El vespre del 16 de març de 1938 el dictador feixista italià, Benito Mussolini, envià un telegrama a les seves bases aèries de Mallorca ordenant “iniziare da stanotte azione violenta su Barcellona con martellamento diluito nel tempo”. Els moviments diplomàtics de França, que es plantejava donar suport a la República, inquietaven al Duce, que volia llençar un avís que desencoratgés una possible intromissió francesa en el conflicte i, de pas, desmoralitzar la rereguarda republicana "martellejant-la" de forma sostinguda amb la seva aviació. Poques hores més tard, cap a les 22:00h de la nit, els primers avions italians esquerdaven l’horitzó en el primer dels tres dies de bombardeig continuat sobre Barcelona. Després de tres hores d’explosions, sirenes i crits ininterromputs, el soroll ensordidor de les bombes deixà pas als planys i gemecs de dolor.
L’endemà 17, a trenc d’alba, un nou bombardeig revisqué el malson que els barcelonins havien patit aquella nit. Durant tot el dia seguiren caient bombes indiscriminadament per terroritzar la població, que només podia córrer als refugis o fugir de la ciutat per protegir-se. Malgrat que no eren els primers bombardejos que patia Barcelona -el 30 de gener s’havia produït l’atac que destruí Sant Felip Neri- sí que foren els més intensos i devastadors. Ni les obsoletes bateries antiaèries ubicades a Montjuïc, el Guinardó i el Poblenou, ni la minsa esquadra de caces republicans aconseguien aturar els avions que sembraven la mort per la ciutat.
Cap a les 10:25h una bomba caigué sobre un autobús, acabant amb tots els seus passatgers. A les 13:58h, en un nou atac aeri, un comboi de l’Exèrcit Republicà que transitava a l’alçada del teatre Coliseum transportant munició rebé l’impacte directe d’una bomba italiana que, amb una força expansiva redoblada, destrossà tot allò que hi ha al seu voltant. Els aviadors italians que passaren mitja hora més tard per efectuar un nou bombardeig no entenien a què es devia aquell gran núvol de pols, immortalitzat en les fotografies que havien de servir d’informe del compliment de les seves accions.
 |
| Fotografia del bombardeig del 17 de març de 1938 des d'un avió italià / wikimedia |
Durant el dia 18 es repetiren encara els bombardejos cada tres hores, des de la matinada fins a les 15h del migdia. Aquella tarda, els atacs contra Barcelona cessaren però els avions italians seguiren bombardejant altres punts de la costa catalana. Després de tres dies, Barcelona havia patit 12 atacs que descarregaren 42 tones de bombes i provocaren gairebé mil morts i un nombre encara major de ferits.
Com en el cas de Gernika, la comunitat internacional criticà durament el bombardeig despietat contra la població. La descripció que en feu l’ambaixador dels EEUU, Claude Bowers, fou clara: «Nada en semejante aterradora escala, implicando a la raza blanca, se había conocido hasta entonces. Las bombas no perseguían ningún objectivo militar. Eran arrojadas deliberadamente en el centro de la ciudad, la parte más concurrida y habitada, donde la gente estaba comiendo, paseando, descansando en sus camas. Cuando terminaron los raids, novecientos hombres, mujeres y niños estaban destrozados y convertidos en cadáveres, y en muchos casos habían volado a pedazos, en otros les habían vaciado las entrañas. Hundieron cuarenta y ocho edificios y setenta y cinco fueron parcialmente destruidos.». El bombardeig sobre la ciutat seria recordat per l'opinió pública europea i el mateix Churchill feu referència a «the brave men of Barcelona» en un discurs per encoratjar als britànics a resistir els bombardejos alemanys.
80 anys després, Itàlia encara no ha demanat perdó per aquests atacs. El gener de 2013, AltraItalia, una associació d’antifeixistes italians residents a Barcelona, va presentar, juntament amb dues víctimes dels atacs, una querella per crims de guerra contra l’estat italià que, per ara, no ha prosperat. Al març de 2017, emmarcada en les polítiques de recuperació de la memòria històrica impulsades per la conselleria d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, es va organitzar una exposició que ha recorregut Itàlia donant a conèixer aquests fets, generalment desconeguts per a la majoria d’italians. En aquesta línia, el Departament de Cultura ha comprat recentment un centenar de fotografies inèdites dels bombardejos italians a Catalunya que havien sortit a subhasta i que ara es troben dipositades a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Bibliografia i fonts:
Villarroya, J. (1999) Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939)
Iñiguez, D; Gesalí, D; Casals, J. (2017) Sota les bombes. Els atacs aeris a Catalunya durant la Guerra Civil
Buxaderas, S. (07/03/2017) “Itàlia reviu les bombes de Mussolini contra els catalans” Diari ARA
Sàpiens (04/05/2015) “Itàlia desestima esclarir els bombardejos de la Guerra Civil sobre Catalunya”
ARA (01/02/2018) “La Generalitat compra 121 imatges inèdites dels bombardejos italians a Catalunya”
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------[Efemèrides] També us pot interessar...
