27/08/2019 - Un nou llibre explica els orígens de la Guerra dels Segadors
A diferència de la Guerra de Successió (1705-1714), que ha fet córrer rius de tinta en els darrers anys, la Guerra dels Segadors (1640-1652) -cada cop més referida en la historiografia catalana com a Guerra de Separació- no ha estat tan estudiada i és generalment poc coneguda. Això sorprèn si considerem que la Guerra dels Segadors, que esclataria arran del Corpus de Sang, neix d'un procés revolucionari que culmina amb la desvinculació de la monarquia hispànica, mentre que a la Guerra de Successió els catalans s'hi impliquen per entronitzar una forma de govern que els fos més favorable. Així, l'obra monogràfica "1640" (Simon i Tarrés, 2019) pretén donar una visió completa i actualitzada sobre l'origen del conflicte entre la tradició pactista catalana i el creixent absolutisme de la monarquia hispànica, centrant-se en el període comprès entre la presa de Salses, al gener de 1640, i la supeditació del Principat a França, al febrer de 1641. Tot plegat suposa una novetat interessant per aprofundir en un episodi clau de la nostra història.
 |
| La portada del nou llibre sobre l'origen de la Guerra dels Segadors / Rafael Dalmau Editor |
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
27/07/2019 - Descoberta una villa romana a Badalona
Nou mesos d'excavació arqueològica han tret a la llum una nova villa romana a la badalonina Rambla de Sant Joan, a uns 500m de l'antiga Baetulo (s.I aC). Es tractaria d'un gran recinte (2600m2) dedicat a la producció de vi, una de les principals activitats econòmiques del pla de Barcelona i l'actual Maresme en època romana. El producte que s'obtindria -de qualitat modesta- s'envasaria en àmfores produïdes als tallers ceràmics propers i abastiria tant el mercat "interior" com el de la resta de l'Imperi. A més de les estructures productives, s'ha trobat una inscripció relativa a Marcus Porcius, productor de vi local de qui s'han documentat segells en fragments amfòrics arreu d'Europa, i una rara llàntia d'oli en forma de gladiador que demostraria la riquesa dels propietaris de la villa. Tot sembla indicar que quan acabi l'excavació els murs no es conservaran ja que el solar on es troben estava destinat a construir-hi uns 360 habitatges i una escola.
 |
| Els arqueòlegs extreuen fragments d'àmfores a la nova villa romana de Baetulo / foto: Enric Fontcuberta (EFE) |
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
11/07/2019 - L'Homo Sapiens modern hauria sortit d'Àfrica abans del que es creia
11/07/2019 - L'Homo Sapiens modern hauria sortit d'Àfrica abans del que es creia
El món de la paleontologia ha viscut una nova sotragada que hauria de permetre perfilar millor el nostre passat més remot. La causa ha estat l'estudi publicat a Nature d'un fragment fossilitzat de crani trobat als anys 1970' a la cova d'Apidima (Grècia) i que ha estat identificat com a Homo Sapiens modern. El fet que no es trobessin altres restes òssies en el context immediat, a banda d'un segon crani amb trets propis de Neanderthal, va fer que no s'estudiés fins ara, quan ha estat datat -seguint el mètode de l'urani-tori- per l'equip de Katerina Harvati, de la Eberhard Karls University of Tubingen. Segons la datació, l'individu hauria viscut c.210.000 aC, cosa que implicaria que l'Homo Sapiens modern hauria sortit d'Àfrica molt abans del que es creia fins ara, c.70.000 aC. Si la conclusió finalment s'acabés verificant -de fet, ha estat durament criticada per alguns especialistes- caldria replantejar les teories sobre l'expansió dels Sapiens pel món, la seva relació amb el Neanderthal i -potser- les etapes evolutives de l'espècie humana.
 |
Els cranis trobats a Apidima: el de Neanderthal (a, b, c) i el fragment del de Sapiens (d, e, f) |
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
15/05/2019 - Descobert un dels enterraments prehistòrics més antics dels Pirineus
El Grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya, dirigit per Ermengol Gassiot, ha descobert a la Cova de l'Home Mort (Pallars Sobirà) un dels conjunts funeraris més antics dels que es té notícia als Pirineus. Es tracta de les restes de com a mínim 7 individus, amb una àmplia franja d'edat que comprèn des de nadons a adults. La datació dels ossos situa les poblacions que van fer ús de la cova a l'Edat del Bronze, és a dir, cap al 1500 aC. L'excavació d'uns 80cm de sediment de la cavitat, que es troba a uns 1170m d'alçada, ha descobert també restes de fauna, estris i ceràmica coetànies als ossos humans i precedents, per la qual cosa els arqueòlegs sostenen que la cova hauria tingut una freqüentació continuada al llarg del temps.
 |
| Els treballs previs a l'excavació que es van dur a terme a la Cova de l'Home Mort el 2017 / ACN |
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
30/04/2019 - El canvi d'emperador obre una nova era al Japó
L'abdicació del 125è emperador del Japó -Akihito (1989·2019)- en la persona del seu fill -Naruhito- tanca una era i en comença una altra al país del Sol Naixent. Si fins ara els japonesos es trobaven en l'any 31 de l'era Heisei (lit. "pau arreu") segons la datació tradicional, que es correspondria amb el 2019 occidental, demà 1 de maig, coincidint amb l'inici de l'imperi de Naruhito serà el primer dia de la nova era Reiwa (lit. "bella harmonia"). Quan mori Akihito, fill de Hirohito, l'emperador que va rendir Japó als EEUU l'any 1945, passarà a anomenar-se "emperador Heisei", adoptant el nom de la seva era. La dinastia imperial japonesa, que es fa descendir de la deessa Amaterasu, és considerada la monarquia més antiga del món, amb una successió d'emperadors -els primers de caràcter llegendari- que dura des de fa almenys 1500 anys.
 |
| L'emperador Akihito en plena cerimònia d'abdicació / foto: Reuters |
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
15/04/2019 - Crema Notre-Dame de París, icona del gòtic
Un incendi -que ha donat la volta per les pantalles de mig món- ha esfondrat l'agulla i el sostre de Notre-Dame, l'emblemàtica catedral de l'arxidiòcesi de París. Lligada als principals esdeveniments històrics de França, es va començar a construir el 1163 i no es va completar fins a mitjans s.XIV. Així, durant els dos segles de construcció, l'església va anar adquirint elements propis de cadascuna de les fases del gòtic, passant d'un estil més primigeni a un altre de més desenvolupat. Els desperfectes causats per la Revolució Francesa a l'edifici feren necessària una restauració que anà a càrrec de l'arquitecte Viollet-le-Duc (1844-1864), actualment criticat per no haver-se ajustat prou a l'original. La catedral inspirà l'obra Notre-Dame de Paris de Victor Hugo, popularitzada gràcies a Disney. Actualment, amb 14 milions de visitants anuals, és el monument més visitat de França i d'Europa. L'incendi, que entre d'altres coses ha acabat amb el "bosc" d'antiquíssimes vigues que formaven la cobertura de l'església, ens hauria de fer reflexionar fins a quin punt cuidem el patrimoni més pel seu atractiu turístic enlloc de pel valor de la seva unicitat històrica i artística.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 |
| Les flames cremen l'agulla i la cobertura de Notre-Dame / wikimedia |
13/04/2019 - Mor Neus Català (1915-2019), militant antifeixista i supervivent de Ravensbrück
Nascuda en una família camperola a Els Guiamets (El Priorat, Catalunya), de jove s'integra a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i comença els estudis en infermeria, interromputs per l'esclat de la Guerra Civil. L'any 1937 es dirigeix a Barcelona, on es concentren desenes de milers de ferits al front i refugiats que fugen dels territoris caiguts en mans dels franquistes, i és enviada a fer-se càrrec d'una colònia de nens a Premià de Dalt. Durant la retirada, passa la frontera amb 182 infants. A França participa en les activitats de la resistència contra els nazis i casa seva centra missatges, armes i documentació. L'any 1943 és denunciada per un veí, torturada i internada al camp de concentració de dones de Ravensbrück, on sabotejarà la munició que els obliguen a fabricar. Un cop alliberada, es reincorpora a la lluita antifranquista i promou la recuperació de la memòria històrica de les prop de 92.000 dones que moriren a Ravensbrück. Amb el seu testimoni, participa en l'obra Els catalans als camps nazis (1977) de Montserrat Roig. Més recentment se n'ha explicat la història a Neus Català, memòria i lluita (2006) i Un cel de plom (2012).
 |
| Neus Català sosté una fotografia seva de poc després de ser alliberada / foto: autor desconegut |
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
08/04/2019 - Un faristol recorda les tortures patides a la comissaria de Via Laietana
La recuperació de la memòria republicana i la lluita antifranquista avança lenta i no sense entrebancs. Una nova fita en aquest camí és el faristol que s'ha col·locat a uns metres de la Prefectura Superior de Policía de Catalunya, a la cèntrica Via Laietana, n.43 de Barcelona. El text, en un to discret, explica els orígens de la comissaria, a les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera (1929), la seva etapa republicana, quan la Generalitat hi va emplaçar la Comissaria General d'Ordre Públic, i les tortures de tot tipus a les que se sotmeté a milers d'opositors durant la dictadura franquista i fins als anys 1980'. L'any 2013 l'Ajuntament de Barcelona ja va aprovar una moció que reclamava la devolució de la comissaria a la ciutat i que s'hi instal·lés un espai vinculat al foment de la memòria democràtica. L'any 2017 es va aprovar al Congreso de los Diputados una proposta per museïtzar el lloc per a què expliqués la repressió franquista. Mentre no es realitzi -sembla que no hi ha pressa- el sofert faristol, que ja ha patit més d'un atac, haurà de recordar-ho.
 |
| El faristol explicatiu -reparat després d'un parell d'atacs- davant la comissaria |
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
13/03/2019 - Un nou estudi aprofundeix en els camps de concentració de Franco
Una de les cares menys conegudes de la repressió franquista foren els centenars de centres on s'internava els presoners republicans, condemnats a treballs forçats en condicions deplorables. Foren organitzats en començar la Guerra Civil (1936) i albergaren centenars de milers de persones, ja fossin soldats capturats al front com joves detinguts en la immediata postguerra per "desafectos" a qui calia "reeducar". Ara, la investigació de Carlos Hernández, plasmada en el llibre Los campos de concentración de Franco, amplia el coneixement que se'n tenia i traça un mapa amb la seva localització. A partir dels seus estudis, l'autor eleva el número de centres documentats a 296, calcula que hi van passar entre 700.000 i 1 milió de presoners i que hi haurien mort desenes de milers de persones. Tot plegat, una obra que caldrà tenir en compte per reconstruir la Història de la repressió franquista i com afectà a les trajectòries vitals dels nostres avis.
 |
| Mapa de l'estat espanyol amb la distribució dels camps de concentració franquistes |
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
24/02/2019 - Un memorial recorda els afusellats al Camp de la Bota
Finalment, després de dècades d'oblit per part de les institucions democràtiques, l'àrea on s'executaren prop de 1600 persones durant els primers anys del franquisme (1939-1952) -un centenar més haurien estat ajusticiades al castell de Montjuïc i la Model- tindrà un monument que les recordi. L'obra, que materialitza un projecte de 2004 ideat per l'artista Francesc Abad, representa el mur on eren afusellats els condemnats pel règim -que es trobaria on avui hi ha el Parc del Fòrum i el Club Nàutic- i consta d'una breu explicació històrica així com de la llista de les persones que caigueren sota les bales en aquell lloc. En motiu de la commemoració, s'ha inaugurat també una exposició al MUHBA Plaça del Rei (23/02-17/03/2019).
 |
| Inauguració del memorial al Camp de la Bota / foto: Diputació de Barcelona |
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
25/01/2019 - Un nou llibre geolocalitza els bombardeigs franquistes sobre Barcelona
Durant dos anys, Mireia Capdevila i Laia Arañó han estat repassant les anotacions diàries de la Generalitat, l'Ajuntament i els bombers de Barcelona -entre d'altres registres- per documentar on impactaren cadascuna de les bombes que martiritzaren la ciutat des del 13 de febrer de 1937 fins al 25 de gener de 1939, un dia abans de l'entrada de les tropes franquistes. El resultat ha estat Topografia de la destrucció. Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil, una obra que inclou un mapa geolocalitzat, tant pel conjunt de la ciutat com per barris, on es pot apreciar al detall els edificis que s'haurien vist afectats pels bombardeigs -uns 1800 segons l'estudi- així com les zones més castigades durant els dos anys que duraren.
 |
| El mapa geolocalitzat amb els bombardeigs sobre la ciutat |
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
08/01/2019 - Troballa de gravats medievals al Pallars
Els veïns de la vall pallaresa d'Àssua han descobert, en un barranc de difícil accés, un excepcional conjunt d'un centenar de petroglifs atribuïts a l'Edat Mitjana. Datats entre els ss.XI-XIV per Ermengol Gassiot, arqueòleg del grup d'Arqueologia d'Alta Muntanya de la UAB, les figures semblen representar escenes de guerra, amb cavallers i peons d'infanteria. Més enllà de la iconografia, pròpia de l'època, l'aparició de liquens sobre els gravats o les fractures a la roca -posteriors a la seva elaboració- n'evidenciarien l'antiguitat. Caldran estudis més aprofundits per entendre el significat dels petroglifs i el context en què es van realitzar.
Font: 'Descobreixen a la vall d'Àssua centenars de gravats a la pedra de l'Edat Mitjana'
 |
| Un dels petroglifs realitzats a la roca, on s'aprecia dues figures humanes i un cavall / foto: Marta Lluvich (ACN) |
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
08/01/2019 - Incendi a la Torre del Fang (s.XV) de Barcelona
08/01/2019 - Incendi a la Torre del Fang (s.XV) de Barcelona
L'estat de deteriorament i degradació en què es troba des de fa uns anys la Torre del Fang, una antiga masia declarada Bé Cultural d'Interès Local (2000) que ha quedat "atrapada" al recinte de l'estació de l'AVE de la Sagrera, s'ha agreujat darrerament amb la seva ocupació. Malgrat les reivindicacions veïnals, recollides als programes d'alguns grups polítics, l'edifici ha estat abandonat fins ara per l'Ajuntament de Barcelona. En aquesta situació, i per causes desconegudes, un petit incendi ha afectat aquest matí el casalot, per bé que -afortunadament- no ha tingut conseqüències personals greus ni estructurals. Tot un avís -un cop més- sobre els límits de la catalogació a l'hora de protegir el patrimoni històric i la memòria de les nostres ciutats.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
17/11/2018 - Retorn dels retrats dels comtes-reis al palau de la Generalitat
Una part de la sèrie de 46 quadres realitzats pel pintor bolonyès Filippo Ariosto (1587) representant els comtes de Barcelona i reis d'Aragó per encàrrec de la Generalitat torna a palau. Hi havia estat fins al 1908, quan la Reial Audiència -que ocupava l'edifici- se l'endugué a la seva nova seu del passeig Lluís Companys, d'on sortí el 1937 direcció al MNAC per garantir-ne una correcta conservació i d'on passà, a partir de l'any 1963, al museu militar de Montjuïc, en mans de l'Ajuntament de Barcelona des de 2009. La sèrie comença amb visigots i carolingis, segueix amb els comtes i reis del Casal de Barcelona i arriba a Felip II, artífex del centralisme hispànic i monarca vigent en el moment de pintar-la. En un context d'efervescència constitucionalista contra l'autoritarisme reial, l'encàrrec per part de la Generalitat de Catalunya hauria tingut una intencionalitat política clara: recordar que la tradició pactista del país estava per sobre de reis i dinasties.
Font: 'La galeria règia més antiga d'Europa torna a la Generalitat més de 400 anys després'
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
28/11/2018 - La pedra seca, patrimoni de la Humanitat
Catalunya amplia la seva llista d'elements declarats patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per la UNESCO amb la tècnica de la pedra seca. La candidatura, de caràcter transregional, ha estat impulsada per 8 països mediterranis on hi té tradició. Amb aquest reconeixement es procura garantir la continuïtat d'un tipus de construcció que ha caracteritzat el nostre paisatge des d'antic i que ha servit per aixecar marges, murs, barraques, tines, etc. Si bé es troba arreu de Catalunya, on hi ha prop de 19.000 estructures en pedra seca inventariades (vegeu wikipedra), aquesta tècnica s'ha emprat sobretot al Camp de Tarragona, el Penedès, les Garrigues, l'Urgell, el Segrià, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, l'Empordà i el Montsià.
 |
| Els bombers extingeixen l'incendi de la Torre del Fang, visiblement degradada / foto: l'Andreuenc |
17/11/2018 - Retorn dels retrats dels comtes-reis al palau de la Generalitat
Una part de la sèrie de 46 quadres realitzats pel pintor bolonyès Filippo Ariosto (1587) representant els comtes de Barcelona i reis d'Aragó per encàrrec de la Generalitat torna a palau. Hi havia estat fins al 1908, quan la Reial Audiència -que ocupava l'edifici- se l'endugué a la seva nova seu del passeig Lluís Companys, d'on sortí el 1937 direcció al MNAC per garantir-ne una correcta conservació i d'on passà, a partir de l'any 1963, al museu militar de Montjuïc, en mans de l'Ajuntament de Barcelona des de 2009. La sèrie comença amb visigots i carolingis, segueix amb els comtes i reis del Casal de Barcelona i arriba a Felip II, artífex del centralisme hispànic i monarca vigent en el moment de pintar-la. En un context d'efervescència constitucionalista contra l'autoritarisme reial, l'encàrrec per part de la Generalitat de Catalunya hauria tingut una intencionalitat política clara: recordar que la tradició pactista del país estava per sobre de reis i dinasties.
Font: 'La galeria règia més antiga d'Europa torna a la Generalitat més de 400 anys després'
 |
| Composició amb els retrats de Guifré el Pilòs (esquerra), Jaume I el Conqueridor (centre) i Martí I l'Humà (dreta) |
28/11/2018 - La pedra seca, patrimoni de la Humanitat
Catalunya amplia la seva llista d'elements declarats patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per la UNESCO amb la tècnica de la pedra seca. La candidatura, de caràcter transregional, ha estat impulsada per 8 països mediterranis on hi té tradició. Amb aquest reconeixement es procura garantir la continuïtat d'un tipus de construcció que ha caracteritzat el nostre paisatge des d'antic i que ha servit per aixecar marges, murs, barraques, tines, etc. Si bé es troba arreu de Catalunya, on hi ha prop de 19.000 estructures en pedra seca inventariades (vegeu wikipedra), aquesta tècnica s'ha emprat sobretot al Camp de Tarragona, el Penedès, les Garrigues, l'Urgell, el Segrià, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, l'Empordà i el Montsià.
 |
| Reconstrucció de la barraca d'en Ventanes, pel Grup Barracaire de Mont-Roig del Camp (2010) |
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
27/11/2018 - Presentació de les "Rúbriques de Bruniquer"
Es tracta d'una compilació del conjunt de disposicions, lleis, privilegis i fets anotats en dietaris que emanen de la ciutat de Barcelona entre 1249, any en què Jaume I regula l'estructura del govern municipal, i 1714, quan Felip V aboleix les institucions catalanes. L'obra, que nasqué de l'encàrrec del Consell de Cent amb l'objectiu de posar ordre a la seva documentació, fou iniciada per Gilabert Bruniquer (1614) i seguida per Joan Guiu (+1698) i Jeroni Brotons (1714). Si bé ja havien estat publicades per l'Ajuntament de Barcelona entre 1914 i 1916, la seva digitalització les torna més accessibles. Tot plegat fa que sigui un recurs excel·lent per aprofundir en la història de la nostra ciutat -i del conjunt del país- durant aquest període.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
