El 17 de gener de 1250, a la Calàbria, nasqué Roger de Llúria. De família noble, el pare, Ricard, era vassall del rei Manfred de Sicília, que li havia confiat en feu les baronies de Lauria i Scalea, a l'empenya de "la Bota".
En aquell temps els dominis del rei Manfred s'estenien per Sicília i la meitat sud d'Itàlia, incloent la populosa ciutat de Nàpols, i feien frontera, al nord de la Campània, amb els Estats Pontificis.
Manfred era fill de l'emperador Frederic II de Hohenstaufen, llinatge que feia temps que pugnava amb el papat per la primacia sobre Itàlia.
En aquesta lluita l'Església comptava amb el suport dels reis de França, amb qui tenia una antiga aliança.
L'incòmode veïnatge entre el regne de Sicília i el papat encengué encara més les tensions.
Jaume I el Conqueridor, que ja havia patit la "pinça" Església-França durant la croada contra els càtars, s'aproximà als reis de Sicília i el 1262 feu casar l'hereu, Pere, amb Constança, filla de Manfred.
Aquest enllaç segellà una aliança que a més de ser convenient diplomàticament facilitava la ruta dels navegants catalans cap a l'Orient.
.jpg "Escultura de Roger de Llúria a Barcelona")
Escultura de l'almirall al Pg. Lluís Companys de Barcelona realitzada per l'Exposició Universal de 1888
L'any 1266, Carles d'Anjou, germà del rei de França i aliat del papa, marxà sobre la Campània, derrotà el rei Manfred -que caigué combatent els francesos a Benevento-, pujà al tron de Sicília i traslladà la cort a Nàpols.
El jove Roger, que perdé el pare en batalla, es trobava llavors a Barcelona, al costat de Constança.
Format a la cort, segons la crònica de Muntaner aprengué un "bell cathalanesc" i esdevingué "lo pus perfet Cathala".
Quan el 1282 esclatà a Palerm la revolta de les Vespres contra Carles d'Anjou i Pere el Gran desembarcà a Sicília per expulsar-lo i coronar-se'n rei, l'almirall de l'estol catalano-aragonès, Roger de Llúria, jugà un paper clau.
Prengué Malta (1283), derrotà els angevins al golf de Nàpols, capturà el príncep de Salern (1284) i, en el moment més crític, durant la croada francesa contra Catalunya, obtingué una decisiva victòria a les Illes Formigues (1285). La "vendetta" és un plat que se serveix fred.
Retirat, Roger de Llúria morí el 1305 a Cocentània, regne de València, i es feu enterrar als peus del rei Pere el Gran a Santes Creus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada