Al s.V aC, en un promontori davant la mar, els lígurs fundaren un poblat. Sota Roma, aquella ciutat -dita Genua- esdevingué un dels ports de la flota romana.
Al llarg del s.XI els nobles genovesos, donada la manca de terres conreables a l'estreta costa lígur, invertiren llurs rendes en flotes amb què comerciar.
Gènova combaté la pirateria musulmana al Mediterrani i posà naus per embarcar els croats cap a Orient en la 1a Croada (1095), expedició d'ençà de la qual llueix orgullosa la creu de Sant Jordi com a blasó.
La catedral de San Lorenzo fou consagrada el 1118 i completada a p.s.XIV
Al s.XII Gènova ja estenia dominis sobre la Ligúria, Còrsega i Sardenya, rivalitzava amb Pisa i col•laborà en la conquesta de Tortosa als musulmans (1148).
L'any 1261 ajudà els Paleòlegs a recuperar Constantinoble i foragità així els venecians -l'etern rival- de la Mar Negra, on arribaven les espècies i la seda d'Orient i el blat i els esclaus de l'estepa.
En aquest moment d'esplendor genovesa es bastí la catedral, que destaca per la bicromia que li dona l'alternança de carreus de marbres i pissarres.
El Palazzo Lomellino, un dels palaus de la Strada Nuova, fou erigit entre 1559-1565. L'impulsà Nicolosio Lomellino, qui s'enriquí gràcies a la pesca del corall a l'illa de Tabarca. Actualment el palau forma part del conjunt dels 42 Palazzi dei Rolli, Patrimoni de la Humanitat (2006)
La crisi del s.XIV, els atacs mongols a Crimea, la competència a la mar amb els catalans i la irrupció de la Pesta Negra provocaren el declivi de Gènova.
Al s.XVI la "Superba República" reviscolà gràcies a l'aliança de l'almirall Andrea Doria amb Carles V i les grans famílies genoveses feren fortuna com a prestamistes dels reis de la monarquia hispànica.
D'aquesta segona esplendor -"el Segle dels genovesos"- en són testimoni els sumptuosos palaus que els rics nobles lígurs -comerciants i banquers- bastiren al llarg de la Strada Nuova.
Vista de la zona portuària de Gènova sota el viaducte de la Strada statale 1 Via Aurelia
Després de la invasió napoleònica (1797) i la reordenació d'Europa al Congrés de Viena (1815), Gènova acabà passant a contracor als Savoia, reis del Piemont-Sardenya, i la república s'extinguí.
Del port de Gènova sortí l'expedició de Garibaldi i els Mille (1860), que foragità els Borbons de Nàpols i Sicília i les incorporà al naixent Regne d'Itàlia pels Savoia.
Avui Gènova és el principal port d'Itàlia i un dels pols econòmics de país junt a Milà i Torí. La ciutat conserva encara negocis emblemàtics, l'ambient mariner i estrets carrerons (caruggi) d'origen medieval.
· · · · · · · · · ·
[Articles] Notes (v.23/10/2025) -
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada