L'any 1923 Miguel Primo de Rivera instaurà una dictadura militar amb l'aval d'Alfons XIII.
Si bé la Lliga Regionalista donà suport al nou règim esperant que acabés amb la conflictivitat als carrers, aviat es feu palès l'anticatalanisme furibund dels militars, que suprimiren la Mancomunitat (3/1925), primer òrgan d'autogovern català d'ençà de 1714.
Davant d'això, l'Estat Català de Francesc Macià, el coronel que havia deixat l'exèrcit arran de l'assalt dels militars a la redacció del Cu-cut (1905), començà a planejar l'estratègia per derrocar el règim. Inspirant-se en la lluita irlandesa, optà per la via insurreccional.
Després d'un atemptat frustrat de Bandera Negra contra el tren del rei al seu pas pel Garraf (5/1925), el catalanisme patí una forta repressió. Macià preparà llavors una acció des de Perpinyà, on vivia exiliat.
Finançant-se amb diners que li enviaren les comunitats catalanes d'Amèrica, adquirí armes i començà a formar un cos de voluntaris per alliberar Catalunya.
Se li afegí un grup d'antifeixistes italians, que volien combatre la dictadura de Primo de Rivera, inspirada en el feixisme de Mussolini, i que l'ajudaren a instruir els nous combatents.
.jpeg)
Els conjurats de Prats de Molló en arribar a París el 15 de novembre de 1926 / Gallica-BnF
El pla era creuar la frontera per Prats de Molló, ocupar Olot i proclamar la república per ràdio a l'espera que els catalans s'alcessin contra la dictadura i prendre el control del territori.
Tot estava coordinat amb la CNT, que havia de declarar una vaga general a Barcelona.
L'alba del 4 de novembre de 1926, el dia triat, la Gendarmerie detingué als conjurats. Ricciotti Garibaldi, agent secret infiltrat entre els italians, havia delatat l'operació a la Guàrdia Civil i la policia francesa.
Els detinguts foren enviats a París, on arribaren el 15 de novembre, i se'ls sotmeté a un judici que tingué gran ressò.
Amb 67 anys, Macià, un senyor espigat i somiador, d'aire quixotesc, que volia alliberar el seu poble, es guanyà l'opinió pública francesa.
Assumí tota responsabilitat, apel·là als valors republicans, democràtics i revolucionaris per defensar-se i fou condemnat a 2 mesos de presó, ja complerts en preventiva.
Després, gaudint de gran popularitat entre els catalans, s'exilià a Bèlgica.
· · · · · · · · · ·
[Articles]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada