Relat precedent > Gènova, Mallorca, Sicília i el segon setge dorià de Sàsser (1349)
· · · · · · · · · ·
Marià i Joan d’Arborea, fills del judike Hug II, eren encara nens quan l’estol de l’infant Alfons el Benigne, aliat de llur pare, desembarcà a Sardenya i emprengué la conquesta de l’illa. De joves, els donnikellos foren enviats a Barcelona per a què s’eduquessin a la cort dels reis d’Aragó i aprenguessin a estimar la nació. Marià prengué per muller a Timbora, filla de Dalmau VII de Rocabertí, que havia participat en les maniobres de setge de Càller aquell 1324; i Joan es casà amb Sibil·la, filla d’Ot II de Montcada, senyor d’Aitona, i neboda de la reina vídua Elisenda. Marià dugué les regnes del cavall del rei Pere III el Cerimoniós durant la seva coronació.
Quan tornaren a Sardenya, el sobirà creà el comtat de Goceà, a la frontera entre el Jutjat d’Arborea i el desaparegut Jutjat de Llogudor, i hi investí com a comte a Marià, que controlaria un extens territori on s’hi trobava el poderós castell de Goceà i les viles de Nùgoro, Orgosolo, Orani i Ottana, seu episcopal. Pel que fa a Joan, li fou concedida la ciutat costanera de Bosa i el territori de la curadoria de Montagut, que es trobava entre el Llogudor i la Gal·lura. En aquesta decisió, el Cerimoniós ja procurà repartir de manera equilibrada terres i títols entre els dos germans per evitar que un d'ells pogués tornar-se massa poderós i eclipsar el poder reial a l'illa.
Fidel vassall de la corona, Joan fou autoritzat per adquirir extensos feus a la Gal·lura i establí la seva residència primer a Sàsser i després a Bosa. Des d’allí es dedicà al comerç de cereals amb el beneplàcit del rei i s’anà enriquint. Amb els anys les relacions entre Marià i Joan es tensaren per l’herència paterna, especialment quan es veié que llur germà major, el judike Pere III, no aconseguia tenir fills i que un dels dos l’hauria d’acabar succeint. La discòrdia arribà al punt que Joan d’Arborea, tement al germà, acabà abandonant Sardenya amb permís del rei Pere.
L’any 1347, Pere III d’Arborea morí finalment sense hereu i la corona de logu arboresa, reunida a Oristany, proclamà a Marià com a nou judike. Aquell estiu l’host catalano-aragonesa patí la desfeta d’Aidu de Turdu i el rei feu tornar a Joan a Sardenya, requerint-li que es reconciliés amb el germà per ajuntar forces contra els Doria rebels. Junt amb el governador Riambau de Corbera, el flamant judike Marià IV i el seu germà Joan d’Arborea trencaren el setge genovès de Sàsser a la primavera de 1348. Després d’uns mesos en què els desastres de la guerra deixaren pas al plany per la terrible pesta que assolava el Mediterrani, amb les primeres calors de 1349 Gènova tornà a desembarcar a Sardenya i posà de nou setge sobre Sàsser.
Aquell estiu Joan d’Arborea adquirí la ciutat de Terranova, que sumà als seus dominis gal·luresos amb Galtellì, Lula, Telti i Arzachena, entre d’altres. Comptant, a més, amb el port de Bosa i la curadoria de Montagut, això feia d’ell el segon senyor feudal més important de Sardenya després del seu germà, Marià IV d’Arborea. El judike cada cop recelava més de Joan i se sentia menystingut pel rei, que, tot i haver-lo servit fidelment, es negava a prometre-li l’Alguer, ciutat que Marià ambicionava, al·legant que primer calia conquerir-la i castigar als rebels Doria.
Al setembre, aprofitant l’absència del governador de Sardenya, Riambau de Corbera, que es trobava a Catalunya preparant la defensa de Mallorca enfront al rebel Jaume III, les forces judicals posaren setge a Bosa, on s’hi estava Joan d’Arborea, i la bloquejaren impedint que hi entressin queviures. Finalment, a l’octubre, es produí el temut desembarcament de Jaume a Mallorca i l’host del rei Pere el Cerimoniós hagué de sortir a plantar-li batalla, derrotant-lo a Llucmajor, on destacà Riambau de Corbera; Sardenya restava llavors en un segon terme.
Al novembre, Bosa, que ja havia resistit dos mesos sota setge, acabà claudicant davant del judike Marià, que feu prendre al seu germà, Joan, i al fill d’aquest, Pere, que només tenia 10 anys; els dos foren empresonats. Fou així, amb un cop de mà, com Marià IV d’Arborea es feu amb el domini de Bosa, el castell de Montagut i altres baronies que pertanyien el seu germà.
Al gener de 1350 transcendí la sorprenent notícia de la detenció i empresonament de Joan d’Arborea. Sibil·la de Montcada sol·licità la intervenció de Pere el Cerimoniós, que escrigué al judike requerint-li que alliberés a Joan i recordant-li que no tenia autoritat ni jurisdicció per arrestar a cap baró. Marià IV desobeí el requeriment i respongué al rei que no tenia cap intenció d’alliberar al seu germà. El governador Riambau de Corbera, que ja havia tornat a Sardenya, també requerí diversos cops al judike que alliberés a Joan, sense èxit. L’actitud desobedient de Marià IV, fins llavors un fidel vassall de la corona, com els seus predecessors, era preocupant.
Tot i això, Pere el Cerimoniós, reforçat amb la victòria de Llucmajor, que tancava el conflicte pel regne de Mallorques, podia centrar la seva atenció en la complicada partida que es jugava a Sardenya. A més, havia mort el duc de Gènova, Giovanni de Murta, i l’elecció del seu successor tensionà la república lígur, amenaçada per les lluites de faccions i la rivalitat amb Venècia. Després d’anys difícils, calia aprofitar el moment per recuperar posicions al Mediterrani.
Així, a Sardenya, el governador Riambau de Corbera s’apoderà del castell de Montlleó, que pertanyia a Matteo Doria, i rebé de Sibil·la de Montcada, la muller de l’empresonat Joan d’Arborea, el castell de Terranova. Seguidament, s’emprengueren negociacions amb les diverses branques de la família Doria, procurant separar-les i enfrontar-les entre sí.
Amb Brancalleó II Doria s’acordà perdonar-lo de la seva rebel·lia, concedir-li el castell de Montlleó i de Claramont i confirmar-li les viles que tenia a l’illa a canvi que vengués al rei la seva part dels drets sobre l’Alguer, li enviés una filla com a fermança del pacte i tingués la Senyera Reial a la torre més alta del castell de Montlleó en reconeixement del vassallatge que devia al rei. Amb el Comú de Pisa i els comtes Donoratico, vassalls del rei, també s’acordà una aliança contra Gènova. Pel que fa als marquesos de Malaspina, que havien incorregut en rebel·lia en aliar-se amb els Doria, foren perdonats de llur error i readmesos com a vassalls, tornant-los-hi el castell d’Osilo.
A l’estiu, el governador de Sardenya, Riambau de Corbera, afavorit pels acords establerts pel rei Pere i ajudat per Brancalleó II, marxà sobre el nord de l’illa, trencà el setge de Sàsser [1] i s’enfrontà als barons Doria de l’Alguer i Castellgenovès, que hagueren de tancar-se en llurs fortaleses i requeriren l’ajuda de Gènova. A més, Riambau establí una guarnició al castell de Rocafort, just al límit entre el Llogudor i el Jutjat d’Arborea, fet que agreujà les tensions amb el judike Marià IV. En aquest moment, el sobirà d’Arborea, sentint-se ultratjat, emprengué negociacions secretes amb els Doria rebels, ajudant-los en la lluita contra Pere el Cerimoniós.
· · · · · · · · · ·
Notes: El relat es basa en la crònica de Jerónimo Zurita (llibre VIII, caps. 36, 50), que és força confusa per als fets i negociacions que succeeixen el 1350. [1] Enlloc es fa una referència clara a l’aixecament del setge de Sàsser, si bé els acords diplomàtics que es donen a principis de 1350, la complicad situació dels Doria i els avenços de Riambau de Corbera sobre el Llogudor aquell estiu fan pensar que la ciutat, al mig del teatre d’operacions, ja hauria estat alliberada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada