«Viurem tots temps ab sobirana tristor e dolorosa vida»
- Plany de Martí I l'Humà pel seu fill
Amb aquestes paraules el darrer rei del Casal de Barcelona lamentava, en una lletra a la seva jove, els sentiments de dolor i tristesa que l'envaïren en rebre, a principis d'agost de 1409, la fatídica notícia de la mort del seu fill. Martí el Jove, príncep de Sicília, havia expirat un 25 de juliol a Càller, capital del regne de Sardenya, on s'hi havia desplaçat per acabar amb l'enèsim desafiament del Jutjat d'Arborea. La seva mort inesperada, amb 33 anys, deixava el rei Martí l'Humà sense successor, ja que cap dels fills legítims del príncep, primer amb Maria de Sicília, i, més tard, amb Blanca de Navarra, havien sobreviscut.
Mal d'aire o excés d'amor?
Durant el camí cap a l'encontre de les forces de Guillem III de Narbona, sobirà d'Arborea, sembla que el príncep Martí hauria anat resseguint el riu Mannu per apaivagar la calor, acampant finalment vora un estany. En aquesta situació, l'hereu al tron -de salut precària- acabaria contraient la malària, que no se li manifestaria fins unes setmanes després de la gran victòria de Sanluri (30 juny). Tot i que les febres començaren cap al 16 de juliol, Martí el Jove seguí atenent els afers polítics i militars fins al dia 20, quan empitjorà i quedà enllitat. Malgrat les atencions dels metges de la cort, el príncep moriria 5 dies més tard.
Segons una llegenda força coneguda a Sardenya, després de la victòria i el saqueig de Sanluri uns soldats capturaren la dona més bonica de la vila i la hi entregaren al príncep, que enlloc de reposar-se se l'enduria a l'alcova, esgotant les seves forces amb ella. Curiosament, el reputat medievalista Boscolo dona per bo el relat i, fins i tot, assenyala que Martí l'Humà s'hauria interessat per la dama en qüestió, assegurant-li una pensió i reclamant que el fill que n'havia de néixer -un altre bastard del príncep- es dirigís a Barcelona per ser educat a la cort. Sigui certa o no, la "bella de Sanluri" és vista, pels sards que en coneixen la història, com una mena de venjadora del seu poble contra el jou catalano-aragonès.
Bastards, afrodisíacs i conxorxes
La notícia trasbalsa la cort i sumeix al rei Martí l'Humà, ja vell i malalt, en la complicada tasca de legitimar com a hereu el seu net bastard Frederic de Luna, fill del príncep de Sicília i de la seva amant Tarsia Rizzari, o engendrar un fill que el succeeixi. Així, mentre procura que el papa reconegui Frederic, pren per muller la jove noble Margarida de Prades, amb qui es casa al palau de Bellesguard el setembre de 1409. Els intents del rei per engendrar un successor, com descriu patèticament el cronista aragonès Zurita, seran en va: «era tan invàlid i lent que no hi havia remei o artifici per fer-lo ajuntar amb la reina; i quan això s'intentà per mitjans estranys i anormals, va accelerar-se-li la mort, deixant l'esposa encara a l'estat de noia».
Així, el 31 de maig de 1410 mor el rei Martí l'Humà sense haver pogut legitimar Frederic de Luna com a successor ni haver tingut un fill amb Margarida, fet que aboca la corona a una greu crisi successòria. El conflictiu interregne, que dura dos anys, no es clou fins al Compromís de Casp (1412), en què és entronitzat com a rei de la corona catalano-aragonesa Ferran d'Antequera, de la família castellana dels Trastàmara. Més de 500 anys després, acaba la dinastia barcelonina iniciada pel comte Guifré el Pilós.
Un descans ben mogut
El príncep Martí el Jove fou enterrat dins la catedral de Càller, a la dreta del cor i vora l'altar major. A mitjans del s.XVII, en ple procés de renovació de la seu, les seves restes foren transportades a la capella de Santa Maria de Betlem a l'espera de la construcció d'una nova tomba. Com explica Boscolo, l'any 1689 s'exhumaren altre cop i, dipositades dins d'una bossa de vellut carmesí, foren col·locades al nou mausoleu construït per a l'ocasió a l'ala esquerra de la catedral. En un context d'agitació popular i intrigues polítiques a la Sardenya hispànica, la cerimònia es realitzà sense gaires solemnitats per no remoure el passat.
L'any 2006 es va dur a terme la restauració del mausoleu de Martí el Jove, operació en la qual fou oberta la sepultura per comprovar si les despulles encara hi eren. En obrir la tapa de marbre, els investigadors trobaren la bossa de vellut carmesí, tancada amb cordills de seda, que guardava un crani i diversos ossos. Com exposa d'Arienzo, l'estudi antropològic de les restes va demostrar que es tractava d'un home jove, alt i ben plantat amb una dentadura sana. Col·lateralment, la troballa a Sardenya de qui sembla realment el darrer príncep del Casal de Barcelona, obre la porta a identificar les despulles de Martí l'Humà, que van patir els saqueigs i profanacions que afectaren el Panteó Reial de Poblet durant el s.XIX.
Mal d'aire o excés d'amor?
Durant el camí cap a l'encontre de les forces de Guillem III de Narbona, sobirà d'Arborea, sembla que el príncep Martí hauria anat resseguint el riu Mannu per apaivagar la calor, acampant finalment vora un estany. En aquesta situació, l'hereu al tron -de salut precària- acabaria contraient la malària, que no se li manifestaria fins unes setmanes després de la gran victòria de Sanluri (30 juny). Tot i que les febres començaren cap al 16 de juliol, Martí el Jove seguí atenent els afers polítics i militars fins al dia 20, quan empitjorà i quedà enllitat. Malgrat les atencions dels metges de la cort, el príncep moriria 5 dies més tard.
Segons una llegenda força coneguda a Sardenya, després de la victòria i el saqueig de Sanluri uns soldats capturaren la dona més bonica de la vila i la hi entregaren al príncep, que enlloc de reposar-se se l'enduria a l'alcova, esgotant les seves forces amb ella. Curiosament, el reputat medievalista Boscolo dona per bo el relat i, fins i tot, assenyala que Martí l'Humà s'hauria interessat per la dama en qüestió, assegurant-li una pensió i reclamant que el fill que n'havia de néixer -un altre bastard del príncep- es dirigís a Barcelona per ser educat a la cort. Sigui certa o no, la "bella de Sanluri" és vista, pels sards que en coneixen la història, com una mena de venjadora del seu poble contra el jou catalano-aragonès.
 |
| Trasllat a Barcelona de les relíquies de Sant Sever, amb Martí l'Humà i Martí el Jove Retaule pintat per Pere Nunyes i Enric Fernandes al s.XVI (Museu Diocesà de Barcelona) |
La notícia trasbalsa la cort i sumeix al rei Martí l'Humà, ja vell i malalt, en la complicada tasca de legitimar com a hereu el seu net bastard Frederic de Luna, fill del príncep de Sicília i de la seva amant Tarsia Rizzari, o engendrar un fill que el succeeixi. Així, mentre procura que el papa reconegui Frederic, pren per muller la jove noble Margarida de Prades, amb qui es casa al palau de Bellesguard el setembre de 1409. Els intents del rei per engendrar un successor, com descriu patèticament el cronista aragonès Zurita, seran en va: «era tan invàlid i lent que no hi havia remei o artifici per fer-lo ajuntar amb la reina; i quan això s'intentà per mitjans estranys i anormals, va accelerar-se-li la mort, deixant l'esposa encara a l'estat de noia».
Així, el 31 de maig de 1410 mor el rei Martí l'Humà sense haver pogut legitimar Frederic de Luna com a successor ni haver tingut un fill amb Margarida, fet que aboca la corona a una greu crisi successòria. El conflictiu interregne, que dura dos anys, no es clou fins al Compromís de Casp (1412), en què és entronitzat com a rei de la corona catalano-aragonesa Ferran d'Antequera, de la família castellana dels Trastàmara. Més de 500 anys després, acaba la dinastia barcelonina iniciada pel comte Guifré el Pilós.
 |
| Detall del mausoleu de Martí el Jove a la catedral de Càller / AMS |
El príncep Martí el Jove fou enterrat dins la catedral de Càller, a la dreta del cor i vora l'altar major. A mitjans del s.XVII, en ple procés de renovació de la seu, les seves restes foren transportades a la capella de Santa Maria de Betlem a l'espera de la construcció d'una nova tomba. Com explica Boscolo, l'any 1689 s'exhumaren altre cop i, dipositades dins d'una bossa de vellut carmesí, foren col·locades al nou mausoleu construït per a l'ocasió a l'ala esquerra de la catedral. En un context d'agitació popular i intrigues polítiques a la Sardenya hispànica, la cerimònia es realitzà sense gaires solemnitats per no remoure el passat.
L'any 2006 es va dur a terme la restauració del mausoleu de Martí el Jove, operació en la qual fou oberta la sepultura per comprovar si les despulles encara hi eren. En obrir la tapa de marbre, els investigadors trobaren la bossa de vellut carmesí, tancada amb cordills de seda, que guardava un crani i diversos ossos. Com exposa d'Arienzo, l'estudi antropològic de les restes va demostrar que es tractava d'un home jove, alt i ben plantat amb una dentadura sana. Col·lateralment, la troballa a Sardenya de qui sembla realment el darrer príncep del Casal de Barcelona, obre la porta a identificar les despulles de Martí l'Humà, que van patir els saqueigs i profanacions que afectaren el Panteó Reial de Poblet durant el s.XIX.
Per saber-ne més:
Boscolo, A. (1962) Martí el Jove a Sardenya. Barcelona: Rafael Dalmau
D'Arienzo, L. (2015) "La lotta contro gli Arborea in Sardegna. La spedizione di Martino il Giovane (1408-1409) e la fine del Giudicato" a Ferrer i Mallol, T. (ed.) Martí l'Humà, el darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410): l'interregne i el compromís de Casp. Barcelona: IEC; pp.329-381
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Efemèrides] Versió actualitzada 07/2019. També us pot interessar...-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada