Torí i el Piemont

Susa

Susa es troba a la vall que duu el seu nom, a les terres muntanyoses del Piemont. En època antiga fou Segusium, el principal poblat de la tribu cèltica dels cotians, amb qui Juli Cèsar hauria pactat una aliança per garantir el trànsit de legions i mercaderies romanes pels passos alpins que duen cap a la Gàl•lia.

Segusium creixé i es romanitzà i en temps d'August s'hi erigí un arc de triomf en honor de l'emperador i de l'aliança amb Roma sota el qual hom hi havia de passar quan transitava per la Via Cotia direcció a la Gàl•lia. La ciutat també disposaria d'amfiteatre on celebrar jocs.

A finals del s.III dC, en un context d'inseguretat creixent per les incursions bàrbares, es bastí una muralla en pedra per a la ciutat, de la qual se'ns conserva encara un dels accessos, la Porta Savoia, erigida ja al s.IV dC. En aquest moment, a la part alta de la ciutat, a tocar de l'antic arc de triomf, es construí una fortalesa des d'on les guarnicions militars romanes custodiarien els pas alpí.

L'arc de triomf de Susa

Entre els ss.X-XI els marquesos de les valls de Susa i de Torí reforçaren la fortificació de Susa, que la tradició acabaria anomenant "castell d'Adelaida". Adelaida fou l'hereva del marquesat de Torí i de les valls de Susa, que en casar-se amb Odó I, comte de Savoia, aportà els territoris piemontesos al llinatge alpí (1046).

Al s.XI es fundà a Susa el monestir benedictí de San Giusto. De l'obra romànica original conservem l'estructura del campanar de torre, amb decoracions llombardes. Al s.XII es feu la primera ampliació del conjunt , moment en el qual s'haurien realitzat les pintures romàniques que embelleixen la façana i que presenten la Crucifixió. Al s.XV s'afegí el coronament d'agulla al campanar.

L'any 1772, Susa, que mantenia encara la rellevància com a lloc de pas al cor dels dominis dels ducs de Savoia, ara també reis de Sardenya, fou erigida en seu episcopal; així, el monestir, que ja no tenia monjos, esdevingué catedral.

Torí (pie. Turin; it. Torino)

D'ençà de 1563 Torí fou la capital dels puixants ducs de Savoia, que hi fixarien llur residència. Entre els ss.XVI-XVIII embelliren la ciutat -ara cort ducal- amb palaus, jardins, places porticades i belles esglésies barroques com la Reale Chiesa di San Lorenzo.

En les negociacions posteriors a la Guerra de Successió hispànica (1701-1714), durant la qual els Savoia trencaren el setge de les forces borbòniques sobre Torí i guanyaren Milà per a l'Arxiduc Carles, obtingueren el Regne de Sardenya (1720), pel qual esdevingueren reis.

Des de la ciutat els Savoia, ara reis de Sardenya, impulsaren el procés d'unificació italiana, que -després de les conquestes de la Llombardia (1859), Sicília i Nàpols (1860), el Vènet (1866) i els Estats Pontificis (1870)- culminaria amb el naixent Regne d'Itàlia, sobre el qual continuaren regnant.

Per compensar l'ajuda militar francesa enfront als austríacs, els Savoia hagueren de cedir a França els territoris de la Savoia, bressol de la dinastia, i Niça.

Monument a Emmanuelle Filiberto a la Piazza di San Carlo de la ciutat.

Aquest duc traslladà la capital dels Savoia de Chambéry a Torí.

A f.s.XIX-p.s.XX Torí creixé com a un dels grans pols industrials del jove estat italià, sorgint-hi importants empreses com FIAT o Lancia; s'hi fundaren també el Torino FC i la Juventus, els equips de futbol rivals.

La part moderna de Torí, que és coneguda com a "la ciutat porticada", anà creixent als anys 1930' al voltant de les grans places del nucli antic amb pòrtics i galeries, alguns d'aspecte més clàssic, d'altres més monumentalistes.

Per la complicitat dels reis d'Itàlia amb el feixisme de Mussolini, després de la 2a Guerra Mundial el país votà en referèndum constituir-se en República (1946), de manera que els Savoia foren desterrats i Torí perdé llurs reis.

Avui la ciutat conserva l'aire cortesà, cafès històrics i la vida local. És coneguda per custodiar el Sant Sudari, relíquia que inspira una gran devoció, i pel seu Museu Egipci, considerat un dels més importants del món.