"Viatger, vingues d'on vingues / si tens el cor honrat / flecta els genolls i prega / com fill, davant del cap / del pros Josep Moragues / el nostre general" ("Lo cap del general Moragues" d'Àngel Guimerà, 1887)
Josep Moragues i Mas nasqué a Sant Hilari Sacalm l'any 1669. Fou el tercer fill d'una família de pagesos benestants i, amb 16 anys, a la mort del pare, heretà el mas. L'any 1693 es casà amb Cecília Regàs, que era filla d'un ciutadà honrat de Girona, propietari del mas Regàs d'Arbúcies.
L'estiu de 1694, durant la Guerra dels Nou Anys, que enfrontà la França de Lluís XIV i la monarquia hispànica de Carles II l'Encantat, una companyia francesa saquejà la vila de Sant Hilari. Moragues hauria matat un sentinella francès abans que els catalans recuperessin la vila, al juliol, fet que marcà l'inici de la seva carrera militar. L'any 1695 ja formava part d'una companyia de fusellers comandada pel Ramon Sala, veguer de Vic, i Josep Mas de Roda, també osonenc, amb la que combaté als francesos al Pla de l'Estany i la Garrotxa. Aquesta actuació militar l'aproximà als "vigatans", petits hisendats i menestrals osonencs que odiaven els francesos pels abusos comesos durant els repetits atacs contra llur terra.
L'any 1700 morí Carles II sense un hereu, com s'esperava. Feia temps que les cancelleries europees intrigaven per la successió del "gegant malalt d'Europa"; destacaven dos grans candidats: Felip d'Anjou, net de Lluís XIV de França, i l'Arxiduc Carles, fill de l'emperador d'Àustria. Finalment, quan s'obrí el testament del difunt rei, Felip d'Anjou havia estat l'elegit. L'any 1701, Anglaterra, preocupada pel fet que els Borbons regissin alhora França i la monarquia hispànica, impulsà l'Aliança de l'Haia per deposar al flamant Felip V i posar enlloc seu a l'Arxiduc Carles; se li uniren Àustria i Holanda. Començava la Guerra de Successió.
A Catalunya, Felip V fou inicialment reconegut com a rei i vingué a Barcelona, on jurà les constitucions catalanes i celebrà corts. Tot i així, durant els anys que seguiren, la prohibició del comerç amb anglesos i holandesos, els principals socis comercials dels catalans, i el despòtic govern del virrei Velasco, que reprimí durament la més mínima simpatia per l'Arxiduc Carles, decantaren bona part de la societat catalana cap al bàndol austriacista.
Així, l'any 1705, Moragues es reuní amb altres prohoms osonencs a l'ermita de Santa Eulàlia de Riuprimer, on signà el “pacte dels Vigatans” per avalar que s'entaulessin negociacions amb l'Aliança de l'Haia per incorporar-hi Catalunya. En virtut d'aquest pacte, que se subscrigué amb els aliats a Gènova, els catalans s'havien d'aixecar en armes al rerepaís per facilitar el desembarcament i ocupació de Barcelona per l'Arxiduc Carles i la coalició aliada.
D'aquesta manera, Moragues participà en un gran aixecament a Osona, fent-se amb el control de Vic, i al juliol, al capdavant d'uns 200 homes, derrotà al Congost a la partida borbònica que havia anat a recuperar-la. Poc més tard, a l'agost, es dirigí cap a Barcelona amb centenars de voluntaris austriacistes per ajudar a l'exèrcit aliat en el setge a la guarnició borbònica, que capitulà a l'octubre. L'Arxiduc Carles entrà a Barcelona al novembre.
Aquella tardor de 1705, l'Arxiduc Carles reconegué l'actuació de Moragues, que gaudia d'un creixent prestigi militar, designant-lo, junt amb 7 vigatans més, coronel de les Reials Guàrdies Catalanes. A la primavera de 1707, fou ascendit a general de batalla (1707) i governador de Castellciutat, fortalesa des de la qual havia de vigilar els passos pirinencs de la Cerdanya i Ribagorça; poc després morí la seva muller Cecília. L'estiu de 1710 es casà en segones núpcies amb Magdalena Giralt, senyora de Bressui, a Sort.
Al setembre de 1713, en no aconseguir aixecar voluntaris austriacistes a la Conca de Tremp i constatant que Catalunya havia estat abandonada pels aliats i combatia sola contra els borbònics, que avançaven pel territori aplicant mètodes de terrorisme militar, rendí de forma honrosa Castellciutat, que no disposava de queviures ni podia rebre reforços, després de 8 dies de setge. En virtut de la capitulació els defensors pogueren sortir-ne.
Desmoralitzat i malalt, passà l’hivern a Sort, des d’on reprengué les accions militars al gener de 1714. Al febrer assaltà Castellciutat però fou rebutjat pels borbònics que, en un contracop, apressaren la seva família com a ostatges. Empresonats a Balaguer, aconseguí rescatar-los i els deixà a Cardona, baluard de la resistència austriacista a l’interior de Catalunya.
Des d’allà, amb la seguretat de tenir qui més estimava a recer, el general –ara guerriller– fustigà contínuament la rereguarda borbònica, obligant als enemics a mantenir destacaments repartits pel territori i a alleugerir la pressió sobre la Barcelona assetjada. Tot i així, la capital catalana, exhausta després de 14 mesos de setge, acabà capitulant l'11 de setembre de 1714; pocs dies més tard, el 18, la fortalesa de Cardona, on s'havien refugiat els darrers resistents austriacistes, capitulà per ordre de Barcelona. Als defensors de Cardona se'ls respectaria la vida i se'ls permetria embarcar per abandonar el país.
 |
| El bust de Josep Moragues al pla de Palau de Barcelona / AMS |
Moragues, enlloc d'exiliar-se -com feren molts altres austriacistes- es retirà a Sort amb la seva família. Hom apunta que pretenia marxar pels Pirineus però que s'esperaria a recuperar el seu nebot, encara pres. Mentrestant, sembla que Felip V, disgustat per l'amnistia que s'havia concedit als militars austriacistes en les capitulacions, envià la contraordre de detenir-los. Així, Moragues fou cridat a presentar-se davant del capità general de Barcelona, que li retirà la documentació i el posà -secretament- sota vigilància.
Tement ser arrestat per conspiració, al febrer de 1715 Moragues feu testament i buscà la manera d'embarcar cap a Mallorca, encara en mans dels austriacistes, però quan ja es trobava a mar, en ser reconegut pel barquer, fou tornat a Barcelona per por de represàlies. Moragues s'amagà llavors a Montjuïc esperant un segon passatge però acabà sent trobat i detingut junt als seus còmplices, els capitans Jaume Roca i Pau Macip.
El general fou torturat, sotmès a un judici sumaríssim i condemnat a mort. El 27 de març de 1715, descalç, vestit de penitent i sense ser-li reconeguts els honors militars, patí el suplici de ser arrossegat viu lligat a un cavall pels carrers de Barcelona i, després, se’l degollà, decapità i esquarterà. Jaume Roca i Pau Macip foren penjats a la forca.
En un moment en què la guerra no estava tancada, la cerimònia d'execució de Moragues serví com a càstig exemplaritzant: el seu cap fou ficat dins d'una gàbia i penjat al Portal de Mar amb una inscripció en llatí que deia: "Josep Moragues, per haver comès el crim d'una repetida rebel·lió, haver abusat dues vegades de la clemència reial, finalment, la tercera vegada, fou pres i executat per la justícia".
La repressió no s'acabà amb el cos mutilat del general caigut, sinó que també s'aplicà a la seva vídua i familiars, que foren empresonats i desposseïts de llurs propietats. Després de dotze anys de súpliques, un cop signada la pau de Viena (1725), Margarida Giralt va aconseguir que se li retornés el cap del marit; llavors la família marxà a l'exili.
Tot i no haver estat un dels militars austriacistes més importants -de fet lluitava a les ordres del marquès de Poal, el veritable cor de la resistència- el seu martiri el convertí en un heroi de Catalunya, recuperat durant la Renaixença, com expliquen els versos de Guimerà. Des d'una mirada actual, la seva trajectòria vital és interessant per entendre la Guerra de Successió.
Des de 1999, al pla de Palau, el lloc aproximat on hauria estat exhibit el cap del general, un monument de marbre i un pal amb la senyera ideat per l'artista Francesc Abad recorden l'heroi austriacista malgrat les traves que posà l'Ajuntament per acceptar-los. L'any 2013 fou col·locat, davant l'Escola de Nàutica, un bust del general Moragues, bessó del que hi ha a Sort, obra de Rosa Martínez Brau.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Continguts] També us pot interessar...> El "Carrasclet", l'apassionant vida d'un guerriller austriacista oblidat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada