dilluns, 15 d’octubre de 2018

Exili, detenció i afusellament del president Companys (1940)

Un 15 d'octubre de 1940 el president de la Generalitat, Lluís Companys, fou afusellat pel franquisme. Exiliat a França des del febrer de 1939, s'havia quedat a la seva casa de La Baule-des-Pins (Bretanya) tot i saber que estava en perill ja que volia trobar el seu fill Lluiset, que tenia una greu malaltia mental i del que se n'havia perdut el contacte arran de la invasió nazi. El 13 d'agost de 1940 Companys fou detingut per la Wehrmacht i, a través de l'agent Pedro Urraca, entregat a les autoritats franquistes, que l'empresonaren als calabossos de la Direcció General de Seguretat de l'Estat, a Madrid; allí fou torturat, vexat i interrogat.
«No fue el fusilamiento lo peor [...] con ser ofensa a la ley y ultraje a la justicia; lo peor fue que en los sótanos del Ministerio de Gobernación, en Madrid, [...] se escarneciera al mártir indefenso, se le escupiera el rostro, se le echaran mendrugos de pan duro a través de las rejas, se le agrediese a vergajazos, se le tiraran en señal de desprecio, monedas de cobre...» (Indalecio Prieto, "Convulsiones de España", II, p.272)
Fitxa de Lluís Companys a la Dirección General de Seguridad (1940)

El 3 d'octubre fou enviat a la presó del castell de Montjuïc, on se'l mantingué incomunicat en espera del judici. La difícil tasca de defensar un acusat sobre el qual s'abraonava tot l'odi del franquisme recaigué en Ramon de Colubí, un jove advocat militar que malgrat les seves diferències acabà empatitzant amb Companys i el va defensar amb convicció. Anys més tard, decebut amb el règim, marxaria a Veneçuela; el 2004 va declarar "Todo aquello era absurdo, sabía que a mí me tocaba cubrir las apariencias para que el proceso pareciese legal, cuando sabíamos que todo respondía a una orden concreta del general Franco para que Companys fuera fusilado." L'any 2015 es descobriria que l'avi de Companys era cosí de l'àvia de Colubí, un parentiu que l'un i l'altre -units pel fatídic destí del president- segurament desconeixerien.


L'última fotografia de Lluís Companys abans de ser afusellat

Acusat de rebel·lió militar i d'actuar contra el “Movimiento Nacional”, Companys fou condemnat a mort en un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals que se celebrà el 14 d'octubre. Aquella nit, es retrobà per últim cop amb les seves germanes, combregà i escrigué les seves darreres cartes, testimoni vital d'un home que sap que se l'executa per allò que representa. L'endemà, a les 6:20 del matí, fou conduït al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc, s'acomiadà dels seus acompanyants i es descalçà per morir trepitjant terra catalana. A les 6:30 caigué sota les bales cridant "Per Catalunya!".
«Tot el que vaig patir, tot el que he lluitat i vist i tractat d’evitar, entre hores de tragèdia i moments d’indignació, i el que he dit i el que he hagut de callar, em puja al cor en un més gran amor per Catalunya. Fora d’ella res. Per a lluitar per altres ideals nobles hi ha molta gent. Però Catalunya només ens té a nosaltres i ara ens necessita més que mai.» (Carta de Lluís Companys al seu amic, el periodista Francesc Madrid, 1940)
Companys fou enterrat al nínxol familiar del cementiri de Montjuïc, on és recordat cada 15 d'octubre. Es tracta de l'únic president escollit democràticament a Europa executat pel feixisme. L'any 1990 Helmut Kohl i François Miterrand, en nom d'Alemanya i França respectivament, demanaren perdó a la Generalitat per la col·laboració dels seus països en la detenció i deportació cel president català. La justícia espanyola, malgrat que la Ley de Memoria Histórica (2007) declara il·legítima la sentència de Companys, es nega a declarar nul el judici. L'any 2008 els cònsols generals d'Alemanya i França reiteraren l'acte de desgreuge. A Catalunya, la Llei de Reparació Jurídica del juliol de 2017 declara la nul·litat de tots els consells de guerra instruïts per les autoritats franquistes. Així mateix, coincidint amb l'efemèride, la Generalitat ha declarat el 15 d'octubre com a Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió franquista.

Per saber-ne més:
Benet, J. (2005) Exili i mort del president Companys
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Efemèrides] També us pot interessar...

dijous, 4 d’octubre de 2018

La "Nova Barcelona" dels exiliats austriacistes als Balcans (1734)

Un 4 d'octubre de 1734 s'acordà a Viena l'establiment d'una colònia austriacista al Banat de Tamesvar, on avui s'ubica Zrenjanin (Voivodina, Sèrbia). En aquesta nova ciutat, que duria per nom "Nova Barcelona" i es projectaria sobre la petita Becskerek, s'hi assentarien els exiliats austriacistes que havien hagut de fugir de Sicília i Nàpols, preses aquell mateix any per les tropes de Felip V. Amb aquest projecte, l'emperador Carles VI atorgava un lloc als nombrosos partidaris que l'havien servit en la seva pugna pel tron de la monarquia hispànica durant la Guerra de Successió alhora que consolidava la zona fronterera amb l'Imperi Otomà.

Plànol imperial de l'assentament de Becskerek, enclau on es projectà la "Nova Barcelona" / wikipedia

El primer contingent de pobladors arribà el 1735, al qual s'hi sumaren de nous el 1736. Entre els exiliats -se'n calcula uns 800 pel conjunt del Banat- predominaven els catalans, si bé també n'hi havia de valencians, aragonesos, castellans, napolitans o sicilians. Un cens de data imprecisa cita com a residents alguns personatges cabdals de la Guerra de Successió, com els guerrillers Bac de Roda i Carrasquet o el militar i historiador Francesc de Castellví. Malgrat que el 1737 ja s'havien dissenyat els plans per la ciutat, la seva vida fou brevíssima. La dificultat per adaptar-se a la regió dels colons -molts dels quals vells o inhàbils- així com l'avenç dels turcs (1737) i l'eclosió d'un brot de pesta (1738) feren fracassar definitivament el projecte. Els exiliats foren llavors reubicats a Àustria i Hongria o reintegrats a l'exèrcit imperial.

Per saber-ne més:
Alcoberro, A. (2002) L'exili austriacista i la Nova Barcelona del Banat de Tamesvar: teoria i pràctica
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Efemèrides] També us pot interessar...
> L'Alguer i Sardenya durant la Guerra de Successió