quedaren separats de la resta i caigueren. Els peons salvaren la jornada i finalment els cristians aconseguiren doblegar l'host sarraïna.
El jove rei Jaume plorà la mort dels Montcada però ordenà continuar la marxa cap a la serra de Portopí, des d'on veié Madinat Mayurqa, «la plus bella vila que anc haguéssem vista».
· · · · · · · · · ·
Notes (v.13.09.2025) - Llibre dels Feits, caps.57-68
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada