dijous, 23 d’octubre del 2025

Història (breu) de Gènova, la gran rival dels catalans al Mediterrani

Al s.V aC, en un promontori davant la mar, els lígurs fundaren un poblat. Sota Roma, aquella ciutat -dita Genua- esdevingué un dels ports de la flota romana.

Al llarg del s.XI els nobles genovesos, donada la manca de terres conreables a l'estreta costa lígur, invertiren llurs rendes en flotes amb què comerciar.

Gènova combaté la pirateria musulmana al Mediterrani i posà naus per embarcar els croats cap a Orient en la 1a Croada (1095), expedició d'ençà de la qual llueix orgullosa la creu de Sant Jordi com a blasó.

La catedral de San Lorenzo fou consagrada el 1118 i completada a p.s.XIV

Al s.XII Gènova ja estenia dominis sobre la Ligúria, Còrsega i Sardenya, rivalitzava amb Pisa i col•laborà en la conquesta de Tortosa als musulmans (1148).

L'any 1261 ajudà els Paleòlegs a recuperar Constantinoble i foragità així els venecians -l'etern rival- de la Mar Negra, on arribaven les espècies i la seda d'Orient i el blat i els esclaus de l'estepa.

En aquest moment d'esplendor genovesa es bastí la catedral, que destaca per la bicromia que li dona l'alternança de carreus de marbres i pissarres.

El Palazzo Lomellino, un dels palaus de la Strada Nuova, fou erigit entre 1559-1565. L'impulsà Nicolosio Lomellino, qui s'enriquí gràcies a la pesca del corall a l'illa de Tabarca. Actualment el palau forma part del conjunt dels 42 Palazzi dei Rolli, Patrimoni de la Humanitat (2006)

La crisi del s.XIV, els atacs mongols a Crimea, la competència a la mar amb els catalans i la irrupció de la Pesta Negra provocaren el declivi de Gènova.

Al s.XVI la "Superba República" reviscolà gràcies a l'aliança de l'almirall Andrea Doria amb Carles V i les grans famílies genoveses feren fortuna com a prestamistes dels reis de la monarquia hispànica.

D'aquesta segona esplendor -"el Segle dels genovesos"- en són testimoni els sumptuosos palaus que els rics nobles lígurs -comerciants i banquers- bastiren al llarg de la Strada Nuova.

Vista de la zona portuària de Gènova sota el viaducte de la Strada statale 1 Via Aurelia

Després de la invasió napoleònica (1797) i la reordenació d'Europa al Congrés de Viena (1815), Gènova acabà passant a contracor als Savoia, reis del Piemont-Sardenya, i la república s'extinguí.

Del port de Gènova sortí l'expedició de Garibaldi i els Mille (1860), que foragità els Borbons de Nàpols i Sicília i les incorporà al naixent Regne d'Itàlia pels Savoia.

Avui Gènova és el principal port d'Itàlia i un dels pols econòmics de país junt a Milà i Torí. La ciutat conserva encara negocis emblemàtics, l'ambient mariner i estrets carrerons (caruggi) d'origen medieval.
· · · · · · · · · ·
[Articles] Notes (v.23/10/2025) - 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada