Ceret, de vila closa medieval a "Meca del Cubisme"

Al s.IX ja existiria una petita església dedicada a Sant Pere prop del pas del riu Tec, que discorre pel Vallespir. Un precepte de Lluís el Piadós en favor dels germans Guimar i Radó, visigots, a qui reconeixia l'aprisió d'un seguit de terres a la zona, esmenta el "vicus Sirisidum" (814). "Vicus", en llatí, es referia a un "poblet", fet pel qual podem deduir que ja hi hauria algunes cases agrupades al voltant de l'església.

Al s.XI, afavorit per les disposicions de les assemblees de Pau i Treva de Déu, que castigaven l'ús de la violència en espais i dies sagrats, el poblat de "Cireteto" creixeria entorn a l'església, cenyint-se al recinte circular de 30 passes que configurava la "sagrera". A tocar de l'església hi hauria també una torre o casalot fortificat dels Ceret, senyors del lloc, d'on prengué nom el llinatge.

A mesura que "Ceretum" creixia, l'església aniria quedant petita, de manera que se'n bastí una de nova ja d'obra romànica de la que ens n'ha quedat únicament el campanar de torre, possiblement afegit al final. El conjunt de la població, amb una trama urbana concèntrica, s'hauria anat ordenant com una "vila closa", de manera que les parets posteriors de les cases funcionaven com a mur de tancament exterior.

Convent dels Caputxins a Ceret. André Masson, 1919. Museu d'Art Modern de Ceret

Ceret es trobava llavors sota jurisdicció senyorial, és a dir, en mans d'un llinatge noble que tindria el casalot a tocar de l'església. Després dels Ceret, que haurien estat els primers, passà als Vernet (s.XIII), rossellonesos, i als vescomtes de Castellnou (1268). L'any 1276, a la mort del rei Jaume el Conqueridor, els comtats de Rosselló i Cerdanya passaren per testament al seu segon fill, Jaume II, rei de Mallorca.

L'any 1282 Guillem de Castellnou i la seva muller, Ava de Vernet, reconegueren l'organització municipal de Ceret, formada per 4 cònsols amb càrrec anual i escollits per cooptació. Anys més tard els ceretans obtingueren també el dret a formar una milícia municipal, fet que acabaria de reforçar la seva autonomia.

Al s.XIV Ceret passà primer als Queralt i, finalment, als Blan, burgesos ennoblits de Perpinyà. Durant aquest període la vila s'estengué cap a migdia, f0rmant-se un nou barri que tindria com a centre l'emblemàtica Font dels 9 raigs, d'obra gòtica. L'any 1343 Pere el Cerimoniós conquerí els comtats del Rosselló i la Cerdanya al rei Jaume III de Mallorca, reincorporant-los així al Principat de Catalunya.

L'any 1391 el rei Joan el Caçador instituí el vescomtat de Perellós, incorporant-hi la senyoria de Ceret, i el concedí al noble rossellonès Ramon de Perellós. El nou senyor de Ceret, home inquiet i fill d'un dels llinatges catalans més importants de l'època, es faria famós arran del seu "viatge al Purgatori".

En aquest moment s'estaria bastint la tercera església de Sant Pere de Ceret, ara d'obra gòtica, perquè la romànica havia tornat a quedar petita. D'aquesta fase destaca la portalada de marbre blanc de Ceret, que s'enllestí el 1398, tal i com resa, en català, una inscripció de 3 línies a la banda dreta de la portalada, a tocar del darrer capitell: "Lañ : de nost : senor : M : / CCC : LXXXXVIII : fo feyta / aquesta : portalera".

Inscripció de la portalada gòtica de Sant Pere de Ceret (wikimedia: palauenc05)

L'any 1462, durant la Guerra Civil catalana, el Rosselló fou cedit temporalment per Joan II d'Aragó a Lluís XI de França a canvi del seu suport militar. Tot i que la guerra acabà el 1472, els reis de França no volgueren retornar-lo; finalment, després de moltes negociacions, el rei Ferran el Catòlic l'aconseguí recuperar el 1493. En aquest parèntesi francès els Perellós perderen Ceret, que acabaria sent reassignat als Lanuza.

Al setembre de 1640, mesos després de l'aixecament dels Segadors contra el virrei, mentre el comte-duc d'Olivares -valido del rei Felip IV- enviava un exèrcit per sotmetre els revoltats, la Generalitat de Catalunya segellà una aliança secreta amb el rei de França al convent dels Caputxins de Ceret. Arran d'aquest pacte, al gener de 1641 la Junta de Braços instituí Catalunya en "república", desvinculant-se així de la monarquia hispànica, i l'acabà sotmetent a Lluís XIII de França, que fou reconegut comte de Barcelona.

L'any 1659, després de gairebé dues dècades de guerra i amb els francesos en poder de Perpinyà, Puigcerdà i Roses, la monarquia hispànica i França negociaren un acord de pau, el Tractat dels Pirineus. L'acord, que es negocià d'esquenes a la Generalitat de Catalunya, tinguda per "traïdora" a ulls de Felip IV, preveia que els Pirineus fixarien la nova frontera entre França i la monarquia hispànica. L'any 1660, de nou al convent dels Caputxins de Ceret, se celebrà una conferència que concretà per on passaria la nova "línia" fronterera.

La Font dels 9 Raigs (wikimedia: zaloudock). Amb la reintegració del Rosselló als Reis Catòlics (1493) s'hauria col·locat al capdamunt de la font un orgullós lleó, símbol de la monarquia hispànica, mirant cap al sud, en direcció al seu senyor "legítim". Arran del tractat dels Pirineus (1659) el lleó s'hauria girat cap al nord i s'hauria col·locat, a sota, una inscripció en llatí: "Venite Ceretens, leo factus est gallus", o sigui, "Veniu Ceretans, el lleó s'ha convertit en gall".

El rebuig als nous impostos sobre la sal que aplicaren les noves autoritats franceses provocà un moviment de protesta a l'Alt Vallespir que acabà desembocant en una guerrilla armada, els "Angelets de la Terra". En aquest context, l'any 1670 Ceret, on es custodiaven els dipòsits de sal, hagué d'obrir les portes a les forces de Josep de la Trinxeria, que hi havia arribat amb uns 1500 homes. Davant d'això l'exèrcit francès es desplegà al Vallespir i reprimí durament la revolta dels Angelets de la Terra, que fou definitivament sufocada el 1674.

Entre els anys 1723 i 1779 es bastí la quarta església de Sant Pere, l'actual. Consta d'una gran nau, 6 capelles laterals i un petit "conjurador" obert als quatre vents per dissipar el mal temps; durant aquestes obres s'afegí un coronament de gust barroc a la portalada amb una fornícula dedicada a Sant Pere, patró de Ceret.

Arran de la Revolució Francesa (1789) Ceret perdé la condició de vila senyorial. L'any 1790, amb la institució dels departaments francesos, esdevingué una de les dues sots-prefectures del departament dels Pirineus Orientals -l'antiga província del Rosselló-, amb prefectura a Perpinyà. Ceret fou escenari de combats entre els exèrcits francès i espanyol durant la Guerra Gran o Guerra del Rosselló, entre 1793 i 1795.

Al llarg del s.XIX s'anaren enderrocant les muralles de Ceret, si bé alguns panys i portals quedaren encastats en l'estructura urbana del nucli històric. Destaquen el Portal de França, orientat a nord, cap al Pont del Diable, que creua el riu Tec, i el Portal d'Espanya, orientat a sud-est. A partir d'aquest moment es formaren unes "rondes" i la ciutat s'expandí amb nous barris al voltant de l'antiga vila closa.

L'any 1910 hi arribà l'artista Manolo Hugué, que havia deixat París, on patia un bloqueig creatiu, per instal·lar-se a Ceret amb la companya, Totote. Pablo Picasso, estret amic d'Hugué, el vingué a visitar l'any 1911. El seguí Georges Braque, amb qui estaven desenvolupant el "cubisme". Picasso i Braque s'establiren a la desendreçada Maison Delcros, taller d'artistes, on continuaren les experimentacions cubistes. Poc després arribaren també Joaquim Sunyer, Ramon Pichot o Juan Gris, fet que convertí Ceret, junt amb Cotlliure i Elna, en un dels focus artístics més importants de França.

La capella de Sant Pau a Ceret, dia de festa. Manolo Hugué, c.1909-1913. Museu d'Art Modern de Ceret

L'esclat de la 1a Guerra Mundial (1914-1918) dispersà els artistes que s'havien instal·lat a Ceret i acabà amb la seva florida artística. D'una població d'uns 4000 h, la guerra s'endugé la vida d'uns 151 ceretans, que foren recordats en el monument als caiguts que esculpí Aristides Maillol.

L'any 1919, acabada la guerra, Hugué decidí tornar a Ceret, moment en què esculpí "La Catalana asseguda", que dedicà al músic Deodat de Severac, l'amic amb qui havia descobert la ciutat. Afectat d'artritis, Hugué s'hi estigué fins al 1927, quan es traslladà a Caldes de Montbui i ja no en tornà.

Tot i això, Ceret reviscolà com a focus artístic i veié instal·lar-s'hi artistes de la talla de Marc Chagall (1927-1929) o, ja durant la 2a Guerra Mundial, Marquet, Cocteau o Dufy.

La nova ànima artística de Ceret fou el pintor Pierre Brune, que impulsà el Museu d'Art Modern (1950), on avui podem veure obres de Picasso, Miró, Chagall, Maillol i Hugué. L'any 1953 Picasso, al cim de la seva fama, visità Ceret, on trobà Totote i la filla adoptada amb Manolo Hugué, que ja havia mort. Durant aquesta estada Picasso dibuixà la Sardana de la pau i donà diverses obres al museu.

Avui Ceret es una població animada, especialment el dissabte, dia de mercat. Orgullosa de la seva catalanitat, veureu senyeres i estelades arreu, s'hi ballen sardanes i us poden respondre en català (si el parleu d'inici). El Museu d'Art Modern és una visita obligada pels amants de l'art contemporani. Tenen fama les cireres, que no he tingut ocasió de tastar però que diuen que han donat nom al lloc.

· · · · · · · · · ·

[Apunts de viatge] (v.06.2026). També us pot interessar...

> La Guerra dels Segadors i la partició de Catalunya (1640-1660)