Sibil·la de Fortià, amant i reina de Pere el Cerimoniós (1350-1406)

Sibil·la de Fortià nasqué el 1350, filla de Berenguer de Fortià i Francesca de Vilamarí, de la baixa noblesa empordanesa.

De gran bellesa, entrà de jove al servei de la reina Elionor de Sicília, tercera muller de Pere el Cerimoniós, i fou casada amb el vell noble aragonès Artal II de Foces (1371), amb qui no tingué fills i que morí el 1374.

En morir Elionor (1375) el rei Pere III es fixà en la jove, que n'esdevingué l'amant. Aquesta relació desagradà als fills del sobirà, els infants Joan i Martí, que consideraven a l'empordanesa de baix llinatge i temien que dilapidés el patrimoni reial en luxes cortesans o, pitjor encara, que tingués fills amb els qui haurien compartir l'herència.

La reina Sibil·la de Fortià al retaule de l'església de San Miguel Arcángel de Daroca, Aragó, f.s.XIV

L'any 1377 Pere el Cerimoniós i Sibil·la es casaren a Barcelona i tingueren dos fills, Pere (1379) i Elisabet (1380).

En aquest moment l'infant Joan es casà en segones núpcies amb la francesa Violant de Bar, també donada als luxes de la cort, i que reclamava al seu marit que se sostragués a la influència de la madrastra.

Coronada reina a Montblanc (1381), Sibil·la afavorí als seus familiars, facilitant-los ocupar llocs a la cort, i obtingué del marit rendes arreu dels regnes de la corona d'Aragó. La creixent tensió entre l'infant Joan i Pere III arribà llavors a un enfrontament obert.

Al desembre de 1386, mentre el rei agonitzava, Sibil·la, tement la venjança del fillastre quan Pere morís, embarcà apressadament amb el seu seguici cap a Sitges i es refugià al castell de Sant Martí Sarroca, que era propietat del germà, Bernat de Fortià.

La família reial en temps de Sibil·la de Fortià

L'infant Joan envià el seu germà Martí a assetjar el castell, que es rendí. El 4 de gener de 1387 la reina fou presa i dos dies després morí Pere III.

Sibil·la fou empresonada al castell de Montcada i es feu circular que era una bruixa i que havia emmetzinat al rei.

Gràcies als suports que tenia a la cort i als sectors populars, el rei Joan el Caçador acabà alliberant-la si renunciava a tots els béns obtinguts com a reina. A la mort de Joan (1396), Sibil·la trobà un tracte més comprensiu en el nou rei Martí l'Humà.

Sibil·la morí a Barcelona el 24 de novembre de 1406 i fou enterrada al convent barceloní de Sant Francesc, a tocar de la mar.

Els Fets de Prats de Molló (4 de novembre de 1926)

L'any 1923 Miguel Primo de Rivera instaurà una dictadura militar amb l'aval d'Alfons XIII.

Si bé la Lliga Regionalista donà suport al nou règim esperant que acabés amb la conflictivitat als carrers, aviat es feu palès l'anticatalanisme furibund dels militars, que suprimiren la Mancomunitat (3/1925), primer òrgan d'autogovern català d'ençà de 1714.

Davant d'això, l'Estat Català de Francesc Macià, el coronel que havia deixat l'exèrcit arran de l'assalt dels militars a la redacció del Cu-cut (1905), començà a planejar l'estratègia per derrocar el règim. Inspirant-se en la lluita irlandesa, optà per la via insurreccional.

Després d'un atemptat frustrat de Bandera Negra contra el tren del rei al seu pas pel Garraf (5/1925), el catalanisme patí una forta repressió. Macià preparà llavors una acció des de Perpinyà, on vivia exiliat.

Finançant-se amb diners que li enviaren les comunitats catalanes d'Amèrica, adquirí armes i començà a formar un cos de voluntaris per alliberar Catalunya.

Se li afegí un grup d'antifeixistes italians, que volien combatre la dictadura de Primo de Rivera, inspirada en el feixisme de Mussolini, i que l'ajudaren a instruir els nous combatents.

Els conjurats de Prats de Molló en arribar a París el 15 de novembre de 1926 / Gallica-BnF

El pla era creuar la frontera per Prats de Molló, ocupar Olot i proclamar la república per ràdio a l'espera que els catalans s'alcessin contra la dictadura i prendre el control del territori.

Tot estava coordinat amb la CNT, que havia de declarar una vaga general a Barcelona.

L'alba del 4 de novembre de 1926, el dia triat, la Gendarmerie detingué als conjurats. Ricciotti Garibaldi, agent secret infiltrat entre els italians, havia delatat l'operació a la Guàrdia Civil i la policia francesa.

Els detinguts foren enviats a París, on arribaren el 15 de novembre, i se'ls sotmeté a un judici que tingué gran ressò.

Amb 67 anys, Macià, un senyor espigat i somiador, d'aire quixotesc, que volia alliberar el seu poble, es guanyà l'opinió pública francesa.

Assumí tota responsabilitat, apel·là als valors republicans, democràtics i revolucionaris per defensar-se i fou condemnat a 2 mesos de presó, ja complerts en preventiva.

Després, gaudint de gran popularitat entre els catalans, s'exilià a Bèlgica.

· · · · · · · · · ·

[Breus]

L'heroi austriacista Francesc Macià i Ambert, dit "Bac de Roda" (1658-1713)

Francesc Macià i Ambert nasqué l'any 1658 a Sant Pere de Roda (Osona) en una família de propietaris benestants. En casar-se amb la pubilla del mas "Bac de Roda" prengué el cognom de la muller, pel qual acabaria sent més conegut.

Entre 1695 i 1697 participava en les partides del veguer de Vic, Ramon Sala i Saçala, que s'enfrontà a les tropes franceses de Lluís XIV quan penetraren per Osona durant la Guerra dels Nou Anys.

Poc abans de la mort de Carles II l'Encantat (1700), enmig de les tensions i intrigues per la successió, establí contactes amb el virrei Jordi de Hessen-Darmstadt, que començava a teixir una xarxa de prohoms afins a l'Arxiduc Carles d'Àustria.

Així, quan finalment pujà al tron el francès Felip V, Bac de Roda fou un dels líders "vigatans" que el 1705, reunits en secret a l'ermita osonenca de Sant Sebastià, acordaren l'entrada de Catalunya a l'Aliança de l'Haia, impulsada per Anglaterra per deposar Felip V i entronitzar a l'Arxiduc.

Bust de Francesc Macià i Ambert a Roda de Ter, obra de l'escultora Marta Solsona (2001)

Bac de Roda participà en la complicada presa de Barcelona pels aliats (1705), baixà a socórrer-la en el primer setge borbònic que patí (1706) i durant la Guerra de Successió comandà un regiment de fusellers com a coronel -cobrint el nord del Principat- i reclutà voluntaris.

L'estiu de 1713, quan Catalunya fou abandonada pels aliats i els borbònics encerclaren Barcelona, liderà algunes partides de l'exèrcit austriacista català, que a les ordres del marquès de Poal miraven de comprometre el cordó de setge borbònic per ajudar a Barcelona.

A finals d'agost Osona fou ocupada pels borbònics, que aplicaren mètodes de terrorisme militar als "rebels" que se'ls havien oposat, desmoralitzant la població.

Bac de Roda tornà llavors al mas Colom, on s'havia criat, però rebutjà l'oferta d'indult del general Bracamonte i mantingué la lluita des de les muntanyes.

A l'octubre fou delatat per Josep Riera de Vallfogona de Ripollès, correligionari seu, i capturat pels borbònics.

El 2 de novembre de 1713 fou penjat al Puig de les Devallades de Vic, prop de la plaça del Mercadal, en una execució exemplaritzant que havia servir per sotmetre els "vigatans" -l'epicentre de l'austriacisme a Catalunya- a l'obediència a Felip V.

· · · · · · · · · ·

[Breus] També us pot interessar...

> Josep Moragues, vida i suplici d'un general austriacista (1669-1715) 

> El "Carrasquet", l'apassionant vida d'un guerriller austriacista (1682-1743)