dimarts, 4 de setembre de 2018

El "Carrasquet", l'apassionant vida d'un guerriller austriacista oblidat

«[...] i les coses i valenties que ha fet est Carrasquet seria necessari tot un llibre enter per explicar-ho, però en lo dit Imperi fou molt estimat, i arribà a ser general, crec que encara viu.» (Manuscrit de Palau-Saverdera)

Nascut el 1682 a Capçanes (Priorat) com a Pere Joan Barceló i Anguera, devia el sobrenom de "Carrasquet" a l'ofici de la seva família, carboners de llenya "carrasca". L'any 1705, quan esclata la Guerra de Successió hispànica, s'afegeix al bàndol austriacista integrant-se en un regiment de fusellers capitanejat pel seu pare i on també hi combatia el seu germà. Amb un gran coneixement del territori, les seves accions de guerrilla -en destacaments petits i àgils- dificulten l'avenç borbònic, que s'estreny sobre Catalunya arran de la derrota d'Almansa (1707), i contribueix a la defensa, prenent part activa en el rebuig de l'assalt enemic contra Falset de 1708. Així, el "Carrasquet" ascendeix en pocs anys d'alferes a capità.

Des de 1986 Reus compta amb un gegant dedicat al "Carrasquet" / foto: Ajuntament de Reus
El 28 de setembre de 1714, assabentat de l'heroica capitulació de Barcelona, deposa les armes junt amb els seus homes i s'acull a l'indult general per retirar-se -derrotat- a la seva casa de Marçà i viure-hi amb Josepa Figueres, amb qui s'havia casat en plena guerra. Poc després, una discussió amb un tinent borbònic que el va a trobar per cobrar-li la contribució -i que l'hauria insultat- comporta el seu empresonament. Fugit, s'embosca a les muntanyes de la serra de Llaberia, on -amagat dins d'una cova- organitza una partida que assalta els combois borbònics i mira d'atiar la resistència entre la gent de la zona. Les autoritats borbòniques activen llavors els sometents per detenir-lo i empresonen la seva mare per fer-li xantatge però el Carrasquet no cessa en les seves accions. Amb la complicitat de la població, les victòries del guerriller al coll de la Teixeta, Duesaigües i Escornalbou van engrandint la seva fama i reputació per la contrada.

A principis de 1718, Àustria, França, Gran Bretanya i les Províncies Unides s'uneixen en la Quàdruple Aliança per enfrontar-se a la monarquia espanyola, que no ha respectat els tractats de pau que van posar fi a la Guerra de Successió. El duc de Berwick, que havia estat el botxí de Barcelona, s'enfronta ara a Felip V, fet pel qual s'adreça als principals cabdills austriacistes catalans prometent-los el restabliment de les constitucions catalanes si s'integren amb les seves partides a l'exèrcit francès per lluitar contra llur odiat rei. Finalment, arriba l'anhelat canvi de context internacional que pot salvar la nació... Així, el Carrasquet es dirigeix a Perpinyà, on accepta la proposta de Berwick i rep armament i instruccions per desestabilitzar el país. Poc després torna a Catalunya, on -amb prop de 8.000 homes- fustigarà els regiments borbònics a Reus, Valls i el Pallars. Les autoritats borbòniques -desesperades- difonen pregons per donar caça al "rebel" però no ho aconsegueixen; és en aquest moment quan neix la llegenda del Carrasquet.

Serra de Llaberia Carrasquet
La serra de Llaberia, escenari de la fugida del "Carrasquet" i les seves accions de guerrilla
Quan acaba la guerra (1720), en renunciar Felip V els territoris mediterranis que havia pres -Sicília i Sardenya-, les partides de miquelets que s'havien integrat a l'exèrcit francès són llicenciades. El Carrasquet, que si torna a Catalunya corre un greu risc d'acabar pres i executat, s'embarca cap a Maó, sota domini britànic. Des d'allà, sembla que fa un misteriós viatge d'incògnit d'uns pocs dies a Salou, potser per acomiadar-se de la seva terra, i posa rumb a Viena per viure-hi exiliat -com molts altres austriacistes catalans després de la desfeta- al servei de l'emperador Carles VI. Allà, tot i ser analfabet, és reconegut com a coronel imperial i li són concedides terres a Mugdia (Hongria), on s'estableix amb la seva dona.

El 1734 combat a Nàpols per rebutjar la invasió espanyola i, apressat vora Pescara, és empresonat a Cadis fins el 1738, quan l'alliberen gràcies a les gestions de Viena. Durant la Guerra de Successió austríaca, que esclata arran de la mort de Carles d'Àustria sense descendència masculina (1740), està al servei de l'emperadriu Maria Teresa enfront a l'aliança que fan Prússia, França i Baviera per destronar-la. Després de comandar una reduïda companyia d'exiliats catalans que s'acabà dissolent el 1742, passa a liderar com a coronel una tropa regular austríaca. És en aquest conflicte quan, un 4 de setembre de 1743, cau mortalment ferit en un illot fluvial a Breisach el Vell (Alemanya) mentre s'enfronta als bavaresos. El seu destí final no serà descobert fins al 2002, quan l'historiador Agustí Alcoberro troba el registre de la seva mort en combat a l'arxiu parroquial del poble alemany; la tomba no se'ns ha conservat. La seva vida apassionant ha estat novel·lada recentment per Albert Sànchez Piñol a Vae Victus (2015).
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Efemèrides] [Mapa] També us pot interessar...