Relat precedent > Sortida de l'armada catalano-veneciana i batalla del Bòsfor (1351-1352)
· · · · · · · · · ·
A l’estiu de 1352, mentre es preparaven noves galeres per a la guerra contra Gènova, arribaren al rei Pere III el Cerimoniós les esperades notícies de l’armada enviada a l’Orient. L’escrivien Bonanat Descoll i Guillem Morey, que ara comandaven l’expedició, i li relataven la tràgica mort de l’almirall Ponç IV de Santa Pau i la situació de l’armada en sortir de Contestinoble.
A principis d’agost arribà a Barcelona la primera galera, la més ràpida, que s'avançà per fer de correu. La comandava Pere Nadal, que tan bon punt desembarcà, cavalcà apressadament per trametre noves lletres dels comandants de l’armada al rei. El trobà a Osca, on el rei s’estava en aquell moment de viatge cap a Saragossa.
Acompanyats pels venecians, els catalans havien fondejat al Negrepont, des d’on navegaren cap a la Canea, a l’illa de Creta, sota domini de Venècia, i allí feien reparacions a les embarcacions. Durant aquest trajecte morí Francesc de Finestres, bon coneixedor dels fets de la mar, que havia assessorat als comandants de l’expedició, i una de les galeres fou capturada pels genovesos, precisament aquella que portava els ossos de Santa Pau per a què els seus el poguessin plorar i li donessin la sepultura que mereixia en terra pàtria.
A Saragossa, l’1 de setembre, Pere III obrí les corts aragoneses, que se celebraven a la catedral de Sant Salvador, on des del temps del seu besavi, Pere el Gran, es coronaven els reis d’Aragó. Aprofitant que les corts reunien als grans nobles i prohoms aragonesos, el Cerimoniós celebraria la coronació de la reina, amb qui ja duia 3 anys casat i que li havia donat l’esperat hereu.
Així, el 5 de setembre, amb gran solemnitat, com agradava al rei, la reina Elionor fou ungida, rebé les insígnies reials, o sigui, el ceptre i el pom, i se li cenyí una bella corona d’or decorada amb murons en forma de flor de lliri, rosetes, perles, safirs, rubins i maragdes. Seguidament, les corts aragoneses reconegueren a l’infant Joan, que tenia un any, com a successor a la monarquia. La cerimònia culminà amb la celebració d’un gran convit amb què el rei esperava tancar definitivament el conflicte successori que l’havia enfrontat a les corts aragoneses.
En aquest temps, el papa Climent VI, que era el 4rt pontífex que s’estava a Avinyó, en terres de la Provença, escrigué a Pere III exhortant-lo afectuosament a trobar una concòrdia amb Gènova. El sobirà també havia rebut missatges de l’emperador d’Alemanya i del rei de França requerint-li que procurés un acord de pau i posés fi a un conflicte que esvalotava tot el Mediterrani.
El Cerimoniós respongué a aquests requeriments posant un seguit de condicions. De primer, que els genovesos cedissin l’illa de Còrsega a la Santa Seu com a garantia durant les negociacions i que el papat, que en temps de Bonifaci VIII havia instituït el Regnum Sardiniae et Corsicae i li havia atorgat a Jaume II el Just, avi del rei Pere, decidís formalment a qui lliuraria l’illa.
De segon, que, mentre la Santa Seu arbitrava la qüestió, els genovesos es comprometessin a no donar socors ni ajuda als rebels Doria, que s’havien sollevat contra l’autoritat reial al nord de Sardenya. Finalment que es formés una comissió per estudiar tots els danys que els súbdits de la corona havien sofert a mans dels genovesos i que s’estudiessin les compensacions amb què el Comú de Gènova els hauria de retribuir.
Pere el Cerimoniós en una caplletra del còdex del s.XV anomenat Llibre dels Privilegis de la Cartoixa de la Vall de Crist. S'atribueix a un membre de la família d'il·luminadors valencians Crespí i fou realitzat en vida de Martí l'Humà, fet pel qual hom creu que la semblança seria acurada. Biblioteca de Catalunya
Tot plegat es dirimí a Avinyó, on davant del papa arribaren missatgers del rei d’Aragó i de la República de Gènova per negociar els termes d’un possible acord de pau. Allí s’exposà allò que Pere III reclamava per iniciar les converses però els superbs delegats genovesos no consentiren res del que proposava, fet pel qual les negociacions no prosperaren i es mantingué la guerra.
A finals de setembre arribaren finalment a Barcelona les 8 galeres que quedaven de l’expedició catalana a l’Orient. Bonanat Descoll i Guillem Morey es dirigiren llavors a Saragossa, on s’entrevistaren amb el rei i li explicaren amb tot detall les vicissituds del viatge, els fets de la caòtica batalla del Bòsfor i la mort de l’almirall Santa Pau. El Cerimoniós escoltava amb atenció, procurant retenir els detalls pensant en una futura crònica que immortalitzés el seu regnat.
Un cop oït el relat, Pere III envià missatges a Sibil·la de Saportella, la vídua del malaurat Ponç IV de Santa Pau, per a què es dirigís urgentment a Saragossa, on podria escoltar de Bonanat i Guillem les gestes del seu marit al capdavant de l’expedició i com foren els seus darrers dies. Quan Sibil·la arribà a Saragossa, el rei ja havia hagut de partir cap a València, de manera que deixà ordenat que li fossin preparats cavalls per a què prosseguís el trajecte i el trobés de camí.
De camí a València, Guillem Morey i Bonanat Descoll quadraren els comptes de l’expedició amb el rei i li detallaren els diners obtinguts a partir del botí pres i venut durant l’expedició, ja fos de l’armada enemiga desbaratada al Bòsfor com d’altres embarcacions genoveses assaltades durant la llarga travessa d’anada i tornada.
En total, els guanys arribaven a unes 3235 lliures de Barcelona, de les quals una meitat passaren a engrossir directament el tresor reial i l’altra es repartí entre les tripulacions de l’armada. Satisfet amb la bona feina dels dos navegants, Pere III recompensà amb 3000 sous a l’almirall Bonanat Descoll i amb 2000 sous a Guillem Morey, que pogué tornar finalment a Barcelona.
A principis de novembre, trobant-se el rei Pere al poderós castell de Peníscola, que s’endinsava a la mar, aplegà el seu consell i, havent deliberat amb prohoms de Barcelona, Mallorques i València, decidí preparar per a l’estiu següent una nova armada de 50 galeres per continuar la guerra contra Gènova. En previsió de la campanya, que tenia per objectiu posar ordre a Sardenya i sotmetre definitivament als Doria, es prohibí el comerç amb l’illa.
Guillem Morey, que durant aquells dies es trobaria a la seva casa del barri de la Ribera, davant del mar, veié en la prohibició d’una oportunitat i, gràcies al favor reial, que s’havia guanyat pel seu servei a la corona durant la llarga expedició a la Romania, fou autoritzat per poder enviar a Sardenya un lleny carregat de vi que podria vendre i del que n’obtindria notables guanys.
Poc després, a finals de desembre, Pere III li cedí una galera junt amb Pere Tordera, també ciutadà de Barcelona, i els concedí llicència per a què l’armessin, fent-se càrrec dels costos que això comportava, de cara a participar en la campanya que es preparava contra Gènova.
· · · · · · · · · ·
Notes: El relat es basa en la Crònica de Pere el Cerimoniós (llibre V, caps. 1-2). Sobre la coronació de la reina Elionor vegeu Riera, J. (2005) “La coronació de la reina Elionor” (1352) Acta historica et archaeologica mediaevalia, n.26; pp.485-492. Sobre el botí obtingut durant l’expedició vegeu Reche, A. (2015) “Noverint universi quod ego, Guillelmus Morey... Un acercamiento biográfico a la relación entre élites urbanas, ambientes reales y guerra marítima a mediados del s.XIV" Tesi doctoral. UAB, pp.111-114. Sobre la vida de Guillem Morey, bon exemple de l’ascens d’un “home de mar” català al consell reial, vegeu la tesi doctoral amunt citada i l’article Reche, A. (2014) “La guerra marítima y los profesionales de la gestión de las flotes. Un ejemplo catalán del siglo XIV” Roda da Fortuna. Revista Electrónica sobre Antiguidade e Medievo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada