L'any 1242, el senyor de Montsegur, Pèire Roger de Mirapeis, junt amb altres nobles occitans "faïdits", és a dir, desposseïts de llurs dominis pels francesos arran de la croada contra els càtars, havien ordit l'assassinat dels dos inquisidors de Tolosa. L'objectiu d'aquella acció era destruir les llistes que duien amb els noms dels càtars que calia perseguir i atiar una revolta general occitana. Tal i com s'havia tramat, els inquisidors i el seu seguici foren massacrats per una trentena d'homes a Avinhonet, vora Tolosa, on feien nit. Davant d'això, Occitània -exhausta després de 30 anys de guerra- no s'aixecà i, per contra, el senescal de Carcassona, el francès Hugues des Arcis, rebé l'ordre d'assaltar Montsegur, l'inexpugnable castell on es refugiaven centenars de càtars i molts cavallers que ho havien perdut tot per simpatitzar amb el catarisme.
Al maig de 1243, les tropes franceses -uns 10.000 soldats- començaren a assetjar el castell, encerclant-lo de manera que ningú pogués escapar-ne ni hi poguessin arribar provisions. Bloquejats per la dificultat d'assaltar una fortalesa posada al cim d'una muntanya, no fou fins a l'octubre que els francesos aconseguiren -de nit- fer-se amb una torre que hi havia en un punt elevat de la vessant que ascendia cap al castell. Un cop allà, instal·laren les màquines de guerra per apedregar Montsegur. Els assetjats -ara en una situació més difícil- resistiren l'embat francès amb l'esperança que, finalment, el comte de Tolosa aparegués en llur ajuda.
 |
| El castell de Montsegur des del peu de la muntanya / wikimedia: Gerbil |
Deu mesos més tard, l'1 de març de 1244 els cavallers i càtars de Montsegur, aïllats i defallits, pactaren la rendició: el castell passaria a mans del rei de França i als defensors se'ls respectaria la vida però haurien de comparèixer davant del tribunal de la Inquisició; ara bé, aquells que no abjuressin de llur fe càtara serien cremats a la foguera. El pacte contemplava, a més, 15 dies de treva per a què els càtars poguessin preparar-se per a llur funesta fi mitjançant el "consolhament", sagrament que els garantia el retorn al Paradís.
Aquell 16 de març de 1244, els assetjats començaren baixar des de Montsegur silenciosament i, un cop al peu de la muntanya, hagueren de decidir si abjuraven o no de llur fe. Els qui no ho feren foren tancats dins d'un recinte de pedres i troncs on serien cremats. En total, més de 200 persones entre homes, dones i nens moriren a la foguera al lloc que es coneix com a "prat dels cremats", avui senyalitzat amb una estela.
Els càtars que quedaven a Occitània miraren llavors de refugiar-se al castell de Queribus -que caigué després d'un breu setge l'any 1255- o fugiren a l'altra banda del Pirineu, arribant a terres del comtat d'Urgell. Montsegur, ara en mans dels francesos, es veié reforçat amb uns murs imponents per mantenir el domini sobre Occitània i vigilar la frontera; així doncs, el castell que podem visitar actualment no es correspon amb la fortificació on s'haurien refugiat els càtars sinó a la posterior reconstrucció pels croats francesos.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Consolament, no consolhament...
ResponEliminaO consolamentum.
EliminaCom et vaig dir he començat a llegir el teu blog. La Història dels càtars m’ha apassionat des de sempre per això he començat per aquí. L’entrada m’ha agradar molt.
ResponEliminaLes meves disculpes per els possibles errors gramaticals, la del " consolamentum" sóc jo, corregint al corrector, em dol que de vegades pesi més un possible error ( em costa pensar qué ho sigui) que tota la resta del treball
Salutacions.
Moltes gràcies pel teu comentari, Yolanda! Si t'agrada la història dels càtars en parlem sovint al blog; per ara hi ha diversos posts breus escampats per les xarxes socials de l'Esguard Històric però la intenció és anar-ho posant tot en articles més llargs i ordenats cronològicament per a què sigui més fàcil de seguir. Fins aviat! :)
EliminaA finals de 1243, un grup d'intrepits muntanyencs bascos contractats pels croats van escalar la muntanya de nit, per un dels seus costats més perillosos, i van aconseguir instal·lar una catapulta amb la qual hostigar els defensors del castell i accelerar la seva rendició. No hi ha cap llibre, guia, web o novel·la sobre Montségur i la croada contra els càtars que no mencioni l'episodi. No obstant això, és un mite, una llegenda històrica basada en una mala traducció.
ResponEliminaEl escritor Peter Berling narra així l'aparició d'aquests bascos en el començament del seu best seller 'Els fills del Grial': «A finals de tardor va arribar el cos de muntanyencs procedent del llunyà País Basc. El meu senyor, el senescal, no va voler que acampessin entre els altres, sinó que els va conduir personalment més enllà de l'angle nordoccidental del pog, sota el Roc de la Portaille, on la paret rocosa ascendeix amb tanta verticalitat que des de baix gairebé no es pot veure la gran torre central del Montsegur. Una vegada allà els va permetre descansar». El protagonista-narrador és un frare que fa amistat amb el cap del grup, un muntanyenc que és tan basc que en ple segle XIII es diu Gorka, un nom creat al segle XIX per Sabino Arana.
Sí, com dius he trobat el relat dels escaladors bascos o navarresos pujant a Montsegur en diversos llibres però no la font primària que els esmentaria. Dius que és fruit d'una mala traducció? En saps alguna cosa més? Moltes gràcies!
Elimina