dilluns, 11 de novembre de 2013

Adrià Mainar Scanu


Vaig néixer a Barcelona l'any 1991 i vaig créixer llegint sobre animals i pobles del passat. Aquell món on els humans vivien immersos en la Natura i els seus misteris em resultava fascinant i m’evadia de l’ensopiment d’una infantesa massa urbanita. Fruit d’aquesta dèria, quan viatjàvem a Sardenya -la terra del meu avi- m’encantava anar amb els pastors; aquells prats verds pentinats pel vent i sembrats d’alzines i el seu silenci tan sols alterat per la llunyana dringadissa dels ramats quedarien fixats en la memòria com un espai mític.

L’encís, aquell amor que el meu avi sentia per la seva illa -fins al punt de tornar-hi un cop a l’any- m’havia pres. Ell, que gaudia d’una formació autodidacta, el conreà explicant-me com eren les coses en els temps més remots. Així, mentre l’escoltava embadalit, la meva curiositat innata, que fins llavors se centrava en les bestioles, anà reorientant-se cap a la comprensió del passat. Des de llavors, i malgrat que emprengué l’últim viatge massa aviat, la Història es convertí per a mi en més que una afició, quasi una manera de viure.

L’esplai em va acompanyar durant tota la joventut -tan de bo hi hagués entrat abans!- i d’aquella experiència en valoro, sobretot, la generositat i vitalisme dels monitors, persones inspiradores de qui vaig aprendre que la feina ben feta neix de l’amor desinteressat per allò que hom fa i que l'exemple és el millor mestre. Va ser a l’esplai on vaig trobar els qui són els meus millors amics i vaig començar a estimar el nostre petit país, Catalunya, a mesura que el descobria, poc a poc, recorrent-ne els seus paisatges, pobles i cims.

Pel que fa als estudis em vaig graduar en Història a la Universitat de Barcelona amb un treball sobre les teories entorn a la cultura nuràgica. He realitzat diverses excavacions arqueològiques i m’he interessat en les relacions entre Catalunya i Sardenya des de l’Edat Mitjana fins avui, les civilitzacions al marge del món clàssic -que m’atreuen pel seu punt misteriós- i les nacions sense estat, aquelles que la Història ha bandejat. També vaig cursar un diploma d’estudis avançats en Béns Culturals a Oristany per la universitat de Sàsser (2016) amb l'objectiu d'especialitzar-me en Prehistòria mediterrània i conèixer Sardenya en profunditat: en aquesta ocasió vaig centrar-me en els possibles vincles entre l’illa i el nord-est de la península Ibèrica entre el Bronze Final i el Primer Ferro. Per ampliar la meva formació vaig cursar un màster de Gestió Cultural a la Universitat Oberta de Catalunya (2018) amb un treball sobre la pervivència de la memòria de la ciutat -i els valors que s'hi associen- a través de la conservació del patrimoni històric dels seus barris i carrers.

Actualment treballo en un museu i, fa poc, m'he incorporat al Centre Europeu de Barcelona com a professor-guia en les sortides i viatges culturals que organitza. A més, imparteixo sessions d'història de Catalunya per a Òmnium Cultural. Tot plegat, mirant de trobar les estones per mantenir actualitzat el blog.

Contacte:
Correu electrònic - amainarscanu@gmail.com
Twitter - @MainarScanu @EsguardHistòric