Amb la tardor arriben el fred i la pluja, els dies s'escurcen i les nits s'allarguen, les fulles dels arbres -esgrogueïdes- comencen a caure i les bèsties s'arrauleixen en llurs caus.
Segons les tradicions cèltiques, en aquest moment de l'any, quan el paisatge queda esmorteït esperant l'hivern, el món dels vius i el dels morts s'apropen fins tocar-se.
L'esdeveniment, anomenat "Samhain", coincideix amb el final del cicle agrícola, quan el rebost és ple després de la collita, i se celebra entorn a l'1 de novembre.
Hom creu que durant aquest període els esperits dels difunts tornen de l'Altre Món i vaguen per visitar llurs antigues llars.
Els romans recordaven els difunts durant les festes Parentalia, al febrer, quan després del solstici els dies s'allarguen però el paisatge és encara hivernal.
Ho feien celebrant banquets funeraris davant les tombes, que sovint disposaven d'un pedrís per seure i una obertura per dipositar-hi les ofrenes de vi i aliments que tocaven als difunts.
Als "Manes", les ànimes dels avantpassats, se'ls confiava la protecció de la família i l'acollida dels seus membres quan creuessin al Més Enllà. Per això calia recordar-los i honorar-los amb ofrenes, banquets i pregàries.
.jpg)
L'Església cristianitzà les tradicions funeràries dedicant l'1 de novembre a Tots Sants, o sigui els "justos" que no han estat canonitzats, i el 2 als Difunts, que esperen al purgatori el Judici Final.
En època medieval i moderna hom visitava els cementiris, guarnia les tombes amb flors, domassos de vellut i candeles de colors i pregava per la salvació de les ànimes dels seus durant hores, escalfant-se amb fruits secs, dolços i vi.
Per això a Catalunya es consumeixen castanyes i panellets des d'almenys el s.XVIII.
Tot i desviar-se de la doctrina cristiana, en alguns llocs es manté la creença que els difunts "tornen la visita" i se'ls para un plat a taula.
Al s.XIX els primers espiritistes sostenien que els mèdiums s'hi podien comunicar.
Al món anglosaxó nasqué la tradició de celebrar la vigília de Tots Sants (All Hallows’ Eve) amb ensurts i disfresses.
El cinema de terror convertí les "animetes", a les que hom tenia respecte però no por, en quelcom espantós.
· · · · · · · · · ·
[Articles]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada