5 llibres per conèixer l'Alguer

Una llista de publicacions per aprofundir en la història i la cultura de l'Alguer.

1) Breu història de l'Alguer (Antonio Budruni, 2010)

Una bona síntesi sobre el passat de la ciutat i el seu entorn des dels temps dels nurags fins al tractat de Londres (1720), pel qual Sardenya era cedida als Savoia i l'Alguer quedava deslligada de Catalunya, que per la seva banda havia estat subjugada i abolida per Felip V. Resulta d'especial interès per aprofundir en el període medieval de l'Alguer, moment en el qual es funda (s.XIII), és conquerida per Pere el Cerimoniós en el context de la guerra contra sards i genovesos (1354) i, un cop repoblada amb catalans, esdevé una ciutat estratègica i fidelíssima al servei de la corona i ben orgullosa d'un origen català que la distingeix.

Budruni explica l'apogeu i la decadència de l'Alguer, quan de ser una fortalesa clau per al domini catalano-aragonès de Sardenya va perdent gradualment importància a mesura que el centre de gravetat de la política europea passa del Mediterrani a l'Atlàntic, ja en temps de la monarquia hispànica. També resulta interessant per entendre com tot i que aquells algueresos, descendents dels repobladors catalans, s'havien acabat obrint i mesclant amb els sards per recuperar-se de les terribles pestes de 1582 i 1652, el català es mantingué com a llengua institucional i de prestigi, fet pel qual els nouvinguts que arrelarien a l'Alguer l'acabarien fent seva, aportant-hi les paraules i to del sard alhora que es "transformaven" en algueresos.

2) Història de l'Alguer (Marcel A. Farinelli, 2014)

L'obra del jove historiador alguerès Marcel A. Farinelli, que ha culminat els seus estudis al Principat i en coneix bé els interessos i sensibilitats, complementa a la perfecció la història de Budruni. L'autor, especialitzat en història contemporània, para atenció als condicionaments geogràfics dels processos històrics i se centra sobretot en l'època posterior a la Guerra de Successió, quan Sardenya passa a ser un domini dels Savoia, la dinastia que acabarà unificant Itàlia. En aquest sentit, el valor d'aquesta història és que reconstrueix i dona a conèixer una "etapa fosca" per a la historiografia que va des del trencament dels vincles entre l'Alguer i la resta de territoris de parla catalana fins als temps recents.

L'autor explica les implicacions per a l'Alguer de la fallida revolució sarda de 1794 i el procés d'italianització que viu Sardenya des de principis del s.XIX, els primers contactes entre erudits catalans i algueresos arran dels Jocs Florals de 1864, la figura d'Eduard Toda com a divulgador del "poble català d'Itàlia" en el context de la Renaixença (1888), l'eclosió d'un primer algueresisme que queda estroncat per la 1a Guerra Mundial, l'adveniment del feixisme (1922) i la seva política d'homogeneïtzació lingüística que pretén minimitzar l'alguerès, la represa dels vincles amb el viatge del Retrobament organitzat per Pere Català Roca (1960) burlant el franquisme i, per acabar, les noves fornades d'algueresistes amb Antoni Simon Mossa i Rafael Caria com a màxims exponents. Per tot plegat, un llibre necessari per entendre l'Alguer actual.

Les muralles de l'Alguer al capvespre

3) Guia sentimental de l'Alguer (Joan-Elies Adell, 2016)

Amb un enfocament més personal que en les dues obres anteriors, l'autor -poeta, filòleg i director durant anys de la representació de la Generalitat a l'Alguer- ens parla de la ciutat, la seva gent i el seu entorn a partir de les seves vivències i impressions. En aquest sentit, la guia d'Adell actualitza i completa, amb una mirada antropològica, literària i còmplice, el recorregut transitat per Budruni i Farinelli. Així, qui ho vulgui saber gairebé tot sobre l'Alguer, haurà de llegir els tres llibres -millor en ordre- i, naturalment, anar-hi.

La guia comença amb un grapat de reflexions sociolingüístiques arran d'allò que sent un català quan escolta l'alguerès per primer cop. Tot seguit, repassa fragments literaris de viatgers i lletraferits al seu pas per l'Alguer, entre els quals cal destacar Espriu i la seva "suite" algueresa. La part històrica, força concisa, és més aviat descriptiva, útil per perdre's pels carrers de la ciutat antiga i anar resseguint el passat de cada palau, església i placeta. El llibre també parla de les tradicions i festivitats locals -amb molts elements d'herència catalana-, la cuina i els vins, o les platges on refrescar-se a l'estiu. Acompanyen la lectura diversos poetes, cantants i activistes per la llengua, com Franca Masu, Claudio Gabriel Sanna o "lo Barber".

4) La passió italiana (Josep-Lluís Carod-Rovira, 2012)
Tot i no estar dedicat íntegrament a l'Alguer, aquest llibre, que comprèn les memòries, coneixements i observacions del seu autor, més conegut per la seva faceta política que per la seva admiració per Itàlia, inclou un capítol remarcable sobre la ciutat catalana de Sardenya. Al marge de la resta del l'obra, interessant per a qui vulgui conèixer els vincles entre catalans i italians al llarg de la història, les pàgines sobre l'Alguer enriqueixen el període que va entre els anys 1980' fins als nostres dies, omplint, així, el lapse que queda entre la recerca de Farinelli i l'arribada d'Adell. Carod-Rovira, que va inaugurar l'Espai Llull a l'Alguer com a vicepresident del govern (2009), ens parla dels intel·lectuals i activistes que han treballat per l'alguerès, destacant el seu amic Rafael Caria. Tot plegat mostra, un cop més, com les relacions personals són els fils que teixeixen la nostra cultura compartida amb l'Alguer i la clau per a la seva continuïtat.

5) Els pergamins de l'Alguer (Salvador Vergés i Cubí, 2023)

En un to diferent, aquesta novel·la històrica s'ambienta durant la guerra de Sardenya i el repoblament català de l'Alguer (1354), enllaçant l'illa amb l'Empordà, d'on prové la protagonista. M'ha agradat especialment per la descripció que fa de la dura vida a la mar, per a la qual l'autor s'inspirà navegant a vela de l'Escala a l'Alguer. També m'ha semblat interessant com integra llocs que ens són coneguts -com el Cap de Creus- en un relat del s.XIV. Tot plegat en una trama que enganxa i que, a més, té un reflex en anys més recents, quan l'Alguer reconnectà amb la "banda de Ponent" arran del viatge del Retrobament (1960), una història que m'és familiar. Una bonica manera d'acostar-nos a Sardenya i una baula més que ens relliga amb l'Alguer.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

[Índex general] També us pot interessar...
> La conquesta -definitiva- de l'Alguer i el seu repoblament amb catalans (1354) (en revisió)
> El Retrobament amb l'Alguer (1960): imatges inèdites i relats personals