Segimon Arquer, un humanista sard cremat per la Inquisició (1530-1571)

Segimon Arquer nasqué a Càller l'any 1530 en una de les famílies nobles catalano-aragoneses que administraven Sardenya. Estudiós brillant, amb 17 anys ja era llicenciat en Dret per la Universitat de Pisa i de Teologia per la Universitat de Siena. L'any 1547 viatjà a Alemanya per demanar a la cort de Carles V que s'aixequés la suspensió de béns que s'havia imposat a la seva família arran d'un litigi amb altres nobles sards.

Durant aquest viatge, fent estada a Suïssa, conegué a l'erudit franciscà Sebastian Münster, que en aquell moment estava ampliant la seva Cosmographia Universalis, i acceptà escriure un breu capítol sobre Sardenya. Així, a Sardinia brevis historia et descriptio (1550) explicà les condicions naturals de l'illa, la història dels pobles que hi havien passat, els nuclis poblats més importants que s'hi trobaven, les llengües dels seus habitants -assenyalant que a les principals ciutats de Sardenya s'hi parlava el català- així com les lleis i costums que regien la terra i la situació de les magistratures i del clero sard. En aquest darrer punt, Arquer criticà la manca de vocació d'alguns clergues i l'ús de la violència per la Inquisició.

Els assumptes cortesans anaren prou bé per al jove Arquer, que l'any 1553 -trobant-se a Madrid- fou designat pel príncep Felip advocat fiscal del Consell d'Aragó. Retornat a Sardenya el 1555, hagué de fer justícia -sota protecció del virrei- en els greus enfrontaments que dessagnaven la noblesa sarda, fet que l'enemistà amb la facció dels Aymerich.

Un any més tard, morí el virrei i Jeroni Aragall -emparentat amb els enemics d'Arquer- fou designat regent de Sardenya, moment que aprofità per empresonar-lo a la torre de Sant Pancràs de Càller. Quatre mesos més tard, Arquer aconseguí escapar i se n'anà a Castella per reclamar justícia a la corona. Confirmat com a advocat fiscal, Arquer tornà a Sardenya l'any 1558, esperant reprendre -reforçat- la seva activitat.

Res més lluny de la realitat, durant la seva absència, el partit d'Aymerich havia influït sobre el nou virrei Álvaro de Madrigal per moure'l contra Arquer. La oportunitat per fer-lo caure no trigà en arribar: l'any 1559 es publica l'Índice de libros prohibidos per la Inquisició hispànica, entre els quals s'hi trobava la Cosmographia de Münster, ara luterà, que incloïa la descripció de Sardenya escrita per Arquer.

Representació d'un "auto de fe" de la Inquisició hispànica per M. Robert Fleury / wikipedia

Acusat de luteranisme pel mateix virrei, Arquer -aclaparat per la turbulenta situació que vivia a Càller- es preparà per anar-se'n altre cop a la cort, encara que fos temporalment, esperant que es tornés a fer justícia davant dels seus enemics. Mentrestant, el nou arquebisbe callerès, Antonio Parragués de Castillejo, estudià el cas i -inicialment- no el trobà culpable.

Tot i així, l'any 1561 cresqueren a Sardenya les veus que testificaven contra Arquer -els seus enemics anaven fent feina- i, davant d'aquesta evidència, que els seus afins li comunicaren per carta, començà a aplegar documentació per defensar-se, si calia, davant de la Inquisició. Al març de 1563, l'arrest sota acusació de luterà del seu amic Gaspar de Centelles, amb qui s'havia anat cartejant d'ençà que feren amistat quan el valencià era castlà de Sàsser, no feia presagiar res de bo.

L'agost d'aquell any, Arquer fou detingut a Madrid i tancat a Toledo, on se li obrí un procés inquisitorial sota l'acusació de difondre idees herètiques. Després de 7 anys de presó, en què mirà de provar la seva innocència sense èxit, Arquer fou torturat per ofegament ("tormento del agua") i torsió de les extremitats ("potro") però tot i els patiments que sofrí no confessà la seva culpabilitat, tal i com li reclamaren que fes els agents de la Inquisició convençuts de les proves que l'inculpaven, ja que considerava que si es declarava "heretge" per salvar la vida estaria enganyant a Déu, que coneix la veritat, tan sols per posposar la seva mort. Així, el 4 de juny de 1571, se'l sotmeté a un "auto de fe" públic a la plaça toledana de Zocodóver. 

Davant la multitud, a qui l'execució havia de servir d'exemple -o potser distracció- Arquer fou portat amb "capirote", "sambenito" i emmordassat. Un cop allí, sorgiren discrepàncies sobre com calia ajusticiar a Arquer: normalment, els acusats acabaven confessant i, per això, se'ls concedia d'estrangular-los abans de cremar-los, ara, com que l'"heretge" es negava a confessar, hom reclamava que se'l cremés viu.

Davant dels dubtes, segons explica l'acta de la Inquisició, fou ferit amb una alabarda i, mentre es regirava moribund, llençat a la foguera. D'aquesta manera acabà la vida d'un dels erudits més importants de la Sardenya hispànica. Queda la incògnita de si realment s'havia fet luterà en els seus viatges al cor d'Europa o si, senzillament, era un home coherent amb les seves idees a qui s'eliminà amb el pretext de la religió.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Arxiu] També us pot interessar...
> Més enllà de l'Alguer: el llegat català a Sardenya 
> L'Alguer i Sardenya durant la Guerra de Successió (1708-1718)