L'Abat Oliba

Oliba de Cerdanya nasqué cap al 971 i fou el tercer fill d'Oliba Cabreta, comte de Cerdanya i Besalú, i d'Ermengarda.

Heretà els comtats de Berga i Ripoll, que governà mentre els seus germans Guifré i Bernat es feien càrrec dels comtats de Cerdanya i Besalú respectivament.

L'any 1002 renuncià als comtats, que cedí als germans, i prengué l'hàbit per ingressar com a monjo a l'orde benedictí de Santa Maria de Ripoll, del que n'acabà esdevenint abat el 1008.

Aquell mateix any fou també designat abat de Sant Miquel de Cuixà i, mesos més tard, de Sant Martí del Canigó (1009), al Conflent.

Escultura de l'Abat Oliba a Ripoll

Així, Oliba assumí el lideratge dels principals monestirs catalans, emprengué reformes per engrandir-los i els impulsà com a focus culturals gràcies a les seves obres i als viatges que féu a Narbona, Roma i la Llombardia.

Arran de la prematura mort del comte de Barcelona Ramon Borrell (1017), la comtessa Ermessenda de Carcassona assumí la regència dels comtats i afavorí l'ascens d'Oliba com a bisbe de Vic (1018).

Per la seva banda, el religiós esdevingué un dels principals suports de la comtessa regent enfront a la desobediència dels senyors feudals, que aprofitaren la crisi del poder comtal per apropiar-se de terres i castells.

La genealogia de l'Abat Oliba

A més, procurà mediar en els conflictes entre Ermessenda i el seu fill Berenguer Ramon (1021), primer, i més tard, amb el seu net Ramon Berenguer (1040).

L'any 1025 Oliba fundà un nou monestir a la muntanya de Montserrat per posar-la sota dependència de Ripoll.

Davant les creixents violències feudals entre senyors i pagesos, impulsà la celebració d'una primera assemblea de Pau i Treva de Déu a Toluges (Rosselló) el 1027.

A partir d'aquest precedent, les assembles pacificadores prengueren continuïtat als comtats catalans, establint la sagrera com a espai protegit de 30 passes entorn a l'església i la prohibició de cometre actes de violència en certs dies del calendari sota pena d'excomunió.

Els comtes de Barcelona acabarien presidint aquestes assemblees i les aprofitaren per refermar llur poder i fixar les primeres lleis pel conjunt de llurs dominis.

L'abat Oliba morí el 30 d'octubre de 1046 al monestir de Sant Miquel de Cuixà, on fou enterrat.