dijous, 17 de maig de 2018

De Vic a Gènova: l'entrada de Catalunya a la Guerra de Successió (1705)

Segons s'explica, diversos presagis anticiparen el desastre que se cenyia sobre Barcelona el dia en què el jove rei Felip V hi feia entrada, un 30 de setembre de 1701. El primer es produí quan el rei sortí al balcó del palau del virrei per saludar el poble i li caigué el bastó reial al carrer; l'altre quan una torxa cremà un tapís amb l'efígie del rei... Fossin certs o no, les expectatives que havia generat la vinguda reial entre la població -feia 70 anys que un rei no venia a Barcelona- feren oblidar els mals averanys. De fet, tot i la timidesa de Felip V -que només parlava francès, gairebé no entenia el castellà i, menys encara, el català- les Corts que se celebraren a la ciutat entre l'octubre de 1701 i el gener de 1702 no foren més conflictives que en anteriors ocasions. Costa d'entendre, doncs, que quatre anys després, bona part dels catalans es posés al costat de l'Arxiduc Carles d'Àustria en la seva guerra contra Felip V pel tron de la monarquia hispànica.

Diversos motius expliquen el progressiu decantament d'amplis sectors de la societat catalana per la causa austriacista. L'any 1702 -per raó de la guerra- Felip V prohibeix el comerç amb les enemigues Anglaterra i Holanda, que fins llavors havien estat els principals importadors dels aiguardents catalans. Un altre factor, no poc important, era el rebuig popular envers els francesos, que havien fet incursions contra Catalunya entre 1689 i 1697 i ara eren els cortesans del primer rei Borbó. Finalment, la creixent dinàmica repressiva imposada pel virrei Velasco, que castigava la més mínima simpatia per Carles d'Àustria. Tot, amb la remor de fons de la llarga tradició pactista catalana, que preveia la limitació del poder reial, havia assolit una fita amb la breu etapa republicana de 1641 i s'emmirallava en els sistemes parlamentaris anglès i holandès.

Ermita de Sant Sebastià pacte dels Vigatans
L'ermita de Sant Sebastià, amb vistes privilegiades a la Plana de Vic, fou l'escenari del pacte.
Des de fa uns anys, unes siluetes de bronze recorden els assistents a la reunió.
Així, un 17 de maig de 1705, diversos prohoms, nobles i militars osonencs, bregats en les guerres contra els francesos, acorden pactar una aliança amb Anglaterra per entronitzar Carles d'Àustria com a rei de la monarquia hispànica. En una situació en què l'Aliança de l'Haia -formada per Anglaterra, Holanda i Àustria- no aconsegueix decantar la balança al seu favor, Catalunya es presenta com un cap de pont estratègic per assolir llur objectiu. A la reunió, convocada a l'ermita de Sant Sebastià pel rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, Llorenç Tomàs i Costa, hi assisteixen: Antoni de Peguera i d'Aimeric i Josep Anton Martí, de Vic; Antoni de Cortada i Carles de Regàs i Cavalleria, de Manlleu; Francesc Macià Ambert, conegut com a "Bac de Roda", de Roda de Ter; Jaume Puig i els seus fills Antoni i Francesc, de Perafita; i Josep Moragues i Mas, de Sant Hilari Sacalm. D'aquesta manera, se segella el "pacte dels vigatans".

L'acord establert a l'ermita preveu que Anglaterra doni suport militar per deposar a Felip V i es comprometi a fer respectar les constitucions catalanes a canvi que els "vigatans" aixequin en armes el rerepaís, facilitant així el desembarcament dels aliats a Barcelona i el control del Principat. Per segellar el pacte s'enviaran a Gènova dos plenipotenciaris -Antoni de Peguera i Domènec Perera- que signaran el tractat amb el representant de la reina Anna d'Anglaterra, Mitford Crowe, el 20 de juny d'aquell 1705.

A l'agost, les tropes de l'Aliança de l'Haia comencen a assetjar des del mar Barcelona, que, defensada pels soldats borbònics, no poden prendre fins a l'octubre. Dins la ciutat, els austriacistes -inquiets- no es veuen preparats per iniciar una rebel·lió mentre els "vigatans" -que no han aconseguit enrolar tants homes com havien pactat- baixen apressadament en ajuda dels aliats. Finalment el virrei Velasco rendeix Barcelona i -al novembre- l'Arxiduc Carles fa la seva entrada triomfal rebent la benvinguda dels barcelonins. A partir d'aquest moment, Catalunya entra en el conflicte successori defensant la causa austriacista.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Efemèrides] També us pot interessar...
> L'Alguer i Sardenya durant la Guerra de Successió