dilluns, 24 de novembre del 2025

Sibil·la de Fortià, amant i reina de Pere el Cerimoniós (1350-1406)

Sibil·la de Fortià nasqué el 1350, filla de Berenguer de Fortià i Francesca de Vilamarí, de la baixa noblesa empordanesa.

De gran bellesa, entrà de jove al servei de la reina Elionor de Sicília, tercera muller de Pere el Cerimoniós, i fou casada amb el vell noble aragonès Artal II de Foces (1371), amb qui no tingué fills i que morí el 1374.

En morir Elionor (1375) el rei Pere III es fixà en la jove, que n'esdevingué l'amant. Aquesta relació desagradà als fills del sobirà, els infants Joan i Martí, que consideraven a l'empordanesa de baix llinatge i temien que dilapidés el patrimoni reial en luxes cortesans o, pitjor encara, que tingués fills amb els qui haurien compartir l'herència.

Sibil·la de Fortià retaule San Miguel de Daroca Aragó
La reina Sibil·la de Fortià al retaule de l'església de San Miguel Arcángel de Daroca, Aragó, f.s.XIV

L'any 1377 Pere el Cerimoniós i Sibil·la es casaren a Barcelona i tingueren dos fills, Pere (1379) i Elisabet (1380).

En aquest moment l'infant Joan es casà en segones núpcies amb la francesa Violant de Bar, també donada als luxes de la cort, i que reclamava al seu marit que se sostragués a la influència de la madrastra.

Coronada reina a Montblanc (1381), Sibil·la afavorí als seus familiars, facilitant-los ocupar llocs a la cort, i obtingué del marit rendes arreu dels regnes de la corona d'Aragó. La creixent tensió entre l'infant Joan i Pere III arribà llavors a un enfrontament obert.

Al desembre de 1386, mentre el rei agonitzava, Sibil·la, tement la venjança del fillastre quan Pere morís, embarcà apressadament amb el seu seguici cap a Sitges i es refugià al castell de Sant Martí Sarroca, que era propietat del germà, Bernat de Fortià.

La família reial en temps de Sibil·la de Fortià
La família reial en temps de Sibil·la de Fortià

L'infant Joan envià el seu germà Martí a assetjar el castell, que es rendí. El 4 de gener de 1387 la reina fou presa i dos dies després morí Pere III.

Sibil·la fou empresonada al castell de Montcada i es feu circular que era una bruixa i que havia emmetzinat al rei.

Gràcies als suports que tenia a la cort i als sectors populars, el rei Joan el Caçador acabà alliberant-la si renunciava a tots els béns obtinguts com a reina. A la mort de Joan (1396), Sibil·la trobà un tracte més comprensiu en el nou rei Martí l'Humà.

Sibil·la morí a Barcelona el 24 de novembre de 1406 i fou enterrada al convent barceloní de Sant Francesc, a tocar de la mar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada