dilluns, 16 de març del 2020

Montsegur, 1244: el penúltim reducte de la resistència càtara

L'any 1242, el senyor de Montsegur, Pèire Roger de Mirapeis, junt amb altres nobles occitans "faïdits", és a dir, desposseïts de llurs dominis pels francesos arran de la croada contra els càtars, havien ordit l'assassinat dels dos inquisidors de Tolosa. L'objectiu d'aquella acció era destruir les llistes que duien amb els noms dels càtars que calia perseguir i atiar una revolta general occitana. Tal i com s'havia tramat, els inquisidors i el seu seguici foren massacrats per una trentena d'homes a Avinhonet, vora Tolosa, on feien nit. Davant d'això, Occitània -exhausta després de 30 anys de guerra- no s'aixecà i, per contra, el senescal de Carcassona, el francès Hugues des Arcis, rebé l'ordre d'assaltar Montsegur, l'inexpugnable castell on es refugiaven centenars de càtars i molts cavallers que ho havien perdut tot per simpatitzar amb el catarisme.

Al maig de 1243, les tropes franceses -uns 10.000 soldats- començaren a assetjar el castell, encerclant-lo de manera que ningú pogués escapar-ne ni hi poguessin arribar provisions. Bloquejats per la dificultat d'assaltar una fortalesa posada al cim d'una muntanya, no fou fins a l'octubre que els francesos aconseguiren -de nit- fer-se amb una torre que hi havia en un punt elevat de la vessant que ascendia cap al castell. Un cop allà, instal·laren les màquines de guerra per apedregar Montsegur. Els assetjats -ara en una situació més difícil- resistiren l'embat francès amb l'esperança que, finalment, el comte de Tolosa aparegués en llur ajuda.

El castell de Montsegur des del peu de la muntanya
El castell de Montsegur des del peu de la muntanya / wikimedia: Gerbil
Deu mesos més tard, l'1 de març de 1244 els cavallers i càtars de Montsegur, aïllats i defallits, pactaren la rendició: el castell passaria a mans del rei de França i als defensors se'ls respectaria la vida però haurien de comparèixer davant del tribunal de la Inquisició; ara bé, aquells que no abjuressin de llur fe càtara serien cremats a la foguera. El pacte contemplava, a més, 15 dies de treva per a què els càtars poguessin preparar-se per a llur funesta fi mitjançant el "consolhament", sagrament que els garantia el retorn al Paradís.

Aquell 16 de març de 1244, els assetjats començaren baixar des de Montsegur silenciosament i, un cop al peu de la muntanya, hagueren de decidir si abjuraven o no de llur fe. Els qui no ho feren foren tancats dins d'un recinte de pedres i troncs on serien cremats. En total, més de 200 persones entre homes, dones i nens moriren a la foguera al lloc que es coneix com a "prat dels cremats", avui senyalitzat amb una estela.

Els càtars que quedaven a Occitània miraren llavors de refugiar-se al castell de Queribus -que caigué després d'un breu setge l'any 1255- o fugiren a l'altra banda del Pirineu, arribant a terres del comtat d'Urgell. Montsegur, ara en mans dels francesos, es veié reforçat amb uns murs imponents per mantenir el domini sobre Occitània i vigilar la frontera; així doncs, el castell que podem visitar actualment no es correspon amb  la fortificació on s'haurien refugiat els càtars sinó a la posterior reconstrucció pels croats francesos.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------