Els fets d'Aidu de Turdu (Sardenya) i la desgràcia dels Cervelló (1347)

L’any 1346 feia una dècada que els genovesos havien segellat formalment la pau amb els reis d’Aragó però la rivalitat que els havia enfrontat a la mar encara es mantenia encesa. Així, el duc de Gènova, Giovanni de Murta, preocupat per l’expansió pel Mediterrani de la corona catalano-aragonesa, que controlava els ports de Sicília, Sardenya i Mallorques, comprometent els interessos de la “Superba República”, es proposà posar-hi fre com fos.

En aquell temps, al nord de Sardenya, en terres del Llogudor, hi tenien dominis els Doria, família genovesa que hi havia arrelat feia generacions i que tenia les rocafortes costaneres de Castell Genovès i de s’Alighera, que els catalans anomenaven “l’Alguer”. Quan l’infant Alfons el Benigne havia desembarcat a l’illa dues dècades enrere, els Doria s’hi sotmeteren, però poc més tard es revoltaren i foren castigats; tot i així, aconseguiren mantenir llurs dominis sards.

Aquella tardor de 1346 els Doria, instigats per Gènova, rebutjaren acatar el jurament de fidelitat que devien a Guillem IV de Cervelló, el governador general de Sardenya, representant del rei Pere el Cerimoniós a l’illa. En resposta, al gener de 1347 el governador, després d’un procés que acabà amb sentència condemnatòria contra els Doria per no complir amb llurs deures feudals, pretengué confiscar-los el castell de Montlleó, fet que agreujà la situació.

Davant la oberta rebel·lia dels Doria, Pere el Cerimoniós envià a Gènova al seu ambaixador, Francesc de Bellcastell, per a què reclamés a la república lígur que es mantingués neutral en una discòrdia que pertocava resoldre al rei i els seus vassalls. En previsió d’una negativa genovesa, Bellcastell tenia ordres de continuar la seva missió diplomàtica fins a Milà, on s’hauria de reunir amb els Visconti, senyors de la ciutat, per impulsar la creació d’una aliança anti-genovesa que es podria fer extensiva a les ciutats de Venècia, Florença o Verona.

Tornant a Sardenya, a la primavera morí sense hereu el judike Pere III d’Arborea, que havia mantingut l’aliança amb els catalans segellada pel seu pare. A Oristany es reuní llavors la corona de logu, és a dir, el parlament dels prohoms d’Arborea, i proclamà al seu germà, Marià, com a successor. Marià, que era un nen quan l’infant Alfons desembarcà a Sardenya, moment en què fou enviat a Catalunya per educar-se, hauria de continuar la política filo-catalana.

Mentrestant al conflicte entre els Doria i el governador, no feia més que escalar. Mentre els Doria aplegaven homes a Gènova, Guillem IV de Cervelló, preparant-se pel pitjor escenari, prohibí que Sàsser exportés gra, farina, bescuits i altres queviures i feu mobilitzar les milícies.

Entre els mesos de maig i juny la situació encara es complicà més per l’esclat a Terraferma de la revolta de les Unions contra el rei Pere el Cerimoniós i les incursions de Jaume III de Mallorca al Rosselló, cosa que limità les forces que el sobirà podia destinar a Sardenya. Per la seva banda, Guillem IV de Cervelló envià a Berenguer de Rajadell a reunir-se amb el flamant judike Marià per demanar-li reforços i coordinar les actuacions davant l’amenaça genovesa.

Tot i la gravetat de la situació, al juliol salparen de Barcelona 4 naus i 3 llenys per reforçar Sàsser amb soldats, ballesters i 72 cavallers. Liderava l’expedició Hug II de Cervelló, nebot del governador de l’illa. L’acompanyava Gombau de Ribelles, que havia ocupat diversos càrrecs a Sardenya i ja havia combatut als genovesos. Amb ells embarcaren homes de llinatge, com Berenguer d’Erill, Ramon de Timor, Bernat de Vilardida, Jaume Carròs i Francesc de Vilarasa.

Tarja (dreta) i pavès (esquerra) dels Cervelló, amb el cervató negre sobre fons groc, procedents de la cartoixa de Valldecrist (Castelló), finals s.XIV. Museu de Belles Arts de Castelló. Foto: wikimedia

Els reforços arribaren en bon temps i s’afegiren a la defensa de Sàsser, on es trobava el governador general, Guillem IV de Cervelló, que s’afanyava per tenir ben preparada la ciutat. Sabent que els genovesos també aplegaven homes per enviar-los a Sardenya, Guillem envià al fill Guerau a Càller, la capital del regne, per a què en tornés amb 300 ballesters de la guarnició.

A l’agost, Guerau tornava de Càller amb els reforços i feu parada a la vila de Macomer, en terres del Jutjat d’Arborea. El judike Marià IV li envià missatges aconsellant-lo que passés amb gran cautela ja que els genovesos controlaven els camins i passos que es dirigien al nord, cap a les terres del Llogudor i la ciutat de Sàsser.

Guerau feu avisar de la situació al governador, el seu pare, que sense comunicar-ho al judike sortí precipitadament de Sàsser amb les millors companyies de cavallers i homes a peu de què disposava i s’arribà fins a la vila judical de Bonorva, on s’ajuntaren amb els 300 ballesters vinguts de Càller comandats pel fill.

Marià IV, veient que la intenció del governador era tornar a Sàsser amb tota l’host reunida, li aconsellà de nou prudència i envià missatges als Doria, exhortant-los a no oposar-se al pas de l’exèrcit per no ofendre al rei i evitar una guerra que seria desastrosa per a Sardenya. Els Doria respongueren que no impedirien el pas de l’host si aquesta respectava llurs terres i vassalls, i que per assegurar-se’n concentrarien tropes per vigilar el pas dels catalans.

Abans que emprengués la marxa, Marià IV envià 300 homes a cavall a Guillem de Cervelló i li demanà que esperés a sortir per poder-li enviar més soldats de reforç. Arribaren llavors nous missatges dels Doria al governador, en què li proposaven una treva durant tot l’agost, després de la qual es replegarien i el deixarien creuar lliurement fins a Sàsser.

Guillem IV de Cervelló rebutjà aquesta proposta pensant que era un ardit dels genovesos per guanyar temps i rebre reforços des de Gènova, de manera que s’encaminà cap a Sàsser amb l’host i els 300 homes a cavall que li havia transmès Marià IV, sense esperar als reforços que el judike li havia promès.

Vista actual des del nurag Oes, al tram entre Bonorva i Torralba

De Bonorva a Sàsser, seguint la Via Turresa, hi havia una llarga jornada de marxa; així que l’host sortí amb les primeres llums i esperava arribar a la ciutat en hora foscant. A l’avantguarda, obrint pas, hi anava una companyia d’uns 400 soldats sards i italians, mercenaris. Rere seu venien els cavallers, amb el governador, seguits de les companyies a peu. A la rereguarda, tancant l’host, els 300 homes a cavall enviats pel judike. A mesura que l’exèrcit s’anà endinsant en els daurats camps del Llogudor el sol abrusador d’agost pujava.

Al llarg de la marxa, a banda i banda, es dreçaven torres fetes amb grosses pedres rogenques, algunes d’imponents, d’altres més petites, en alguns casos enrunades; els sards en deien “nurakes” i explicaven que les havien construït els reis de l’Antigor, que eren més alts i forts, i que sota seu s’hi havia trobat tresors. El paisatge s’anava ondulant, amb turons, altiplans i congostos, entre els que s’estenien boscúries d’alzinars i rocams. Durant la marxa la columna s’havia allargassat, perdent cohesió i desordenant-se.

Enmig d’una gran calorada, l’host arribà al lloc que els sards anomenaven “Aidu de Turdu”, on el camí quedava flanquejat per diversos turons. En aquest punt, encimbellats, aparegueren els genovesos, que esperaven, observant el pas de l’host pel camí. Havien concentrat milers de ballesters i soldats amb grans pavesos i llances. Enmig d’un gran neguit, entre xiulets i crits, els 400 homes de l’avantguarda de l’host pogueren travessar sense oposició, continuant la marxa cap al nord.

Quan el centre de la columna creuava, amb els cavallers i homes d’armes catalans, esclataren les tensions. Guerau de Cervelló carregà amb els seus cavallers contra els genovesos i Ramon Alemany, el seu germà, acudí ràpidament a ajudar-lo amb una companyia. Una pluja de sagetes, dards i llançades colpí als cavallers i les muntures, espaordides, començaren a xocar entre elles i a caure, rebolcant-se penosament per terra.

El castell de Goceà, a l'actual població de Burgos (Sardenya). Foto: wikimedia Gianni Careddu

Dels turons descendiren centenars de genovesos que havien restat ocults i s’abraonaren sobre l’host mentre els cavallers, amb dificultats per maniobrar en un espai angost i enmig del caos, no pogueren recompondre’s de l’atac. Els italians picaven vilment sota els cavalls, tombant-los, i als cavallers caiguts els degollaven a terra. Els genets d’Arborea cavalcaren per ajudar als aliats però els homes del cos a l’avantguarda, atemorits per l’atac que havia desmanegat l’host a llurs esquenes, fugiren.

Guillem IV de Cervelló, visiblement torbat, intentà reunir als homes sota el seu estendard, on el cervató negre voleiava nerviós, i els ordenà replegar-se. Els soldats, defensant-se com podien dels cops i les andanades dels genovesos, anaren reculant, allunyant-se d’aquell infern sostinguts pels genets d’Arborea, i pujaren a un turó on pogueren reordenar-se. De lluny, el pas d’Aidu de Turdu es trobava cobert de morts i ferits mentre els genovesos s’anaven arrenglerant i cridaven celebrant la victòria.

Guillem IV de Cervelló, amarat de suor, esbufegava per l’esforç de la fugida i començà a ofegar-se, lamentant-se pels seus fills. Gombau de Ribelles assumí llavors el lideratge i conduí als homes cap al sud, fins a l’ombra d’un bosc, ja en terres del jutjat d’Arborea. El governador, colpit per la calor, la fatiga i el dolor de la derrota, s’esfondrà i la vida se li escapà per la boca mentre implorava aigua; l’heroi de Lutocisterna morí en braços dels seus homes.

El judike Marià IV d’Arborea, en rebre notícies de la terrible derrota i de la mort del governador, feu portar-lo al castell de Goceà, on fou enterrat. Els cossos dels fills, Guerau i Ramon Alemany, i del nebot, Hug II de Cervelló, així com dels altres cavallers caiguts en batalla, quedaren en camp enemic i no pogueren ser recobrats.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Notes: el relat dels fets es basa en la crònica de Jerónimo Zurita (llibre VIII, capítol XVI), completada a partir de diversos estudis històrics, entre els quals cal destacar la publicació 1347. La battaglia de “Su aidu de turdu” de Sergio Sailis al blog Trexenta Storica). Entorn a l’encontre que es produí al lloc d’Aidu de Turdu hi ha importants incògnites. No hi ha consens sobre el lloc on s’hauria produït la batalla; si bé les darreres hipòtesis sostenen que es trobaria al lloc de Torralba, entre el Monte Austidu i Poggio Tulde, situació que hem seguit pel relat; també s’ha proposat que l’indret es trobés a Ponte Molinu, entre Bonorva i Cossoine, o entre el Monte Santo i el Monte Pelao, a Siligo. Segons Zurita els genovesos haurien reunit uns 6000 soldats; pel que fa a l’host catalano-aragonesa, no aporta una xifra però seria una nombre substancialment inferior. Tampoc és clar si s’hauria tractat d’una emboscada, com s’apunta sovint, o d’una batalla campal; seguint el relat de Zurita sembla que les forces guiades per Guillem IV de Cervelló havien albirat l’enemic abans del xoc i era de preveure que se’ls trobessin considerant l’intercanvi de missatges dels dies previs. En aquest sentit, malgrat el relleu ondulat del Llogudor, és estrany que no hi hagués exploradors al capdavant de l’host que haguessin pogut avisar de la presència d’un gran exèrcit genovès, cosa que ens decanta a creure que no hauria estat realment una emboscada. Segons el que podem interpretar de la crònica de Zurita, l’host es plantejava passar entre els genovesos confiant que no gosarien atacar-la, fet que hagués iniciat una guerra oberta amb els reis d’Aragó; en aquest sentit, una baralla fortuïta entre homes d’un i altre bàndol podria haver desencadenat l’encontre.