L'any 1242, Pèire Roger de Mirapeis, junt amb altres nobles occitans "faïdits", és a dir, desposseïts de llurs dominis pels francesos arran de la croada contra els "bons homes", ordiren l'assassinat dels dos inquisidors de Tolosa. L'objectiu de l'acció era destruir les llistes que duien amb els noms dels càtars que calia perseguir i atiar una revolta generalitzada al Llenguadoc que els permetés recuperar allò perdut.
Tal i com s'havia tramat, els inquisidors i el seu seguici foren massacrats per una trentena d'homes a Avinhonet, vora Tolosa, on feien nit. Tot i això, al Llenguadoc -exhaust després de 30 anys de guerra, d'atacs, contraatacs i sota un règim de terror imposat per la Inquisició- la població ja no s'aixecà.
Per contra, el senescal de Carcassona, el francès Hugues des Arcis, rebé l'ordre d'assaltar Montsegur, el castell on es refugiaven centenars de "bons homes" i molts cavallers que ho havien perdut tot per simpatitzar amb el catarisme.
Al maig de 1243, les tropes franceses -uns 10.000 soldats- començaren a assetjar el castell, encerclant-lo de manera que ningú pogués escapar-ne ni hi poguessin arribar provisions.
A càrrec de la defensa quedà Peire Roger de Mirapeis, que era co-senyor de Montsegur junt al cosí, Ramon de Perella, amb qui havien estat enfortint el castell per fer-lo inexpugnable.
Bloquejats per la dificultat d'assaltar una fortalesa posada al cim d'una muntanya, no fou fins a l'octubre que els francesos aconseguiren -de nit- fer-se amb una torre que hi havia en un punt elevat de la vessant que ascendia cap al castell.
Un cop allà, aprofitant aquesta posició avançada, instal·laren les màquines de guerra per apedregar Montsegur. Els assetjats -ara en una situació més difícil- resistiren l'embat francès amb l'esperança que, finalment, el comte de Tolosa aparegués en llur ajuda.
 |
| El castell de Montsegur des del peu de la muntanya / wikimedia: Gerbil |
Deu mesos més tard, l'1 de març de 1244 els cavallers i "bons homes" de Montsegur, aïllats i defallits, pactaren la rendició: el castell passaria a mans del rei de França i als defensors se'ls respectaria la vida però haurien de comparèixer davant del tribunal de la Inquisició.
Ara bé, aquells que no abjuressin de llur fe "herètica" serien cremats a la foguera. El pacte contemplava, a més, 15 dies de treva per a què els càtars poguessin preparar-se per a llur funesta fi mitjançant el "consolhament", sagrament que els garantia el retorn al Paradís.
Aquell 16 de març de 1244, els assetjats començaren baixar des de Montsegur silenciosament i, un cop al peu de la muntanya, hagueren de decidir si abjuraven o no de llur fe. Els qui no ho feren foren tancats dins d'un recinte de pedres i troncs on serien cremats. En total, més de 200 persones entre homes, dones i nens moriren a la foguera al lloc que es coneix com a "prat dels cremats", avui senyalitzat amb una estela.
Els "bons homes" que quedaven a Occitània miraren llavors de refugiar-se al castell de Querbús -que caigué després d'un breu setge l'any 1255- o fugiren a l'altra banda del Pirineu, arribant a terres del comtat d'Urgell.
Montsegur, ara en mans dels francesos, es veié reforçat amb uns murs imponents per mantenir el domini sobre Occitània i vigilar la frontera; així doncs, el castell que podem visitar actualment no es correspon amb la fortificació on s'haurien refugiat els "bons homes" sinó a la posterior reconstrucció pels croats francesos.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
