Els primers dies de setembre de 1229 el gran estol que havia salpat de Salou, Cambrils i Tarragona navegava mar endins cap a Mayurqa. La galera de Montpeller, que duia el jove rei Jaume, anava al capdavant. Quan l'estol arribà a les envistes de la Serra de Tramuntana, sota una bella lluna i amb bona mar, feu vela cap al nord amb la previsió de desembarcar a la badia de Pollença.
Des d’allí, lluny de Madinat Mayurqa, o sigui, la Ciutat de Mallorca, l’host podria organitzar-se abans que els sarraïns –sorpresos– reaccionessin. Llavors, en ordre de batalla, combatria en pla –on la cavalleria cristiana seria superior– i aniria sotmetent les poblacions al cor de l’illa fins encerclar Madinat Mayurqa amb la rereguarda assegurada.
Però quan l’estol navegava cap al nord es desfermà un temporal que doblegà les naus, desviant-les. Enmig del perill, mentre els mariners –atemorits– intentaven recuperar el control de les embarcacions, que giraven a mercè de les onades, el jove rei, angoixat, es posà a pregar: –Ver Déus e poderós, vós me podets guardar d’aquest perill, e fer complir la mia volentat que he per servir a vós. E vós, Mare de Déu, que sots pont e pas dels pecadors, prec-vos, per les set alegries e per les set dolors, que us membre de mi en pregar al vostre car fill que ell m’estorça d’esta pena e d’aquest perill en què jo só, e aquells qui van amb mi.
Finalment, amb grans dificultats, l’estol pogué reorganitzar-se i el còmit de la galera on anava el rei, dit Berenguer Gairan, qui havia estat a Mayurqa, aconsellà desviar-se cap al sud i fondejar a recer de l’illa Dragonera, que tenia pous d'on podrien abeurar-se els cavalls. Així, seguint el faró de la galera capitana, l'estol s'hi dirigí.
L'estol havia capejat el temporal i les naus -sense que se'n perdés cap- anaren confluïnt entre la Dragonera i l'illot de Pantaleu. Però el contratemps havia desbaratat el pla del rei i, des de la costa, els sarraïns avistaren l’armada enemiga, donaren l’alerta i es prepararen per rebutjar el desembarcament allí on s'hagués de produir. L'assalt es complicava.
Davant d'això, aprofitant la foscor de la nit, i amb gran discreció, 12 galeres –liderades per Nunó Sanç, comte de Rosselló i Cerdanya, i Ramon de Montcada, senyor de Tortosa– navegaren fins a la badia de Santa Ponça mentre els sarraïns vigilaven el gruix de l'estol.
Allí, els cristians desembarcaren apressadament i pujaren a un puig on es feren forts, defensant-se dels assalts dels sarraïns fins que la resta de l'host, comandada pel rei Jaume, pogué desembarcar a la platja, els socorregué i foragità l'enemic, obrint un cap de pont.
Guillem II de Montcada i Bearn amb el blasó que combina els punts dels Montcada amb les vaques del Bearn. Pintura mural de f.s.XIII trobada al Palau Berenguer d'Aguilar, actual Museu Picasso, i traslladada al MNAC
El 12 de setembre, mentre s'acabaven de desembarcar cavalls i bagatges, hi hagué notícies que l'host del valí de l'illa, Abu Yahya, havia sortit de Madinat Mayurqa i, travessant la serra de Portopí, es dirigia cap a Santa Ponça. El rei i els rics-hòmens oïren el sermó del bisbe de Barcelona, combregaren i, precipitadament, s'aprestaren per sortir a combatre els sarraïns que arribaven.
Aquell dia, liderant l'avantguarda –a contracor– aniria Ramon de Montcada, a qui acompanyaria el seu cosí, Guillem de Montcada, vescomte del Bearn. A la rereguarda hi hauria el rei Jaume, que havia tingut problemes per trobar una armadura, i l'oncle Nunó Sanç, que trigà en aparèixer.
L'host combaté desordenada i els Montcada, carregant impetuosament per apoderar-se dels puigs que havien de donar-los avantatge, quedaren separats de la resta i caigueren. Els peons salvaren la jornada i finalment els cristians aconseguiren doblegar l'host sarraïna.
El jove rei Jaume plorà la mort dels Montcada però ordenà continuar la marxa cap a la serra de Portopí, des d'on veié Madinat Mayurqa, «la plus bella vila que anc haguéssem vista».
· · · · · · · · · ·
> Següent post: - - -
[Relats] Notes (v.14.09.2025) - Llibre dels Feits, caps.57-68
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada