La decadència del Baix Imperi
Al s.IV Roma era una ombra de l'imperi que havia estat temps enrere. El cristianisme s'havia estès entre la població corcant els fonaments ideològics que havien sostingut l'estat, els bàrbars amenaçaven la frontera i l'autoritat imperial es veia sacsejada per intrigues, usurpacions i guerres civils. A més, el centre de gravetat de l'imperi s'havia traslladat a Constantinoble, ciutat fundada per l'emperador Constantí (330) que s'erigia com a "nova Roma" gràcies a les seves poderoses muralles i una ubicació estratègica entre Orient i Occident.
L'any 378, a Adrianòpolis, els romans patiren una severa derrota quan intentaren aturar l'avenç dels visigots pels Balcans; en la batalla perderen bona part de l'exèrcit i l'emperador d'Orient, Valent, que desaparegué. El succeí l'hispà Teodosi, que juntament amb els emperadors d'Occident, Gracià i Valentinià II, promulgà l'edicte de Tessalònica (380), que oficialitzà el cristianisme com a religió de l'Imperi, i acordà amb els gots establir-los com a "foederati" entre Dàcia i Il·líria a canvi que servissin a l'exèrcit romà (382).
L'any 383 Gracià fou assassinat pel general Magne Màxim, que des de Britània pretenia convertir-se en emperador d'Occident destronant a Valentinià II amb l'aliança de Teodosi. L'emperador d'Orient fingí aliar-se amb l'usurpador, si bé, secretament, es preparà per enfrontar-s'hi. En el moment en què Magne Màxim inicià la invasió d'Itàlia (387), Justina, la mare de l'emperador Valentinià II, i Gal·la, la seva germana, es refugiaren a Tessalònica on imploraren a Teodosi que acudís a ajudar-lo. L'emperador d'Orient, encisat -segons expliquen les cròniques- per la bellesa de Gal·la, assentí i obtingué a canvi l'enllaç amb la noia.
Infantesa i joventut de Gal·la Placídia
Teodosi marxà cap a Itàlia, s'enfrontà a Magne Màxim i el derrotà (388), convertint-se en protector del jove Valentinià II. Poc més tard, del matrimoni en segones núpcies entre Teodosi i Gal·la, nasqué Gal·la Placídia a Constantinoble (c.390). L'any 392 l'emperador d'Occident Valentinià II morí en estranyes circumstàncies, moment en què Teodosi reunificà l'imperi erigint-se emperador únic. Per consolidar-se en el poder a la banda occidental, Teodosi hagué de combatre a l'usurpador Eugeni, a qui derrotà fent ús dels gots (394). Aquell mateix any l'emperadriu Gal·la morí de part i -ja a l'hivern- l'emperador Teodosi caigué malalt.
A la mort de Teodosi (395), l'Imperi es dividí altre cop, ara entre els dos fills del seu primer matrimoni, germanastres de la petita Gal·la Placídia. Arcadi, el primogènit, obtingué l'Imperi d'Orient, amb seu a Constantinoble; a Honori, de 9 anys, tocà l'Imperi d'Occident, amb capital a Milà. Gal·la Placídia quedà a cura de la seva tieta Serena, germana de Teodosi, que l'emperador havia fet casar amb Estilicó, general de confiança malgrat ser de pare bàrbar. Durant aquests anys Serena mirà de casar el fill Euqueri amb Gal·la -sense èxit- per estrènyer el parentiu amb la família imperial mentre Estilicó actuava de regent d'Honori.
Els favorits de l'emperador Honori per John William Waterhouse, 1883
Fora muralles, Alaric mantingué el setge sobre Roma, si bé el seu objectiu no era prendre la ciutat sinó pressionar a Honori per a què li concedís un lloc on assentar-se amb el seu poble i el càrrec de general de l'Imperi. Davant la innacció de l'emperador d'Occident, el Senat romà acordà amb Alaric deposar-lo i pujar al tron imperial a Prisc Àtal (409). Després d'això, veient que Honori seguia tancat a Ravenna, Alaric retirà el suport a Prisc Àtal per congraciar-se altre cop amb Honori i negociar la federació. Però, mentre hi mantenia converses a Ravenna, fou atacat per un exèrcit imperial comandat pel visigot Sarus i, sentint-se traït, es replegà al sud amb els seus homes, marxà de nou sobre Roma i hi penetrà, saquejant-la l'agost de 410.
Gravat que representa el saqueig de Roma per Alaric / autor desconegut
Gal·la Placídia, reina dels visigots (415)
Però Honori no reconegué el matrimoni i envià el general romà Flavi Constanç a encalçar els visigots. Ataülf i Gal·la Placídia es dirigiren cap a Hispània i ocuparen Barcino (415), on nasqué llur fill, a qui posaren de nom Teodosi en honor del seu avi, l'emperador, per enllaçar amb la línia de successió imperial. Tot i així, el nen morí poc després i fou enterrat a Barcino. A l'estiu, Sigeric, cap de la guàrdia visigoda i contrari a la política filoromana dels reis, assassinà Ataülf i humilià a Gal·la Placídia. Set dies més tard, Sigeric també fou assassinat -ara pels partidaris d'Ataülf- i pujà al tron Vàlia, escollit com a successor per la noblesa visigoda.
Vàlia negocià amb Flavi Constanç i acordà retornar Gal·la i ajudar als romans a combatre contra els sueus i els alans que havien envaït Hispània a canvi d'importants quantitats de blat que garantissin la subsistència dels visigots (416). Així, 6 anys després del rapte, Gal·la Placídia tornà a Ravenna, on l'emperador Honori, el seu germanastre, la obligà a casar-se -a contracor- amb Flavi Constanç. L'any 418 els visigots, probablement per intercessió de Gal·la, obtingueren l'anhelada condició de "foederati" de l'Imperi en agraïment pels serveis militars i se'ls atorgaren terres a Aquitània, on podrien mantenir llurs lleis i cabdills.
Gal·la Placídia, augusta imperial (421)
L'any 421 el general Flavi Constanç fou ascendit per Honori a co-emperador, fet pel qual Gal·la Placídia obtingué el títol d'augusta, prenent major rellevància que la que ja tindria a la cort imperial. Tot i això, Constanç morí aquell any havent tingut dos fills amb Gal·la: Honòria i Valentinià. Durant els anys posteriors, diversos desencontres entre l'emperador Honori i l'augusta, que com a "reina" disposava d'una guàrdia visigoda, acabaren amb l'expulsió de Gal·la de la cort imperial i d'Itàlia (423), moment en què es refugià a Constantinoble, seu de l'Imperi d'Orient, on governava el seu nebot Teodosi II, fill d'Arcadi.
Medalló d'origen alexandrí del s.III encastat a la Creu de Desideri (s.XI). Museo di Santa Giulia, Brescia
Tradicionalment s'ha considerat que representaria Gal·la Placídia (dreta), Honòria i Valentinià
La regència de Gal·la Placídia (425-437)
Durant la minoria d'edat de Valentinià, Gal·la Placídia -bregada en la política- exercí com a regent del jove emperador. Foren anys difícils per l'avenç dels vàndals sobre el nord d'Àfrica (430) o la guerra civil que esclatà entre els generals Bonifaci i Aeci (432). L'any 437 acabà la regència, si bé Gal·la Placídia mantingué encara una forta influència sobre l'emperador, intentant contrarestar el poder creixent d'Aeci. Gal·la s'implicà també en qüestions religioses i defensà l'ortodòxia contra el monofisisme que abraçà Teodosi II (448). L'any 449 intercedí per la seva filla Honòria contra Valentinià III i la salvà de ser executada en saber-se que havia demanat l'ajuda d'Atila, rei dels huns, per evitar el seu matrimoni forçat amb un senador.
L'any 450 Gal·la Placídia manà desenterrar de Bàrcino el petit Teodosi, el fill que havia tingut tres dècades enrere amb Ataülf, i li donà sepultura al mausoleu honorià, a tocar de l'antiga basílica de Sant Pere del Vaticà. El 27 de novembre d'aquell any, Gal·la Placídia morí a Roma i fou enterrada amb el seu primogènit.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Continguts] També us pot interessar...
Tenia un petit embolic entre la Gal.la Placidia i Honoria i Atila. Realment és un gran embolic la caiguda de l’Imperi Romà.
ResponEliminaÉs normal... té una història paral·lela a la de la mare. I, com bé dius, la fi de l'Imperi Romà d'Occident és força enrevessada! :S
ResponElimina