En morir Jaume el Conqueridor (1276), el testament del rei -que havia canviat diversos cops per acontentar els fills- separà les Illes i els comtats de Rosselló i Cerdanya, que concedí a Jaume, el segon fill, del bloc format per Catalunya, Aragó i València, que passà al primogènit, Pere.
Tot i que Jaume II de Mallorca hauria de mantenir-se vassall del germà gran, la seva política l'allunyà dels parents i l'acostà a França i el papat. Així, durant la croada dels francesos contra Catalunya els deixà creuar els Pirineus, traïció que fou castigada per Pere el Gran confiscant-li els regnes (1285).
Genealogia simplificada de la dinastia privativa de reis de Mallorca en relació amb la línia troncal de reis de la corona d'Aragó
La pau d'Anagni, que posà fi a la guerra amb França, comportà la restitució del regne de Mallorca per a Jaume (1295). Succeït pel fill Sanç I el Pacífic (1311), els vincles amb els cosins de Terraferma es referen, assolint una efímera sintonia amb el Casal de Barcelona.
A la mort prematura de Sanç sense hereu (1324) fou succeït pel nebot, Jaume III de Mallorca, que pujà al tron malgrat les ambicions de Jaume II el Just, rei d'Aragó, que també el reivindicava.
Anys més tard, Pere el Cerimoniós declarà rebel a Jaume III de Mallorca, bloquejà el port de Palma i conquerí sense dificultats l'illa (1343). Poc després prengué Perpinyà -la seu "continental" dels reis mallorquins- i aconseguí sotmetre a Jaume (1344), que es reclogué a Montpeller, d'on n'era senyor.
Jaume III al Llibre de franqueses i privilegis del Regne de Mallorca
El rei destronat acabà venent Montpeller al rei de França i amb els diners obtinguts formà un estol amb suport genovès i contingents mercenaris per recuperar Mallorca (1349).
A l'octubre desembarcà a la badia d’Alcúdia amb uns 400 cavallers i 3000 infants, marxà sobre Pollença, seguí cap a Inca i arribà a Porreres.
-C(A).jpg)
La batalla de Llucmajor (Faust Morell, 1902)
Tot i els avenços, Jaume no aixecà tant d’entusiasme com creia a l'illa i obtingué pocs suports. Concentrant les forces a Palma, el governador, Gilabert de Centelles, li sortí a l'encontre i el trobà a Llucmajor.
L'alba del dia 25 els exèrcits xocaren en batalla. Al migdia, els rebels defallien però Jaume els reuní sota el seu alè i combaté valerosament. Finalment acabà sent tombat del cavall i fou degollat per un almogàver. Amb la derrota el regne de Mallorca quedà reintegrat a la corona d'Aragó.
· · · · · · · · · ·
[Articles] Notes (v.26/10/2025) -
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada