L'11 de febrer de 1419, Francesc de Tovià, bisbe d'Urgell i co-senyor eclesiàstic d'Andorra, atorgà el dret als prohoms de les valls andorranes de reunir-se per dirimir els assumptes que els afectaven.
Al desembre d’aquell any, Joan I, comte de Foix i co-senyor laic de les Valls, acceptà la decisió del seu homòleg. Així, amb l'aprovació dels dos co-senyors, que compartien el domini sobre Andorra d'ençà del pariatge acordat el 1278, es constituí el Consell de la Terra.
Inicialment el Consell era presidit per dos síndics i cada any s'escollien dos o tres homes entre els caps de casa dels “focs” per representar cadascuna de les 6 parròquies històriques de la Vall.
La Casa de la Vall a Andorra la Vella
A l’origen, les reunions es realitzaven als porxos de les esglésies o davant dels cementiris però des de 1702 es passaren a celebrar a la Casa de la Vall, amb estances i cuina per allotjar els consellers durant el període en què se celebraven les sessions.
La indumentària dels consellers es caracteritzava per un abric ample i tricorni mentre que el síndic duia una capa i bicorni; avui encara es manté en les sessions solemnes.
El sistema de representació encarnat pel Consell de la Terra visqué petits canvis al llarg de la història en quant a funcionament i nombre de representants però es mantingué malgrat les circumstàncies que n'amenaçaren la sobirania.
Entre aquestes destaquen l'ascens al tron de França (1589) d'Enric IV -rei de Navarra, comte de Foix, vescomte de Bearn i co-senyor d'Andorra-, la Guerra dels Segadors (1640) i la Guerra de Successió (1714), arran de la qual Felip V estigué a punt d'abolir el règim diferencial andorrà.
Reunió del Consell General d'Andorra en un gravat de l'il·lustrador suís Louis Dünki
L'any 1866 es feu una primera reforma que fixà en 24 el nombre de consellers del “Consell General d’Andorra”. Posteriorment, l’any 1933 s'aprovà el sufragi universal masculí i el 1970 el femení.
Aquest consell sobrevisqué a les complicades vicissituds del s.XX i, arran de la constitució andorrana de 1993, esdevingué la cambra legislativa del Principat.
D’ençà de 2011 la Casa de la Vall es reserva per a les sessions solemnes mentre que l’acció parlamentària quotidiana es realitza en un nou edifici adaptat al creixent nombre d’autoritats del petit estat pirinenc.
· · · · · · · · · ·
[Breus]
.jpg)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada