El 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona. La data, que nasqué vinculada al món de l'obrerisme, va anar canviant en els inicis d'aquesta jornada reivindicativa. La primera celebració ben documentada d'un Dia de la Dona fou el 28 de febrer de 1909 a Nova York organitzada pel Partit Socialista d'Amèrica. A l'agost de 1910, durant la II International Socialist Women's Conference, la socialista alemanya Clara Zetkin proposà establir una jornada anual dedicada a les dones, si bé no es fixà una data.
El 19 de març de 1911 se celebrà el primer Dia Internacional de la Dona, que fou seguit per més d'un milió de persones a Àustria, Alemanya, Dinamarca i Suïssa; les reivindicacions principals d'aquella jornada foren el sufragi femení, el dret a ocupar càrrecs públics i la no-discriminació laboral. Pocs dies més tard, el 25 de març, es produí el tràgic incendi de la fàbrica de bruses novaiorquesa Triangle Shirtwaist, on moriren atrapats 146 treballadors, dels quals 123 eren dones, la majoria joves i d'origen immigrant, italianes i jueves; l'incendi fou el desastre més gran que havia ocorregut fins llavors a Nova York, fet que provocà una gran commoció i evidencià la necessitat d’una legislació laboral que garantís la protecció dels obrers. Aquella tragèdia seria commemorada en els anys posteriors lligant les reivindicacions feministes –fins llavors encapçalades per les sufragettes i llur lluita pels sufragi femení– i l’obrerisme.
El 19 de març de 1911 se celebrà el primer Dia Internacional de la Dona, que fou seguit per més d'un milió de persones a Àustria, Alemanya, Dinamarca i Suïssa; les reivindicacions principals d'aquella jornada foren el sufragi femení, el dret a ocupar càrrecs públics i la no-discriminació laboral. Pocs dies més tard, el 25 de març, es produí el tràgic incendi de la fàbrica de bruses novaiorquesa Triangle Shirtwaist, on moriren atrapats 146 treballadors, dels quals 123 eren dones, la majoria joves i d'origen immigrant, italianes i jueves; l'incendi fou el desastre més gran que havia ocorregut fins llavors a Nova York, fet que provocà una gran commoció i evidencià la necessitat d’una legislació laboral que garantís la protecció dels obrers. Aquella tragèdia seria commemorada en els anys posteriors lligant les reivindicacions feministes –fins llavors encapçalades per les sufragettes i llur lluita pels sufragi femení– i l’obrerisme.
"Sortint de la fàbrica...", Lyon c.1930 / fotografia familiar |
L’any 1921, coincidint amb la celebració del 2n Congrés de la Internacional de Dones Comunistes a Moscou, s’oficialitzà a l'URSS el 8 de març com a Dia de la Dona Treballadora. Després de la 2a Guerra Mundial els països que havien quedat dins del bloc soviètic començaren a celebrar la jornada (1946). No fou fins al 1977 –quan eclosionà el moviment feminista– que l’Assemblea General de l’ONU fixà el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona convidant als països membres a afegir-se a la commemoració.
Així, malgrat que l’origen primer d'aquesta jornada caldria trobar-lo als Estats Units i Europa, fou a la Rússia soviètica on acabà d'adquirir plenament el seu significat. Davant d’això s’ha buscat un precedent “occidental” per explicar-lo, encara que sigui a partir de fets que no s’han pogut documentar, com ara un suposat incendi intencionat a una “Cotton Textile Factory” que s’hauria produït el 1908 i que es confon amb el tràgic accident a la Triangle Shirtwaist, ocorregut realment. En els darrers anys el 8 de març ha anat prenent rellevància a mesura que les reivindicacions feministes s’han fet lloc en l'agenda política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada