Segons la tradició, l'estiu de 1218 la Mare de Déu s'aparegué en un somni a Pere Nolasc, mercader de teles afincat a Barcelona, i l'exhortà a fundar una orde dedicada a redimir els cristians que havien caigut presos pels musulmans i es trobaven captius al nord d'Àfrica.
Pere Nolasc acudí al palau reial de Barcelona, es presentà davant del rei Jaume I -que llavors tenia 10 anys- i li explicà la visió que havia tingut. Sorprenentment, el nen havia somiat el mateix, coincidència que fou considerada un miracle.
D'aquella visió nasqué l'advocació de la "Mercè". Com diu el diccionari de l'Enciclopèdia, una advocació és un títol que s'afegeix rere el nom de Crist, de la Mare de Déu o d'un sant per posar de relleu alguna prerrogativa seva, alguna circumstància important o un lloc geogràfic amb el qual té relació. En aquest cas, l'advocació de la Mercè emfatitza la condició benvolent que té la Mare de Déu en concedir la "gràcia" o "mercè" als captius.
Talla de fusta policromada i daurada de la Mare de Déu de la Mercè.
D'època gòtica, s'atribueix a l'escultor, arquitecte i orfebre barceloní Pere Moragues (c.1361)
Continuant amb el relat tradicional, dies després de la visió -el 10 d'agost de 1218- se celebrà la fundació solemne de l'Orde de la Mercè a la catedral de Barcelona pel bisbe Berenguer de Palou, Pere Nolasc i el rei Jaume.
Inicialment els mercedaris foren una confraria laica amb seu a l'Hospital de Santa Eulàlia de Barcelona, a tocar de la catedral, on recaptava les almoines per redimir els captius. Poc després prengué la forma d'una orde militar, a la manera dels templers o els hospitalers, si bé el papa Gregori IX només els autoritzà a constituir-se en orde religiós (1235).
Els frares mercedaris durien un hàbit blanc, es regirien per la regla de Sant Agustí i -a més dels vots de castedat, pobresa i obediència- farien un quart vot de dedicar-se a la redempció de captius. Pel fet de viure de la caritat, els mercedaris són considerats una orde "mendicant".
Així, l'Orde de la Mercè comptà amb el suport de l'Església i la monarquia i, pel lligam que tenia amb Barcelona i el Casal dels comtes-reis, el seu blasó combinà la creu patent blanca sobre fons grana de la Seu barcelonina amb la Senyera Reial.
.jpg)
Desembarcament de captius per Pere Nolasc, obra de Francisco Pacheco de 1602. MNAC
A mitjans s.XIII l'Orde de la Mercè ja havia erigit una església pròpia al carrer Ample de Barcelona on es retria culte a l'advocació de la Mare de Déu de la Mercè. A més, posada a tocar de la mar, seria el centre d'una xarxa de convents mercedaris que sufragaria els costos dels rescats dels captius.
Posats sota la protecció de la Mare de Déu de la Mercè, els mercedaris viatjaven al nord d'Àfrica, on es trobaven retinguts els cristians que havien caigut presos en les incursions dels pirates berberiscos, i pagaven per alliberar-los o s'intercanviaven per ells lliurant-se com a ostatges.
Sota l'impuls de la monarquia els mercedaris estengueren una xarxa de fundacions al llarg dels dominis de la Corona d'Aragó, acompanyant la conquesta de Mallorca, València i Sardenya, on es feren càrrec del santuari de Bonaria, patrona de l'illa.
Entre els ss.XIV i XV es feren ampliacions gòtiques al temple per acollir el creixent nombre de devots que tenia l'advocació de la Mercè a Barcelona. Així, en vistes de la ciutat com la que prengué Anton van den Wyngaerde el 1563 ja és visible el campanar de l'església de la Mercè, prop del convent de Sant Francesc.
L'any 1687, enmig d'una greu plaga de llagostes que assolava el pla de Barcelona, el Consell de Cent feu un vot a la Mare de Déu de la Mercè per a què l'alliberés. En agraïment, fou erigida co-patrona de Barcelona, condició que compartiria amb les joves màrtirs Santa Eulàlia, la primera, i Santa Madrona. Des de llavors les festes religioses de la Mercè se celebren el 24 de setembre.
Durant els darrers dies del setge de 1714, quan Villarroel renuncià a dirigir la defensa, es designà la Mercè com a "generala" simbòlica, presidència sota la qual els membres de la Junta de Govern assumien -per torns- el comandament.
.jpg)
L'escultura de bronze que corona la basílica de la Mercè, col·locada originàriament el 1888, fou fosa durant la Guerra Civil espanyola per fer-ne material bèl·lic. La rèplica actual, col·locada el 1959, durant la dictadura franquista, es realitzà fonent diverses escultures dels catalans il·lustres que flanquejaven el Saló de Sant Joan -l'actual Av. Lluís Companys- d'ençà de l'Exposició Universal de 1888
L'any 1765 s'emprengué l'obra d'una nova església barroca dedicada a la Mercè projectada per Josep Mas i Dordal sobre l'emplaçament de l'antiga gòtica. A un costat tenia el claustre del convent dels mercedaris, que fou desamortitzat el 1835 i ocupat per dependències militars.
A partir de 1902, en contraposició amb les festes dels antics municipis del pla, agregats feia pocs anys a Barcelona, el govern municipal promogué “La Mercè” com a gran festa major de la ciutat. L'any 1918 l'església de la Mercè rebé títol de basílica.
· · · · · · · · · ·
[Articles] (v.24/09/2025)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada