L'any 1242, el senyor de Montsegur, Pèire Roger de Mirapeis, junt amb altres nobles occitans "faïdits", és a dir, desposseïts de llurs dominis pels francesos arran de la croada contra els càtars, havien ordit l'assassinat dels dos inquisidors de Tolosa. L'objectiu d'aquella acció era destruir les llistes que duien amb els noms dels càtars que calia perseguir i atiar una revolta general occitana. Tal i com s'havia tramat, els inquisidors i el seu seguici són massacrats per una trentena d'homes a Avinhonet, vora Tolosa, on hi feien nit. Davant d'això, Occitània -dessagnada per 30 anys de guerra- no s'aixeca i, per contra, el senescal de Carcassona, el francès Hugues des Arcis, rep l'ordre d'assaltar Montsegur, l'inexpugnable castell on es refugiaven centenars de càtars i molts cavallers que ho havien perdut tot per simpatitzar amb el catarisme.
Al maig de 1243, les tropes franceses -uns 10.000 soldats- comencen a assetjar el castell, encerclant-lo de manera que ningú pugui escapar-ne ni hi puguin arribar provisions. Bloquejats per la dificultat d'assaltar una fortalesa posada al cim d'una muntanya, no serà fins a l'octubre que els francesos aconsegueixin -de nit- fer-se amb una torre que hi havia en un punt elevat de la vessant que ascendia cap al castell. Un cop allà, instal·laran les màquines de guerra per apedregar Montsegur. Els assetjats -ara en una situació més difícil- resisteixen l'embat francès amb l'esperança que, finalment, el comte de Tolosa aparegui en el seu ajut.
 |
| El castell de Montsegur des del peu de la muntanya / wikimedia: Gerbil |
Deu mesos més tard, l'1 de març de 1244 els cavallers i càtars de Montsegur, aïllats i defallits, pacten la rendició: el castell passarà a mans del rei de França i als defensors se'ls respectarà la vida però hauran de comparèixer davant del tribunal de la Inquisició; ara bé, aquells que no abjurin de la fe càtara seran cremats a la foguera. El pacte contempla, a més, 15 dies de treva per a què els càtars puguin preparar-se per a la seva funesta fi mitjançant el "consolhament", sagrament que els garantia el retorn al Paradís.
Aquell 16 de març de 1244, els assetjats comencen a baixar des de Montsegur silenciosament i, un cop al peu de la muntanya, han de decidir si abjuren o no de la seva fe. Els qui no ho fan són tancats dins d'un recinte de pedres i troncs on seran cremats. En total, més de 200 persones entre homes, dones i nens moren a la foguera al lloc que es coneix com a "prat dels cremats", avui senyalitzat amb una estela.
Els càtars que queden a Occitània miren llavors de refugiar-se al castell de Queribus -que cau després d'un breu setge l'any 1255- o fugen a l'altra banda del Pirineu, arribant a terres del comtat d'Urgell. Montsegur, ara en mans dels francesos, es veurà reforçat amb uns murs imponents per mantenir el domini sobre Occitània i vigilar la frontera; així doncs, el castell que podem visitar actualment no es correspon amb la fortificació on s'haurien refugiat els càtars sinó a la posterior reconstrucció pels croats francesos.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Efemèrides] [Mapa]
[Efemèrides] [Mapa]
