dijous, 28 de febrer de 2019

Sardenya, 2019: guanya la dreta, el sobiranisme continua fora

El sardista Solinas arriba còmodament la presidència de Sardenya de bracet de Salvini. Els sobiranistes -dividits- no aconsegueixen entrar al parlament. El Movimento 5 Stelle s'esfondra i l'abstenció arriba al 46%.

Votants al divan
Els sards s'estimen Sardenya amb bogeria però no hi creuen gaire. Aquesta idea resumiria -a grans trets- el panorama regionalista que es dibuixa a l'illa cada cop que toca anar a votar. Per entendre-ho, el sentiment de pertinença a una comunitat històrica, els seus símbols i tradicions i el paisatge on arrela és ben viu però això no es tradueix en un suport cap a projectes polítics netament sobiranistes o independentistes.

Hi ha dos motius que expliquen aquest fenomen aparentment contradictori. D'una banda, la folklorització de la cultura sarda -que ha perdut la funció social que tenia i ara serveix per meravellar als forasters- fa que fins i tot els partits italians puguin apel·lar a un imaginari compartit arreu de Sardenya que dissimuli la seva vocació sucursalista. De l'altra, segles de domini estranger -que comencen amb la conquesta catalana- han forjat un marc mental colonialista assumit per la majoria dels sards que els fa inferiors -"pocos, locos y mal unidos" diuen sovint-, convicció que afebleix qualsevol voluntat emancipadora. La diglòssia que pateix la llengua sarda -reservada a la família, la tradició i la gresca- en favor de la italiana -associada a l'administració, la cultura i la formalitat- és la prova audible d'aquest profund sentiment d'inferioritat.

Així, certs sardistes no fan escarafalls a formar part dels grans partits i coalicions italians, que amplien les opcions de victòria a canvi d'integrar un autonomisme estètic i descafeïnatEn aquest context -particular- s'entén que a la tardor de 2017 el parlament de Sardenya, tot i una majoria aclaparadora de partits d'àmbit italià, aprovés sengles mocions a favor del referèndum català i l'alliberament de Sànchez i Cuixart.

Un parlament per als "grans"
A la qüestió dels marcs mentals, desconcertant per a qui s'ho mira des de Catalunya, cal sumar-hi una polèmica llei electoral (2013) que restringeix la representació dels partits petits i premia el candidat guanyador per garantir l'estabilitat al govern. Així, hom vota d'una banda pel president i de l'altra per un dels partits que es presenten, ja sigui de la coalició que li dona suport com d'una altra. Per entrar al parlament -on es reparteixen 60 escons- cal superar el llindar del 10% dels vots si es tracta d'una coalició o del 5% en cas d'un partit sol. Així, encara que un candidat a president guanyi molts vots, si els partits que l'impulsen no arriben al mínim requerit no obtindrà escó. Per contra, els candidat més votat -qui presidirà el govern regional- pot obtenir un "premi" en escons proporcionalment al percentatge de vots assolit. Aquest sistema, que dificulta l'aparició de noves forces i ofega el debat polític, va impedir l'entrada al parlament de Michela Murgia i els sobiranistes de Sardegna Possibile -que li donaven suport- a les eleccions regionals de 2014.

Eleccions regionals Sardenya 2019
Salvini (Lega), Meloni (Fratelli d'Italia) i Berlusconi (Forza Italia) acompanyen Solinas -darrere- en un acte de campanya
Coalicions, pactes i reivindicacions
A les eleccions d'aquest 24 de febrer s'hi han presentat 7 candidatures. La més àmplia l'encapçalava Christian Solinas -secretari nacional de l'històric Partit Sard d'Acció (Psd'Az)- aplegant tot l'espai del centre a la dreta. L'altra gran coalició, amb l'alcalde de Càller Massimo Zedda al capdavant, comprenia l'espai de centre-esquerra. En solitari, Francesco Desogus liderava el Movimento 5 Stelle, que va guanyar les italianes a l'illa amb un resultat espectacular. Lluitant per superar el llindar de representació trobem els partits i coalicions sobiranistes: el veterà Mauro Pili -ex-president de Sardenya (1999-2004)- encapçalava la llista Sardi Liberi, confluència d'Unidos, ProgRes i altres grups sardistes; Paolo Maninchedda liderava el centrista Partito dei Sardi i Andrea Murgia representava Autodeterminatzione, partit de caràcter assembleari nascut l'any passat. L'escriptor Vindice Lecis es presentava amb l'esquerrana Sinistra Sarda.

El candidat favorit era Solinas, que ha tingut el suport de Matteo Salvini, president de la Lega, vicepresident del govern italià i ministre de l'Interior. El leghista ha aconseguit transformar un partit que fins fa pocs anys defensava els interessos de la "Padania" nordista -difamant sicilians, napolitans i sards- en la dreta xenòfoba, euroescèptica i nacionalista italiana. Així, aquestes eleccions han consolidat l'aliança amb el Partit Sard d'Acció, que va blanquejar una Lega fins llavors odiada a Sardenya per concórrer junts -amb un resultat sorprenentment bo- a les eleccions italianes de 2018; el pacte va costar als sardistes la seva suspensió de l'European Free Alliance. Des d'aquell moment, el populisme "simpàtic" de Salvini ha anat entabanant Sardenya, que segueix la deriva anti-immigració que s'estén perillosament arreu d'Itàlia i Europa. L'altre candidat amb opcions de guanyar era Zedda, gestor qüestionat però que podia cridar al "vot útil" per aturar la dreta. Pel que fa als partits sobiranistes, un món caracteritzat per la fragmentació i la discontinuïtat, la manca d'una coalició estratègica no feia preveure un resultat gaire prometedor.

Als debats polítics recurrents a Sardenya -la connexió amb la península, la manca d'infraestructures, la xarxa sanitària, les bases militars, els residus nuclears o l'atur- s'hi ha sumat la lluita dels pastors contra el preu de la llet d'ovella (0,6€/litre) amb què es produeix l'apreciat formatge pecorino. La protesta, que ha pres forma amb el vessament col·lectiu dels bidons de llet a les places i carrers com a denúncia, s'ha estès ràpidament per l'illa generant una onada de solidaritat cap a un sector que tot i tenir una importància econòmica relativa defineix un sistema de vida propi i arrelat de segles. Salvini va assegurar en campanya que resoldria el problema en 48 hores però la situació no ha viscut cap millora substancial i la crisi persisteix.

Voltes en cercle...
Amb el suport d'un Salvini omnipresent en els dies previs a les eleccions, Solinas (47,8%) ha aconseguit una victòria aclaparadora sobre Zedda (32,9%). Pel que fa als partits, l'esfondrament del M5S (9,7%) -que ha perdut 300.000 vots a l'illa en un any- ha suposat un terrabastall polític per a tota Itàlia, on governa. Mentrestant, el Partit Democràtic no remunta la seva davallada (13,4%). Els grans beneficiats pels comicis són la Lega (11,3%) -cosa que hauria provocat una riallada d'incredulitat fa uns anys- i un Psd'Az (9,9%) que ha reviscolat amb la seva jugada. Per separat, els tres partits sobiranistes -Partito dei Sardi (3,6%), Sardi Liberi (2,1%) i Autodeterminatzione (1,8%)- es queden, altre cop, sense representació parlamentària.

Sardenya gira a la dreta i el sobiranisme tindrà 5 anys més per reflexionar sobre l'estratègia a seguir. Allò esperable és que, durant aquest temps, el nou govern regional, sostingut per una coalició de partits d'àmbit italià, segueixi avantposant l'interès del "continent" i les elits al benestar del conjunt dels sards. Ara bé, caldrà veure si Solinas, que s'ha mogut hàbilment per arribar a la presidència, treu l'orgull del sardisme històric que abandera i s'aplica a defensar els interessos de l'illa. Està per veure, també, quina posició pren vers la llengua sarda -a priori positiva- que ha perdut un temps preciós sota la presidència de Pigliaru (2014-2019). Una política lingüística decidida a la normalització del sard seria el primer pas per capgirar el marc mental que impedeix el creixement del sobiranisme sard i, en definitiva, el progrés de Sardenya.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[Actualitat] També us pot interessar...

> Genealogia del sardisme: de la revolució sarda (1794) fins avui
> Sardenya: el Movimento 5 Stelle arrassa, els sobiranistes tot just arrenquen 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada