Aliança amb Venècia i preparació de la guerra contra Gènova (1350-1351)

Relat precedent > L'afer Joan d'Arborea, negocis amb els Doria i rescat de Sàsser (1349-1350) 

· · · · · · · · · ·

Al setembre de 1350, el rei Pere el Cerimoniós s’estava al confortable palau reial de Perpinyà amb la reina, Elionor de Sicília, al ventre de la qual engrossia la criatura que esperava parir en pocs mesos. No feia ni un any que el rebel Jaume III, rei de Mallorques i comte de Rosselló i Cerdanya, havia caigut al camp de Llucmajor quan intentava recuperar per les armes la seva illa. Mort Jaume III, el rei Pere volgué demostrar personalment la proximitat de la monarquia amb Perpinyà, que havia estat la capital del regne de Mallorques. L’estada dels reis a la ciutat, i més encara el naixement de llur primer fill, havia de tancar les ferides d’anys de tensions i lluites.

En aquest moment arribà a Perpinyà una ambaixada del duc de la Sereníssima República de Venècia, que pretenia acordar una aliança amb la corona d’Aragó contra Gènova. Els venecians, grans navegants i mercaders, rivalitzaven a l’Orient amb els genovesos, que comprometien els interessos catalans a la mar, de manera que ajuntar forces contra la Superba Gènova interessava a les dues parts. Bernat II de Cabrera, l’home de confiança de Pere el Cerimoniós, es feu càrrec de les negociacions. Gènova, al cas de les converses, també presentà ambaixada davant del rei Pere per confirmar la pau amb la corona i exigir que no se segellés una aliança amb Venècia.

Al Consell Reial s’obrí un encès debat entre els oficials més propers al rei Pere; uns argumentaven que els genovesos eren destres en les coses de la mar i que per llur proximitat a Sardenya, si se’ls tenia com a enemics, podien causar grans danys; d’altres, per contra, sostenien que Gènova ja havia ofès al rei en diverses ocasions tot i mantenir formalment la pau, la darrera secundant la revolta dels Doria i el setge de Sàsser, i que, per això, calia fer-li la guerra.

Oïdes les raons dels oficials del Consell Reial, el rei Pere III s’inclinà per fer la guerra contra Gènova, tal i com li aconsellava Bernat II de Cabrera. Tot i això, no feu saber la seva resolució per guanyar temps enfront a l’enemic i negociar en una posició de força amb els venecians.

Finalment, el 27 de desembre, dia de Sant Joan d’hivern, a Perpinyà, nasqué l’esperat fill dels reis, que fou mascle. El naixement de l’hereu causà gran alegria i fou celebrat arreu de la corona en anar-se difonent la notícia. Amb el nen, hom esperava que acabessin les intrigues de l’infant Ferran, germà del rei Pere i oncle de la criatura, per fer-se amb la corona. L’hereu fou batejat amb el nom de Joan en honor a l’Evangelista, de qui se n’esqueia la festivitat quan nasqué.

"Sposalizio del mare", cerimònia que simbolitza el domini venecià sobre l'Adriàtic

El 16 de gener de 1351 el rei Pere III segellà en secret l’aliança amb els venecians. L’acord contemplava la preparació d’una armada conjunta formada per 24 galeres. Es noliejarien als ports de la corona d’Aragó, si bé 6 les armaria directament el rei Pere, assumint-ne els costos i posant els soldats i la tripulació, i les altres 18 les finançaria en 2/3 parts la República de Venècia, que disposava de diners però a la que mancaven homes. La flota seria dirigida per un almirall triat pel rei Pere III i tenia la missió de vigilar les aigües del Mediterrani occidental, bloquejant tota iniciativa militar per part de Gènova. Ara, en cas que una armada genovesa creués cap a l’Orient, enllà de Sicília, l’armada aliada s’uniria al gruix de l’armada veneciana que actuava al mar Adriàtic i el Mediterrani oriental per combatre conjuntament contra els genovesos.

Els flamants aliats aconseguiren que se sumés al pacte l’emperador d’Orient, Joan VI Cantacuzè, que pretenia espolsar-se dels genovesos establerts al barri de Pera, també dit Galata, enfront a Constantinoble, que havien fortificat i des d’on controlaven el tràfic comercial al Bòsfor.

El 19 d’abril el rei Pere III es trobava a Girona, on rebé un nou ambaixador de part de Gènova requerint-li la confirmació de la pau. El sobirà respongué de nou criticant la usurpació de l’illa de Còrsega, la guerra que havien mogut a Sardenya donant suport als Doria i l’ajuda que havien proveït al rebel Jaume III de Mallorca quan intentà recuperar l’illa amb galeres genoveses. Per tot plegat, el rei conclogué lamentant que Gènova hagués ofès als seus regnes en diverses ocasions malgrat que ell sempre havia procurat mantenir-hi la pau i la amistat; acabà anunciant que encara no tenia deliberat de quina part s’inclinaria.

Al juliol, el rei Pere III envià emissaris a Venècia per ratificar l’acord amb la Sereníssima. En aquell moment, la preparació de l’armada als ports de la corona d’Aragó avançava amb grans dificultats. Si ja de per sí el procés de noliejament, construcció i reparació de les galeres, l’acordament dels soldats i la xurma que hi embarcaria i la preparació d’armament i vitualles era complicat, ara, dos anys després de la terrible mortaldat causada per la Pesta Negra, faltaven mestres d’aixa per calafatejar les naus i homes disposats a enrolar-se a l’armada. També faltaven diners, fet que no es devia tant a la contribució veneciana sinó sobretot a la lentitud del “donatiu” que el rei havia de rebre de les Corts celebrades a Perpinyà.

Per si la situació no fos prou preocupant, d’agents col·locats a Gènova arribaren notícies que la república lígur també preparava un gran estol per a la guerra que s’albirava i que el formaven almenys 30 galeres. Finalment, el 3 d’agost, mentre els oficials del rei treballaven febrilment en la preparació de l’armada, Pere III, complint allò establert a l’acord amb Venècia, formalitzà la declaració des genovesos com a “enemic públic” . Començava la guerra contra Gènova.

Següent relat > Sortida de l'armada catalano-veneciana i batalla del Bòsfor (1351-1352) 
· · · · · · · · · ·
Notes: El relat es basa en la crònica de Pere el Cerimoniós (llibre IV, cap.9; llibre V, cap.1) i en els Anales de la Historia de Aragón de Jerónimo Zurita (llibre VIII, caps. XXXVIII i XLV). Els detalls de l'aliança entre la corona d'Aragó i Venècia i la preparació de la flota conjunta s'expliquen a Belenguer, E. (2015) Vida i regnat de Pere el Cerimoniós (1319-1387). Lleida: Pagès editors, pp.128-131 i a l'episodi 27 del programa de ràdio A les Portes de Troia (La batalla del Bòsfor).