Dublín, de ciutat vikinga a capital d'Irlanda

Enmig de la costa oriental irlandesa i compartint mar amb la Gran Bretanya, Dublín ha funcionat bona part de la seva història com a cap de pont del poder foraster sobre Irlanda. A l'ombra d'Anglaterra durant segles, a partir del procés d'independència irlandès (1916-1922) la ciutat assumeix la capitalitat d'un país lliure però devastat i incomplet. Aquí recullo els apunts i sensacions d'un viatge de tres dies que, juntament amb algunes lectures desordenades, m'han ajudat a aproximar-me a una ciutat amb un passat ric i contradictori.

Entre víkings i irlandesos

L'any 841 un grup de víkings noruecs funda un petit port a la desembocadura del Liffey, fortificant-lo amb un castell que aprofita un afluent del riu com a fossat. De l'aigua que s'hi acumula els irlandesos en diran Dubh Linn, expressió en gaèlic que significa "llacuna negra" i que acabarà donant nom a la ciutat. Malgrat els xocs que es derivaren de la invasió víking, la població local -de religió cristiana i llengua gaèlica- es mesclarà amb els noruecs establerts en els assentaments costaners víkings. Així, sorgeix una cultura mixta coneguda com a "hiberno-nòrdica" que s'integrarà en la dinàmica política irlandesa. L'any 1014 el senyor de Dublín, Sitric Silkbeard, aliat amb els sobirans locals de Leinster, s'enfronta a Clontarf -als afores de la ciutat- contra el gran-rei irlandès Brian Boru. Malgrat la derrota, Silkbeard manté els seus dominis entorn a Dublín, fent-la créixer, reforçant-ne les defenses i consagrant-hi la primera catedral cap al 1028.

Christ Church ha estat sempre la catedral oficial de Dublín, seu de l'Església d'Irlanda des de la reforma anglicana.
La seva fesomia actual es deu a les remodelacions realitzades en un estil gòtic victorià típic de la ciutat.

A les ordres d'Anglaterra

L'any 1170 Dublín cau en mans d'un contingent anglo-normand liderat per Richard de Clare "Strongbow", que sotmet la seva conquesta al rei Enric II d'Anglaterra, a qui reconeix com a "senyor d'Irlanda". Per consolidar el nou senyoriu, que s'estendrà per àmplies zones d'Irlanda, es constitueix un parlament -del qual en tenim la primera referència el 1267- que acaba celebrant les seves sessions principalment a Dublín. Arran de la invasió escocesa de 1315 i l'arribada de la Pesta Negra (1349), que afecta més les ciutats de la costa que els clans irlandesos de l'interior, el poder anglès decau. Alhora, els anglesos assentats a l'illa (Old English) tendeixen a fondre's en la societat irlandesa, adoptant la llengua i costums gaèlics, fet que es procurarà impedir amb els estatuts de Kilkenny (1366). A finals del s.XV, el domini del rei d'Anglaterra sobre Irlanda ha quedat reduït a la regió entorn Dublín, que serà coneguda com a The Pale ("l'Estacada").

Amb la reforma religiosa d'Enric VIII d'Anglaterra, la cúpula de l'Església d'Irlanda passa a formar part de l'Església Anglicana (1536). Per la voluntat d'imposar un control més directe sobre l'illa, es crea el Regne d'Irlanda, amb capital a Dublín (1542). En aquest context arriben noves onades de pobladors anglesos (New English) que, a diferència dels seus predecessors medievals, es distingiran de la població local mantenint la llengua anglesa i assumint la confessió anglicana. L'any 1592 es funda el Trinity College, primera i única universitat d'Irlanda, entre d'altres coses per a preparar els nous ministres de la fe. Malgrat tot, la majoria de la població irlandesa seguirà sent catòlica. A principis del s.XVII s'imposa el sistema de les plantations, terres que s'expropien als clans irlandesos i a les dinasties d'origen anglo-normand per a cedir-les a colons anglesos protestants. Aquesta política generarà una tensió constant que derivarà en revoltes com la de Tyrone (1593-1603) o la dels "Nadius Irlandesos i Anglesos Vells" (1641), dinàmica que Cromwell talla de soca-rel el 1649 amb matances i expropiacions que es reparteixen entre els seus soldats.

L'icònica biblioteca del Trinity College acull el Llibre de Kells, joia dels còdexs medievals irlandesos.

El ressò de la Revolució Americana (1774) i la Revolució Francesa (1789) atien les aspiracions independentistes irlandeses fins al punt que Wolfe Tone intenta sollevar Irlanda el 1798 amb l'ajuda de França. L'any 1801 el parlament de Dublín és absorbit pel britànic a través de l'Act of Union, per la qual s'integra una representació irlandesa protestant a Westminster. Amb l'emancipació dels catòlics el 1829, O'Connell aconsegueix arribar a diputat del Parlament britànic, des d'on adquirirà notorietat i consolidarà un nacionalisme irlandès catòlic i popular durant la dècada de 1840'. Entre 1846-1851 el mildiu de la patata provoca la Gran Fam, una catàstrofe que entre mortalitat i emigració redueix la població en un 20%. Dublín, fins llavors una ciutat dinàmica, moderna i puixant, es veurà estancada per la crisi. Entre 1877-1880 milers d'arrendataris son expulsats de les terres que llauraven, fent créixer la tensió al camp irlandès.

Escenari de conflictes

A les eleccions de 1885 els nacionalistes del Partit Parlamentari Irlandès obtenen la virtual totalitat dels escons catòlics de l'illa. Aquest resultat apressarà al primer ministre britànic Gladstone a preparar un projecte de Home Rule (autonomia) per a Irlanda que serà bandejat pel Parlament britànic i no es recuperarà fins al 1910. L'esclat de la 1a Guerra Mundial posposa l'aplicació del Home Rule fins quan s'acabin les hostilitats. Aprofitant la situació bèl·lica, l'any 1916 un grup de nacionalistes irlandesos pren la General Post Office de Dublín i proclama la República d'Irlanda en el que serà conegut com a "revolta de Pasqua". Malgrat el rebuig inicial dels dublinesos a l'acció, quan es reprèn el control britànic, l'execució dels 16 principals líders de l'aixecament estén l'empatia pels rebels i generalitza els plantejaments nacionalistes.

La General Post Office funcionà com a quarter general dels partidaris de la insurrecció de Pasqua (1916).
L'edifici actual és fruit de les reparacions que s'hi hagueren de fer anys després dels bombardeigs que patí.

Davant l'excel·lent resultat a les eleccions de 1918 del Sinn Féin -partit que sostenia la independència d'Irlanda- el Parlament britànic s'avé a negociar amb els nacionalistes irlandesos i a finals de 1921 pacta un tractat pel qual reconeix un Estat Lliure irlandès a canvi que segueixi associat a la corona britànica i accepti que l'Ulster segueixi sent part del Regne Unit. Malgrat que els electors donen majoria als partidaris del Tractat, una part de l'Irish Republican Army s'hi oposa, fet que desemboca en una sagnant guerra civil (1922-1923) que es lluitarà pels carrers de Dublín i que les forces oficialistes pro-tractat acaben guanyant. Amb la independència, la ciutat passa a regir el govern de l'Estat Lliure irlandès.

Capital d'un nou estat

Esgotat pels anys de conflicte i la pobresa, el nou estat irlandès opta per mantenir la neutralitat durant la 2a Guerra Mundial, si bé col·labora amb els Aliats proveint-los d'avituallament i informació i permetent que sobrevolin el seu espai aeri. Ja fos per error o com a càstig, la Luftwaffe alemanya bombardeja Dublín l'any 1941 causant la mort d'una trentena de civils. L'any 1949 el govern irlandès es desvincula de la Commonwealth britànica i constitueix la República d'Irlanda actual. Entre 1969 i fins als 1990' Dublín pateix diversos atacs terroristes per part d'unionistes de l'Ulster i les rèpliques dels "troubles" que s'hi estaven produint. El ràpid creixement econòmic d'Irlanda entre 1995 i 2008, pel que se la va conèixer com el "tigre celta", farà créixer Dublín i en canviarà la fesomia amb nous edificis i serveis. 

L'any 1998 Dublín s'agermana amb Barcelona en el marc de diversos acords de cooperació econòmica i tecnològica. Des del 2013 la ciutat acull una olivera que commemora els fets de 1714 i reivindica la llibertat i els drets humans. La sintonia dublinesa amb Catalunya es demostra un cop més al gener de 2018, quan l'ajuntament de Dublín oneja la Senyera en suport a la causa catalana i per reivindicar l'alliberament dels presos polítics catalans. Un any més tard, la ciutat acull una visita de dos dies del president Puigdemont.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Per saber-ne més:
2a part Dublín (II): regust cèltic, memòries de bronze i tres catedrals

Duffy, S. (2005) A concise history of Ireland. Dublin: Gill Books
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Llibre de Meravelles] També us pot interessar...
> Una nit de sang i foc a l'Alguer catalano-aragonesa
> Tharros i la península del Sinis: 3000 anys d'història entre dos mars