El general Basset, l'heroi de l'austriacisme valencià (1654-1728)

Joan Baptista Basset i Ramos nasqué el 1654 a València en una família d’artesans dauradors.

De jove entrà al servei de la Casa d'Àustria, tant del rei Carles II l'Embruixat, com dels emperadors d'Àustria, i es formà com a enginyer militar a les guerres de Milà i Hongria.

Durant la Guerra dels Nou Anys, que enfrontà la monarquia hispànica amb França, fou enviat a Catalunya (1695) com a coronel d'enginyers de l'exèrcit imperial junt al príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, de qui n'estava a les ordres, i defensà Barcelona del setge francès de 1697.

A la mort de Carles II (1700), quan Felip V de Borbó fou entronitzat rei de la monarquia hispànica, participà en la formació de l'Aliança de l'Haia, impulsada per Anglaterra, Àustria i Holanda per deposar el francès i coronar en lloc seu l'Arxiduc Carles d'Àustria: esclatava la Guerra de Successió hispànica (1701).

Basset combaté en la presa anglesa de Gibraltar (1704) i, a l'agost de 1705, es dirigí amb l'estol aliat a Dènia, que capitulà, proclamant-hi l'Arxiduc com a rei Carles III.

A València l'austriacisme començà a estendre's entre els camperols i els sectors populars, contraris al règim senyorial i a les classes dirigents borbòniques.

Retrat imaginari del general Basset, obra de l'artista valencià Manuel Boix

Assetjat a Dènia pel general Nebot, filipista, quan el català es passà als austriacistes Basset sortí i marxà sobre València, moment en què se li anaren sumant milícies de "maulets" austriacistes valencians.

Al desembre entrà triomfalment a la ciutat, que regí en nom de Carles III.

Malgrat la seva popularitat, el govern populista de Basset no pogué mantenir l'ordre a València, situació que s'agreujà amb el setge borbònic de 1706.

Els reforços de Peterborough aixecaren el setge però Basset, que entre els valencians eclipsava Carles III, fou detingut acusat de desgovern.

Amb la desfeta d'Almansa i l'entrada dels borbònics a València (1707), Basset fou alliberat per atiar la resistència austriacista valenciana i enviat a defensar Dènia, on acabà de nou processat.

Enviat a Barcelona, quan l'Arxiduc abandonà la ciutat restà defensant-la, com molts altres austriacistes valencians, fins l'11 de setembre de 1714.

Empresonat pels borbònics, morí a Segòvia el 15 de gener de 1728.